Entrades

Hi ha algun geògraf en la tertúlia nostra de cada dia?

-
Imatge
(aquest article ha estat publicat prèviament a Pot un alumne acabar el batxillerat sense saber què van ser la Revolució Industrial, la Francesa o la Russa? Rotundament no. Una altra cosa és amb quina profunditat i amb quins sabers i competències, en el marc -absurd- de la pedagogia normativa. Els professors d’història, almenys a 4t d’ESO i a 2n de batxillerat, poden haver dedicat setmanes senceres a aquestes qüestions, especialment si hi posaven passió, sense deixar de complir escrupolosament el temari oficial. Ara bé, pot un alumne d’aquest mateix batxillerat arribar a la universitat sense saber ubicar els països del G-20 en un mapa, o sense entendre una piràmide de població i les seves conseqüències sobre el futur de les pensions? Aquí la resposta és, amb una naturalitat gairebé espontània, comuna, rotundament sí. En una època en què qualsevol telèfon amb Google Maps pot dir-nos com arribar a qualsevol lloc del planeta, sembla que saber on són aquests llocs s’ha convertit en un de...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Eco o l’art de formar informant

-
Imatge
“En el futur, l’educació tindrà com a objectiu aprendre l’art del filtre. Ja no cal ensenyar on es troba Katmandú o qui va ser el primer rei de França, perquè aquesta informació es pot trobar a tot arreu. En canvi, caldria demanar als estudiants que analitzin quinze llocs per determinar quin és per a ells el més fiable. Caldria ensenyar-los la tècnica de la comparació”, va dir Umberto Eco en una de les seves últimes entrevistes. S’equivoca qui pensa que el semiòleg ens ha deixat. El professor és viu, encara és amb nosaltres. Profètic i provocador alhora, va ser, per damunt de tot, un docent de docents. No només viu en els textos que va escriure, sinó que viu en les desenes de milers dels seus antics estudiants, que van tenir la sort d’amuntegar-se a les aules on feia classe, sovint a terra, a les escales. Umberto Eco, essent un dels 10 autors més influents de la segona meitat del segle XX, va fer classe de les d’abans des d’un punt de vista absolutament provocador contra aquells que ap...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La societat romana, una estructura desigual i patriarcal

-
Imatge
1. LA SOCIETAT ROMANA La població de l'Imperi romà es dividia en dos grans grups: els ciutadans i els no-ciutadans. Gràfic de la societat romana Els ciutadans podien participar en la vida política, ser sacerdots i iniciar causes penals, i també ser propietaris i casar-se. Els ciutadans es diferenciaven segons la riquesa que tenien. Els no-ciutadans no gaudien de cap d'aquests drets. Podien ser lliures o esclaus. Els esclaus pertanyien a una altra persona, però podien recuperar la llibertat si l'amo ho decidia. Aleshores passaven a ser lliberts. Gradualment, el dret de ciutadania es va anar estenent fins que en el segle III dC l'emperador Caracal·la va atorgar el dret de ciutadania a tots els homes lliures de l'Imperi. Les dones Les dones, independentment de la riquesa que tinguessin o del seu lloc d'origen, mai no van ser considerades ciutadanes i, per tant, no tenien la majoria de drets de què gaudien els homes. Estaven tutelades per un home: primerament pel s...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La Mediterrània, pont de la mar blava

-
Imatge
La Mediterrània, aquest mar que és al centre de la nostra percepció del món i que dóna nom a aquest bloc. Un mar que de vegades ens porta la llum, el gust per la bona vida i el plaer dels sentits i, més sovint del que voldríem, un mar de maldecaps. Mentre escric aquestes línies tinc un conegut, Nawal, patint per la seva família que viu a l’altra banda de la nostra mar, a la trimil.lennària Tartús, costa de Síria, per un conflicte que va camí d’enquistar-se. I no és l’únic conflicte en aquest pont de la mar blava. No estan curades les ferides de les guerres dels Balcans ni encara menys dels de Palestina, el Líban, Algèria, Líbia i mentre escric aquestes línies a Egipte un país dividit vota una constitució que podria fer tornar a l’Edat Mitjana els costums del país. De la terra de Nawal, restaurador catòlic maronita a Gràcia, ens arriben imatges dia rere dia d’esfereïdors combats i matances. I ahir em deia que porta 10 anys a Barcelona i res el fa sentir més a casa que una passejada per ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

 Què és i com estudiem la Geografia?

-
Imatge
 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure o escriptura")   és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra , o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics , biològics i socials que en ella es manifesten. També les característiques dels seus d'habitants i els fenòmens de relació amb la natura. Una traducció literal seria "per descriure o escriure sobre la Terra". Dins de la Geografia fem una sèrie de divisions lògiques. Per començar estudiem COM és un espai, més enllà de la presència humana. Per entendre'ns, amb la Geografia Física, estudiem la morfologia i els paisatges naturals que se'n deriven, abans i durant la participció i, modificació, que la societat n'ha fet. Per tant, la geografia física és la ciència de la terra que estudia el medi físic. Els...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Els catalans i la Mediterrània (I)

-
Imatge
la Mediterrània, aquest mar que és al centre de la nostra percepció del món i que dóna nom a aquest bloc. Un mar que de vegades ens porta la llum, el gust per la bona vida i el plaer dels sentits i, més sovint del que voldríem, un mar de maldecaps. Mentre escric aquestes línies tinc un conegut, Nawal, patint per la seva família que viu a l’altra banda de la nostra mar, a la trimil.lennària Tartús, costa de Síria, per un conflicte que va camí d’enquistar-se. I no és l’únic conflicte en aquest pont de la mar blava. No estan curades les ferides de les guerres dels Balcans ni encara menys dels de Palestina, el Líban, Algèria, Líbia i mentre escric aquestes línies a Egipte un país dividit vota una constitució que podria fer tornar a l’Edat Mitjana els costums del país. De la terra de Nawal, restaurador catòlic maronita a Gràcia, ens arriben imatges dia rere dia d’esfereïdors combats i matances. I ahir em deia que porta 10 anys a Barcelona i res el fa sentir més a casa que una passejada per ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
-
Imatge
 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure o escriptura")   és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra , o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics , biològics i socials que en ella es manifesten. També les característiques dels seus d'habitants i els fenòmens de relació amb la natura. Una traducció literal seria "per descriure o escriure sobre la Terra". Dins de la Geografia fem una sèrie de divisions lògiques. Per començar estudiem COM és un espai, més enllà de la presència humana. Per entendre'ns, amb la Geografia Física, estudiem la morfologia i els paisatges naturals que se'n deriven, abans i durant la participció i, modificació, que la societat n'ha fet. Per tant, la geografia física és la ciència de la terra que estudia el medi físic. Els...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació