El temps passa ràpid

Ens hem plantat al 15 de gener. Cada cop el temps passa més ràpid. Recordo que em sembla que fes només quatre dies que estàvem inmersos en el frenesí prenadal. Que si els dies més curts de l'any, que ja està a quí el fred, que què farem aquest any, que si les compres, els regals, mil i un compromisos i plas! Ja som al quinze de gener, el dia es nota que comença a crèixer, i tornem a la mateixa cantinel.la de la major part de l'any: que si la feina, que si el preu de les coses, que què farem per sopar avui o per dinar demà.
El temps corre massa ràpid. Parlem de l'Estatut? Jo ja penso que aquest no és el principal problema del país. Per mi el principal problema del país és la falta d'europeïtat real en els comportaments, l'estil de vida, les actituds, els valors. D'altra manera em costa d'entendre que durant les últimes setmanes els temes de conversa amb tothom han girat entorn del preu de les hipoteques, els baixos salaris i les crítiques més o menys generals que totho fa als patètics personatges que surten per la tele -particularment els peperos, tan infumables sempre.

Un altre tema ha estat el del boicot als productes catalanes. El cava especialment. Curiosament, sense voler-ho, el Gabri i jo vam encetar l'any brindant amb una botela de champagne (francès sí!) que teníem de quan vam anar a Andorra per pasqua de l'any passat. Quina ironia no?

Qui dia passa any empeny? Jo crec que no...