Les fronteres, una convenció humana

             Des dels inicis de la civilització urbana i l'aparició de les primeres entitats estatals, amb unes institucions i lleis definides, i més o menys previsibles pels súbdits, "ciutadans" concernits, sotmesos...  el marc de referència ha estat les fronteres. Com podem veure en aquest vídeo, l'establitat de les fronteres és una excepció i en el decurs dels darrers 15 mil anys només en els dos darrers segles, des de l'extensió dels imperis europeus i el colonialisme, es pot dir que tots els humans han estat sempre subjectes d'una estructura política anomenada estat.

Veiem els casos més evidents que expliquen la convencionalitat de les fronteres.

La Gran Muralla xinesa

    La Gran Muralla xinesa és l'intent més antic d'impermeabilitzar una frontera. La seva construcció va començar cap el s. III aC. I es va aturar el s. XVII, aconseguint una longitud total de 7.250 km. Hi varen participar centenars de milers de persones, presoners, esclaus, soldats i camperols que utilitzaren tota mena de materials, com ara pedres (algunes de vàries tones de pes),  maons, troncs i tova.



La Gran Muralla pretenia mantenir fora de la Xina els altres pobles no xinesos.
   
A la part més ben construïda, l'alçada era de 7 a 10m. L'amplada de la base era d' uns 7m, que es reduïa fins a 6m a la part superior. Això va permetre emprar-la com a via de comunicació tant per al transport de mercaderies, com de tropa. La muralla estava equipada amb torres i fortificacions comunicades entre si mitjançant senyals visuals, lluminoses i de fum.

        Els mongols de Gengis Khan van envair la Xina a començaments del  s. XIII, sense que la muralla representés cap obstacle seriós. Però la seva ineficàcia fou deguda, especialment, al benestar i la pau entre els habitants d'ambdós costats de la muralla, que van acabar formant un sol poble. Tan evident va ser la inutilitat de la Gran Muralla que part dels seus materials es van utilitzar per construir habitatges.

Marco Polo, viatger a qui coneixerem quan estudiem els descobriments del segle XIV I XV, va explicar als europeus la seva magnitud i ningú no el va creure!

      El limes germanicus dels romans

Els romans anomenaven limes a la frontera que els separava dels pobles bàrbars o "no civilitzats". A Europa el "limes germanicus" va començar a ser fortificat cap a finals del s. I dC. Els 550 km del limes havien de protegir els territoris ocupats pels romans al nord del Rin. El Mur d'Adrià, es va construir per protegir-se al nord dels pictes (“antecessors” dels escocesos...) I a l'est (actual Romania) dels nòmades de les estepes.


Al llarg de la frontera es varen talar franges de bosc que es vigilaven amb simples torres de fusta i es protegien amb palissades. Més tard les torres es varen fer de pedra i s'afegí un fossar i un terraplè darrera la palissada. El limes va restar en servei durant uns 175 anys, fins que, finalment, la pressió de les tribus germàniques (cap al 265 dC) el varen desbordar i Roma va abandonar tots els territoris de la dreta del Rin.

El limes va intentar aturar la entrada dels pobles bàrbars a les terres de l'imperi romà. Tanmateix, malgrat tractar-se de les millors tècniques de l'època, el limes no va assolir l'objectiu de blindar indefinidament la frontera.

      

El Teló d'Acer entre les dues Alemanyes

   
Després de la II Guerra Mundial, entre els països de l'Europa Occidental i els de la Oriental es va crear una separació ideològica, econòmica i militar, coneguda com a Teló d'Acer. Aquest es va materialitzar a partir de 1952 en el blindatge de la frontera entre les dues Alemanyes, Oriental i Occidental i, des de 1961,
en el mur de Berlín. La capital d'Alemanya va quedar migpartida...   
El Teló d'Acer havia d'impedir per sempre la deserció cap l'oest capitalista.



    La impermeabilització d'aquesta frontera es feia mitjançant murs de formigó, filats de filferro espinós, filats electrificats, dispositius de tir automàtic, camps de mines, a més de nombroses torres de vigilància. A les torres, disposades de manera que existís contacte visual entre elles, feien guàrdia un oficial amb 4 o 6 soldats. Per a la nit cada torre estava equipada amb un focus de 1.000 W de gran abast.

NOMÉS A BERLÍN, van morir metrallades en els 30 anys del mur 191 persones!

    El Teló d'Acer va desaparèixer amb la obertura de la frontera interalemanya el 9 de novembre de 1989, a conseqüència dels canvis polítics que varen acabar pacíficament amb el bloc soviètic. Un cop més una frontera infranquejable resultava al capdavall inútil.

   
La frontera entre Estats Units i Mèxic

La frontera dels Estats Units amb Mèxic té una longitud de 3.200 km. Malgrat el trànsit anual de 100 milions de persones, és una de les fronteres més controlades del món. Alguns dels seus trams estan protegits per un mur de formigó (amb filats) que en arribar a les platges de Tijuana, s'endinsa uns 200 m en el mar.
La xifra d'immigrants "sense papers" als Estats Units s'estima en més de 5 milions de persones, aproximadament el 2 % del total d'habitants. Però, tan sols 4 de cada 10 indocumentats han entrat per la frontera sud dels Estats Units. No obstant això, en aquesta frontera actuen 8.000 agents de la patrulla de fronteres (Border Patrol), mentre que en la del Canadà, amb una longitud superior, només n'hi ha destinats 500.



Les creus al mur fronterer prop de Tijuana (Mèxic) recorden els  immigrants  morts que no han  aconseguit creuar la barrera que separa el  subdesenvolupament  i la misèria  del somni americà.    
    La "Border Patrol" disposa de visors d'infraroigs per a la visió nocturna, sensors de moviment, cambres de televisió, gossos ensinistrats per a la detecció de persones, reflectors d'alta potència i tota mena de mitjans de transport, com ara bicicletes, motos, "quats", vehicles tot terreny, llanxes, helicòpters artillats, avions i globus aerostàtics. A aquest dispositiu s'afegeix el control informatitzat dels passaports i la nombrosa xarxa d'informadors a ambdós costats de la frontera. A més, es preveu la utilització de bales de goma, gasos lacrimògens i explosius de dissuasió per foragitar a qui intenti creuar il·legalment la frontera.

Part de les morts que es produeixen al travessar la frontera entre els Estats Units i Mèxic tenen lloc al dessert d'Arizona. Empaitats per les patrulles de frontera els grups d'immigrants es perden molt sovint pel dessert i moren d'esgotament i deshidratació.
       
Persones mortes en intentar traspassar
la frontera entre Mèxic i els Estats Units
1996       87
1997     149
1998     329
1999     358
2000     491.
A partir dels atemptats de l'11-S no es disposa d'estadístiques fiables. L'actual president, Donald Trump, va guanyar les eleccions amb la proposta d'allargar el mur de l'oceà Pacífic a l'Atlàntic, al llarg de més de 3 mil kilòmetres.

El dramatisme d'aquestes xifres s'accentua encara més si es comparen amb els 191 morts enregistrats oficialment en els intents de traspassar el "teló d'acer" i el "mur de Berlín" en tota la seva història. El cert és que la fam és més forta que la por i que els recursos manquen a l'Amèrica Llatina, mentre abunden als Estats Units. Per aquest motiu, el flux d'immigrants indocumentats, que actualment és d'un miler al dia, difícilment s'aturarà en els propers anys.


L'estret de Gibraltar i la frontera d'Espanya amb el Marroc

    A Melilla i Ceuta, dues ciutats administrades per l'Espanya en territori reclamat pel Marroc al nord d'Àfrica, per impermeabilitzar la  línia fronterera s'ha previst una tanca  doble d'acer, de 7 km de longitud, 4 m d'alçada reforçada amb torres d'observació, i equipada amb 70 càmeres de vigilància i sensors òptics i acústics. Han dissenyat, a més, un sistema de tarja digital que pretén discriminar, dels 50.000 persones que creuen la frontera cada dia, d'anada i tornada, els possibles immigrants irregulars. Les tragetes magnètiques es fan a la mateixa frontera en uns 10 minuts, contenen la fotografía, les dades i les empremtes dactilars de cada persona. Per traspassar la frontera cal col·locar la targeta sobre un visor amb escànner i prèmer amb el polze sobre un pantalla sensible. En tres segons un sistema informàtic reconeix les empremtes i verifica les dades. Les targetes es lliuren només als habitants de la zona fronterera.

Nomès a Melilla, la impermeabilització de la frontera i el control electrònic als punts de pas es calcula que haurà costat uns 12 milions d'euros (2.000 milions de Pta), als que cal afegir cada any 1,2 milions d'euros (200 milions de pesetes) de manteniment. Per al control del pas entre Àfrica i Europa s'està desenvolupant actualment el pla SIVE (Sistema Integral de Vigilancia del Estrecho) que ja ha començat a funcionar a partir de l'estiu del 2002.
 El SIVE estarà format per estacions costeres amb torres equipades amb radar, càmeres de visió nocturna i diurna i una càmara infraroja capaç de detectar l'escalfor d'un cos humà o d'un motor a 17 km de distància. Les estacions, fixes i mòbils, comunicaran les dades a un centre de control, situat a Algecires, on seran verificades i es donarà l'alerta. Qualsevol embarcació sospitosa s'ha de poder localitzar a 10 km de la costa. En 20 minuts, i abans que s'acosti a menys de 5 km de la riba ha de ser identificada abordada pels helicòpters o les patrulleres de la Guàrdia Civil. Es tracta que les patrulles en terra no hagin d'intervenir i els immigrants siguin rebutjats cap a la costa africana i no arribin a trepitjar terra europea.

LES FRONTERES SÓN ARBITRÀRIES, EL CAS DE POLÒNIA
El ball de fronteres de Polònia

Estudiem un dels casos més curiosos,  extrems!, de “ball d fronteres”.
Polònia és un país mil.lenari, però ha aparegut I desparegut al llarg de la història envaït per diversos imperis I a causa de guerres.

Polònia a l'any 1000:

-Al Renaixement, Polònia I Lituània s'uneixen, arriben a ser l'imperi més gran d'Europa! Al segle XVIII els dos estats se separen, perden bona part del territori.                                                                                                                                                        

-Després de les guerres napoleòniques, el país desapareix repartit entre l'Imperi Rus, l'Autro-hongarès I el Prussia.
Al segle XX Polònia aconsegueix la independència després de la I Guerra Mundial però com podeu veure, a l'est bona part dels habitants són lituans, ucranians... per contra, a la part occidental més de 2 milions de polonesos continuen formant part d'Alemanya!

-I aquí no acaba la convulsa història d'aquest vell poble europeu! Vols saber com s'arriba al mapa actual? Investiga primer què va passar a Polònia entre l'ocupació nazi del 1939 I l'”alliberament” soviètic del 1945!




Comentaris

Ariadna Caldú ha dit…
D’una banda, opino personalment que les fronteres son una convenció humana ja que son una pràctica socialment acceptada per la societat i que han estat acceptades al llarg de tota la història. Les fronteres foren una invenció humana per tal de separar i protegir pobles dels enemics en un passat i avui dia encara es mantenen per tal de distingir els diferents territoris del món.

D’altra banda, estic d’acord en que la institució de l’Estat, tal com l’entenen contemporàniament, influència les activitats de tota mena humanes perquè d’alguna manera està dictant un seguit de normes, de “manera de ser o fer” i inclús “creant una cultura” a través del q ue aquesta transmet. Per exemple l’Estat Espanyol pot influenciar dins d’àrees esportives.

Finalment, avui dia encara existeixen murs. En un passat, i com un dels mès destacats de la història apareix el mur de Berlín. Actualment, encara existeix el mur de Ceuta i Melilla consisteix en dues tanques altes separades per una carretera de tres metres plena de sensors que avisa un centre de control de tot intent de travessar-la. També existeix encara avui dia a Sàhara Occidental on vuit murs defensius d’una llargada de 2.720 quilòmetres es van construir l’any 1981 en mig del desert del Sàhara amb l’objectiu de protegir el territori ocupat pel Marroc de les incursions del Front Polisari.
. ha dit…
Les fronteres són un acord entre països assolits per la via militar, la via històrica, via amistosa o altres vies. Per exemple després de les guerres la majoria de vegades s’han modificat fronteres des de, com hem vist en el vídeo del blog, l’inici de tots els temps.
Crec que la institució de l’estat com l’entenem contemporàniament, no influència en totes les activitats humanes. No sempre les fronteres responen a una realitat, a una interacció humana. Un exemple són els viatges que la gent fa, ara a l’actualitat hi ha un gran flux d’informació, cultura... Hi ha les relacions extra estatals.
Podem parlar d’altres murs físics com per exemple el Pirineus. És una frontera establerta amb un acord entre França i Espanya per acabar la guerra dels 30 anys l’any 1659. Els Pirineus és el que delimita aquests dos països.
Unknown ha dit…
Com bé podem comprovar en aquest bloc, les fronteres no son més que la eina que utilitzen els estats per tal d'aillar-se i "protegir-se" dels estats que l'envolten, normalment subdesenvolupats.

Les institucions de l'estat tenen evidentment una influència a l'activitat dels ciutadans. Com per exemple les lleis, el Parlament les fa i els ciutadans basem la nostra vida al voltant del respecte d'aquestes lleis. És a dir, influeixen molt les institucions estatals en el comportament humà.

