Dia + 1: ANÀLISI DEL RESULTAT: els federalistes treuen la poteta i els del NO han de veure ara sí o sí que poden guanyar un referèndum legal. I Catalunya es converteix en subjecte polític.
Dit això, per la història quedarà que els negacionistes han quedat retratats.
La xifra supera els 2,14 milions de vots que, amb una participació del 70% del cens, va obtenir el 25 de novembre del 2012 la suma de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i SI, i s’acosta als 2,5 milions de votants totals a les europees del maig. Ni molt menys es pot interpretar que els independentistes són els 1'8 milions de vots emesos ahir. Hi va haver molta gent que senzillament no va anar a votar, en conec a més d'un que no va poder fer-ho, perquè una cosa és el que diu el cens i un altre el DNI. Jo mateix en unes eleccions 'normals' votaria a Sant Joan Despí i ahir vaig haver-ho de fer a Badalona que és on està l'adreça del meu DNI. Quanta gent ahir podria haver votat i no es va poder desplaçar? Bastanta. Bastanta com per assegurar que uns 2 milions de catalans han consolidat un inequívoc vot independentista. Cosa que fa 2 anys, 4..., era impensable. I tothom sap que el dia que un fa clic i es torna independentista ja no hi ha marxa enrere. Senzillament ja no tornes enrere.
El canvi que s'ha produït en aquests 2 anys és important, el 2012 CiU no es declarava independentista encara. Votar ERC, CUP o SI era un acte quasi revolucionari... mal vist en determinats sectors. Ara mateix el vot ocult seria el del PP, com sempre, i també, atenció, el federalista. I ahir va començar a ensenyar la poteta. L’assistència massiva a les urnes no només s’explica per la mobilització independentista -innegable i que s’ha fet sentir de manera homogènia en les últimes setmanes a tot el territori- sinó també perquè, aquest cop, comencen a treure el cap els partidaris d’un encaix federal o confederal amb l’Estat i els del no.
Entre els 885.000 catalans que, entre el 2009 i el 2011, van votar a les consultes locals que van arrencar a Arenys de Munt només el 5% van optar pel no. Ahir en barris com Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, el sí-no, l’opció de Josep A. Duran i Lleida i Joan Herrera i pensada per integrar partidaris de la tercera via, s’enfilava fins al 20%, i el no fins al 14%. Globalment, el sí-sí va obtenir el 80%, el sí-no el 10%, i el no, el 4,6%.
A Santa Coloma de Gramenet, amb un cens de 78 mil persones en unes eleccions ordinàries, el SÍ-SÍ va assolir els 5500 mil vots en unes condicioons pèssimes, ja que els centres electorals eren situats a la quinta forca, cap d'ells al casc urbà, tots en instituts públics enfilats a les muntanyetes que envolten la ciutat. Per tant, en una ciutat on ERC no té ni un regidor, s'ha produït un canvi històric. Se sentia parlar castellà a les urnes durant les 3 hores que vaig passar fent voltes pels 5 col.legis electorals situats en els límits de Badalona (part alta) i Santa Coloma. Per tant aquí algun click ha començat a penetrar fefaentment en territori 'hostil' per dir-ho clarament.
Cal afinar una mica més, ja que ahir, com va passar en el referèndum d'Escòcia, van poder votar els majors de 16 anys. I encara cal una darrera observació. Hi havia sectors independentistes descontents amb el format final del 9N, que consideraven covard i claudicant. Un cert nombre d'independentistes -entre ells, el grup SI- s'haurà abstingut.
ELS VOTS AL SI-NO, el NO, BLANC I ALTRES VAN REPRESENTAR EN AQUESTA ZONA NI MÉS NI MENYS QUE EL 40 % o QUASI DELS VOTS EMESOS.
És evident que una part d’aquest vot no independentista és també una esmena dels seus electorats a l’hostilitat de les direccions del PSC (i del PSOE) i el PP al dret a decidir. El factor Podem també hi té a veure.
Percentualment, la mobilització -és difícil calcular percentatges exactes de votants perquè els votants es registraven i no hi havia un cens, atès que podien votar tots els catalans de més de setze anys i els immigrants en situació legal- va ser molt més alta a les zones amb més vot sobiranista (a Balaguer, per exemple, va votar més gent que a les municipals) que no pas a les unionistes. En les primeres, el sí-sí es va imposar de manera rotundíssima. En comparació amb el referèndum de l’Estatut, l’últim celebrat, en el qual van votar 2,57 milions de persones, la participació havia sigut notablement inferior al Barcelonès o al Baix Llobregat, i encara més a l’Aran.
Finalment, ahir un dels grans estats europeus va veure com més de 2 milions de persones DESOBEÏEN. Senzillament han desconnectat d'aquest estat. Això és d'una enorme transcendència a nivell europeu. Els votants van acudir a votar malgrat la desautorització del Tribunal Constitucional i fins i tot malgrat l'amenaça de la fiscalia general de l'Estat. Això és molt gros, és una desconnexió en tota regla, un èxit aclaparador del procés.
Last but non least, ahir els catalans es van fer una foto per presentar-se al món com a subjecte nacional, polític, el que sigui, diferenciat. Mai més un català de viatge pel món haurà de presentar-se sota la marca Barcelona, que està molt bé eh!, sinó que senzillament podrà fer com un gal.lès, escocès, flamenc o quebequès, presentar-se com a tal sense que ningú li pregunti què diu el teu passaport o la cantarella unionista "¿qué pone en tu DNI?". Diria que al mainstream, a l'imaginari internacional, Catalunya ha quedat definitivament prensentada durant aquest procès i ahir vam sortir a l'escenari en la funció col.lectiva més gran d''occident des de la caiguda del mur de Berlín ahir fa 25 anys justament.
