Catarsi, no crisi. Optimisme malgrat tot en aquest 2009
Massa coses comencen a semblar quotidianes, normals, normals i corrents Això si: en un context de superficialitat generalitzada (Baudrillard parla d'un procés de banalització mundial), acabem per acostumar-nos a tot... I aquest 2008 que ha acabat ens ha acostumat a la "crisi". Tot, de cop és culpa de la crisi. Durant "els anys bons" no poques coses eren il.lògiques, supèrflues, innecessàries. I ens havíem, aleshores, malacostumat. Aquest 2008 ha significat una clara inflexió. Benvinguda sigui. Almenys per mi. Susan Sontag explicava que al trobar-se en un carrer de Los Àngeles amb Wim Wenders li va preguntar què feia un home tan cult com ell en un país on pràcticament no existia la cultura. I Wenders va respondre: "Imagina vostè major felicitat que viure en un món sense cultura!". Es referia, en efecte, a un alliberament orgànic, física i mental, del pes de la cultura, de la cultura de pes. Alliberament del subjecte de la cultura profunda, autoritzada p...