Els Pirineus son un exemple de frontera natural, i separen Espenya de França. La zona desmilitaritzada és un altre exemple de frontera artificial, que separa Korea del Nord i Korea del Sud.
Martí Nieto ha dit…
COMENTARI DE TEXT GEOGRAFIA
LES FRONTERES, UNA CONVENCIÓ HUMANA
Des de fa 15 mil anys, els humans han estat formant part d’estructures polítiques que se’ls hi ha anomenem estat. Aquestes estructures polítiques s’han delimitat amb les frontteres.Tenim clars exemples de fronteres, una de les més antigues, la muralla Xinesa de l’antic Imperi Xinés, que es va construir el S.III a.c fins al 7.250 km amb l’objectiu de mantenir tot alló fora del imperi xinés. Posteriorment tenim les limes germanicus dels romans, separaven l’imperi romà de tots els pobles bàrbars ``no civilitzats´´ a finals del S.I d.C. A finals de la segona guerra mundial, l’Alemanya de Hitler va quedar dividida per el teló d’Acer, construït per separar l’Alemanya occidental capitalista i l’Alemanya oriental soviètica. Una frontera molt controlada que fins el 1989 no va caure amb la pau i l’acabament del bloc soviètic. A l’actualitat tenim la frontera entre Estats Units i Mèxic, 3.200 km amb alta seguretat, molt més control que la frontera que fa amb Canadà. Aquesta ha impedit a molts mexicans entrar als USA, Trump vol allargar més la frontera. Un cas molt semblant és el de la frontera de Gibraltar, a Melilla, del Marroc amb Espanya, separa Europa i Àfrica, s’han produït diversos intents per part d’immigrants que volen creuar la frontera encara que es difícil perquè està molt controlada.
Amb el cas de Polònia per exemple, podem veure que els països apareixen i desapareixen al llarg del temps i que aquestes fronteres que els separen són algo convencional. Les fronteres són una convenció humana i en diem convenció perquè són delimitacions reconegudes per humans entre estats, per tant, les fronteres no són més que acords entre persones per a separar els seus territoris. Aquests territoris que avui en dia els anomenem estats, també són convencionals, un estat no existeix si no és reconegut per una sèrie d’altres estats. I, evidentment, les activitats humanes no es que s’influenciïn amb l’estat sinó que depenen totalment dels estats, dependran més o menys segons els tipus d’estat que s’imposi a cada territori però les activitats humanes necessàriament han de conviure amb l’estat.
Actualment, podem parlar de la frontera amb Corea del Nord i Corea del Sud,aquesta línia que divideix la península coreana a nord i sud al pas del paral • lel 38, és la frontera amb el nom més enganyós del món. Des de 1953, quan la signatura d'un armistici va posar fi als combats entre les dues Corees i va consumar la divisió de famílies, propietats i carreteres, ha estat una de les àrees amb major presència militar del món. Una altra frontera és la de Belfast, Irlanda del Nord, Se'ls coneix com murs de la pau, però inevitablement recorden l'absència d'aquesta. Els va començar a construir l'Exèrcit britànic el 1969, quan va esclatar el conflicte que marcaria a Irlanda del Nord durant 30 anys, per minimitzar la violència entre les comunitats catòlica i protestant, separant els seus respectius barris.
Gabriel Feliu i Gil ha dit…
En primer lloc, les fronteres poden ser considerades una convenció humana, pel fet que al llarg de la història, l'home sempre ha estat bastant discriminatori i violent entre els diferents grups de persones que el conformen. Això no vol dir, que aquests aspectes només siguin visibles en l'espècie humana, tots els animals també són discriminatoris entre ells, i fins i tot, es podria dir que creen fronteres quan marquen el seu territori. Però, la frontera entesa actualment, és majoritàriament una creació humana de protecció, és a dir, avui en dia, les fronteres entre països no tenen la finalitat de separar cultures, una gran part d'aquestes són només fronteres econòmiques, però l'origen de moltes fronteres podien ser tan racials com ideològiques, perquè l'home sempre ha tingut por d'ell mateix, ja que sap del que és capaç, i la solució més fàcil sempre ha estat la violència i la discriminació, una convenció comuna en tots els grups que conformen l'espècie humana.

En segon lloc, la institució de l'estat entesa contemporàniament, avui en dia, influencia totes les activitats humanes, ja que lo societat actual es basa en la idea d'estat. És a dir, l'estat, necessita el reconeixement dels seus ciutadans per existir i funcionar, ja que per molt que s'hi estigui d'acord o en desacord de les seves accions, en el moment en el que es té una opinió sobre ell, se l'està reconeixent com a autoritat. Per conseqüència, totes les activitats de la seva població, són influenciades per l'estat.

En tercer lloc, avui en dia encara hi ha molts murs físics, que intenten separar grups de persones per diferents raons. Un exemple seria l'únic mur actual del món que separa la capital d'un estat en dos, el mur de Xipre, situat a Nicòssia. Aquest separa la comunitat grecoxipriota de la turcoxipriota, aquesta darrere, amb força presència militar turca i només reconeguda per aquest estat. Tot i un darrer intent d'unir la illa dividida en dos, les diferències tant religioses com lingüístiques s'han anat fent cada cop més grans per la manca de comunicació entre les dos comunitats, i impedeixen una reconciliació.
Àngels Carrillo ha dit…
Arrel d’aquest article extreiem la idea de que es creen limitacions entre els estats, ja sigui amb línies polítiques o fronteres físiques que delimiten l’espai acordat pels diferents països. Aquesta separació dóna peu a pensar que és una convenció humana ja que ha estat tractada pels propis humans com a eina per poder tenir el control total del territori pertanyent a cada Estat.

També hi podem trobar fronteres marítimes com ara el cas de la frontera d’ Ecuador i Costa Rica, separada amb una linea geodesica, una línea de mínima longitud que uneix dos punts en una longitud donada, a la zona on els seus mars es sobreposen entre la illa de Coco i l’arxipèlag de las Galápagos.

Tenint present que són pactades pels propis caps d’Estat, els interessos propis poden arribar a tenir una influència dolenta sobre les conseqüències que pot tenir sobre els drets humans o la integritat de cada persona en el moment que cert territori es vulgui sobreposar a un altre desembocant en accions com per exemple de racisme.
Mikaela Palumbo ha dit…
Com bé diu aquest article, les fronteres són una linea convencional que marca el confí d’un Estat, marquen límits i separen una cosa d’una altre. Poden estar delimitades tant físicament com políticament. Llavors, tenint en compte que és designada per cada estat, pot significar ser una convenció humana per separar els propis interessos de cada estat. No obstant, aquestes fronteres moltes vegades no funcionen i a vegades malmeten els drets humans.

Com exemple de frontera artificial, és a dir, que ha estat contruïda per l’ésser humà, tenim la frontera “Treriksröset”, que és la frontera que hi ha entre Suècia, Finlàndia i Noruega. També existeixen conflictes a les fronteres, com per exemple la frontera que separa Corea del Nord i Corea del Sud.




Victor Espot ha dit…
La inutilitat de lo inútil

L'evolució de la ratlla humana es va produir gràcies a la immigració: l'Homo surt d'Àfrica i traspassa fronteres geogràfiques i naturals.
Gràcies al fet de que no existien les fronteres, es va produir el gran flux que va provocar el creixement de la raça Homo.
Aquest apunt, em fa reflexionar sobre la inutilitat que resulten les fronteres.
Estic d'acord amb el comentari que la fam pugui més que la por, de manera que seguirà havent-hi flux humà.
Les fronteres tenen una finalitat defensiva, aquesta activitat obeeix a la necessitat de protecció del "meu" davant "els altres", que són vistos com a amenaces del meu propi benestar.
Penso que si s'establissin més pautes de cooperació entre països, no hi hauria més que fronteres naturals.

Victor Espot
Victor Espot ha dit…
La inutilitat de lo inútil

L'evolució de la ratlla humana es va produir gràcies a la immigració: l'Homo surt d'Àfrica i traspassa fronteres geogràfiques i naturals.
Gràcies al fet que no existien les fronteres, es va produir el gran flux que va provocar el creixement de la raça Homo.
Aquest apunt, em fa reflexionar sobre la inutilitat de les fronteres.
Estic d'acord amb el comentari que la fam pugui més que la por, de manera que seguirà havent-hi flux humà.
Les fronteres tenen una finalitat defensiva, aquesta activitat obeeix a la necessitat de protecció del "meu" davant "els altres", que són vistos com a amenaces del meu propi benestar.
Penso que si s'establissin més pautes de cooperació entre països, no hi hauria més que fronteres naturals
Pol Fernández ha dit…
Les fronteres, des del meu punt de vista, són convencions humanes degut a que el concepte de frontera com a tal, l'ha creat l'ésser humà amb l'afany de dividir, controlar, vigilar i supervisar els estats. Les fronteres naturals, són un consecució del desenvolupament dels processos naturals que han fet que a la terra, els territoris estiguin separats, inclús a vegades aïllats, degut a les plaques tectòniques i als processos que engloben a aquestes. Els animals, en un instint de supervivència, també marquen territori, i creen les pròpies fronteres per evitar que altres envaeixin la seva zona i els hi treguin l'aliment, els recursos, etc. En canvi, els humans hem desenvolupat un concepte que existia molt abans de la nostra aparició com a espècie, fins a un punt molt més complex que aquest.
Els humans, i sobre tot les institucions governamentals, hem adaptat un concepte tan antic en la nostra cerca constant de formes de obtenir el poder, dominar, sotmetre, i tenir el control sobre els demés, ja sigui en termes de persones, institucions, o estats.

Jo crec, que està clar que la institució de l'estat, tal i com l'entenem contemporàniament, influencia de forma clara les activitats de tota mena humanes, ja que en el fons, aquesta institució controla els nostres actes, les coses que tenim permeses i les que no, dicta les normes i les lleis. Per exemple, en l'art i en la música l'estat ens influencia totalment.

Per ha acabar, una frontera no anomenada en el bloc es la frontera que separa a la India i el Pakistán. Localment anomenada frontera internacional, divideix els territoris indis de les quatre províncies del Pakistán. Comença al Caiximir al sud, i va fins a Wagah, al nord. Creada l'any 1947 degut a la línia Radcliffe, abarca una distància de 2912 kilòmetres
Roger Gras ha dit…
Les fronteres són una convenció humana, sens dubtes. S’han creat al llarg de la història per marcar un cert territori el qual solia pertànyer a un gran imperi, com el Romà. La seva funció era merament defensiva, tot i que poc a poc el capital s’hi trobava més present. Si tu controlaves qui entrava i sortia d’un cert terreny podies controlar el seu mercat i gestionar-lo amb tot el que això implica. En resum, obtens un gran control sobre la població.
Actualment, i malauradament cada vagada més tot i que no ens en adonem, l’Estat té un munt d’influència sobre nosaltres, els humans. L’Estat, per dir-ho d’alguna manera, és una espècie de bèstia el qual té varies extremitats, des dels mitjans de producció fins els cossos policials i al propi exèrcit com a últim recurs. Et vol sumís per explotar-te tota la força de treball necessària i tenir un control ideològic sobre cada individu. Tu no ets res més que un número el qual generes riquesa, res més. En el moment que algú se’n adona, ho denuncia i intentar fer un canvi, aquest serà reprimit i marginat del sistema, tot amb l’ajuda de la seva mateixa classe social, tothom està alienat.
Tot això té com a conseqüència la construcció de murs per evitar conflictes econòmics entre països confrontants que no solen tenir el mateix grau de Producte Interior Brut, aquí alguns exemples de l’actualitat. En primer lloc la “Barrera israelià de Cisjordània. Encara no està finalitzada aquesta obra, si algun dia ho arriba a estar ocuparà 721 quilòmetres. Per últim trobem el cas del mur que separa el Marroc del Sàhara Occidental, ocupa també centenars de quilòmetres i aquest inclòs està protegit amb mines antipersona.
Héctor Espuela ha dit…
Al finalitzar la lectura d'aquest article he pogut arribar a una idea bastant central. Aquesta és la idealització i realitat del que són i han estat les fronteres. Aquestes són un conjunt de lineas convencionals que recalquen i delimiten el confí d'un territori o regió.Les limitacions poden ser tan fisiques ( a causa de un relleu natural o construccions humanes com alahambrades i murs), com politiques (generades a causa de l'acorde de dos o més territoris). Per tant això significa que aquestes només són producte de una convenció humana per poder separar els propis interesos de cada territori.
De vegades aquests interessos comulgues i invaeixen les llibertats civils dels porpis habitants de banda i banda del territori, i fins i tot a l'interior d'aquest. Això implica una vulneració dels drets humans, els quals poden significar la divisió territorial i la creació de fronteres com un fet perjudical i discriminatiu.
Com a frontera artificial física, on la qual la influencia de l'ésser hunà va portar a generar tenim la “Treriksröset”, un monticle de pedra que separa les terras de Suecia, Finlandia i Noruega. Aquest va ser construït per poder identificar amb facilitat la frontera política entre aquests països nòrdics. Es troba al punt més al nord de Suecia i al més occidental de Finlandia.
Dani Tubert ha dit…

COMENTARI

Una frontera és una línia convencional que marca els límits d'un Estat. Per això es parla de convenció, els diferents països acorden fins on arriben els seus respectius límits; al passar aquest límit (la frontera), s'ingressa en el territori d’un altre país. La frontera, per tant, marca una sobirania. Les fronteres poden ser delimitades de forma física; amb murs, encara que no sempre passa d'aquesta manera. Són una convenció humana, ja que, estan socialment acceptades per els humans.

Les institucions de l’Estat influencien les activitats de tots els ciutadans, això és pot veure reflectit amb les lleis. Cada Parlament té unes lleis que els ciutadans les hem d’obeir .

El mur entre Corea del Sud i Corea del Nord és conegut com el Mur de Berlín Asiàtic i es la mostra més clara de la divisió de les dues Corees, un d'orientació capitalista i una altra comunista. Aquesta frontera va sorgir a la Guerra Freda per un acord entre la Unió Soviètica i els Estats Units.
Asier Castillo ha dit…
És curiós, i a la vegada una mica trist, veure com molts Estats del món s'esmeren en construïr murs que els separin d'altres Estats o cultures diferents a les seves enlloc de intentar esbrinar la raó per la que molta gent es veu obligada a marxar del seu país/territori per poder viure. Personalment crec que aquests 20 milions d'euros que l'Estat espanyol va invertir en la impermeabilització del mur de Melilla, els podrien haver destinat a poblacions que estan en situacions molt precàries.
Malinka Fernandez ha dit…
MURS QUE NO RESOLEN PROBLEMES

