Hauríem d'estar debatint els pros i contres del SÍ-SÍ, EL NO O EL SÍ-NO. I estem discutint si interessa o no una consulta il.legal, al.legal o paralegal. Fer el joc a això és donar legitimitat a un Tribunal que té els dies comptats.
Tothom sap que l'única forma que té Espanya de sortir d'aquest laberint és reformar profundament l'estructura institucional i territorial. A les bones o a la contra. I és qüestió d'un parell d'anys màxim, ja que de les successives eleccions previstes pel 2015 sortirà un mapa polític nou en què, si no es produeix la vergonya d'un pacte d'estat dels dos partits dinàstics, PP i PSOE, no quedarà res com estava, no hi haurà tutia, s'haurà de refer tot.
Tant costa acceptar aquestes 2 realitats:
-Catalunya acabarà votant, d'una forma o altra en qüestió de mesos. El cuánto peor mejor que semblen procurar els dos partits conjurats per evitar l'exercici de la democràcia se'ls girarà com un bumerang.
-Per què no es posen ja mans a l'obra per procedir a les 2 reformes estatals indefugibles, ara que encara tenen la legitimitat parlamentària de la majoria de 2/3 entre els dos grans partits per fer una reforma intel.ligent i una voladura controlada (per ells) d'aquest sistema?
És la mentalitat espanyola taurina i autoritària: o conmigo o contra mi, Santiado y cierra España.
Vaig veure ahir El Debate de la 1 i em va semblar demencial com encara giren en la seva nòria particular d'avantposar una Constitució que fa aigües per tot arreu davant de la realitat desbordant que com una presa que es va omplint i està a punt de vessar ha eclosionat en forma de tota mena de fenòmens que denoten la fi del Règim de la II Restaauració Borbònica: des del moviment 15-M a la manca de suport popular a la monarquia o el canvi històric de l'autonomisme cap a l'independentisme de les classes mitges catalanes fins l'aparició de tendències populistes com no s'hi veien des dels anys 20, sigui per la dreta com l'esquerra.
El veritable rellotge de l'Espanya actual és que no saben o no volen veure que el cronòmetre ja corre endarrere. El que passa és que encara no sabem quina és la data clau. A Catalunya, res no serà igual després del 9-N. Passi el que passi. I a tot l'estat, tant costa acceptar la realitat, tota?
-Catalunya acabarà votant, d'una forma o altra en qüestió de mesos. El cuánto peor mejor que semblen procurar els dos partits conjurats per evitar l'exercici de la democràcia se'ls girarà com un bumerang.
-Per què no es posen ja mans a l'obra per procedir a les 2 reformes estatals indefugibles, ara que encara tenen la legitimitat parlamentària de la majoria de 2/3 entre els dos grans partits per fer una reforma intel.ligent i una voladura controlada (per ells) d'aquest sistema?
És la mentalitat espanyola taurina i autoritària: o conmigo o contra mi, Santiado y cierra España.
Vaig veure ahir El Debate de la 1 i em va semblar demencial com encara giren en la seva nòria particular d'avantposar una Constitució que fa aigües per tot arreu davant de la realitat desbordant que com una presa que es va omplint i està a punt de vessar ha eclosionat en forma de tota mena de fenòmens que denoten la fi del Règim de la II Restaauració Borbònica: des del moviment 15-M a la manca de suport popular a la monarquia o el canvi històric de l'autonomisme cap a l'independentisme de les classes mitges catalanes fins l'aparició de tendències populistes com no s'hi veien des dels anys 20, sigui per la dreta com l'esquerra.
El veritable rellotge de l'Espanya actual és que no saben o no volen veure que el cronòmetre ja corre endarrere. El que passa és que encara no sabem quina és la data clau. A Catalunya, res no serà igual després del 9-N. Passi el que passi. I a tot l'estat, tant costa acceptar la realitat, tota?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada