In/Formació, bloc de l'Albert Pérez Bea

Després d'un gener molt plujós, amb dos temporals de pluja/neu molt importants, els pantans han remuntat molt ràpidament. Hem tingut una mostra més dels capricis del nostre clima Mediterrani: passar d'un extrem a un altre. El més greu és que avui en dia en un any la societat actual es poleixi gairebé tota l'aigua dels pantans. El problema no és el nostre clima, sino nosaltres. En el passat hi va haver sequeres pitjors que les del 2005, en el fet de què no duraven un any no, sino 3, 4 o 5 anys. Quan es repeteixi una sequera com la del 1973-1975 o 1946-1948 no sé què farem.

Que tot canviï per què tot continuï igual... Igual que en altres conjuntures històriques, el debat sobre l'estructura territorial de l'Estat ha brindat a la dreta centralista una oportunitat per a recuperar-se del cop sofert després de la imprevisible derrota electoral del Partit Popular el 14-M i reprendre la iniciativa política. A redós de la cúpula de l'Església, els mitjans de comunicació afins, la majoria de l'empresariat i importants sectors de les finances, l'Exèrcit! i la complicitat del silenci dels autoanomenats “progressistes espanyols”, la dreta ha sabut exhumar la consigna de “la indissoluble unitat d'Espanya” per a convertir-la en un explícit instrument de construcció d'hegemonia. L'antiseparatisme s'ha convertit així en un ham capaç d'atreure i fins i tot mobilitzar a sectors socials que no abraçarien amb igual fervor altres banderes, el militarisme (algú se'n recorda del "No a la Guerra"?) com el programa econòmic ne...