In/Formació, bloc de l'Albert Pérez Bea

EMIGRANTS I REFUGIATS: L'INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA Gairebé tots els emigrants abandonen la llar plens d'esperança. Els refugiats, en canvi, ho fan amb por. D'una manera o d'una altra, tots són víctimes d'unes forces més enllà del seu control: la pobresa i la violència. La gran part dels emigrants del Tercer Món es dirigeix a les ciutats, però els més ambiciosos tenen per objectiu Europa i els Estats Units. El viatge és llarg, ple de perills; malgrat tot, el somni d'una vida millor no s'esvaeix fàcilment per als mexicans, marroquins, vietnamites, russos i tants d'altres. En canvi, la gent esdevé refugiada contra la seva voluntat. Les guerres han desarrelat molts kurds, afganesos, bosnis, serbis i kosovars, que, com els palestins que fa dècades que són en camps de refugiats, anhelen tornar a casa. Per a alguns, però, la ruptura amb el passat es fa permanent: de refugiats passen a ser exiliats i d'exiliats, a emigrants. LA TRAGÈDIA AFRICANA: UN CONTINEN...

Després d'un gener molt plujós, amb dos temporals de pluja/neu molt importants, els pantans han remuntat molt ràpidament. Hem tingut una mostra més dels capricis del nostre clima Mediterrani: passar d'un extrem a un altre. El més greu és que avui en dia en un any la societat actual es poleixi gairebé tota l'aigua dels pantans. El problema no és el nostre clima, sino nosaltres. En el passat hi va haver sequeres pitjors que les del 2005, en el fet de què no duraven un any no, sino 3, 4 o 5 anys. Quan es repeteixi una sequera com la del 1973-1975 o 1946-1948 no sé què farem.

Que tot canviï per què tot continuï igual... Igual que en altres conjuntures històriques, el debat sobre l'estructura territorial de l'Estat ha brindat a la dreta centralista una oportunitat per a recuperar-se del cop sofert després de la imprevisible derrota electoral del Partit Popular el 14-M i reprendre la iniciativa política. A redós de la cúpula de l'Església, els mitjans de comunicació afins, la majoria de l'empresariat i importants sectors de les finances, l'Exèrcit! i la complicitat del silenci dels autoanomenats “progressistes espanyols”, la dreta ha sabut exhumar la consigna de “la indissoluble unitat d'Espanya” per a convertir-la en un explícit instrument de construcció d'hegemonia. L'antiseparatisme s'ha convertit així en un ham capaç d'atreure i fins i tot mobilitzar a sectors socials que no abraçarien amb igual fervor altres banderes, el militarisme (algú se'n recorda del "No a la Guerra"?) com el programa econòmic ne...

Europa, poc més de 700 milions d'habitants. Vist així un es pot quedar més o menys igual, però la tendència demogràfica d'Europa és molt diferent de la resta de països desenvolupats del món. Curiosament, alguns de la resta de països desenvolupats són "gairebé" tan extensos com Europa, i diem Europa des d'Azerbaidjan-Txetxènia-Moscou, passant pel Caucas-Turquia fins a les Açores. Si ens fixem, comparem Europa amb països com EEUU o Austràlia... I no hi ha per menys, és un continent petit. Què passa aquí? Doncs que estem estancats. Almenys fins fa 8 anys la població europea no creixia. La fecunditat, des de mitjans dels 70 està en caiguda lliure i l'esperança de vida tot el contrari. Això el que comporta és un augment de la taxa de mortalitat. Però què irònic i surrealista... A l'Àfrica la taxa de mortalitat és elevada per causes de fam, pobresa, crisis de subsistència, malalties... I aquí tot el contrari, cada any vivim més, la proporció de gent gran és més ...

Ens hem plantat al 15 de gener. Cada cop el temps passa més ràpid. Recordo que em sembla que fes només quatre dies que estàvem inmersos en el frenesí prenadal. Que si els dies més curts de l'any, que ja està a quí el fred, que què farem aquest any, que si les compres, els regals, mil i un compromisos i plas! Ja som al quinze de gener, el dia es nota que comença a crèixer, i tornem a la mateixa cantinel.la de la major part de l'any: que si la feina, que si el preu de les coses, que què farem per sopar avui o per dinar demà. El temps corre massa ràpid. Parlem de l'Estatut? Jo ja penso que aquest no és el principal problema del país. Per mi el principal problema del país és la falta d'europeïtat real en els comportaments, l'estil de vida, les actituds, els valors. D'altra manera em costa d'entendre que durant les últimes setmanes els temes de conversa amb tothom han girat entorn del preu de les hipoteques, els baixos salaris i les crítiques més o menys generals...

fabulacions [VISTA PRELIMINAR DE BLOGGER]