Les fronteres, una convenció humana
Des dels inicis de la civilització urbana i l'aparició de les primeres entitats estatals, amb unes institucions i lleis definides, i més o menys previsibles pels súbdits, "ciutadans" concernits, sotmesos... el marc de referència ha estat les fronteres. Com podem veure en aquest vídeo, l'establitat de les fronteres és una excepció i en el decurs dels darrers 15 mil anys només en els dos darrers segles, des de l'extensió dels imperis europeus i el colonialisme, es pot dir que tots els humans han estat sempre subjectes d'una estructura política anomenada estat.
Veiem els casos més evidents que expliquen la convencionalitat de les fronteres.
La Gran Muralla xinesa
La Gran Muralla xinesa és l'intent més antic d'impermeabilitzar una frontera. La seva construcció va començar cap el s. III aC. I es va aturar el s. XVII, aconseguint una longitud total de 7.250 km. Hi varen participar centenars de milers de persones, presoners, esclaus, soldats i camperols que utilitzaren tota mena de materials, com ara pedres (algunes de vàries tones de pes), maons, troncs i tova.
La Gran Muralla pretenia mantenir fora de la Xina els altres pobles no xinesos.
A la part més ben construïda, l'alçada era de 7 a 10m. L'amplada de la base era d' uns 7m, que es reduïa fins a 6m a la part superior. Això va permetre emprar-la com a via de comunicació tant per al transport de mercaderies, com de tropa. La muralla estava equipada amb torres i fortificacions comunicades entre si mitjançant senyals visuals, lluminoses i de fum.
Els mongols de Gengis Khan van envair la Xina a començaments del s. XIII, sense que la muralla representés cap obstacle seriós. Però la seva ineficàcia fou deguda, especialment, al benestar i la pau entre els habitants d'ambdós costats de la muralla, que van acabar formant un sol poble. Tan evident va ser la inutilitat de la Gran Muralla que part dels seus materials es van utilitzar per construir habitatges.
Marco Polo, viatger a qui coneixerem quan estudiem els descobriments del segle XIV I XV, va explicar als europeus la seva magnitud i ningú no el va creure!
El limes germanicus dels romans
Els romans anomenaven limes a la frontera que els separava dels pobles bàrbars o "no civilitzats". A Europa el "limes germanicus" va començar a ser fortificat cap a finals del s. I dC. Els 550 km del limes havien de protegir els territoris ocupats pels romans al nord del Rin. El Mur d'Adrià, es va construir per protegir-se al nord dels pictes (“antecessors” dels escocesos...) I a l'est (actual Romania) dels nòmades de les estepes.
Al llarg de la frontera es varen talar franges de bosc que es vigilaven amb simples torres de fusta i es protegien amb palissades. Més tard les torres es varen fer de pedra i s'afegí un fossar i un terraplè darrera la palissada. El limes va restar en servei durant uns 175 anys, fins que, finalment, la pressió de les tribus germàniques (cap al 265 dC) el varen desbordar i Roma va abandonar tots els territoris de la dreta del Rin.
El limes va intentar aturar la entrada dels pobles bàrbars a les terres de l'imperi romà. Tanmateix, malgrat tractar-se de les millors tècniques de l'època, el limes no va assolir l'objectiu de blindar indefinidament la frontera.
El Teló d'Acer entre les dues Alemanyes
Després de la II Guerra Mundial, entre els països de l'Europa Occidental i els de la Oriental es va crear una separació ideològica, econòmica i militar, coneguda com a Teló d'Acer. Aquest es va materialitzar a partir de 1952 en el blindatge de la frontera entre les dues Alemanyes, Oriental i Occidental i, des de 1961,
en el mur de Berlín. La capital d'Alemanya va quedar migpartida...
El Teló d'Acer havia d'impedir per sempre la deserció cap l'oest capitalista.
La impermeabilització d'aquesta frontera es feia mitjançant murs de formigó, filats de filferro espinós, filats electrificats, dispositius de tir automàtic, camps de mines, a més de nombroses torres de vigilància. A les torres, disposades de manera que existís contacte visual entre elles, feien guàrdia un oficial amb 4 o 6 soldats. Per a la nit cada torre estava equipada amb un focus de 1.000 W de gran abast.
NOMÉS A BERLÍN, van morir metrallades en els 30 anys del mur 191 persones!
El Teló d'Acer va desaparèixer amb la obertura de la frontera interalemanya el 9 de novembre de 1989, a conseqüència dels canvis polítics que varen acabar pacíficament amb el bloc soviètic. Un cop més una frontera infranquejable resultava al capdavall inútil.
La frontera entre Estats Units i Mèxic
La frontera dels Estats Units amb Mèxic té una longitud de 3.200 km. Malgrat el trànsit anual de 100 milions de persones, és una de les fronteres més controlades del món. Alguns dels seus trams estan protegits per un mur de formigó (amb filats) que en arribar a les platges de Tijuana, s'endinsa uns 200 m en el mar.
La xifra d'immigrants "sense papers" als Estats Units s'estima en més de 5 milions de persones, aproximadament el 2 % del total d'habitants. Però, tan sols 4 de cada 10 indocumentats han entrat per la frontera sud dels Estats Units. No obstant això, en aquesta frontera actuen 8.000 agents de la patrulla de fronteres (Border Patrol), mentre que en la del Canadà, amb una longitud superior, només n'hi ha destinats 500.
Les creus al mur fronterer prop de Tijuana (Mèxic) recorden els immigrants morts que no han aconseguit creuar la barrera que separa el subdesenvolupament i la misèria del somni americà.
La "Border Patrol" disposa de visors d'infraroigs per a la visió nocturna, sensors de moviment, cambres de televisió, gossos ensinistrats per a la detecció de persones, reflectors d'alta potència i tota mena de mitjans de transport, com ara bicicletes, motos, "quats", vehicles tot terreny, llanxes, helicòpters artillats, avions i globus aerostàtics. A aquest dispositiu s'afegeix el control informatitzat dels passaports i la nombrosa xarxa d'informadors a ambdós costats de la frontera. A més, es preveu la utilització de bales de goma, gasos lacrimògens i explosius de dissuasió per foragitar a qui intenti creuar il·legalment la frontera.
Part de les morts que es produeixen al travessar la frontera entre els Estats Units i Mèxic tenen lloc al dessert d'Arizona. Empaitats per les patrulles de frontera els grups d'immigrants es perden molt sovint pel dessert i moren d'esgotament i deshidratació.
Persones mortes en intentar traspassar
la frontera entre Mèxic i els Estats Units
1996 87
1997 149
1998 329
1999 358
2000 491.
A partir dels atemptats de l'11-S no es disposa d'estadístiques fiables. L'actual president, Donald Trump, va guanyar les eleccions amb la proposta d'allargar el mur de l'oceà Pacífic a l'Atlàntic, al llarg de més de 3 mil kilòmetres.
El dramatisme d'aquestes xifres s'accentua encara més si es comparen amb els 191 morts enregistrats oficialment en els intents de traspassar el "teló d'acer" i el "mur de Berlín" en tota la seva història. El cert és que la fam és més forta que la por i que els recursos manquen a l'Amèrica Llatina, mentre abunden als Estats Units. Per aquest motiu, el flux d'immigrants indocumentats, que actualment és d'un miler al dia, difícilment s'aturarà en els propers anys.
L'estret de Gibraltar i la frontera d'Espanya amb el Marroc
A Melilla i Ceuta, dues ciutats administrades per l'Espanya en territori reclamat pel Marroc al nord d'Àfrica, per impermeabilitzar la línia fronterera s'ha previst una tanca doble d'acer, de 7 km de longitud, 4 m d'alçada reforçada amb torres d'observació, i equipada amb 70 càmeres de vigilància i sensors òptics i acústics. Han dissenyat, a més, un sistema de tarja digital que pretén discriminar, dels 50.000 persones que creuen la frontera cada dia, d'anada i tornada, els possibles immigrants irregulars. Les tragetes magnètiques es fan a la mateixa frontera en uns 10 minuts, contenen la fotografía, les dades i les empremtes dactilars de cada persona. Per traspassar la frontera cal col·locar la targeta sobre un visor amb escànner i prèmer amb el polze sobre un pantalla sensible. En tres segons un sistema informàtic reconeix les empremtes i verifica les dades. Les targetes es lliuren només als habitants de la zona fronterera.
Nomès a Melilla, la impermeabilització de la frontera i el control electrònic als punts de pas es calcula que haurà costat uns 12 milions d'euros (2.000 milions de Pta), als que cal afegir cada any 1,2 milions d'euros (200 milions de pesetes) de manteniment. Per al control del pas entre Àfrica i Europa s'està desenvolupant actualment el pla SIVE (Sistema Integral de Vigilancia del Estrecho) que ja ha començat a funcionar a partir de l'estiu del 2002.
El SIVE estarà format per estacions costeres amb torres equipades amb radar, càmeres de visió nocturna i diurna i una càmara infraroja capaç de detectar l'escalfor d'un cos humà o d'un motor a 17 km de distància. Les estacions, fixes i mòbils, comunicaran les dades a un centre de control, situat a Algecires, on seran verificades i es donarà l'alerta. Qualsevol embarcació sospitosa s'ha de poder localitzar a 10 km de la costa. En 20 minuts, i abans que s'acosti a menys de 5 km de la riba ha de ser identificada abordada pels helicòpters o les patrulleres de la Guàrdia Civil. Es tracta que les patrulles en terra no hagin d'intervenir i els immigrants siguin rebutjats cap a la costa africana i no arribin a trepitjar terra europea.
LES FRONTERES SÓN ARBITRÀRIES, EL CAS DE POLÒNIA
El ball de fronteres de Polònia
Estudiem un dels casos més curiosos, extrems!, de “ball d fronteres”.
Polònia és un país mil.lenari, però ha aparegut I desparegut al llarg de la història envaït per diversos imperis I a causa de guerres.
Polònia a l'any 1000:
-Al Renaixement, Polònia I Lituània s'uneixen, arriben a ser l'imperi més gran d'Europa! Al segle XVIII els dos estats se separen, perden bona part del territori.
-Després de les guerres napoleòniques, el país desapareix repartit entre l'Imperi Rus, l'Autro-hongarès I el Prussia.
Al segle XX Polònia aconsegueix la independència després de la I Guerra Mundial però com podeu veure, a l'est bona part dels habitants són lituans, ucranians... per contra, a la part occidental més de 2 milions de polonesos continuen formant part d'Alemanya!
-I aquí no acaba la convulsa història d'aquest vell poble europeu! Vols saber com s'arriba al mapa actual? Investiga primer què va passar a Polònia entre l'ocupació nazi del 1939 I l'”alliberament” soviètic del 1945!
Veiem els casos més evidents que expliquen la convencionalitat de les fronteres.
La Gran Muralla xinesa
La Gran Muralla xinesa és l'intent més antic d'impermeabilitzar una frontera. La seva construcció va començar cap el s. III aC. I es va aturar el s. XVII, aconseguint una longitud total de 7.250 km. Hi varen participar centenars de milers de persones, presoners, esclaus, soldats i camperols que utilitzaren tota mena de materials, com ara pedres (algunes de vàries tones de pes), maons, troncs i tova.
La Gran Muralla pretenia mantenir fora de la Xina els altres pobles no xinesos.
A la part més ben construïda, l'alçada era de 7 a 10m. L'amplada de la base era d' uns 7m, que es reduïa fins a 6m a la part superior. Això va permetre emprar-la com a via de comunicació tant per al transport de mercaderies, com de tropa. La muralla estava equipada amb torres i fortificacions comunicades entre si mitjançant senyals visuals, lluminoses i de fum.
Els mongols de Gengis Khan van envair la Xina a començaments del s. XIII, sense que la muralla representés cap obstacle seriós. Però la seva ineficàcia fou deguda, especialment, al benestar i la pau entre els habitants d'ambdós costats de la muralla, que van acabar formant un sol poble. Tan evident va ser la inutilitat de la Gran Muralla que part dels seus materials es van utilitzar per construir habitatges.
Marco Polo, viatger a qui coneixerem quan estudiem els descobriments del segle XIV I XV, va explicar als europeus la seva magnitud i ningú no el va creure!
El limes germanicus dels romans
Els romans anomenaven limes a la frontera que els separava dels pobles bàrbars o "no civilitzats". A Europa el "limes germanicus" va començar a ser fortificat cap a finals del s. I dC. Els 550 km del limes havien de protegir els territoris ocupats pels romans al nord del Rin. El Mur d'Adrià, es va construir per protegir-se al nord dels pictes (“antecessors” dels escocesos...) I a l'est (actual Romania) dels nòmades de les estepes.
Al llarg de la frontera es varen talar franges de bosc que es vigilaven amb simples torres de fusta i es protegien amb palissades. Més tard les torres es varen fer de pedra i s'afegí un fossar i un terraplè darrera la palissada. El limes va restar en servei durant uns 175 anys, fins que, finalment, la pressió de les tribus germàniques (cap al 265 dC) el varen desbordar i Roma va abandonar tots els territoris de la dreta del Rin.
El limes va intentar aturar la entrada dels pobles bàrbars a les terres de l'imperi romà. Tanmateix, malgrat tractar-se de les millors tècniques de l'època, el limes no va assolir l'objectiu de blindar indefinidament la frontera.
El Teló d'Acer entre les dues Alemanyes
Després de la II Guerra Mundial, entre els països de l'Europa Occidental i els de la Oriental es va crear una separació ideològica, econòmica i militar, coneguda com a Teló d'Acer. Aquest es va materialitzar a partir de 1952 en el blindatge de la frontera entre les dues Alemanyes, Oriental i Occidental i, des de 1961,
en el mur de Berlín. La capital d'Alemanya va quedar migpartida...
El Teló d'Acer havia d'impedir per sempre la deserció cap l'oest capitalista.
La impermeabilització d'aquesta frontera es feia mitjançant murs de formigó, filats de filferro espinós, filats electrificats, dispositius de tir automàtic, camps de mines, a més de nombroses torres de vigilància. A les torres, disposades de manera que existís contacte visual entre elles, feien guàrdia un oficial amb 4 o 6 soldats. Per a la nit cada torre estava equipada amb un focus de 1.000 W de gran abast.
NOMÉS A BERLÍN, van morir metrallades en els 30 anys del mur 191 persones!
El Teló d'Acer va desaparèixer amb la obertura de la frontera interalemanya el 9 de novembre de 1989, a conseqüència dels canvis polítics que varen acabar pacíficament amb el bloc soviètic. Un cop més una frontera infranquejable resultava al capdavall inútil.
La frontera entre Estats Units i Mèxic
La frontera dels Estats Units amb Mèxic té una longitud de 3.200 km. Malgrat el trànsit anual de 100 milions de persones, és una de les fronteres més controlades del món. Alguns dels seus trams estan protegits per un mur de formigó (amb filats) que en arribar a les platges de Tijuana, s'endinsa uns 200 m en el mar.
La xifra d'immigrants "sense papers" als Estats Units s'estima en més de 5 milions de persones, aproximadament el 2 % del total d'habitants. Però, tan sols 4 de cada 10 indocumentats han entrat per la frontera sud dels Estats Units. No obstant això, en aquesta frontera actuen 8.000 agents de la patrulla de fronteres (Border Patrol), mentre que en la del Canadà, amb una longitud superior, només n'hi ha destinats 500.
Les creus al mur fronterer prop de Tijuana (Mèxic) recorden els immigrants morts que no han aconseguit creuar la barrera que separa el subdesenvolupament i la misèria del somni americà.
La "Border Patrol" disposa de visors d'infraroigs per a la visió nocturna, sensors de moviment, cambres de televisió, gossos ensinistrats per a la detecció de persones, reflectors d'alta potència i tota mena de mitjans de transport, com ara bicicletes, motos, "quats", vehicles tot terreny, llanxes, helicòpters artillats, avions i globus aerostàtics. A aquest dispositiu s'afegeix el control informatitzat dels passaports i la nombrosa xarxa d'informadors a ambdós costats de la frontera. A més, es preveu la utilització de bales de goma, gasos lacrimògens i explosius de dissuasió per foragitar a qui intenti creuar il·legalment la frontera.
Part de les morts que es produeixen al travessar la frontera entre els Estats Units i Mèxic tenen lloc al dessert d'Arizona. Empaitats per les patrulles de frontera els grups d'immigrants es perden molt sovint pel dessert i moren d'esgotament i deshidratació.
Persones mortes en intentar traspassar
la frontera entre Mèxic i els Estats Units
1996 87
1997 149
1998 329
1999 358
2000 491.
A partir dels atemptats de l'11-S no es disposa d'estadístiques fiables. L'actual president, Donald Trump, va guanyar les eleccions amb la proposta d'allargar el mur de l'oceà Pacífic a l'Atlàntic, al llarg de més de 3 mil kilòmetres.
El dramatisme d'aquestes xifres s'accentua encara més si es comparen amb els 191 morts enregistrats oficialment en els intents de traspassar el "teló d'acer" i el "mur de Berlín" en tota la seva història. El cert és que la fam és més forta que la por i que els recursos manquen a l'Amèrica Llatina, mentre abunden als Estats Units. Per aquest motiu, el flux d'immigrants indocumentats, que actualment és d'un miler al dia, difícilment s'aturarà en els propers anys.
L'estret de Gibraltar i la frontera d'Espanya amb el Marroc
A Melilla i Ceuta, dues ciutats administrades per l'Espanya en territori reclamat pel Marroc al nord d'Àfrica, per impermeabilitzar la línia fronterera s'ha previst una tanca doble d'acer, de 7 km de longitud, 4 m d'alçada reforçada amb torres d'observació, i equipada amb 70 càmeres de vigilància i sensors òptics i acústics. Han dissenyat, a més, un sistema de tarja digital que pretén discriminar, dels 50.000 persones que creuen la frontera cada dia, d'anada i tornada, els possibles immigrants irregulars. Les tragetes magnètiques es fan a la mateixa frontera en uns 10 minuts, contenen la fotografía, les dades i les empremtes dactilars de cada persona. Per traspassar la frontera cal col·locar la targeta sobre un visor amb escànner i prèmer amb el polze sobre un pantalla sensible. En tres segons un sistema informàtic reconeix les empremtes i verifica les dades. Les targetes es lliuren només als habitants de la zona fronterera.Nomès a Melilla, la impermeabilització de la frontera i el control electrònic als punts de pas es calcula que haurà costat uns 12 milions d'euros (2.000 milions de Pta), als que cal afegir cada any 1,2 milions d'euros (200 milions de pesetes) de manteniment. Per al control del pas entre Àfrica i Europa s'està desenvolupant actualment el pla SIVE (Sistema Integral de Vigilancia del Estrecho) que ja ha començat a funcionar a partir de l'estiu del 2002.
El SIVE estarà format per estacions costeres amb torres equipades amb radar, càmeres de visió nocturna i diurna i una càmara infraroja capaç de detectar l'escalfor d'un cos humà o d'un motor a 17 km de distància. Les estacions, fixes i mòbils, comunicaran les dades a un centre de control, situat a Algecires, on seran verificades i es donarà l'alerta. Qualsevol embarcació sospitosa s'ha de poder localitzar a 10 km de la costa. En 20 minuts, i abans que s'acosti a menys de 5 km de la riba ha de ser identificada abordada pels helicòpters o les patrulleres de la Guàrdia Civil. Es tracta que les patrulles en terra no hagin d'intervenir i els immigrants siguin rebutjats cap a la costa africana i no arribin a trepitjar terra europea.
LES FRONTERES SÓN ARBITRÀRIES, EL CAS DE POLÒNIA
El ball de fronteres de Polònia
Estudiem un dels casos més curiosos, extrems!, de “ball d fronteres”.
Polònia és un país mil.lenari, però ha aparegut I desparegut al llarg de la història envaït per diversos imperis I a causa de guerres.
Polònia a l'any 1000:
-Al Renaixement, Polònia I Lituània s'uneixen, arriben a ser l'imperi més gran d'Europa! Al segle XVIII els dos estats se separen, perden bona part del territori.
-Després de les guerres napoleòniques, el país desapareix repartit entre l'Imperi Rus, l'Autro-hongarès I el Prussia.
Al segle XX Polònia aconsegueix la independència després de la I Guerra Mundial però com podeu veure, a l'est bona part dels habitants són lituans, ucranians... per contra, a la part occidental més de 2 milions de polonesos continuen formant part d'Alemanya!
-I aquí no acaba la convulsa història d'aquest vell poble europeu! Vols saber com s'arriba al mapa actual? Investiga primer què va passar a Polònia entre l'ocupació nazi del 1939 I l'”alliberament” soviètic del 1945!
Comentaris
D’altra banda, estic d’acord en que la institució de l’Estat, tal com l’entenen contemporàniament, influència les activitats de tota mena humanes perquè d’alguna manera està dictant un seguit de normes, de “manera de ser o fer” i inclús “creant una cultura” a través del q ue aquesta transmet. Per exemple l’Estat Espanyol pot influenciar dins d’àrees esportives.
Finalment, avui dia encara existeixen murs. En un passat, i com un dels mès destacats de la història apareix el mur de Berlín. Actualment, encara existeix el mur de Ceuta i Melilla consisteix en dues tanques altes separades per una carretera de tres metres plena de sensors que avisa un centre de control de tot intent de travessar-la. També existeix encara avui dia a Sàhara Occidental on vuit murs defensius d’una llargada de 2.720 quilòmetres es van construir l’any 1981 en mig del desert del Sàhara amb l’objectiu de protegir el territori ocupat pel Marroc de les incursions del Front Polisari.
Crec que la institució de l’estat com l’entenem contemporàniament, no influència en totes les activitats humanes. No sempre les fronteres responen a una realitat, a una interacció humana. Un exemple són els viatges que la gent fa, ara a l’actualitat hi ha un gran flux d’informació, cultura... Hi ha les relacions extra estatals.
Podem parlar d’altres murs físics com per exemple el Pirineus. És una frontera establerta amb un acord entre França i Espanya per acabar la guerra dels 30 anys l’any 1659. Els Pirineus és el que delimita aquests dos països.
Les institucions de l'estat tenen evidentment una influència a l'activitat dels ciutadans. Com per exemple les lleis, el Parlament les fa i els ciutadans basem la nostra vida al voltant del respecte d'aquestes lleis. És a dir, influeixen molt les institucions estatals en el comportament humà.
Els Pirineus son un exemple de frontera natural, i separen Espenya de França. La zona desmilitaritzada és un altre exemple de frontera artificial, que separa Korea del Nord i Korea del Sud.
LES FRONTERES, UNA CONVENCIÓ HUMANA
Des de fa 15 mil anys, els humans han estat formant part d’estructures polítiques que se’ls hi ha anomenem estat. Aquestes estructures polítiques s’han delimitat amb les frontteres.Tenim clars exemples de fronteres, una de les més antigues, la muralla Xinesa de l’antic Imperi Xinés, que es va construir el S.III a.c fins al 7.250 km amb l’objectiu de mantenir tot alló fora del imperi xinés. Posteriorment tenim les limes germanicus dels romans, separaven l’imperi romà de tots els pobles bàrbars ``no civilitzats´´ a finals del S.I d.C. A finals de la segona guerra mundial, l’Alemanya de Hitler va quedar dividida per el teló d’Acer, construït per separar l’Alemanya occidental capitalista i l’Alemanya oriental soviètica. Una frontera molt controlada que fins el 1989 no va caure amb la pau i l’acabament del bloc soviètic. A l’actualitat tenim la frontera entre Estats Units i Mèxic, 3.200 km amb alta seguretat, molt més control que la frontera que fa amb Canadà. Aquesta ha impedit a molts mexicans entrar als USA, Trump vol allargar més la frontera. Un cas molt semblant és el de la frontera de Gibraltar, a Melilla, del Marroc amb Espanya, separa Europa i Àfrica, s’han produït diversos intents per part d’immigrants que volen creuar la frontera encara que es difícil perquè està molt controlada.
Amb el cas de Polònia per exemple, podem veure que els països apareixen i desapareixen al llarg del temps i que aquestes fronteres que els separen són algo convencional. Les fronteres són una convenció humana i en diem convenció perquè són delimitacions reconegudes per humans entre estats, per tant, les fronteres no són més que acords entre persones per a separar els seus territoris. Aquests territoris que avui en dia els anomenem estats, també són convencionals, un estat no existeix si no és reconegut per una sèrie d’altres estats. I, evidentment, les activitats humanes no es que s’influenciïn amb l’estat sinó que depenen totalment dels estats, dependran més o menys segons els tipus d’estat que s’imposi a cada territori però les activitats humanes necessàriament han de conviure amb l’estat.
Actualment, podem parlar de la frontera amb Corea del Nord i Corea del Sud,aquesta línia que divideix la península coreana a nord i sud al pas del paral • lel 38, és la frontera amb el nom més enganyós del món. Des de 1953, quan la signatura d'un armistici va posar fi als combats entre les dues Corees i va consumar la divisió de famílies, propietats i carreteres, ha estat una de les àrees amb major presència militar del món. Una altra frontera és la de Belfast, Irlanda del Nord, Se'ls coneix com murs de la pau, però inevitablement recorden l'absència d'aquesta. Els va començar a construir l'Exèrcit britànic el 1969, quan va esclatar el conflicte que marcaria a Irlanda del Nord durant 30 anys, per minimitzar la violència entre les comunitats catòlica i protestant, separant els seus respectius barris.
En segon lloc, la institució de l'estat entesa contemporàniament, avui en dia, influencia totes les activitats humanes, ja que lo societat actual es basa en la idea d'estat. És a dir, l'estat, necessita el reconeixement dels seus ciutadans per existir i funcionar, ja que per molt que s'hi estigui d'acord o en desacord de les seves accions, en el moment en el que es té una opinió sobre ell, se l'està reconeixent com a autoritat. Per conseqüència, totes les activitats de la seva població, són influenciades per l'estat.
En tercer lloc, avui en dia encara hi ha molts murs físics, que intenten separar grups de persones per diferents raons. Un exemple seria l'únic mur actual del món que separa la capital d'un estat en dos, el mur de Xipre, situat a Nicòssia. Aquest separa la comunitat grecoxipriota de la turcoxipriota, aquesta darrere, amb força presència militar turca i només reconeguda per aquest estat. Tot i un darrer intent d'unir la illa dividida en dos, les diferències tant religioses com lingüístiques s'han anat fent cada cop més grans per la manca de comunicació entre les dos comunitats, i impedeixen una reconciliació.
També hi podem trobar fronteres marítimes com ara el cas de la frontera d’ Ecuador i Costa Rica, separada amb una linea geodesica, una línea de mínima longitud que uneix dos punts en una longitud donada, a la zona on els seus mars es sobreposen entre la illa de Coco i l’arxipèlag de las Galápagos.
Tenint present que són pactades pels propis caps d’Estat, els interessos propis poden arribar a tenir una influència dolenta sobre les conseqüències que pot tenir sobre els drets humans o la integritat de cada persona en el moment que cert territori es vulgui sobreposar a un altre desembocant en accions com per exemple de racisme.
Com exemple de frontera artificial, és a dir, que ha estat contruïda per l’ésser humà, tenim la frontera “Treriksröset”, que és la frontera que hi ha entre Suècia, Finlàndia i Noruega. També existeixen conflictes a les fronteres, com per exemple la frontera que separa Corea del Nord i Corea del Sud.
L'evolució de la ratlla humana es va produir gràcies a la immigració: l'Homo surt d'Àfrica i traspassa fronteres geogràfiques i naturals.
Gràcies al fet de que no existien les fronteres, es va produir el gran flux que va provocar el creixement de la raça Homo.
Aquest apunt, em fa reflexionar sobre la inutilitat que resulten les fronteres.
Estic d'acord amb el comentari que la fam pugui més que la por, de manera que seguirà havent-hi flux humà.
Les fronteres tenen una finalitat defensiva, aquesta activitat obeeix a la necessitat de protecció del "meu" davant "els altres", que són vistos com a amenaces del meu propi benestar.
Penso que si s'establissin més pautes de cooperació entre països, no hi hauria més que fronteres naturals.
Victor Espot
L'evolució de la ratlla humana es va produir gràcies a la immigració: l'Homo surt d'Àfrica i traspassa fronteres geogràfiques i naturals.
Gràcies al fet que no existien les fronteres, es va produir el gran flux que va provocar el creixement de la raça Homo.
Aquest apunt, em fa reflexionar sobre la inutilitat de les fronteres.
Estic d'acord amb el comentari que la fam pugui més que la por, de manera que seguirà havent-hi flux humà.
Les fronteres tenen una finalitat defensiva, aquesta activitat obeeix a la necessitat de protecció del "meu" davant "els altres", que són vistos com a amenaces del meu propi benestar.
Penso que si s'establissin més pautes de cooperació entre països, no hi hauria més que fronteres naturals
Els humans, i sobre tot les institucions governamentals, hem adaptat un concepte tan antic en la nostra cerca constant de formes de obtenir el poder, dominar, sotmetre, i tenir el control sobre els demés, ja sigui en termes de persones, institucions, o estats.
Jo crec, que està clar que la institució de l'estat, tal i com l'entenem contemporàniament, influencia de forma clara les activitats de tota mena humanes, ja que en el fons, aquesta institució controla els nostres actes, les coses que tenim permeses i les que no, dicta les normes i les lleis. Per exemple, en l'art i en la música l'estat ens influencia totalment.
Per ha acabar, una frontera no anomenada en el bloc es la frontera que separa a la India i el Pakistán. Localment anomenada frontera internacional, divideix els territoris indis de les quatre províncies del Pakistán. Comença al Caiximir al sud, i va fins a Wagah, al nord. Creada l'any 1947 degut a la línia Radcliffe, abarca una distància de 2912 kilòmetres
Actualment, i malauradament cada vagada més tot i que no ens en adonem, l’Estat té un munt d’influència sobre nosaltres, els humans. L’Estat, per dir-ho d’alguna manera, és una espècie de bèstia el qual té varies extremitats, des dels mitjans de producció fins els cossos policials i al propi exèrcit com a últim recurs. Et vol sumís per explotar-te tota la força de treball necessària i tenir un control ideològic sobre cada individu. Tu no ets res més que un número el qual generes riquesa, res més. En el moment que algú se’n adona, ho denuncia i intentar fer un canvi, aquest serà reprimit i marginat del sistema, tot amb l’ajuda de la seva mateixa classe social, tothom està alienat.
Tot això té com a conseqüència la construcció de murs per evitar conflictes econòmics entre països confrontants que no solen tenir el mateix grau de Producte Interior Brut, aquí alguns exemples de l’actualitat. En primer lloc la “Barrera israelià de Cisjordània. Encara no està finalitzada aquesta obra, si algun dia ho arriba a estar ocuparà 721 quilòmetres. Per últim trobem el cas del mur que separa el Marroc del Sàhara Occidental, ocupa també centenars de quilòmetres i aquest inclòs està protegit amb mines antipersona.
De vegades aquests interessos comulgues i invaeixen les llibertats civils dels porpis habitants de banda i banda del territori, i fins i tot a l'interior d'aquest. Això implica una vulneració dels drets humans, els quals poden significar la divisió territorial i la creació de fronteres com un fet perjudical i discriminatiu.
Com a frontera artificial física, on la qual la influencia de l'ésser hunà va portar a generar tenim la “Treriksröset”, un monticle de pedra que separa les terras de Suecia, Finlandia i Noruega. Aquest va ser construït per poder identificar amb facilitat la frontera política entre aquests països nòrdics. Es troba al punt més al nord de Suecia i al més occidental de Finlandia.
COMENTARI
Una frontera és una línia convencional que marca els límits d'un Estat. Per això es parla de convenció, els diferents països acorden fins on arriben els seus respectius límits; al passar aquest límit (la frontera), s'ingressa en el territori d’un altre país. La frontera, per tant, marca una sobirania. Les fronteres poden ser delimitades de forma física; amb murs, encara que no sempre passa d'aquesta manera. Són una convenció humana, ja que, estan socialment acceptades per els humans.
Les institucions de l’Estat influencien les activitats de tots els ciutadans, això és pot veure reflectit amb les lleis. Cada Parlament té unes lleis que els ciutadans les hem d’obeir .
El mur entre Corea del Sud i Corea del Nord és conegut com el Mur de Berlín Asiàtic i es la mostra més clara de la divisió de les dues Corees, un d'orientació capitalista i una altra comunista. Aquesta frontera va sorgir a la Guerra Freda per un acord entre la Unió Soviètica i els Estats Units.
Després de llegir aquests texts sobre les fronteres, es pot veure i comprovar clarament que no són una cosa constant sinó que van canviant amb el pas del temps, tipus de govern, tipus de societat... Per tant, les fronteres són una convenció humana, ja que els altres éssers vius no tenen fronteres.
Personalment, trobo que les fronteres són fetes simplement per la por a la diferència de persones, opinions, religions i cultures. Aquesta por descontrolada que provoca la construcció de fronteres amb vigilància i de fins hi tot muralles, prové, sense cap dubte, de les idees de la societat i de les persones que governen els Estats. Si tots els ciutadans i ciutadanes tinguéssim els mateixos valors de empatia, respecte i solidaritat cap a les persones que han de emigrar ( destaco i crec que és molt important el fet que aquestes persones no marxen del seu lloc d'origen perque volen, sinó que es veuen obligades per la situació en la que es troben), aquestes fronteres no serien contruïdes.
Apart, també crec que aquestes fronteres que es construeixen no serveixen per res, ja que la gent seguirà intentant entrar als Estats en busca de una vida millor, i que la construcció de fronteres, no resol els problemes.
