4 º en 4 dies...
Ha passat ja la primera quinzena d'abril. La temperatura mitjana d’aquest mes a Badalona per una sèrie de 39 anys és de 13′7 º al Museu, arran de mar. D’ uns 14 º aquí dalt Montigalà-Puigfred. Al gener -fa 3 mesos- tenim una mica menys de 10 º al centre i uns 8′7 º aquí dalt. Els catabàtics que a mi “em refreden” sobretot les màximes els dies anticlònics, a la part baixa de la ciutat els donen les màximes de l’any més suaus en comparació a la resta de mesos de l’any en què és al contrari, aquí tinc sempre 1 o 2 º més que aprop del mar. Un dia encalmat de gener jo puc tenir una màxima d’11 º i el Museu de 15 º, de les més altes de Catalunya sovint. Molts dies d’abril Badalona té -si fa sol- una de les màximes més baixes de Catalunya -fora d’alta Muntanya esclar- i la meva màxima tendeix a assemblar-se a les del prelitoral. A Badalona la gent que no ha perdut de vista la natura, normalment gent gran, ho sap això…
Els primers dies d'abril han estat caracteritzats pel temps fresc, gris i plujós.
A Montigalà avui he tingut 21 º i a Badalona el Museu 19 º. I això no és res: d’ara en endavant i fins que no s’iguali la temperatura del mar amb la de la terra, o que al continent aquesta comenci a descendir, per tant: a “empatar” ambdues - això és a finals de juliol o començament d’agost, depèn dels anys…- aquí alguns dies especialment assolellats si la marinada ve del sudoest podré tenir diferències de fins a 5 º amb la part de “Baix a Mar” que es com diem a Badalona la part de la Rambla i el Carrer del Mar que tot6hom més o menys coneix… Montigalà fins que no van posar l’Ikea ningú sabia què era!
Però no ens apartem del maig i la diferència de temperatures amb l’abril: 4 º he dit. Del moment de temperatura mitjana estadísticament més “freda”, a mitjans de gener, a l’abril -és a dir: en 3 mesos- la temperatura es mou amb prou feines uns 4 º. I d’ara al 15 de maig, en un mes 4 º.
Es noten els factors clau que són: la insolació ja decididament elevada i alta del maig, el predomini del temps menys “rúfol” i, sobretot, que les nits que a l’abril encara són “fresques” (9 º de mitjana) al maig ja són clarament temperades, 12 º a 13 º de mitjana de les mínimes entorn del 15 de maig. És a dir: ja no refresca de nit i només una forta entrada d’aire fred acompanyada d’inestabilitat ens pot donar al maig dies de “fresca” (la mínima absoluta fins ara són els 4 º del 10 de maig del 1991).
El mes de maig aquí dalt tinc una temperatura mitjana de 18 º, a l’observatori del Museu uns 17 º. Podeu observar que mentre que a 2 km del mar la temperatura entre mitjans d’abril i mitjans de maig puja 4 º, arran de mar la diferència és de “només” 3 º. Però en qualsevol cas en cap altre període de l’any es dona en un lapse tan breu de temps, 4 setmanes, un canvi de “cicle termomètric” tan notable. Es passa d’un estadi “termomètric” en què del gener a l’abril es produeix una pujada molt lleu, molt mitigada, de les temperatures a un salt que ens situa la majoria dels anys en dos períodes clarament diferenciats: una part de la primavera en què, tot i que pugui fer bonança, encara se sent la “frescor” (de finals de febrer a mitjans d’abril hi ha només 2 º de diferència…) a un salt perceptible de l’abril al maig: rarament a mitjans de maig no es pot dir els dies que pica el sol que “ja ha arribat el bon temps” (i quan diem això volem dir “l’estiu”). I rarament per la Festa Major de Badalona a migdia no vas en màniga curta (11 de Maig, Sant Anastasi). De dia a l’abril, ni per Sant Jordi, recordo haver anat “vestit d’estiu”…
La baixada de temperatures a la tardor, és molt més regular: 5 º de mes en mes: 22′5 º al setembre, 17′5 º a l’octubre i 12′5 º al novembre (arrodoneixo per veure-hi clara la diferència entre les dues estacions…). Si bé els 5 º de mes a mes són majors que la diferència de l’abril al maig -4 º recordem- s’observa una clara regularitat en la transició de la calor al fred.
Una clau la tenim en una aspecte evident del clima de Barcelona i en general la costa catalana al llarg de l’any: més que una anomalia entre la primavera i l’estiu, hauríem de parlar d’una anomalia del pic de l’hivern. Mentre que entre el juny i el juliol, i l’agost i el setembre la corva de temperatures no deixa dubtes que hi ha un pic de calor notable quan “toca” (allò que en diem “Canícula”), resulta que entre els 10 º del desembre i els 9 º del gener, i els 10 º del febrer i els 12 º del març, la respectiva diferència és clarament insignificant. Aquí tenim la clau de què en un moment o d’altre la corva termòmetrica “normal” anual ha de demostrar una mena de disfunció…
Sembla curiós, però veurem clarament que al nostre clima l’hivern no està garantit quan toca i això afecta tot el període que va del novembre a l’abril. Amb un estiu fresc o no, no trobarem en cap cas en 40 anys que un setembre hagi estat més càlid que un agost o que un maig hagi estat més càlid que el juny següent. En canvi aquest any mostra clarament això que explico aquí: la primera quinzena de l’abril ha tingut la mateixa mitjana que la primera quinzena del gener. Un abril que s’està comportant normal empata amb una part del gener que, tot i suau, en cap cas va ser res de l’altre dijous… No sé si m’explico? I us deixo aquí aquest totxet per què hi digueu la vostra.