Després de llegir aquests texts sobre les fronteres, es pot veure i comprovar clarament que no són una cosa constant sinó que van canviant amb el pas del temps, tipus de govern, tipus de societat... Per tant, les fronteres són una convenció humana, ja que els altres éssers vius no tenen fronteres.
Personalment, trobo que les fronteres són fetes simplement per la por a la diferència de persones, opinions, religions i cultures. Aquesta por descontrolada que provoca la construcció de fronteres amb vigilància i de fins hi tot muralles, prové, sense cap dubte, de les idees de la societat i de les persones que governen els Estats. Si tots els ciutadans i ciutadanes tinguéssim els mateixos valors de empatia, respecte i solidaritat cap a les persones que han de emigrar ( destaco i crec que és molt important el fet que aquestes persones no marxen del seu lloc d'origen perque volen, sinó que es veuen obligades per la situació en la que es troben), aquestes fronteres no serien contruïdes.
Apart, també crec que aquestes fronteres que es construeixen no serveixen per res, ja que la gent seguirà intentant entrar als Estats en busca de una vida millor, i que la construcció de fronteres, no resol els problemes.
Unknown ha dit…
Després d'haver llegit l'article, me n'he adonat que des de sempre les fronteres entre els pobles han anat variant. Aquestes fronteres, normalment s'han decidit després d'un conflicte bèl·lic, poques vegades s'han traçat fronteres de manera pacífica.
Els països rics, cada vegada destinen més recursos per barrar el pas a les persones que fugen de les males condicions de vida que tenen als seus països. Això diàriament provoca la mort i el sofriment de persones innocents, com per exemple totes les persones que han mort en els darrers anys al mediterrani intentant arribar a Europa o el drama que s'està vivint aquests dies al port d'Arguineguín (Gran Canaria).
Penso que tots aquests diners destinats a blindar fronteres, podrien destinar-los a ajudar als països amb pocs recursos.
Thais Muñoz ha dit…
Les fronteres, des de el meu punt de vista, tenen una funció molt important, aquesta funció és distingir un estat d’un altre.
D’aquestes fronteres n’hi han dos tipus. La que considero que és totalment correcte, com per exemple la frontera entre Espanya i França. Aquesta no té cap mur per impedir que la gent que ho necessita emigri d’un país a l’altre. En canvi, les fronteres entre el Marroc i Espanya (al estret de Gibraltar), entre d’altres, prenen totes les mesures possible i violentes perquè ningú arribi com emigrant al país. Aquestes fronteres estan creades per murs o valles. Valles de 7 km d’altura que acaben en un espiral de filferro espinós. No estic d’acord amb aquests límits pel fet de que van completament en contra dels nostres drets humans.
I em sembla mentida que en comptes de preguntar-se perquè hi ha gent que es veu obligada a marxar de casa seva, dediquin el seu temps en crear valles que prohibeixen una nova oportunitat a gent que se la mereix.
Bernat Farré ha dit…
Està bé que hi hagi fronteres per diferenciar un país d'un altre, però trobo exagerat posar murs i que la gent es mori per culpa seva. Normalment la gent que passa els murs són de països que són pobres o que estan en guerra, però això no vol dir que no puguin viure a un altre país. Jo trobo que pel fet que hi hagi un mur, ja s'està violant la declaració dels drets humans.
Anònim ha dit…
No entenc la raó de per què passa això, si som "animals intel·ligents", per què busquem separar-nos entre nosaltres i crear diferencies quan som d'una mateixa espècie? Crec que ja no les fronteres si no l'estat en si és una bajanada, hauríem de pensar com una espècie i no com a diferents estats. Si som una "espècie intel·ligent", per què busquem matar-nos i odiar-nos entre nosaltres? La raó és simple, ens creiem els éssers més superiors de la terra, però no sabem ni conviure com espècie i això arriba fins a tal punt que ens hem d'obligar a separar-nos perquè tenim una diferent manera de pensar. Només sé una cosa, "tots som igual de diferents".
Unknown ha dit…
Es trist veure com tot el mon es preocupa en construïr murs, perque els separin de altres paisos i no es preocupin per saber la seva cultura o per saber perque tenen que marxar del seu pais d'origen per poder sobreviure
Anònim ha dit…
Com a funció bàsica, les fronteres només serveixen per delimitar un estat. Poden ser fronteres imaginaries, que penso que seria el millor, el fet de posar una muralla em sembla excessiu, o no, penso que podria haver-hi moltíssims tipus de muralles diferents on no hi pogués haver-hi risc de fer-se mal. Abans les fronteres només servien per diferenciar els territoris, el món ha anat evolucionant, per mi cap a pitjor en aquest tema. I actualment el servei que fan les fronteres és marcar les possibilitats d'una persona en funció d'on ha nascut, és a dir que per mi el que realment estan fent és crear diferències entre les persones on no hi haurien de ser, ja que tots els que vivim en aquest mateix món hauríem de néixer amb les mateixes possibilitats que tothom. I si volem que el pensament de la societat canvi i no vegi aquestes diferències, les muralles ja no haurien de ser-hi.
Anònim ha dit…
Les fronteres de Ceuta i Melilla sorprenen perquè són diferents de les que separen Espanya i França. La segona cosa que ens ensenyen és que el món les diferencies entre països són massa fortes. Es per això que hi ha fronteres, però les de Ceuta i Melilla tenen unes mesures de seguretat tant exagerades que fa pensar que potser hi ha interessos econòmics en que siguin així. Deu ser un negoci vendre tots aquells aparells electrònics de vigilància. Potser seria millor dedicar els diners que es gasten en seguretat a construir fabriques i escoles als països d’on la gent vol marxar per viure millor.
Denisa Stan ha dit…
COMENTARI
A mi em sembla que les fronteres son una cosa dolenta, perquè quan un immigrant vol tenir una nova vida i millor vida pels seus fills (si en tenen) llavors no és just que hagin d'anar en vaixells, sense menjar, amb fred amb risc de morir de hipotermia i amb nenes petis, I si aconsegueixen arribar poden mandarlos un altre vegada a el seu país. El mur de melilla estan morint molta gent per poder entrar a España. Per poder mantenir la frontera de melilla i África es necesita 1,2 milions d'euros cada any i ara han posar en la frontera unes fulles d'afaitar per quan la gent passi es tallin els dits les mans i així no passa tanta gent i per mi em sembla una barbaritat i es molt trist que tot això passi cada dia.
Jakob Ydjabe ha dit…
jo crec què es bastant trist o decepcionant que nomès perquè a dos llocs n'hi hagi gent amb diferents idees per exemple polítiques s'hagin de fer aquestes coses, em sembla molt fort que per aquesta ximpleria es separi a la gent o els tractin diferent, i encara més que per exemple si no son del teu pais, si hi ha gent que vol immigrar sigui per la qüestió que sigui no els has de tractar així o possar-lis aquests pronlemes, com si fossin els únics que tenen, per exemple:si haguessin fet un mur abans de la pandemia, i ara no tinguessim diners, estem malgastant per tenir recursos, es millor gastar els diners en algo productiu i que sigui útil a aquestes discriminaciosn i diferencias en els pensaments, em sembla desastrós la veritat.
Unknown ha dit…
Em sembla lleig que per culpa d'algunes persones que no els hi ve de gust treballar a Espanya, sigui del països europeus amb més persones a l'atur, això fa que hi hagi menys feina i els immigrants que aconsegueixen creuar la frontera no puguin trobar feina o que sigui una feina molt bàsica en la que guanyen una misèria. També el problema pot ser que els països d'origen de tots aquests immigrants no hi ha ni feina ni recursos, per això han de marxar del seu país i acabin a altres. Només que hi hagués feina i diners a aquests països es solucionaria tot. A la meva opinió crec que molts diners d'Europa haurien d'estar destinats als països més pobres.
Jordi Martínez ha dit…
Les fronteres són una eina política que delimita el territori que controla un estat i per tant en aquest territori s'apliquen les lleis que l'estat i la població decideix en el cas que sigui una democràcia, per tant no considero que les fronteres siguin una cosa negativa, ja que permet que cada territori tingui la seva pròpia llibertat. Però és una autèntica tragèdia el que han de patir les persones migrants sense papers per poder travessar aquestes fronteres, amb l'afegit que molts ho fan amb l'ajuda de màfies organitzades. Una solució vertadera seria acabar amb la corrupció que pateix els països dels quals venen aquests immigrants de forma que no tinguessin la necessitat d'immigrar a altres països que l'únic que fa és generar una sobrepoblació del territori el qual és perjudicial per a tothom. Actualment aquesta opció és molt difícil, ja que la intervenció d'entitats externes sobre aquests països seria una violació de la sobirania d'aquests sobre el seu territori.
Shaila López ha dit…
És dur trist i fort el que podem fer els humans, el que pot fer un estat en posar fronteres i pensar que així serà millor, posant un mur, unes balles, xarxes elèctriques o fins i tot una corcentina.

En fa molta pena perquè una frontera en molts estats ara és un símbol de racisme i desigualtat tan cultural com socials, el que és pitjor és que els Estats que les posen no els i entra en cap i no volen entendre que la gent no vol marxar del seu país ,sinó que es veuen obligats a marxar per poder viure ,per poder viure en condicions normals, i que per culpa d'unes limitacions són incapaços de marxar.
És molt dur veure I llegir que per culpa d'un mur mor molta gent que el que només volien era viure millor i que en intentar-ho moren.

