Placa d'homenatge a l'Exili del 39

Aquest febrer, com cada any, ha fet l'aniversari de l'exili de centenars de milers de persones a travès dels colls del Pirineu Oriental en condicions meteorològiques adverses, i reto aquí homenatge -en dies de retrocès social i laboral al nostre país- a tota aquesta gent que va lluitar perquè nosaltres, els seus descendents, tinguéssim una societat més justa, lliure i culta. N'estic segur que no els estem sent fidels i que molts d'ells -sinó la majoria- deuen estar rebregant-se de decepció allà on siguin. A què espera aquesta societat adormida i aborragada a dignificar-los tot recollint la flama que van aixecar i defendre fins el final, en molts casos, fins la pròpia mort.

Comentaris

David Roig ha dit…
A l'estat francès les esteles, monòlits, plaques... de memòria històrica són presents pertot. A Catalunya no s'ha passat de "normalitzar" els monuments als "Caídos" dreçats pel franquisme. És un dels peatges de la transició espanyola, i no pas el més gran. Per quan un reconeixement col·lectiu als represaliats sense l'obligació de posar-los al costat dels franquistes, llurs botxins?

Entrades populars d'aquest blog

Mediterrània: impossible equilibri en el caos entre medi ambient, turistes banals i immigrants desesperats...

Les fronteres, una convenció humana

Amèrica abans i després de Colom