L'estat espanyol no ha volgut fins la data negociar res. La gent que espera un gest i encara hi confia suposo que tindrà nobles i honestos motius, però això no dóna dret a frenar l'ànsia de votar, d'exercir el dret a decidir, que elecció rere elecció i enquesta rere enquesta demostra una part important, enorme -al voltant del 80 %- de la població. I haver de sentir la covarda afirmació del PP o C's de què el 'soufé' independentista s'ha acabat és ofensiva i demostra el cinisme d'ambdues formacions. Si això no ha fet més que començar! I ara de debò tot va directament encaminat a la independència sense el tràmit del referèndum... innocents!
En aquests moments plantejar si era millor la 'votació no refrendària' o 'la votació participativa' per al 9-N no resulta una discussió lògica ja que tots sabem que ni l'una ni l'altre tenen el valor d'un veritable referèndum d'autodeterminació. Perquè ni l'actual marc legislatiu ens ho permet ni el Parlament actualment elegit està legitimat per saltar el mur de la legislació espanyola.
Per poder fer el salt, el salt del mur, un acte de desobediència o de sobirania, caldria haver passat primer per les urnes per elegir un Parlament escollit amb un mandat majoritàriament explícit, com acostuma a passar en tots els processos d'autodeterminació pacífics.
La clau de volta és que tard o d'hora el poble votarà de nou. Si els partits que volen la independència s'hi presenten, junts o cadascú per la seva banda, amb un programa explícit que digui que es presenten per proclamar-la si guanyen, no caldrà ni anar a votar en referèndum. Senzillament el Parlament estarà legitimat per fer la Declaració d'Independència i punt.
Aleshores ja no parlaríem de procès d'autodeterminació o l'eufemisme dret a decidir -ja que aquesta va ser l'opció guanyadora el novembre del 2012 no ho oblidem... i Espanya no l'ha volgut assumir estalviant-nos i estalviant-se la prolongació d'aquest tema que -reconeguem-ho: ja cansa una mica sí.
Vull recordar que un canvi de règim o d'estatus polític por arribar de moltes maneres. Per exemple: Espanya va convertir-se en una República gràcies a unes eleccions municipals on les candidatures republicanes van arrasar a les ciutats i la gran majoria de capitals de província. Però segurament la gent no sap que a les eleccions del 1r d'abril del 31 realment van guanyar els monàrquics gràcies al vot rural. Quina legitimitat tenia la Monarquia després de la Dictadura de Primo de Rivera, però, per continuar quan a Madrid, València, Barcelona, etc la població massivament havia votat per la República i era vox populi que el vot rural estava manipulat pels cacics?
El 5 de Maig hi ha eleccions municipals. D'una banda a Espanya amb el fenómen de 'Podemos' (però no només) i a Catalunya amb el moviment sobiranista, es planteja que molt han de canviar les coses per què el mes de maig el mapa electoral hagi canviat dràsticament i efectivament ens trobem davant una inevitable onada popular en dues direccions que, per primer cop en decennis, serà divergent a banda i banda de l'Ebre. Perquè la desconnexió mental de Catalunya respecte a Espanya és ja irreversible.
Per tant dir que això s'ha acabat i que el dia de 9-N no passarà res és aconformar-se amb la petitesa de la immediatesa i la comoditat de no molestar-se a veure els fets en conjunt.
Pere Cardús a VilaWeb comença el seu article avui dient una cosa essencial en què hi hem de parar esment, la copio tal qual:
"Els catalans som tan agosarats que volem fer una cosa que no ha fet mai ningú: començar un procés d'independència amb un referèndum davant d'un estat no democràtic. No ho ha fet mai ningú. Es pot començar un procés d'independència amb un referèndum quan l'estat d'origen accepta de col·laborar-hi —el cas d'Escòcia i Regne Unit. Amb col·laboració, l'ordre és referèndum primer i proclamació d'independència després. Si l'estat d'origen no hi col·labora i vol impedir l'exercici del dret d'autodeterminació, l'ordre és diferent: declaració d'independència, obertura de negociacions o mediació internacional i, finalment, referèndum".
Bon dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada