In/Formació, bloc de l'Albert Pérez Bea

Los árboles en peligro ¿Un árbol es sólo un árbol? Millones de árboles perecen año tras año por culpa de la actividad humana. Y ya no sólo en el Mediterráneo y a causa de los incendios forestales veraniegos. Lugares como Siberia, Canadá o la Amazonia, donde la “sequía veraniega” del clima mediterráneo no existe, ya no se libran de esta plaga. Desde tiempos ancestrales los hombres hemos necesitado de los árboles para múltiples actividades. La función esencial y primaria del árbol en la naturaleza es la purificación del aire, de manera que un ejemplar de tipo medio llega a generar oxígeno para diez personas al día. Nuestra dependencia y la del medio ambiente respecto a los árboles, los seres vivos más antiguos del planeta, está en peligro por muchas razones. España vive una relación contradictoria con éstos: cada vez tenemos más, contrariamente a lo que se piensa, pero más descuidados y abandonados a su suerte. Corremos el riesgo de que los árboles acaben convirtiéndose en objetos de mu

El final de la última Glaciació , porta associat el procés de civilització, urabnització i aparició de les primeres societats agrícoles i jeràrquiques socialment. La "revolució agrícola" que va acabar amb el neolític es va produir com a conseqüència de la desertificació del "Creixent Fèrtil" (Mesopotamia, vall del Jordà i el Nil) que va impulsar a les comunitats primitives a unir-se en les primeres civilitzacions històriques per a plantar cara a l'escassedat en l'economia de recol·lecció fins aleshores vigent i organitzar els primers sistemes de reg i domesticació d'animals, El "Diluvi Universal" sembla ser que no és un invent de la Bíblia. Els paleoclimatòlegs han trobat -estudiant els anells d'arbres mil·lenaris com les sequoies de Califòrnia- rastres d'una època de grans pluges cap al 2000 AC. -Es parla de l' "òptim climàtic medieval" en referència al període que va afavorir, per exemple, que els víkings poguessin colo

A la costa catalana d'hivern pròpiament dit no en tenim. Es considera "dia d'hivern" (o més exactament "mes hivernal") a efectes internacionals meteorològicament aquell amb una temperatura igual o inferior als 6 º. Això no es dóna a cap lloc de la costa mediterrània ibèrica i tan sols en punts molt concrets del prelitoral -el fons del Vallès Oriental al voltant de Mollet del Vallès i Montmeló- i en alguns indrets també del prelitoral de Girona -les famoses "deveses" del riu Ter o potser algun punt del riu Fluvià afectat per inversions tèrmiques s'apropen a aquesta fita dels 6 º -sense baixar-hi mai per dessota. Es podria dir que la isoterma dels 6 º al mes més fred de l'hivern -a Catalunya el gener- reseguiria la serralada prelitoral deixant al cantó de l'hivern fred les cotes superiors als 600 msm i totes les conques i depressions interiors (Barberà, Anoia, Bages, Plana de Vic, Olot...). A la costa tenim "dies de fred", o &qu