APUNT DEL DIA -28, sobre la Fiesta Nacional (Española por supuesto).

-
De la mateixa manera que expotències imperials com França celebren la presa de la Bastilla, 14 de Juillet; la proclamació de la República -2 de Juny a Itàlia- o, senzillament no en tenen de festa 'nacional' (cas del Regne Unit) en això Espanya, is different, també. I ens han fotut amb vasel.lina constitucional el que commemora el desfici de la colonització d'Amèrica, l'anomenat 'día de la raza' i una festa cristiana -visca la igualtat i lliberta de cultes- com a dia festiu.
M'atreveixo a fer un pronòstic. Els esdeveniments van tan ràpid que, estic segur, l'any vinent, alguna cosa haurà canviat tant rotundament i estarem immersos en un procès constituent (a nivell català com espanyol) per tal que dilluns 12 d'octubre del 2015 sigui, com pertoca a un país laïc, de tradició democràtica i antiimperialista, un senzill dia laborable. N'estic segur, fixeu-vos...

Feliç diumenge normal i corrents.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Mediterrània: impossible equilibri en el caos entre medi ambient, turistes banals i immigrants desesperats...

-
Imatge
Refugiats i turistes, camins encreuats Dos mons col·lideixen any rere any a les platges del Mediterrani: els uns busquen relaxar-s'hi i els altres busquen esperança. El resultat és un dilema moral per a Europa. Calia això per adonar-nos de l'absurditat en què vivim aquest estiu?   La platja està tranquil·la. Els turistes encara dormen als hotels i tan sols s'escolten els lladrucs d'alguns gossos. És trenc d'alba a Kos, una illa grega que es troba a unes quantes milles marines de la costa turca. Rasib Ali fa un últim esforç i treu el cos fora de l'aigua. Cames i braços es mouen frenèticament, té els llavis morats i la samarreta i els pantalons estan tan mullats que no pot desenganxar-los del cos. Ali és un immigrant pakistanès de 18 anys que va sortir de Turquia la nit passada amb un bot inflable perquè no podia pagar un passatge en una barca dedicada a la immigració il·legal. Quan era a prop de la costa de Kos el seu bot va bolcar i, sense s...
Més informació

Les fronteres, una convenció humana

-
Imatge
             Des dels inicis de la civilització urbana i l'aparició de les primeres entitats estatals, amb unes institucions i lleis definides, i més o menys previsibles pels súbdits, "ciutadans" concernits, sotmesos...  el marc de referència ha estat les fronteres. Com podem veure en aquest vídeo, l'establitat de les fronteres és una excepció i en el decurs dels darrers 15 mil anys només en els dos darrers segles, des de l'extensió dels imperis europeus i el colonialisme, es pot dir que tots els humans han estat sempre subjectes d'una estructura política anomenada estat. Veiem els casos més evidents que expliquen la convencionalitat de les fronteres. La Gran Muralla xinesa     La Gran Muralla xinesa és l'intent més antic d'impermeabilitzar una frontera. La seva construcció va començar cap el s. III aC. I es va aturar el s. XVII, aconseguint una longitud total de 7.250 km. Hi varen participar centenar...
Més informació

Amèrica abans i després de Colom

-
Imatge
           A partir del 1492, quan Cristòfor Colom arriba al que poc després anomenem Amèrica, una catàstrofe humanitària va esdevenir-se en aquell continent. Sabem que els primers pobladors de les Amèriques havien arribat durant la darrera Glaciació pel pont de Bèring , entre Sibèria i Alaska, degut a la davallada del nivell dels mars. Aquests exploradors preneolítics van escampar-se progressivament entre el -40 mil i el -10 mil AC. És a dir, entre el primer humà que passa de Sibèria i entra a Alaska i el primer que va arribar a la Terra del Foc , van passar 30 mil anys! © website "Navajo People" La natura tanca Amèrica L'aïllament que es produeix de les Amèriques en acabar la darrera glaciació i pujar el nivell del mar a nivell planetari, dona lloc de nou, com en cada període interglaciar , a l'estret de Bèring. Fent servir una expressió d'aquests dies: la natura «tanca» Amèrica . Fa uns 10 mil anys, quan a Mesopot...
Més informació