In/Formació, bloc de l'Albert Pérez Bea

Europa, poc més de 700 milions d'habitants. Vist així un es pot quedar més o menys igual, però la tendència demogràfica d'Europa és molt diferent de la resta de països desenvolupats del món. Curiosament, alguns de la resta de països desenvolupats són "gairebé" tan extensos com Europa, i diem Europa des d'Azerbaidjan-Txetxènia-Moscou, passant pel Caucas-Turquia fins a les Açores. Si ens fixem, comparem Europa amb països com EEUU o Austràlia... I no hi ha per menys, és un continent petit. Què passa aquí? Doncs que estem estancats. Almenys fins fa 8 anys la població europea no creixia. La fecunditat, des de mitjans dels 70 està en caiguda lliure i l'esperança de vida tot el contrari. Això el que comporta és un augment de la taxa de mortalitat. Però què irònic i surrealista... A l'Àfrica la taxa de mortalitat és elevada per causes de fam, pobresa, crisis de subsistència, malalties... I aquí tot el contrari, cada any vivim més, la proporció de gent gran és més ...

Ens hem plantat al 15 de gener. Cada cop el temps passa més ràpid. Recordo que em sembla que fes només quatre dies que estàvem inmersos en el frenesí prenadal. Que si els dies més curts de l'any, que ja està a quí el fred, que què farem aquest any, que si les compres, els regals, mil i un compromisos i plas! Ja som al quinze de gener, el dia es nota que comença a crèixer, i tornem a la mateixa cantinel.la de la major part de l'any: que si la feina, que si el preu de les coses, que què farem per sopar avui o per dinar demà. El temps corre massa ràpid. Parlem de l'Estatut? Jo ja penso que aquest no és el principal problema del país. Per mi el principal problema del país és la falta d'europeïtat real en els comportaments, l'estil de vida, les actituds, els valors. D'altra manera em costa d'entendre que durant les últimes setmanes els temes de conversa amb tothom han girat entorn del preu de les hipoteques, els baixos salaris i les crítiques més o menys generals...

fabulacions [VISTA PRELIMINAR DE BLOGGER]

Amig@s tod@s: Hoy, mis problemas continúan, mi vida es más o menos tan complicada, insegura, pobre de recursos y derechos y rica de deudas y deberes e igualmente acompasada a lo que marca mi propio y particular destino. Más o menos como hace 48 horas pero, ¿sabéis qué? es como si se hubiese acabado el coitus interruptus en que me/nos quedamos el 3 de marzo del 96. Al despertarme y pensar en la Noticia del Día, he sentido que vuelvo a estar trnaquilo y relajado y vivir en un país normal. Donde cuando encienda la tv no me dé espanto y angustia tropezar con mensajes y personajes que desinforman y manipulan, que se sienten libres de agredir al buen gusto, a la estética, a la ética, a la inteligencia. He sentido que podré ir con la cara alta por ahí porque no se criminalizará, reñirá, intentará acomplejar a quienes no estamos de acuerdo ni pensamos como la mayoría "de gente corriente" legitimada por el discurso único reprimido y retrógado que emiten en onda corta, larga y media lo...

Des del 1984, no teníem un any amb una mitjana absoluta inferior a 16 º, la qual cosa té molt de mèrit en un context en què des de ja fa una dècada el "normal" és arribar a 17 º. L'any més "fresc" de la sèrie del Museu de Badalona és el 1972 amb 15'2 º, el més càlid el 1989 amb 17'7 º. La inflexió és al 1985. fins aquest any predominen els 15 i 16 º de mitjana, des d'aleshores sempre s'età entorn dels 16'5 º a 17'5 º, excepte el 1992 i 1993. L'estiu, com quasi cada any des del 1993, adelantat a finals de maig. Mitjana al maig de 19 º, al juny de 24 º i al juliol del 26 º. L'excepció el 2004, molt rúfol i plujós, amb 16 º. El bimestre setembre-agost, un cop més, i ja van anys!, s'ha comportat com pertoca al Barcelonès Nord i Baix Maresme: màximes decents (excepte esclar el 2003), mínimes normals i temps en general poc propi per gaudir de la platja -ja ho he dit algun cop: no s'està enganyant els turistes en no advertir-los ...

Encara és aviat per què pugui entreveure i concretar què ha significat personal, i molt menys professionalment, la meva “experiència com a mestre” aquests mesos de l'hivern 04-05 a l'IES Isaac Albèniz. És tot massa recent. Però intueixo que marca un abans i un després en la meva visió d'algunes coses. Cal advertir que, havent treballat com a periodista, durant tot una dècada des que ja fa que vaig acabar la Llicenciatura en CC. de la Informació, la meva opinió sobre “cap on va la societat”, havia entrat en una mena d'escepticisme vital de difícil resolució. A hores d'ara el contacte amb la realitat de les “noves generacions” ha modificat en certa manera aquest desencís. He situat el desencís més aviat cap a la meva generació, l'anterior a la meva, d'altres. Ha quedat retratada -en un alt molt grau- la hipocresia dels autoanomenats “progres” (una espècie molt abundant a l'ensenyament...) i he resituat el meu escepticisme en d'altres factors socials, e...

RECUPERO UN TEXT QUE VAIG ESCRIURE EL SETEMBRE DEL 2001, SÍ EL SETEMBRE DEL 2001. Després de molts anys vaig tornar a tenir temps de fixar-me en el que havia passat en el barri del Fondo mentre jo voltava amunt i avall per la Gran Barcelona i per Europa. Aquesta setmana ha explotat una casa per una fuita de gas i han detingut a un cap d'Al Qaeda aquí a la cantonada com qui diu... Títol: El Fondo al punt de mira Suposem que un marxa del seu barri i, fora d'algunes vacances i caps de setmana, no torna a tenir temps fins força anys després per a passejar-s'hi amb tranquil.litat tot gaudint del canvi produit, en el barri i en un mateix. El temps no passa mai desapercebut. Deixa rastre. Jo, després de 10 anys, m'he passat aquest principi de tardor passejant per carrers de noms tan evocadors com Beethoven, Mozart, Liszt, plaça del Rellotge, Verdaguer, el "camí" de Badalona o del Fondo, Bruch, Massenet, etc, i el mercat per on havia arribat a jugar a còrrer i a ...