Entrades

La societat romana, una estructura desigual i patriarcal

Imatge
1. LA SOCIETAT ROMANA La població de l'Imperi romà es dividia en dos grans grups: els ciutadans i els no-ciutadans. Gràfic de la societat romana Els ciutadans podien participar en la vida política, ser sacerdots i iniciar causes penals, i també ser propietaris i casar-se. Els ciutadans es diferenciaven segons la riquesa que tenien. Els no-ciutadans no gaudien de cap d'aquests drets. Podien ser lliures o esclaus. Els esclaus pertanyien a una altra persona, però podien recuperar la llibertat si l'amo ho decidia. Aleshores passaven a ser lliberts. Gradualment, el dret de ciutadania es va anar estenent fins que en el segle III dC l'emperador Caracal·la va atorgar el dret de ciutadania a tots els homes lliures de l'Imperi. Les dones Les dones, independentment de la riquesa que tinguessin o del seu lloc d'origen, mai no van ser considerades ciutadanes i, per tant, no tenien la majoria de drets de què gaudien els homes. Estaven tutelades per un home: primerament pel s...
Imatge
La Mediterrània, aquest mar que és al centre de la nostra percepció del món i que dóna nom a aquest bloc. Un mar que de vegades ens porta la llum, el gust per la bona vida i el plaer dels sentits i, més sovint del que voldríem, un mar de maldecaps. Mentre escric aquestes línies tinc un conegut, Nawal, patint per la seva família que viu a l’altra banda de la nostra mar, a la trimil.lennària Tartús, costa de Síria, per un conflicte que va camí d’enquistar-se. I no és l’únic conflicte en aquest pont de la mar blava. No estan curades les ferides de les guerres dels Balcans ni encara menys dels de Palestina, el Líban, Algèria, Líbia i mentre escric aquestes línies a Egipte un país dividit vota una constitució que podria fer tornar a l’Edat Mitjana els costums del país. De la terra de Nawal, restaurador catòlic maronita a Gràcia, ens arriben imatges dia rere dia d’esfereïdors combats i matances. I ahir em deia que porta 10 anys a Barcelona i res el fa sentir més a casa que una passejada per ...

 Què és i com estudiem la Geografia?

Imatge
 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure o escriptura")   és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra , o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics , biològics i socials que en ella es manifesten. També les característiques dels seus d'habitants i els fenòmens de relació amb la natura. Una traducció literal seria "per descriure o escriure sobre la Terra". Dins de la Geografia fem una sèrie de divisions lògiques. Per començar estudiem COM és un espai, més enllà de la presència humana. Per entendre'ns, amb la Geografia Física, estudiem la morfologia i els paisatges naturals que se'n deriven, abans i durant la participció i, modificació, que la societat n'ha fet. Per tant, la geografia física és la ciència de la terra que estudia el medi físic. Els...

Els catalans i la Mediterrània (I)

Imatge
la Mediterrània, aquest mar que és al centre de la nostra percepció del món i que dóna nom a aquest bloc. Un mar que de vegades ens porta la llum, el gust per la bona vida i el plaer dels sentits i, més sovint del que voldríem, un mar de maldecaps. Mentre escric aquestes línies tinc un conegut, Nawal, patint per la seva família que viu a l’altra banda de la nostra mar, a la trimil.lennària Tartús, costa de Síria, per un conflicte que va camí d’enquistar-se. I no és l’únic conflicte en aquest pont de la mar blava. No estan curades les ferides de les guerres dels Balcans ni encara menys dels de Palestina, el Líban, Algèria, Líbia i mentre escric aquestes línies a Egipte un país dividit vota una constitució que podria fer tornar a l’Edat Mitjana els costums del país. De la terra de Nawal, restaurador catòlic maronita a Gràcia, ens arriben imatges dia rere dia d’esfereïdors combats i matances. I ahir em deia que porta 10 anys a Barcelona i res el fa sentir més a casa que una passejada per ...
Imatge
 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure o escriptura")   és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra , o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics , biològics i socials que en ella es manifesten. També les característiques dels seus d'habitants i els fenòmens de relació amb la natura. Una traducció literal seria "per descriure o escriure sobre la Terra". Dins de la Geografia fem una sèrie de divisions lògiques. Per començar estudiem COM és un espai, més enllà de la presència humana. Per entendre'ns, amb la Geografia Física, estudiem la morfologia i els paisatges naturals que se'n deriven, abans i durant la participció i, modificació, que la societat n'ha fet. Per tant, la geografia física és la ciència de la terra que estudia el medi físic. Els...

A qui pertanyen les obres d'art?

Imatge
Us heu preguntat mai a qui pertanyen les obres d'art? És una pregunta que em faig sovint quan estic en un museu, gal.leria, exposició o monument. En qüestió d'un parell d'anys, he tingut l'oportunitat de visitar i conèixer millor -perquè en algun cas hi repetia visita- alguns dels museus més importants del món. Ara me n'adono que en dos anys he visitat 9 dels 10 museus més visitats del món -he hagut de veure aquest enllaç per adonar-me'n que si em descuido sembla que fos la meva intenció batre algun rècord, però no, ha estat casual. Circumstàncies de la vida que diria el cliché. No és que m'hagi passat la vida de vacances però sí que en pocs mesos he pogut conèixer o revisitar alguns dels museus i monuments més significatius d'allò que s'anomena 'Occident'. I, davant de l' L'Estela d'Hammurabi al Louvre , d'un dels Claustres del Metropolitan de Nova York portats pedra a pedra des de la Catalunya Nord al segle X...

La Barcelona funcional i les àrees metropolitanes

Imatge
El concepte d'àrea metropolitana és propi de dues realitats: per primer cop en la Història dela Humanitat més de la meitat de la població mundial viu en ciutats de més d'un milió d'habitants i, finalment, les ciutats se sap on comencen i com però no on acaben. Barcelona, acaba al Besòs i a la Riera Blanca? Que li ho preguntin a un habitant de l'Hospitalet de Llobregat o Sant Adrià... Per quan una coherència de la realitat amb el mapa, amb les imatges via satèl.lit? Amb la realitat "funcional"... la que sentim i practiquem en el dia a dia? L'àrea de Barcelona viu al límit del co l·l apse en tots els sentits. Esquarterada entre diferents unitats orogràfiques -que s'intenta mantenir com a "parcs naturals". Amb ens reguladors de residus, transports i serveis essencials que han de ser consesuats per múltiples ajuntaments i subjectos a la pressió de lobbis immobiliaris, turístics o oligopòlics. Conceptes pròpis de les grans àrees urba...