Després de llegir el bloc de les fronteres he reflexionat i he arribat a la conclusió que la vida és molt injusta i he vist el molt que significa tenir poder, i que molta gent que ho té en comptes de fer actes bondadosos en fa d'innecessaris sense veure les persones que surten perjudicades.
Laura Muñoz ha dit…
Hi ha fronteres, com hi ha fronteres biològiques, psicològiques o epistemològiques. Una frontera és una llinda, un límit, una línea infranquejable, real o imaginaria, sovint protegida per filats metal·lics dentats o murs i vigilada per l'exèrcit o la policia. A vegades aquesta duana postissa es fa coincidir amb algun element geogràfic remarcable, com ara un riu o una muntanya. És el cas de la frontera amb França, que tenim a tocar, que està reforçada pels Pirineus.
Massa vegades, les fronteres han suposat murs infranquejables que han servit com a paredons d’execució; categories caduques que grinyolen i ofeguen l’existència. No podem oblidar, però, que sense límits no podríem viure, o no sabríem viure, o no voldríem viure. fins i tot, ha de quedar clar que per pensar hem de bastir separacions, ordenar les idees, establir categories, prioritzar conceptes, treure i posar a partir d’una regla. I és que les fronteres també tenen algunes coses bones, ni que només siguin els passos clandestins que ens permeten esquivar-les.
Lorenzo Patriarca ha dit…
Em sembla bastant trist que la societat d'ara i la anterior denigres els
estats veins d'aquesta manera. La frontera pot ser creada per diverses raons:
Pensament politic, imigracio masiva, per la "defensa del estat" o comercial...
Prexemple, les fronteres de Ceuta i Melilla, l'estat español, podria
haver enviat els 20 millons d'euros, no tots pero una gran part a aquets
paisos que intenten travesar les frontere per intentar que els seu pais no es
desmonori economicament o culturalment o socialment...
Unknown ha dit…
És trist pensar que moltes persones es separen d'altres per una muralla construïda pels humans. Jo crec que una muralla per separar territoris no pot ser una bona idea, molta gent es veu obligada a marxar del seu país per poder sobreviure deixant enrere la seva família. Des de fa molt que les muralles han sigut construïdes per gent que no aconsegueix estar d'acord amb altre, per tenir diferents idees polítiques o culturals. A més, la quantitat de diners que es pot invertir en construir una muralla es pot destinar a poblacions que estan en situacions molt precàries o la quantitat de gent que mor intentat passar a l'altre banda de la muralla.
Com he dit al principi és trist, per sort ja no succeeix tant com abans però sempre hi haurà algú que pensi que separar territoris és el correcte o gent que pensi que persones de diferents idees culturals o de diferents orígens no poden conviure en un mateix territori.
Personalment crec que aquesta gent tindria que reflexionar, enlloc de construir muralles per separar territoris pensar perquè hi ha gent que te que abandonar el seu país per sobreviure.
Tiago Rodríguez Pinoche ha dit…
Tiago Rodríguez Pinoche

Al meu entendre les fronteres són bàsicament una convenció humana ja que estan socialment acceptades des de sempre. També com eh llegit les fronteres és l'eina que utilitza els diferents estats per segons ells protegir-se dels altres. Els pirineus són una frontera natural que separa frança d'Espanya. La conclusió que va treure després de llegir aquest article / bloc que els fronteres són una convenció humana ja que l'aproven els mateixos humans com una forma d'obtenir el control de tot un territori que pertany a cada un dels estats.
Anònim ha dit…
Les fronteres i muralles han estat construides desde fa aproximadament 15 mil anys amb la finalitat de separar paisos, estats o cultures diferents, és a dir, estats i paisos que no comparteixen les mateixes idees o pensaments. Uns d'aquests exemples, serien la gran muralla xinesa, la frontera entre Estats Units i Mèxic o El Telò d'Acer entre les dues Alemanyes.
Jo crec que aquestes muralles no haurien de ser construides, perque des del meu punt de vista la gent no hauria d'estar separada, ja que tots som humans ja sigui que pensem d'una manera o d'una altre. A més trobo que tothom hauria de tindre els mateixos drets i llibertat de viure en aquest món i poder anar per on volgués, amb això vuill dir que si et falta , perexemple feina o menjar puguis anar a un altre lloc a demanar-ho i no que t'afusellin pel simple fet de voler sobreviure. També crec que les muralles i fronteres són un impediment d'avanç de la societat peque si tots poguessim viure en un món on no hi hagués fronteres, no es crearien tants conflictes ni tampoc moriria tanta gent.
És trist veure com es construeixen muralles per dividir i separar a la gent.
Biel Calvet ha dit…
Des dels inicis de la civilització ja es feien muralles per defensar els regnes, però avui en dia es fan servir per separar altres estats com, per exemple, els Estats Units amb Mèxic o la de Ceuta i Melilla amb el Marroc per tal que no i accedeixi a aquest estat la immigració que ve de països que estan en guerra o que no tenen de què viure. I com aquestes dues muralles, n'hi ha 70 més arreu del món.

Quin és el motiu que existeixen els muralles? Jo al principi pensava que les fronteres servien per protegir-se de les guerres amb els estats veïns, però ara he vist que el problema no era tan simple, també serveixen per controlar el tràfic de persones, de mercaderies, etc.

Jo penso que s'haurien de destruir les muralles i retirar les reixes metàl·liques amb les fulles afilades perquè provoquen ferides i la mort de moltes persones que intenten a travessar-la amb l'esperança d'una vida millor a un altre país. Però no només han de passar per reixes, altres també han passat per mars, deserts, muntanyes i boscos arriscant la seva vida.
Nuria Gonzales Fajardo ha dit…
Les fronteres és una línia que marca la fi o el límit d'un estat, per el meu punt de vista aquestes fronteres es van fer per poder vigilar, controlar la imigració que hi ha en aquests estats ,ja que els 20 milions d'euros que es va invertir en el mur de Melilla podia ser usat per a paÏsos,estats i poblacions que necessiten ajuda econòmicament.
Els immigrants intenten emigrar per intentar tener una vida millor i aquestes personas que van amb la intenció de creuar unes poques persones ho aconsegueixen, d'altres no ho aconsegueixen i altres persones moren.
Unknown ha dit…
Opino que les fronteres son una convenció humana. L'home sempre ha estat bastant discriminatori i violent entre els diferents grups de persones que la constitueixen. Avui en dia, les fronteres entre països no estan destinades a separar cultures, una gran part d'elles són només fronteres econòmiques, però l'origen de moltes fronteres podria ser tan racial com ideològic, perquè l'home sempre ha tingut por de si mateix, ja que sap el que és capaç de fer, i la solució més fàcil sempre ha estat la discriinació i violència. Per desgracia, vui en dia encara hi ha moltes parets físiques, que tracten de separar grups de persones.
Taira Martinovic ha dit…
És lamentable, que els humans dividim els estats nómes perque no sapiguem conviure tots en pau i tranquilitat i haguem de dividir territòris, però és més lamentable encara que a part de posar fronteres, construïm murs i limitem el pas en determinats llocs.
Però les fronteres no sempre són visibles, o físiques. Per exemple, existeix una frontera com l’estret de Gibraltar, es un corredor marí de 14 km que separa Europa d’Àfrica i en el que colisionan l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. L'Estret és, un encreuament de cultures i civilitzacions en el qual avui conviuen, per exemple, les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla situades a Àfrica, la base naval de Rota, en la qual els marinis despleguen la bandera estatunidenca, i la colònia britànica de Gibraltar.
Considero irrespectuós i discriminador que construïm murs (com el de Melilla) que ens divideixin per costums, religions, tradicións... només per no voler donar una oportunitat de vida a la gent que no te els mateixos recursos dels que nosaltres sí disposem. Coloquem fronteres que només podem creuar tenint papers, però quan algú busca ajuda viatjant d'un estat a un altre perque no disposad'aquests recursos, nosaltres lo primer que fem és construïr murs per controlar el pas, en lloc d'ajudar-los a disposar d'una vida igualitaria a la nostra. La principal raó per la qual segueixen havent-hi desigualtats en aquesta societat en la que convivim és, perquè alguns es creuen millors que altres. Aquesta competivitat al llarg de la história, lo únic que ens ha portat, han sigut guerres tan territorials com religioses, i han acabat causant el mateix resultat: morts i més mrts...
Gustavo Estrada ha dit…
A mi personalment em sembla molt egoista per part dels estats la creació de fronteres, veure com les construeixen per parar l'entrada de la gent que només busca opcions per viure. Perquè els que intenten travessar les fronteres, que amb tanta mala gana han construït, ho fan per obligació en lloc de fer-ho per voluntat pròpia. També crec que en part la culpa és del govern de la gent que migra. Realment sento tristesa pels nens i la gent que perden la vida intentant creuar l'estret de Gibraltar o quan la gent els tracta com deixalles socials, espero que puguem educar el millor possible les pròximes generacions per evitar tota mena de discriminacions.
Unknown ha dit…
Es molt fort que en auquest moments de concienciament Trump hagui consruit un mur, i que els altres murs encara estiguin actus, matan a centenars de persones a l'any. Perlant amb coses mes properes, el mur de Mellila, que l'estat ha gastat un 12 millons en constroirlo i 1,2 millons de mantaniment, aquest diners es podrrien o per ajudar als imigrants o per eltres coses.
Einar Ganzer ha dit…
Trobo que aquests murs no tenen ni un sol punt bo. A part de malgastar un munt de recursos que podrien ser destinats a mil millors causes, divideixen el món, i fan impossible la cooperació entre diferents societats, cosa que aniria molt bé tal i com estem. Em fa directament fàstic que hi hagi gent capaç de fer murs com aquests.
Michael Espino ha dit…
Les fronteres són una invenció dels humans que em semblen molt innecesaries, hi ha gent molt necesitada que no pot rebre l'ajuda que necesita als seus països d'origen. Jo crec que els governs haurien de construir ponts, ens hauriem d'ajudar com persones amb raciocini que se suposa que som.
Unknown ha dit…
A través d’aquest article podem deduir que en gairebé tots llocs, es creen limitacions entre estats, pot ser amb línies polítiques imaginaries o fronteres físiques que separen diferents països per a que les persones no els passin. Arrel d’aquesta dada, extraiem la idea de que els humans, per a tenir el poder total de cada territori, els separen per aquestes fronteres.

