Causalitats i casualitats o viceversa
No fa tant un pensava que la vida era regida per les casualitats. Que moltes, per no dir quasi totes, de les coses importants i sorprenents de la vida passen per que sí. "perquè havien de passar". Amb els anys un se n'adona que si les casualitats existeixen és per què existeixen també les CAUSAlitats. No és sospitós que quan un s'imaginava que més o menys tenia unes quantes coses fetes, un dia te n'adones que et queda molt per fer, que tot és per fer i que sembla que més que avançar retrocedim? Podria parlar de mi mateix, de la meva vida, dels meus problemes, angoixes i dubtes. I n'explicaria unes quantes, de petites tragèdies. Però seria donar-me un protagonisme que no mereixo. Només cal veure un TN per deprimir-se una mica. Si un no ha estat ja anestesiat del tot que és del que es tracta, La profusió actual de coses que fa anys serien "males" notícies ha provocat una mera de paràlisi en la capacitat d'empatia del comú dels mortals de manera que...