Entrades

A qui pertanyen les obres d'art?

Imatge
Us heu preguntat mai a qui pertanyen les obres d'art? És una pregunta que em faig sovint quan estic en un museu, gal.leria, exposició o monument. En qüestió d'un parell d'anys, he tingut l'oportunitat de visitar i conèixer millor -perquè en algun cas hi repetia visita- alguns dels museus més importants del món. Ara me n'adono que en dos anys he visitat 9 dels 10 museus més visitats del món -he hagut de veure aquest enllaç per adonar-me'n que si em descuido sembla que fos la meva intenció batre algun rècord, però no, ha estat casual. Circumstàncies de la vida que diria el cliché. No és que m'hagi passat la vida de vacances però sí que en pocs mesos he pogut conèixer o revisitar alguns dels museus i monuments més significatius d'allò que s'anomena 'Occident'. I, davant de l' L'Estela d'Hammurabi al Louvre , d'un dels Claustres del Metropolitan de Nova York portats pedra a pedra des de la Catalunya Nord al segle X...

La Barcelona funcional i les àrees metropolitanes

Imatge
El concepte d'àrea metropolitana és propi de dues realitats: per primer cop en la Història dela Humanitat més de la meitat de la població mundial viu en ciutats de més d'un milió d'habitants i, finalment, les ciutats se sap on comencen i com però no on acaben. Barcelona, acaba al Besòs i a la Riera Blanca? Que li ho preguntin a un habitant de l'Hospitalet de Llobregat o Sant Adrià... Per quan una coherència de la realitat amb el mapa, amb les imatges via satèl.lit? Amb la realitat "funcional"... la que sentim i practiquem en el dia a dia? L'àrea de Barcelona viu al límit del co l·l apse en tots els sentits. Esquarterada entre diferents unitats orogràfiques -que s'intenta mantenir com a "parcs naturals". Amb ens reguladors de residus, transports i serveis essencials que han de ser consesuats per múltiples ajuntaments i subjectos a la pressió de lobbis immobiliaris, turístics o oligopòlics. Conceptes pròpis de les grans àrees urba...

Amèrica abans i després de Colom

Imatge
           A partir del 1492, quan Cristòfor Colom arriba al que poc després anomenem Amèrica, una catàstrofe humanitària va esdevenir-se en aquell continent. Sabem que els primers pobladors de les Amèriques havien arribat durant la darrera Glaciació pel pont de Bèring , entre Sibèria i Alaska, degut a la davallada del nivell dels mars. Aquests exploradors preneolítics van escampar-se progressivament entre el -40 mil i el -10 mil AC. És a dir, entre el primer humà que passa de Sibèria i entra a Alaska i el primer que va arribar a la Terra del Foc , van passar 30 mil anys! © website "Navajo People" La natura tanca Amèrica L'aïllament que es produeix de les Amèriques en acabar la darrera glaciació i pujar el nivell del mar a nivell planetari, dona lloc de nou, com en cada període interglaciar , a l'estret de Bèring. Fent servir una expressió d'aquests dies: la natura «tanca» Amèrica . Fa uns 10 mil anys, quan a Mesopot...

Les fronteres, una convenció humana

Imatge
             Des dels inicis de la civilització urbana i l'aparició de les primeres entitats estatals, amb unes institucions i lleis definides, i més o menys previsibles pels súbdits, "ciutadans" concernits, sotmesos...  el marc de referència ha estat les fronteres. Com podem veure en aquest vídeo, l'establitat de les fronteres és una excepció i en el decurs dels darrers 15 mil anys només en els dos darrers segles, des de l'extensió dels imperis europeus i el colonialisme, es pot dir que tots els humans han estat sempre subjectes d'una estructura política anomenada estat. Veiem els casos més evidents que expliquen la convencionalitat de les fronteres. La Gran Muralla xinesa     La Gran Muralla xinesa és l'intent més antic d'impermeabilitzar una frontera. La seva construcció va començar cap el s. III aC. I es va aturar el s. XVII, aconseguint una longitud total de 7.250 km. Hi varen participar centenar...

L'art, la religió i el poder

Imatge
L'art i la desigualtat... L’art s’ha posat durant els darrers 4 mil anys al servei de les doctrines religioses i ha estat influenciat per les ideologies polítiques dominants. Hem d'observar, comprendre i assumir el canvi cabdal que es produeix amb l'aparició de l'escriptura a l'antic Egipte i Mesopotàmia al voltant del 2000 ANE. L'aparició de l'escriptura, associada a la sedentarització i la creació de castes socials comportaran una dramàtica ghetització de l'art i la seva funció social. L'art, per dir-ho ràpid i ja, queda en mans del poder i la religió i deixa de ser «democràtic»... Tot això queda manifestat amb el pare de la interpretació historiogràfica de l'arqueologia moderna, V. Gordon Childe a "Els Orígens de la Civilització , lectura d'obligada revisió per comprendre l'abast de la revolució neolítica en tot això que comento. Si durant la prehistòria les primeres manifestacions artístiques tenen un caràcter...

Enllaços per Geografia

-Navegador de mapes Google Maps -Navegador Global de corrents de vent Earth Wind -Institut Cartogràfic de Catalunya VISSIR -40 mapes amb dades curioses per comprendre el Món -Webcam en directe de l' Estació Espacial Internacional -La Terra en directe  vista d'un satèl.lit global estàtic. -Presentació slideshare sobre l'espai físic en què vivim -Treballar la geografia amb Mapes muts -Estat actual de la Mediterrània   -El portal més complet de Meteorologia Wetterzentrale -Freqüència mundial de  tempestes -Servei Català de Meteorologia Méteo.cat   -Satèl.lit meteorològic, com es veia ahir el món? MODIS -Gràfiques Climatològiques:  Barcelona-Aeroport del Prat -Webcams en directe de Catalunya: TV3 Quants vaixells naveguen ara pel món? Marine Traffic I quants avions? Flight Radar

De qui és l'art?

Imatge
Us heu preguntat mai a qui pertanyen les obres d'art? És una pregunta que em faig sovint quan estic en un museu, gal.leria, exposició o monument. En qüestió d'un parell d'anys, he tingut l'oportunitat de visitar i conèixer millor -perquè en algun cas hi repetia visita- alguns dels museus més importants del món. Ara me n'adono que en dos anys he visitat 9 dels 10 museus més visitats del món -he hagut de veure aquest enllaç per adonar-me'n que si em descuido sembla que fos la meva intenció batre algun rècord, però no, ha estat casual. Circumstàncies de la vida que diria el cliché. No és que m'hagi passat la vida de vacances però sí que en pocs mesos he pogut conèixer o revisitar alguns dels museus i monuments més significatius d'allò que s'anomena 'Occident'. I, davant de l' L'Estela d'Hammurabi al Louvre , d'un dels Claustres del Metropolitan de Nova York portats pedra a pedra des de la Catalunya Nord al segle X...