In/Formació, bloc de l'Albert Pérez Bea

A principis dels 90 vaig aconseguir una Beca Erasmus per anar completar estudis a la universitat més antiga d'Europa i per tant del món, Bolonya. Vaig fer matèries de Comunicació, Sociolingüística, Literatura Italiana, Semiòtica -amb Umberto Eco, RIP- i Història dels Imperis. Matèries inexistents en l'anodí currículum a què ens condemnava als estudiants de periodisme humanístic-social la facultat de Bellaterra.   Bolonya Vaig trobar un pis d'estudiants en una escapada feta des de Roma, on ja feia anys que vivia la meva germana i m'hi vaig instal.lar just el dia anterior de començar el curs. La beca Erasmus en pessetes no donava per arribar dies abans i anar "de vacances", ja coneixeria la meva nova ciutat fent vida "normal" havia pensat. També tenia clar que no volia conviure amb connacionals meus i que l'oportunitat de compartir experiències amb d'altres europeus en el dia a dia era tan o més important que els estudis. ...

Entrevista con Fred Halliday , profesor de la Londos School of Economics y especialista en terrorismo “El terror global durará no menos de cien años” -La sociedad cada vez vive más condicionada por el peligro, el riesgo, el miedo, el terror a la delincuencia, los atentados a gran escala como pequeña. La obsesión por la seguridad se ha convertido en el factor subyacente a casi todo. ¿Es el terrorismo tan nuevo, o la única novedad estriba en que durante unos años parecía que el mundo se encaminaba hacia la paz? -El neoterrorismo es nuevo en tal que sus objetivos son novedosos, pero el terror no es nada nuevo ni mucho menos... Nunca hemos de olvidar que el terror es sólo una táctica que se rige por objetivos políticos y, quienes están detrás, los que impulsan los actos terroristas non son locos, serán crueles, pero no locos. Saben qué hacen y por qué lo hacen. Otra cosa son el suicida adoctrinado o el delincuente atraido a mafias o redes terroristas. Bin Laden, el jefe de Eta...

Barcelona compta amb la col.lecció d'art medieval, particularment romànic, més important -jo diria que l'adjectiu apropiat seria 'interessant'- del món. Barcelona owns the most important collection of middle Age art, particularly referring to romanesque style which is in any case really ineresting to visit. A must when visiting Barcelona. Enllaç/link to MNAC Aquí un recull d'imatges: 

1. CRONOLOGIA DEL PROJECTE COMÚ EUROPEU 1952. Es posa en marxa la CECA, Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, formada per Alemanya (RFA), Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. 1957. Signatura del Tractat de Roma per part dels integrants de la CECA, que suposa la formació de la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i de l’Euratom (Comunitat Europea de l’Energia Atòmica). 1973. Incorporació de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. 1981. Incorporació de Grècia 1986. Incorporació d’Espanya i Portugal. 1990. Reunificació d’Alemanya (Unificació de la RFA i la RDA). 1992. Signatura del Tractat de Maastricht, que suposa la creació de la Unió Europea. 1995. Incorporació d’Àustria, Finlàndia i Suècia. 1995. Signatura del Conveni de Shengen que suposa la supressió dels controls a les fronteres interiors i una intensificació dels controls exteriors. 2001. Tractat de Niça que suposa una reforma de les institucions de la UE amb vista a la seva futura ampliació cap a...

La Geografia al Segle XXI La Geografia és la ciència que estudia l’espai terrestre. Hi han moltes classificacions que podem utilitzar per emmarcar el camp d’estudi d’aquesta disciplina, a sota us he deixat un power point on podeu trobar una àmplia exposició de la matèria. De totes maneres aquí teniu la definició que apareix en el currículum de 2n de batxillerat publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat: “La geografia estudia la relació entre les societats humanes i el medi, localitza els fenòmens que es produeixen com a fruit d’aquesta relació i, finalment, identifica les diferents regions que resulten d’aquests fenòmens, així com els fluxos i nodes que les articulen. Des d’aquesta concepció, l’espai esdevé, no un simple escenari de les activitats humanes, sinó part constitutiva de la pròpia  societat”. Finalment us animo a consultar el Grau de Geografia i Ordenació del Territori de la URV, que teniu al menú lateral d’aquest...

Refugiats i turistes, camins encreuats Dos mons col·lideixen any rere any a les platges del Mediterrani: els uns busquen relaxar-s'hi i els altres busquen esperança. El resultat és un dilema moral per a Europa. Calia això per adonar-nos de l'absurditat en què vivim aquest estiu?   La platja està tranquil·la. Els turistes encara dormen als hotels i tan sols s'escolten els lladrucs d'alguns gossos. És trenc d'alba a Kos, una illa grega que es troba a unes quantes milles marines de la costa turca. Rasib Ali fa un últim esforç i treu el cos fora de l'aigua. Cames i braços es mouen frenèticament, té els llavis morats i la samarreta i els pantalons estan tan mullats que no pot desenganxar-los del cos. Ali és un immigrant pakistanès de 18 anys que va sortir de Turquia la nit passada amb un bot inflable perquè no podia pagar un passatge en una barca dedicada a la immigració il·legal. Quan era a prop de la costa de Kos el seu bot va bolcar i, sense s...

Per quan una coherència de la realitat amb el mapa, amb les imatges via satèl.lit? Amb la realitat "funcional"... la que sentim i practiquem en el dia a dia? L'àrea de Barcelona viu al límit del col.lapse. esquarterada entre diferents unitats orogràfiques -que s'intenta mantenir com a "parcs naturals". Conceptes pròpis de les grans àrees urbanes a què es podria homologar la "Gran Barcelona", com serien ara la radialitat, la policentralitat o el creixement sostenible són maltractats hipòcritament per una classe política que mira a curt terme (si és que mira a alguna banda més que no pas al propi interès) i la ciutat perd pistonada a simple vista d'una forma evident. Quan parlo de mapa o imatge via satèl.lit parlo de Barcelona, exactament de la Barcelona "real" o "funcional". Sí, perquè ens conviden a votar a les eleccions municipals pensant en petites realitats com si estiguessin inconnexes. A Catalunya, c...