La caixa negra (la crisi)
Des de l'1 de gener han passat 3 mesos llargs i aquest hivern ha continuat la "cascada" de notícies que indiquen que estem dins d'una caixa negra. Sabem que un moment donat va començar "la crisi", ens diuen que hi sortirem, sembla que estan prenent decisions -com ara a la Cimera del G-20 a Londres- però, certament, desconeixem l'abast de canvis en el sistema sócio-econòmic que, de ben segur, canviaran bona part de les convencions en què ens hem mogut des de la II Guerra Mundial -almenys...
La crisi i el seu origen
Per a molts economistes la famosa crisi financera d'aquests últims mesos és la més greu que el sistema capitalista ha sofert des del 'crac del 1929'. Ignacio Ramonet, director de 'Le Monde Diplomatique', la compara al que en l'esfera política va significar la caiguda del mur de Berlín, tot i que en aquest cas el model que s'enfonsa és el de Wall Street.
La sotragada va començar a manifestar-se fa poc més d'un any, quan van fer fallida algunes entitats bancàries nord-americanes que concedien hipoteques d'alt risc, conegudes com hipoteques 'subprime ', adreçades a les classes més desafavorides. Molts clients hipotecats van deixar de pagar, ofegats per la pujada dels tipus d'interès (percentatge que es paga al banc en canvi de la concessió d'un préstec), i això combinat amb la reducció de la compra d'habitatges va precipitar el crac bancari. Però per a molts analistes, com Ramonet o Marcel Claude, aquesta fallida és conseqüència d'una etapa d'exuberància i de balafiament per part dels inversors, obsessionats a obtenir beneficis desorbitats a curt termini encara que fos per mitjà de pràctiques abusives. Aquesta febre inversora delirant s'ha estès durant els darrers anys per tot el món i ha desembocat en un col·lapse. L'explosió de la bombolla financera els últims mesos ha suposat la fallida de les entitats bancàries més importants del món.
Aquest és un enllaç interessant que, si més no, contradiu que la crisi sigui general, alguns països viuen tot el contrari, és el cas de Sudàfrica però també del Brasil.
"El milagro sudafricano" (Xavier Batalla, La Vanguardia, 18-04-09)
La crisi i el seu origen
Per a molts economistes la famosa crisi financera d'aquests últims mesos és la més greu que el sistema capitalista ha sofert des del 'crac del 1929'. Ignacio Ramonet, director de 'Le Monde Diplomatique', la compara al que en l'esfera política va significar la caiguda del mur de Berlín, tot i que en aquest cas el model que s'enfonsa és el de Wall Street.
La sotragada va començar a manifestar-se fa poc més d'un any, quan van fer fallida algunes entitats bancàries nord-americanes que concedien hipoteques d'alt risc, conegudes com hipoteques 'subprime ', adreçades a les classes més desafavorides. Molts clients hipotecats van deixar de pagar, ofegats per la pujada dels tipus d'interès (percentatge que es paga al banc en canvi de la concessió d'un préstec), i això combinat amb la reducció de la compra d'habitatges va precipitar el crac bancari. Però per a molts analistes, com Ramonet o Marcel Claude, aquesta fallida és conseqüència d'una etapa d'exuberància i de balafiament per part dels inversors, obsessionats a obtenir beneficis desorbitats a curt termini encara que fos per mitjà de pràctiques abusives. Aquesta febre inversora delirant s'ha estès durant els darrers anys per tot el món i ha desembocat en un col·lapse. L'explosió de la bombolla financera els últims mesos ha suposat la fallida de les entitats bancàries més importants del món.
Aquest és un enllaç interessant que, si més no, contradiu que la crisi sigui general, alguns països viuen tot el contrari, és el cas de Sudàfrica però també del Brasil.
"El milagro sudafricano" (Xavier Batalla, La Vanguardia, 18-04-09)
Comentaris