La xifra supera els 2,14 milions de vots que, amb una participació del 70% del cens, va obtenir el 25 de novembre del 2012 la suma de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i SI, i s’acosta als 2,5 milions de votants totals a les europees del maig. Ni molt menys es pot interpretar que els independentistes són els 1'8 milions de vots emesos ahir. Hi va haver molta gent que senzillament no va anar a votar, en conec a més d'un que no va poder fer-ho, perquè una cosa és el que diu el cens i un altre el DNI. Jo mateix en unes eleccions 'normals' votaria a Sant Joan Despí i ahir vaig haver-ho de fer a Badalona que és on està l'adreça del meu DNI. Quanta gent ahir podria haver votat i no es va poder desplaçar? Bastanta. Bastanta com per assegurar que uns 2 milions de catalans han consolidat un inequívoc vot independentista. Cosa que fa 2 anys, 4..., era impensable. I tothom sap que el dia que un fa clic i es torna independentista ja no hi ha marxa enrere. Senzillament ja no tornes enrere.
El canvi que s'ha produït en aquests 2 anys és important, el 2012 CiU no es declarava independentista encara. Votar ERC, CUP o SI era un acte quasi revolucionari... mal vist en determinats sectors. Ara mateix el vot ocult seria el del PP, com sempre, i també, atenció, el federalista. I ahir va començar a ensenyar la poteta. L’assistència massiva a les urnes no només s’explica per la mobilització independentista -innegable i que s’ha fet sentir de manera homogènia en les últimes setmanes a tot el territori- sinó també perquè, aquest cop, comencen a treure el cap els partidaris d’un encaix federal o confederal amb l’Estat i els del no.
Entre els 885.000 catalans que, entre el 2009 i el 2011, van votar a les consultes locals que van arrencar a Arenys de Munt només el 5% van optar pel no. Ahir en barris com Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, el sí-no, l’opció de Josep A. Duran i Lleida i Joan Herrera i pensada per integrar partidaris de la tercera via, s’enfilava fins al 20%, i el no fins al 14%. Globalment, el sí-sí va obtenir el 80%, el sí-no el 10%, i el no, el 4,6%.
A Santa Coloma de Gramenet, amb un cens de 78 mil persones en unes eleccions ordinàries, el SÍ-SÍ va assolir els 5500 mil vots en unes condicioons pèssimes, ja que els centres electorals eren situats a la quinta forca, cap d'ells al casc urbà, tots en instituts públics enfilats a les muntanyetes que envolten la ciutat. Per tant, en una ciutat on ERC no té ni un regidor, s'ha produït un canvi històric. Se sentia parlar castellà a les urnes durant les 3 hores que vaig passar fent voltes pels 5 col.legis electorals situats en els límits de Badalona (part alta) i Santa Coloma. Per tant aquí algun click ha començat a penetrar fefaentment en territori 'hostil' per dir-ho clarament.
Cal afinar una mica més, ja que ahir, com va passar en el referèndum d'Escòcia, van poder votar els majors de 16 anys. I encara cal una darrera observació. Hi havia sectors independentistes descontents amb el format final del 9N, que consideraven covard i claudicant. Un cert nombre d'independentistes -entre ells, el grup SI- s'haurà abstingut.
ELS VOTS AL SI-NO, el NO, BLANC I ALTRES VAN REPRESENTAR EN AQUESTA ZONA NI MÉS NI MENYS QUE EL 40 % o QUASI DELS VOTS EMESOS.
És evident que una part d’aquest vot no independentista és també una esmena dels seus electorats a l’hostilitat de les direccions del PSC (i del PSOE) i el PP al dret a decidir. El factor Podem també hi té a veure.
Percentualment, la mobilització -és difícil calcular percentatges exactes de votants perquè els votants es registraven i no hi havia un cens, atès que podien votar tots els catalans de més de setze anys i els immigrants en situació legal- va ser molt més alta a les zones amb més vot sobiranista (a Balaguer, per exemple, va votar més gent que a les municipals) que no pas a les unionistes. En les primeres, el sí-sí es va imposar de manera rotundíssima. En comparació amb el referèndum de l’Estatut, l’últim celebrat, en el qual van votar 2,57 milions de persones, la participació havia sigut notablement inferior al Barcelonès o al Baix Llobregat, i encara més a l’Aran.
Finalment, ahir un dels grans estats europeus va veure com més de 2 milions de persones DESOBEÏEN. Senzillament han desconnectat d'aquest estat. Això és d'una enorme transcendència a nivell europeu. Els votants van acudir a votar malgrat la desautorització del Tribunal Constitucional i fins i tot malgrat l'amenaça de la fiscalia general de l'Estat. Això és molt gros, és una desconnexió en tota regla, un èxit aclaparador del procés.
Last but non least, ahir els catalans es van fer una foto per presentar-se al món com a subjecte nacional, polític, el que sigui, diferenciat. Mai més un català de viatge pel món haurà de presentar-se sota la marca Barcelona, que està molt bé eh!, sinó que senzillament podrà fer com un gal.lès, escocès, flamenc o quebequès, presentar-se com a tal sense que ningú li pregunti què diu el teu passaport o la cantarella unionista "¿qué pone en tu DNI?". Diria que al mainstream, a l'imaginari internacional, Catalunya ha quedat definitivament prensentada durant aquest procès i ahir vam sortir a l'escenari en la funció col.lectiva més gran d''occident des de la caiguda del mur de Berlín ahir fa 25 anys justament.
Comentaris