En la meva opinió, és molt trist veure molts Estats del món construint murs que els separin entre ells per el simple fet de que no volen deixar passar persones que realment necessiten estar en aquest lloc. Necessitem esbrinar la raó per la que tanta gent es veu obligada a marxar del seu país per a poder viure tranquilament.
Ignasi Mallol ha dit…
Les fronteres sempre han sigut un tema que m'ha despertat certa intriga, m'enrecordo que fa un temps, quan em van explicar que eren, em vaig indignar i lo primer que em va passar pel cap va ser que eren una de les invencions més inutils del ésser humà. En gran part segueixo pensant igual.

Jo no entenc perque es segueixen gastant tants diners, que podrien ser destinats a una altra cosa molt més important, per a crear murs quan al llarg de l'història s'ha demostrat que són una convenció inutil, em sembla molt deplorable tot lo que passa en fronteres actualment, cada vegada que escolto una noticia sobre desgracies ocurrides en murs o fronteres s'em fa mil bocins el cor. Que es deixin fora del país a persones que han vingut jugant-se la vida en una patera només perque no ens robin el treball, com diuen els que estan a favor de les fronteres, em sembla la falta d'empatia més gran que em ve al cap.
Anaïs Gómez ha dit…
Realment, les fronteres mai havien suposat cap interès per mi, és a dir, pensava que això ja no existía. Si em parlaven de fronteres m'imaginava l'Edat mitjana, amb les seves fronteres de pedra, així com es veu la de la Gran Muralla Xina.
No m'imaginava que encara hi han països al món que en tenen, i molt menys que puguessin ser països com n'és Estats Units, més que res perqué USA, per mi, és un dels països més avançats en molts aspectes. O almenys abans ho veia així, perquè com més m'hi fixo (la sanitat privada, la pena de mort en alguns estats, el fet de que en Nevada encara no s'havia fet cap llei que prohibís l'esclavatge, etc) més m'ho penso. Però és clar, Estats Units és un país molt gran, hi ha gent de tota mena.
Però el que menys m'esperava era que en el meu propi país, en les ciutats que més cultura, més humiltat, més humanitat hauría d'haver en tot el país com en son Ceuta i Melilla, hi hagi tanta falta d'empatía com per posar unes muralles.
Em fa sentir tant impotent saber que hi ha gent que encara pensi com el senyor Donald Trump o com ho fan alguns partits d'aquí mateix, com si per el fet d'haver nascut en un altre país mereixessis menys que qualsevol persona que hagi nascut en USA o aquí. Tothom mereix una oportunitat, vinguis del lloc que vinguis, siguin qui siguin els teus pares, sigui com sigui el teu origen.

Sóc l'Anaïs Gomez, es queno puc fer-ho des del gmail del cole.
Unknown ha dit…
Una cosa que tenim clara del que inclou el concepte de “ frontera “ és el fet de que, tenir una frontera ens dóna seguretat, per que elabora una identitat del que som, és a dir d'on estem. Per que al saber aixó construïm el concepte del “nosaltres”, enfront dels
quals estan a l'altre costat, “els desconeguts”.
Serveixen com una identificació que ens divideix i ens separa dels “altres”, això podriem dir que és una cosa bona, però les persones que hi viuen al propi territori, les seues cultures, i la política establerta, defineixen aixó. Son un mètode de separació, que si les diferents societats e intervencions polítiques de les relacions interiors i exteriors dels diferents estats colaboressin més entre ells, tot seria més fàcil, més beneficiós i menys dolorós.
Anònim ha dit…
En la meva opinió, crec que les fornteres son necessàries per a distingir un estat d'un altre i limitar terrenys, però, crec que també separar persones amb famílies en aquell lloc, em sembla bastant cruel. A vegades es bastant frustrant veure com molta gent necessitada demana a crits un "siusplau, deixeu-nos passar" per qualsevol raó, i que no sel's hi deixi passar. Les fonteres, están bé per a delimitar terrenys, però només per a aixó. No per fer fora a gent. No per impedir que altres persones no puguin veure altres versones. No per fer mal. Fer una mur per a una frontera costa treball, esforç, diners. Crec que a vegades totes aquestes coses es malgasten per a un mur que separa persones.
Guillem Duran ha dit…
És trist, veure com molts Estats del món en construeixen murs que per separar Estats d'altres o cultures diferents a les seves enlloc de intentar arribar a un acord per la que molta gent es veu obligada a marxar del seu país per poder viure. L'Estat espanyol va invertir en el mur de Melilla 20 milions d'euros que els podrien haver destinat a poblacions que estan en una mala situació economica
Guillem Duran ha dit…
És trist, veure com molts Estats del món en construeixen murs que per separar Estats d'altres o cultures diferents a les seves enlloc de intentar arribar a un acord per la que molta gent es veu obligada a marxar del seu país per poder viure. L'Estat espanyol va invertir en el mur de Melilla 20 milions d'euros que els podrien haver destinat a poblacions que estan en una mala situació economica
Maria Climente ha dit…
Les fronteres tenen com a funció distingir un estat d'un altre. Més enllà d'això trobo frustrant que s'utilitzin parar l'entrada de la gent quan només van en busca d'una vida millor. Considero que tots tenim el mateix dret a viure cosa que les fronteres no ho permeten i ho trobo molt injust per aquelles persones que viuen en un país no desitjat i no tenen possibilitats de sortida.
Daniela Marín ha dit…
La meva opinió és que molta gent es queixa de les fronteres, però no pensen en perquè el govern va decidir posar-les, és clar que en un principi van decidir posar-les per protegir el poble, territori, ciutat... Però aquesta "protecció" s'ha transformat en violència. La veritat és que hagués estat millor no utilitzar la violència, i si volen protegir al seu territori haurien de pensar a fer-ho d'una altra manera.
Anònim ha dit…
Les fronteres en principi, són necessàries per separar els països, ja que cadascun té les seves pròpies lleis, sistema de govern , idiomes, cultura…
Cada país té el seu propi sistema de recaudació (impostos) que es diferent a cadascú d'ells.
Jo crec que sí, que són necessàries les fronteres, bàsicament per tindre organització, si no sería molt complicat pels diferents governs, social i econòmicament.



