Catarsi, no crisi. Optimisme malgrat tot en aquest 2009
Massa coses comencen a semblar quotidianes, normals, normals i corrents
Això si: en un context de superficialitat generalitzada (Baudrillard parla d'un procés de banalització mundial), acabem per acostumar-nos a tot... I aquest 2008 que ha acabat ens ha acostumat a la "crisi". Tot, de cop és culpa de la crisi. Durant "els anys bons" no poques coses eren il.lògiques, supèrflues, innecessàries. I ens havíem, aleshores, malacostumat. Aquest 2008 ha significat una clara inflexió. Benvinguda sigui. Almenys per mi.
Susan Sontag explicava que al trobar-se en un carrer de Los Àngeles amb Wim Wenders li va preguntar què feia un home tan cult com ell en un país on pràcticament no existia la cultura. I Wenders va respondre: "Imagina vostè major felicitat que viure en un món sense cultura!". Es referia, en efecte, a un alliberament orgànic, física i mental, del pes de la cultura, de la cultura de pes. Alliberament del subjecte de la cultura profunda, autoritzada per a requerir esforç i summa atenció, per a sentenciar entre l'excel·lent i el popular amb una guillotina il·lustrada. I sí, sembla que s'ha dimitit de pensar. Es percep cada dia. D'una manera tan suau, tènue s'ha estès la tela de la vacuïtat i la frivolitat. Fa dues dècades, menys i tot, era impensable estar governat per una sèrie de mediocres tant i tant superflus. Això és una de les coses que més ens hauria d'escandalitzar. En temps de "crisi", de desmoronament de 4 valors que regien el nostre món, tal i com l'hem conegut, estem en mans de persones que en un procés de selecció normalet, d'una empresa privada, d'una pime, o en unes oposicions a auxiliar de l'administració no superarien el primer test psicotècnic.
De tota manera sóc molt optimista respecte al que vindrà. N'estic convençut que, per dura que sigui la catarsi aquest 2009, sortirem reforçats, més autèntics i amb un estil de vida més humanista. No tenim alternativa. Lord Byron va deixar una frase cèlebre que diu així: El millor profeta del futur és el passat. I té la seva lògica. Hem passat ja per unes quantes crisis i, de totes, ens hem després de coses que no ens portaven enlloc i n'hem adoptat, per força, perquè era ja inevitable i ja començàvem a trigar massa, nous conceptes, valors, actituds i idees...
Sens dubte el que tenim per endavant és un hivern. Però ho hem de veure com un hivern plàcid, regenerador, catàrquic. La "primavera" dependrà de com aprofitem -i no malgastem- aquest hivern, metafòricament, que segur serà el 2009, un any que el pinten dur i ple de sacrificis.
No dic més, deixo dues noves frases que crec que són súper encertades:
"En aquesta vida cal morir diverses vegades per a després renéixer. I les crisis, encara que atemoreixen, ens serveixen per a cancel·lar una època i inaugurar altra" Eugenio Trias (1942-?) Filòsof espanyol.
"En les grans crisis, el cor es trenca o s'adoba", Honoré de Balzac (1799-1850) Escriptor francès.
Això si: en un context de superficialitat generalitzada (Baudrillard parla d'un procés de banalització mundial), acabem per acostumar-nos a tot... I aquest 2008 que ha acabat ens ha acostumat a la "crisi". Tot, de cop és culpa de la crisi. Durant "els anys bons" no poques coses eren il.lògiques, supèrflues, innecessàries. I ens havíem, aleshores, malacostumat. Aquest 2008 ha significat una clara inflexió. Benvinguda sigui. Almenys per mi.
Susan Sontag explicava que al trobar-se en un carrer de Los Àngeles amb Wim Wenders li va preguntar què feia un home tan cult com ell en un país on pràcticament no existia la cultura. I Wenders va respondre: "Imagina vostè major felicitat que viure en un món sense cultura!". Es referia, en efecte, a un alliberament orgànic, física i mental, del pes de la cultura, de la cultura de pes. Alliberament del subjecte de la cultura profunda, autoritzada per a requerir esforç i summa atenció, per a sentenciar entre l'excel·lent i el popular amb una guillotina il·lustrada. I sí, sembla que s'ha dimitit de pensar. Es percep cada dia. D'una manera tan suau, tènue s'ha estès la tela de la vacuïtat i la frivolitat. Fa dues dècades, menys i tot, era impensable estar governat per una sèrie de mediocres tant i tant superflus. Això és una de les coses que més ens hauria d'escandalitzar. En temps de "crisi", de desmoronament de 4 valors que regien el nostre món, tal i com l'hem conegut, estem en mans de persones que en un procés de selecció normalet, d'una empresa privada, d'una pime, o en unes oposicions a auxiliar de l'administració no superarien el primer test psicotècnic.
De tota manera sóc molt optimista respecte al que vindrà. N'estic convençut que, per dura que sigui la catarsi aquest 2009, sortirem reforçats, més autèntics i amb un estil de vida més humanista. No tenim alternativa. Lord Byron va deixar una frase cèlebre que diu així: El millor profeta del futur és el passat. I té la seva lògica. Hem passat ja per unes quantes crisis i, de totes, ens hem després de coses que no ens portaven enlloc i n'hem adoptat, per força, perquè era ja inevitable i ja començàvem a trigar massa, nous conceptes, valors, actituds i idees...
Sens dubte el que tenim per endavant és un hivern. Però ho hem de veure com un hivern plàcid, regenerador, catàrquic. La "primavera" dependrà de com aprofitem -i no malgastem- aquest hivern, metafòricament, que segur serà el 2009, un any que el pinten dur i ple de sacrificis.
No dic més, deixo dues noves frases que crec que són súper encertades:
"En aquesta vida cal morir diverses vegades per a després renéixer. I les crisis, encara que atemoreixen, ens serveixen per a cancel·lar una època i inaugurar altra" Eugenio Trias (1942-?) Filòsof espanyol.
"En les grans crisis, el cor es trenca o s'adoba", Honoré de Balzac (1799-1850) Escriptor francès.
Comentaris