Els països rics, cada vegada destinen més recursos per barrar el pas a les persones que fugen de les males condicions de vida que tenen als seus països. Això diàriament provoca la mort i el sofriment de persones innocents, com per exemple totes les persones que han mort en els darrers anys al mediterrani intentant arribar a Europa o el drama que s'està vivint aquests dies al port d'Arguineguín (Gran Canaria).
Penso que tots aquests diners destinats a blindar fronteres, podrien destinar-los a ajudar als països amb pocs recursos.
D’aquestes fronteres n’hi han dos tipus. La que considero que és totalment correcte, com per exemple la frontera entre Espanya i França. Aquesta no té cap mur per impedir que la gent que ho necessita emigri d’un país a l’altre. En canvi, les fronteres entre el Marroc i Espanya (al estret de Gibraltar), entre d’altres, prenen totes les mesures possible i violentes perquè ningú arribi com emigrant al país. Aquestes fronteres estan creades per murs o valles. Valles de 7 km d’altura que acaben en un espiral de filferro espinós. No estic d’acord amb aquests límits pel fet de que van completament en contra dels nostres drets humans.
I em sembla mentida que en comptes de preguntar-se perquè hi ha gent que es veu obligada a marxar de casa seva, dediquin el seu temps en crear valles que prohibeixen una nova oportunitat a gent que se la mereix.
A mi em sembla que les fronteres son una cosa dolenta, perquè quan un immigrant vol tenir una nova vida i millor vida pels seus fills (si en tenen) llavors no és just que hagin d'anar en vaixells, sense menjar, amb fred amb risc de morir de hipotermia i amb nenes petis, I si aconsegueixen arribar poden mandarlos un altre vegada a el seu país. El mur de melilla estan morint molta gent per poder entrar a España. Per poder mantenir la frontera de melilla i África es necesita 1,2 milions d'euros cada any i ara han posar en la frontera unes fulles d'afaitar per quan la gent passi es tallin els dits les mans i així no passa tanta gent i per mi em sembla una barbaritat i es molt trist que tot això passi cada dia.
En fa molta pena perquè una frontera en molts estats ara és un símbol de racisme i desigualtat tan cultural com socials, el que és pitjor és que els Estats que les posen no els i entra en cap i no volen entendre que la gent no vol marxar del seu país ,sinó que es veuen obligats a marxar per poder viure ,per poder viure en condicions normals, i que per culpa d'unes limitacions són incapaços de marxar.
És molt dur veure I llegir que per culpa d'un mur mor molta gent que el que només volien era viure millor i que en intentar-ho moren.
Després de llegir el bloc de les fronteres he reflexionat i he arribat a la conclusió que la vida és molt injusta i he vist el molt que significa tenir poder, i que molta gent que ho té en comptes de fer actes bondadosos en fa d'innecessaris sense veure les persones que surten perjudicades.
Massa vegades, les fronteres han suposat murs infranquejables que han servit com a paredons d’execució; categories caduques que grinyolen i ofeguen l’existència. No podem oblidar, però, que sense límits no podríem viure, o no sabríem viure, o no voldríem viure. fins i tot, ha de quedar clar que per pensar hem de bastir separacions, ordenar les idees, establir categories, prioritzar conceptes, treure i posar a partir d’una regla. I és que les fronteres també tenen algunes coses bones, ni que només siguin els passos clandestins que ens permeten esquivar-les.
estats veins d'aquesta manera. La frontera pot ser creada per diverses raons:
Pensament politic, imigracio masiva, per la "defensa del estat" o comercial...
Prexemple, les fronteres de Ceuta i Melilla, l'estat español, podria
haver enviat els 20 millons d'euros, no tots pero una gran part a aquets
paisos que intenten travesar les frontere per intentar que els seu pais no es
desmonori economicament o culturalment o socialment...
Com he dit al principi és trist, per sort ja no succeeix tant com abans però sempre hi haurà algú que pensi que separar territoris és el correcte o gent que pensi que persones de diferents idees culturals o de diferents orígens no poden conviure en un mateix territori.
Personalment crec que aquesta gent tindria que reflexionar, enlloc de construir muralles per separar territoris pensar perquè hi ha gent que te que abandonar el seu país per sobreviure.
Al meu entendre les fronteres són bàsicament una convenció humana ja que estan socialment acceptades des de sempre. També com eh llegit les fronteres és l'eina que utilitza els diferents estats per segons ells protegir-se dels altres. Els pirineus són una frontera natural que separa frança d'Espanya. La conclusió que va treure després de llegir aquest article / bloc que els fronteres són una convenció humana ja que l'aproven els mateixos humans com una forma d'obtenir el control de tot un territori que pertany a cada un dels estats.
Jo crec que aquestes muralles no haurien de ser construides, perque des del meu punt de vista la gent no hauria d'estar separada, ja que tots som humans ja sigui que pensem d'una manera o d'una altre. A més trobo que tothom hauria de tindre els mateixos drets i llibertat de viure en aquest món i poder anar per on volgués, amb això vuill dir que si et falta , perexemple feina o menjar puguis anar a un altre lloc a demanar-ho i no que t'afusellin pel simple fet de voler sobreviure. També crec que les muralles i fronteres són un impediment d'avanç de la societat peque si tots poguessim viure en un món on no hi hagués fronteres, no es crearien tants conflictes ni tampoc moriria tanta gent.
És trist veure com es construeixen muralles per dividir i separar a la gent.
Quin és el motiu que existeixen els muralles? Jo al principi pensava que les fronteres servien per protegir-se de les guerres amb els estats veïns, però ara he vist que el problema no era tan simple, també serveixen per controlar el tràfic de persones, de mercaderies, etc.
Jo penso que s'haurien de destruir les muralles i retirar les reixes metàl·liques amb les fulles afilades perquè provoquen ferides i la mort de moltes persones que intenten a travessar-la amb l'esperança d'una vida millor a un altre país. Però no només han de passar per reixes, altres també han passat per mars, deserts, muntanyes i boscos arriscant la seva vida.
Els immigrants intenten emigrar per intentar tener una vida millor i aquestes personas que van amb la intenció de creuar unes poques persones ho aconsegueixen, d'altres no ho aconsegueixen i altres persones moren.
Però les fronteres no sempre són visibles, o físiques. Per exemple, existeix una frontera com l’estret de Gibraltar, es un corredor marí de 14 km que separa Europa d’Àfrica i en el que colisionan l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. L'Estret és, un encreuament de cultures i civilitzacions en el qual avui conviuen, per exemple, les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla situades a Àfrica, la base naval de Rota, en la qual els marinis despleguen la bandera estatunidenca, i la colònia britànica de Gibraltar.
Considero irrespectuós i discriminador que construïm murs (com el de Melilla) que ens divideixin per costums, religions, tradicións... només per no voler donar una oportunitat de vida a la gent que no te els mateixos recursos dels que nosaltres sí disposem. Coloquem fronteres que només podem creuar tenint papers, però quan algú busca ajuda viatjant d'un estat a un altre perque no disposad'aquests recursos, nosaltres lo primer que fem és construïr murs per controlar el pas, en lloc d'ajudar-los a disposar d'una vida igualitaria a la nostra. La principal raó per la qual segueixen havent-hi desigualtats en aquesta societat en la que convivim és, perquè alguns es creuen millors que altres. Aquesta competivitat al llarg de la história, lo únic que ens ha portat, han sigut guerres tan territorials com religioses, i han acabat causant el mateix resultat: morts i més mrts...
En la meva opinió, és molt trist veure molts Estats del món construint murs que els separin entre ells per el simple fet de que no volen deixar passar persones que realment necessiten estar en aquest lloc. Necessitem esbrinar la raó per la que tanta gent es veu obligada a marxar del seu país per a poder viure tranquilament.
Jo no entenc perque es segueixen gastant tants diners, que podrien ser destinats a una altra cosa molt més important, per a crear murs quan al llarg de l'història s'ha demostrat que són una convenció inutil, em sembla molt deplorable tot lo que passa en fronteres actualment, cada vegada que escolto una noticia sobre desgracies ocurrides en murs o fronteres s'em fa mil bocins el cor. Que es deixin fora del país a persones que han vingut jugant-se la vida en una patera només perque no ens robin el treball, com diuen els que estan a favor de les fronteres, em sembla la falta d'empatia més gran que em ve al cap.
No m'imaginava que encara hi han països al món que en tenen, i molt menys que puguessin ser països com n'és Estats Units, més que res perqué USA, per mi, és un dels països més avançats en molts aspectes. O almenys abans ho veia així, perquè com més m'hi fixo (la sanitat privada, la pena de mort en alguns estats, el fet de que en Nevada encara no s'havia fet cap llei que prohibís l'esclavatge, etc) més m'ho penso. Però és clar, Estats Units és un país molt gran, hi ha gent de tota mena.
Però el que menys m'esperava era que en el meu propi país, en les ciutats que més cultura, més humiltat, més humanitat hauría d'haver en tot el país com en son Ceuta i Melilla, hi hagi tanta falta d'empatía com per posar unes muralles.
Em fa sentir tant impotent saber que hi ha gent que encara pensi com el senyor Donald Trump o com ho fan alguns partits d'aquí mateix, com si per el fet d'haver nascut en un altre país mereixessis menys que qualsevol persona que hagi nascut en USA o aquí. Tothom mereix una oportunitat, vinguis del lloc que vinguis, siguin qui siguin els teus pares, sigui com sigui el teu origen.
Sóc l'Anaïs Gomez, es queno puc fer-ho des del gmail del cole.
quals estan a l'altre costat, “els desconeguts”.
Serveixen com una identificació que ens divideix i ens separa dels “altres”, això podriem dir que és una cosa bona, però les persones que hi viuen al propi territori, les seues cultures, i la política establerta, defineixen aixó. Son un mètode de separació, que si les diferents societats e intervencions polítiques de les relacions interiors i exteriors dels diferents estats colaboressin més entre ells, tot seria més fàcil, més beneficiós i menys dolorós.
Cada país té el seu propi sistema de recaudació (impostos) que es diferent a cadascú d'ells.
Jo crec que sí, que són necessàries les fronteres, bàsicament per tindre organització, si no sería molt complicat pels diferents governs, social i econòmicament.
Tavo Sala
No és necessari que dos països estiguin diferenciats per una frontera física, això lo unic que aporta és que la gent no pugui passar de un país pobre a un ric per tenir una millor qualitat de vida.
En definitiva, en la meva opinió les fronteres en el segle XXI no hi hauria d'haver fronteres i dic en aquest segle perquè ara és quan totes les religions, cultures i societats estem més unides.
En qualsevol cas les fronteres són necessàries, si les fronteres no existissin, és cert que hi haurien moltes coses bones com la enorme diversitat cultural que hi hauria, però que no hi haguessin fronteres implicaria que tots els països del món s'haurien de posar d'acord per decidir quines lleis aplicar, ja que hauríem de tenir tots els mateixos drets i deures.
A l'escola ens eduquen dient-nos que tots tenim les mateixes oportunitats i drets segons la declaració universal dels drets humans per molt que estiguem en un país pobre. Malgrat aquest acord hem pogut comprovar això no es compleix. Quan veus els murs, muralles i tot de construcions per separar cultures, societats, etc. ens demostra que la humanitat no ha evolucionat tant com ens pensem i que la nostra por i desconfiança al que no coneixem ens porta a "solucions" que només agreugen més el problema.