Alex Carlino ha dit…
La vida actual, no és tant diferent com pensavem. Es segueixen separant a els humans "fraternats" (com deia la declaració universal dels drets humans). Abans es separaven per guerres, ara no és necessari delimitar el territori amb fronteres. Es pot delimitar el territori d'un estat però no fan falta fronteres. Curiós que no haguem evolucionat tant com crèiem, no?
BlogSMIXTavo ha dit…
Hola, Albert et volia dir que l'article m'ha semblat molt interessant i donar-te la meva opinió la qual és que fronteres no serveixen per res. Tinc família a Mèxic i m'explicant que la gent no només s'exilia de Mèxic per culpa de falta de treball i fam, sinó que també per qüestions de seguretat amb qüestions com les drogues. Per culpa d'alguns grups organitzats que destrossen el país.

Tavo Sala
Anònim ha dit…
Abans, les fronteres es feien servir per separar diferents civilitzacions amb la finalitat de protegir els seus regnes i que els enemics se’ls hi sigui més difícil entrar a la ciutat, però ara, es fan servir per separar diferents estats, i això no aporta res de bo, Cada any mor moltíssima gent només per el simple fet de voler tenir una millor vida i això no es pot permetre. A sobre, una frontera té molt costós que podrien anar destinats a que un país tingui millor educació, sanitat…
No és necessari que dos països estiguin diferenciats per una frontera física, això lo unic que aporta és que la gent no pugui passar de un país pobre a un ric per tenir una millor qualitat de vida.
Unknown ha dit…
Una frontera seveix per delimitar un territori d'un altre no per separar un territori d'un altre. Tots neixem amb les mateixes oportunutat i drets dui la declaració universal dels drets humans, aquesta declaració va ser firmada per casi tots els estats del món i cap ni un ho compleix. Ens fem passar per països dempcràtics, pacífics, pero quan tenim l'oportunutat d'ajudar a gent que ha tingut una vida amb menys oportunutats i molt més dura, ens preocupem per les petites consequencies que pot tenir aquests actes per a nosaltres que tot el que podriem ajudar per que el mon sigui igual per a tothom. Els murs, muralles... son una mostres clares, de lo poc que em evolucionat metalment, podem tenir la capacitat de pensar, d'inventar, d'apendre, pero no em apres la part més important, tots som iguals, i això no ho canviarà un mur ni una muralla, al final aconseguirem que el proposit de molta gent, sigui pobre o rica, aquest proposit es l'igualtat.
Elan Pastori ha dit…
Jo principalment crec que la idea de separar països no em sembla gens be ja que desprès quan algú vol passar a un altre país no pugui fer-ho lliurement. Jo també crec que estaria be que no hi haguessin fronteres i aixi tothom pogués anar a qualsevol lloc lliurament i estar amb altres cultures i aprendre tant idiomes com la manera de fer les coses.
Carlos Garcia ha dit…
Després de llegir aquest blog, m'he donat compte de que no hem evolucionat tant desde l'edat mitjana, ja que abans les fronteres teníen un sentit per que servíen per protegir el poblat i ara només serveixen per a diferenciar uns dels altres amb l'unica funció de complicar-ho tot molt més. També he de dir que mor molta gent al any per creuar fronteres per buscar una vida millor i gent que arriba en varca en circumstàncies extremes per arrivar a un pais en el qual no es vol acollir immigrants.
Laura Badia ha dit…
Les fronteres serveixen per delimitar un territori. Hi ha diferents tipus de fronteres, però les més perilloses són aquelles que són murs i, per tant, tenen defenses per evitar que es creuin. Normalment, els països que tenen aquest tipus de fronteres són aquelles que tenen una desigualtat severa; ja sigui per creença, per drets, per l'economia... Tot i que, teòricament, tenim drets -com ara dret a la llibertat o a la lliure circulació- els murs fronters ens indiquen una cosa totalment diferent. El canvi de paisatge, la protecció, els pensaments, les ideologies... són un fet que, des de fora o, inclús des de dins del problema es nota, i s'ha de canviar. NO pot seguir passant. Òbviament, s'ha de fer canvi als dos bàndols, els que volen entrar al país i els que no deixen entrar. Els que volen entrar, ho fan per trobar una vida millor, ja sigui per drets, per fugir de la guerra... I els altres, no deixen entrar per idees incorrectes, entre altres problemes. Crec que s'ha de fer un canvi brutal, i el més aviat possible. També els tercers, que fem com si fos un petit problema sense importància.
Marc Binefa ha dit…
Trobo que pels mapes físics esta bé que diferenciem les fronteres, encara que a l'aplicar-ho a la vida real trobo exagerat el fet de construir murs, és una manera de "discriminar" a la gent, com per exemple el mur de Trump per separar a Mèxic de Estats Units.
En definitiva, en la meva opinió les fronteres en el segle XXI no hi hauria d'haver fronteres i dic en aquest segle perquè ara és quan totes les religions, cultures i societats estem més unides.
Frida Puigardeu ha dit…
Al haver acabat de llegir aquest article, m’he adonat de varies coses. Una de les primeres es que estem utilitzant malament les fronteres. És a dir, nosaltres estem utilitzant les fronteres per aïllar, d’alguna manera, a persones que només volen tenir l’oportunitat de viure una vida millor, per la raó que sigui. En canvi, les hauríem d’utilitzar per protegir-nos a tots. L’altre és que per el simple fet de tenir ideals diferents estem discriminant a altres persones. En la meva opinió, les fronteres, que hauríem de servir per protegir-nos, estàn assessinant a gent, per la simple raó de buscar una vida millor. Estem utilitzant bé les fronteres? En opinió meva no.
Unknown ha dit…
Les fronteres han estat cada vegada més presents a la historia de la humanitat tot i que la majoria d'animals també marques el seu territori. Jo crec que al cap i a la fi les fronteres s'han convertit en un acord entre països que ha sigut majoritàriament acceptat per a la societat, tot i que hi han agut vegades que les fronteres no han sigut ben rebudes pel poble, com per exemple el mur de Berlín o el mur entre Mèxic i el EE.UU.

En qualsevol cas les fronteres són necessàries, si les fronteres no existissin, és cert que hi haurien moltes coses bones com la enorme diversitat cultural que hi hauria, però que no hi haguessin fronteres implicaria que tots els països del món s'haurien de posar d'acord per decidir quines lleis aplicar, ja que hauríem de tenir tots els mateixos drets i deures.
Anònim ha dit…
Una frontera serveix per definir un territori i delimitar el territori amb els veïns.
A l'escola ens eduquen dient-nos que tots tenim les mateixes oportunitats i drets segons la declaració universal dels drets humans per molt que estiguem en un país pobre. Malgrat aquest acord hem pogut comprovar això no es compleix. Quan veus els murs, muralles i tot de construcions per separar cultures, societats, etc. ens demostra que la humanitat no ha evolucionat tant com ens pensem i que la nostra por i desconfiança al que no coneixem ens porta a "solucions" que només agreugen més el problema.

Entrades populars d'aquest blog

Mediterrània: impossible equilibri en el caos entre medi ambient, turistes banals i immigrants desesperats...

Amèrica abans i després de Colom