Els primers dies d'abril han estat caracteritzats pel temps fresc, gris i plujós.
A Montigalà avui he tingut 21 º i a Badalona el Museu 19 º. I això no és res: d’ara en endavant i fins que no s’iguali la temperatura del mar amb la de la terra, o que al continent aquesta comenci a descendir, per tant: a “empatar” ambdues - això és a finals de juliol o començament d’agost, depèn dels anys…- aquí alguns dies especialment assolellats si la marinada ve del sudoest podré tenir diferències de fins a 5 º amb la part de “Baix a Mar” que es com diem a Badalona la part de la Rambla i el Carrer del Mar que tot6hom més o menys coneix… Montigalà fins que no van posar l’Ikea ningú sabia què era!
Però no ens apartem del maig i la diferència de temperatures amb l’abril: 4 º he dit. Del moment de temperatura mitjana estadísticament més “freda”, a mitjans de gener, a l’abril -és a dir: en 3 mesos- la temperatura es mou amb prou feines uns 4 º. I d’ara al 15 de maig, en un mes 4 º.
Es noten els factors clau que són: la insolació ja decididament elevada i alta del maig, el predomini del temps menys “rúfol” i, sobretot, que les nits que a l’abril encara són “fresques” (9 º de mitjana) al maig ja són clarament temperades, 12 º a 13 º de mitjana de les mínimes entorn del 15 de maig. És a dir: ja no refresca de nit i només una forta entrada d’aire fred acompanyada d’inestabilitat ens pot donar al maig dies de “fresca” (la mínima absoluta fins ara són els 4 º del 10 de maig del 1991).
El mes de maig aquí dalt tinc una temperatura mitjana de 18 º, a l’observatori del Museu uns 17 º. Podeu observar que mentre que a 2 km del mar la temperatura entre mitjans d’abril i mitjans de maig puja 4 º, arran de mar la diferència és de “només” 3 º. Però en qualsevol cas en cap altre període de l’any es dona en un lapse tan breu de temps, 4 setmanes, un canvi de “cicle termomètric” tan notable. Es passa d’un estadi “termomètric” en què del gener a l’abril es produeix una pujada molt lleu, molt mitigada, de les temperatures a un salt que ens situa la majoria dels anys en dos períodes clarament diferenciats: una part de la primavera en què, tot i que pugui fer bonança, encara se sent la “frescor” (de finals de febrer a mitjans d’abril hi ha només 2 º de diferència…) a un salt perceptible de l’abril al maig: rarament a mitjans de maig no es pot dir els dies que pica el sol que “ja ha arribat el bon temps” (i quan diem això volem dir “l’estiu”). I rarament per la Festa Major de Badalona a migdia no vas en màniga curta (11 de Maig, Sant Anastasi). De dia a l’abril, ni per Sant Jordi, recordo haver anat “vestit d’estiu”…
La baixada de temperatures a la tardor, és molt més regular: 5 º de mes en mes: 22′5 º al setembre, 17′5 º a l’octubre i 12′5 º al novembre (arrodoneixo per veure-hi clara la diferència entre les dues estacions…). Si bé els 5 º de mes a mes són majors que la diferència de l’abril al maig -4 º recordem- s’observa una clara regularitat en la transició de la calor al fred.
Una clau la tenim en una aspecte evident del clima de Barcelona i en general la costa catalana al llarg de l’any: més que una anomalia entre la primavera i l’estiu, hauríem de parlar d’una anomalia del pic de l’hivern. Mentre que entre el juny i el juliol, i l’agost i el setembre la corva de temperatures no deixa dubtes que hi ha un pic de calor notable quan “toca” (allò que en diem “Canícula”), resulta que entre els 10 º del desembre i els 9 º del gener, i els 10 º del febrer i els 12 º del març, la respectiva diferència és clarament insignificant. Aquí tenim la clau de què en un moment o d’altre la corva termòmetrica “normal” anual ha de demostrar una mena de disfunció…
Sembla curiós, però veurem clarament que al nostre clima l’hivern no està garantit quan toca i això afecta tot el període que va del novembre a l’abril. Amb un estiu fresc o no, no trobarem en cap cas en 40 anys que un setembre hagi estat més càlid que un agost o que un maig hagi estat més càlid que el juny següent. En canvi aquest any mostra clarament això que explico aquí: la primera quinzena de l’abril ha tingut la mateixa mitjana que la primera quinzena del gener. Un abril que s’està comportant normal empata amb una part del gener que, tot i suau, en cap cas va ser res de l’altre dijous… No sé si m’explico? I us deixo aquí aquest totxet per què hi digueu la vostra.
Comentaris