Entrades

Què és i com estudiem la Geografia

Imatge
 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure o escriptura")   és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra , o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics , biològics i socials que en ella es manifesten. També les característiques dels seus d'habitants i els fenòmens de relació amb la natura. Una traducció literal seria "per descriure o escriure sobre la Terra". Dins de la Geografia fem una sèrie de divisions lògiques. Per començar estudiem COM és un espai, més enllà de la presència humana. Per entendre'ns, amb la Geografia Física, estudiem la morfologia i els paisatges naturals que se'n deriven, abans i durant la participció i, modificació, que la societat n'ha fet. Per tant, la geografia física és la ciència de la terra que estudia el medi físic. Els...

Hi ha algun geògraf en la tertúlia nostra de cada dia?

Imatge
(aquest article ha estat publicat prèviament a Pot un alumne acabar el batxillerat sense saber què van ser la Revolució Industrial, la Francesa o la Russa? Rotundament no. Una altra cosa és amb quina profunditat i amb quins sabers i competències, en el marc -absurd- de la pedagogia normativa. Els professors d’història, almenys a 4t d’ESO i a 2n de batxillerat, poden haver dedicat setmanes senceres a aquestes qüestions, especialment si hi posaven passió, sense deixar de complir escrupolosament el temari oficial. Ara bé, pot un alumne d’aquest mateix batxillerat arribar a la universitat sense saber ubicar els països del G-20 en un mapa, o sense entendre una piràmide de població i les seves conseqüències sobre el futur de les pensions? Aquí la resposta és, amb una naturalitat gairebé espontània, comuna, rotundament sí. En una època en què qualsevol telèfon amb Google Maps pot dir-nos com arribar a qualsevol lloc del planeta, sembla que saber on són aquests llocs s’ha convertit en un de...

Eco o l’art de formar informant

Imatge
“En el futur, l’educació tindrà com a objectiu aprendre l’art del filtre. Ja no cal ensenyar on es troba Katmandú o qui va ser el primer rei de França, perquè aquesta informació es pot trobar a tot arreu. En canvi, caldria demanar als estudiants que analitzin quinze llocs per determinar quin és per a ells el més fiable. Caldria ensenyar-los la tècnica de la comparació”, va dir Umberto Eco en una de les seves últimes entrevistes. S’equivoca qui pensa que el semiòleg ens ha deixat. El professor és viu, encara és amb nosaltres. Profètic i provocador alhora, va ser, per damunt de tot, un docent de docents. No només viu en els textos que va escriure, sinó que viu en les desenes de milers dels seus antics estudiants, que van tenir la sort d’amuntegar-se a les aules on feia classe, sovint a terra, a les escales. Umberto Eco, essent un dels 10 autors més influents de la segona meitat del segle XX, va fer classe de les d’abans des d’un punt de vista absolutament provocador contra aquells que ap...

La societat romana, una estructura desigual i patriarcal

Imatge
1. LA SOCIETAT ROMANA La població de l'Imperi romà es dividia en dos grans grups: els ciutadans i els no-ciutadans. Gràfic de la societat romana Els ciutadans podien participar en la vida política, ser sacerdots i iniciar causes penals, i també ser propietaris i casar-se. Els ciutadans es diferenciaven segons la riquesa que tenien. Els no-ciutadans no gaudien de cap d'aquests drets. Podien ser lliures o esclaus. Els esclaus pertanyien a una altra persona, però podien recuperar la llibertat si l'amo ho decidia. Aleshores passaven a ser lliberts. Gradualment, el dret de ciutadania es va anar estenent fins que en el segle III dC l'emperador Caracal·la va atorgar el dret de ciutadania a tots els homes lliures de l'Imperi. Les dones Les dones, independentment de la riquesa que tinguessin o del seu lloc d'origen, mai no van ser considerades ciutadanes i, per tant, no tenien la majoria de drets de què gaudien els homes. Estaven tutelades per un home: primerament pel s...

La Mediterrània, pont de la mar blava

Imatge
La Mediterrània, aquest mar que és al centre de la nostra percepció del món i que dóna nom a aquest bloc. Un mar que de vegades ens porta la llum, el gust per la bona vida i el plaer dels sentits i, més sovint del que voldríem, un mar de maldecaps. Mentre escric aquestes línies tinc un conegut, Nawal, patint per la seva família que viu a l’altra banda de la nostra mar, a la trimil.lennària Tartús, costa de Síria, per un conflicte que va camí d’enquistar-se. I no és l’únic conflicte en aquest pont de la mar blava. No estan curades les ferides de les guerres dels Balcans ni encara menys dels de Palestina, el Líban, Algèria, Líbia i mentre escric aquestes línies a Egipte un país dividit vota una constitució que podria fer tornar a l’Edat Mitjana els costums del país. De la terra de Nawal, restaurador catòlic maronita a Gràcia, ens arriben imatges dia rere dia d’esfereïdors combats i matances. I ahir em deia que porta 10 anys a Barcelona i res el fa sentir més a casa que una passejada per ...

Els catalans i la Mediterrània (I)

Imatge
la Mediterrània, aquest mar que és al centre de la nostra percepció del món i que dóna nom a aquest bloc. Un mar que de vegades ens porta la llum, el gust per la bona vida i el plaer dels sentits i, més sovint del que voldríem, un mar de maldecaps. Mentre escric aquestes línies tinc un conegut, Nawal, patint per la seva família que viu a l’altra banda de la nostra mar, a la trimil.lennària Tartús, costa de Síria, per un conflicte que va camí d’enquistar-se. I no és l’únic conflicte en aquest pont de la mar blava. No estan curades les ferides de les guerres dels Balcans ni encara menys dels de Palestina, el Líban, Algèria, Líbia i mentre escric aquestes línies a Egipte un país dividit vota una constitució que podria fer tornar a l’Edat Mitjana els costums del país. De la terra de Nawal, restaurador catòlic maronita a Gràcia, ens arriben imatges dia rere dia d’esfereïdors combats i matances. I ahir em deia que porta 10 anys a Barcelona i res el fa sentir més a casa que una passejada per ...

A qui pertanyen les obres d'art?

Imatge
Us heu preguntat mai a qui pertanyen les obres d'art? És una pregunta que em faig sovint quan estic en un museu, gal.leria, exposició o monument. En qüestió d'un parell d'anys, he tingut l'oportunitat de visitar i conèixer millor -perquè en algun cas hi repetia visita- alguns dels museus més importants del món. Ara me n'adono que en dos anys he visitat 9 dels 10 museus més visitats del món -he hagut de veure aquest enllaç per adonar-me'n que si em descuido sembla que fos la meva intenció batre algun rècord, però no, ha estat casual. Circumstàncies de la vida que diria el cliché. No és que m'hagi passat la vida de vacances però sí que en pocs mesos he pogut conèixer o revisitar alguns dels museus i monuments més significatius d'allò que s'anomena 'Occident'. I, davant de l' L'Estela d'Hammurabi al Louvre , d'un dels Claustres del Metropolitan de Nova York portats pedra a pedra des de la Catalunya Nord al segle X...

La Barcelona funcional i les àrees metropolitanes

Imatge
El concepte d'àrea metropolitana és propi de dues realitats: per primer cop en la Història dela Humanitat més de la meitat de la població mundial viu en ciutats de més d'un milió d'habitants i, finalment, les ciutats se sap on comencen i com però no on acaben. Barcelona, acaba al Besòs i a la Riera Blanca? Que li ho preguntin a un habitant de l'Hospitalet de Llobregat o Sant Adrià... Per quan una coherència de la realitat amb el mapa, amb les imatges via satèl.lit? Amb la realitat "funcional"... la que sentim i practiquem en el dia a dia? L'àrea de Barcelona viu al límit del co l·l apse en tots els sentits. Esquarterada entre diferents unitats orogràfiques -que s'intenta mantenir com a "parcs naturals". Amb ens reguladors de residus, transports i serveis essencials que han de ser consesuats per múltiples ajuntaments i subjectos a la pressió de lobbis immobiliaris, turístics o oligopòlics. Conceptes pròpis de les grans àrees urba...

Amèrica abans i després de Colom

Imatge
           A partir del 1492, quan Cristòfor Colom arriba al que poc després anomenem Amèrica, una catàstrofe humanitària va esdevenir-se en aquell continent. Sabem que els primers pobladors de les Amèriques havien arribat durant la darrera Glaciació pel pont de Bèring , entre Sibèria i Alaska, degut a la davallada del nivell dels mars. Aquests exploradors preneolítics van escampar-se progressivament entre el -40 mil i el -10 mil AC. És a dir, entre el primer humà que passa de Sibèria i entra a Alaska i el primer que va arribar a la Terra del Foc , van passar 30 mil anys! © website "Navajo People" La natura tanca Amèrica L'aïllament que es produeix de les Amèriques en acabar la darrera glaciació i pujar el nivell del mar a nivell planetari, dona lloc de nou, com en cada període interglaciar , a l'estret de Bèring. Fent servir una expressió d'aquests dies: la natura «tanca» Amèrica . Fa uns 10 mil anys, quan a Mesopot...

Les fronteres, una convenció humana

Imatge
             Des dels inicis de la civilització urbana i l'aparició de les primeres entitats estatals, amb unes institucions i lleis definides, i més o menys previsibles pels súbdits, "ciutadans" concernits, sotmesos...  el marc de referència ha estat les fronteres. Com podem veure en aquest vídeo, l'establitat de les fronteres és una excepció i en el decurs dels darrers 15 mil anys només en els dos darrers segles, des de l'extensió dels imperis europeus i el colonialisme, es pot dir que tots els humans han estat sempre subjectes d'una estructura política anomenada estat. Veiem els casos més evidents que expliquen la convencionalitat de les fronteres. La Gran Muralla xinesa     La Gran Muralla xinesa és l'intent més antic d'impermeabilitzar una frontera. La seva construcció va començar cap el s. III aC. I es va aturar el s. XVII, aconseguint una longitud total de 7.250 km. Hi varen participar centenar...