Amèrica abans i després de Colom


           A partir del 1492, quan Cristòfor Colom arriba al que poc després anomenem Amèrica, una catàstrofe humanitària va esdevenir-se en aquell continent. Sabem que els primers pobladors de les Amèriques havien arribat durant la darrera Glaciació pel pont de Bèring, entre Sibèria i Alaska, degut a la davallada del nivell dels mars. Aquests exploradors preneolítics van escampar-se progressivament entre el -40 mil i el -10 mil AC. És a dir, entre el primer humà que passa de Sibèria i entra a Alaska i el primer que va arribar a la Terra del Foc, van passar 30 mil anys!
Routes if Ancient Americas Migrations
© website "Navajo People"

La natura tanca Amèrica

L'aïllament que es produeix de les Amèriques en acabar la darrera glaciació i pujar el nivell del mar a nivell planetari, dona lloc de nou, com en cada període interglaciar, a l'estret de Bèring. Fent servir una expressió d'aquests dies: la natura «tanca» Amèrica. Fa uns 10 mil anys, quan a Mesopotàmia començava el Neolític, ja s'havia tancat tota comunicació entre el Vell Món i el que després coneixem com a Nou Món, és a dir les Amèriques. El Paleolític va perllongar-se durant uns quants milers més d'anys en aquest continent entre el Pacífic i l'Atlàntic. Aquest aïllament va comportar inevitablement que les poblacions que s'havien repartit per tot el continent fins a Terra del Foc, experimentèssin el que s'anomena un aïllament genètic immunitari.

10 mil anys, com a mínim, d'aïllament van fer que moltes malalties comunes a Eurafràsia fossin desconegudes a les Amèriques. I viceversa. El contacte va ser brutal i ara es pot afirmar, sense por a equivocar-se, que el trobament entre europeus i «americans» va ser letal per als segons. Alguna malaltia desconeguda a Europa, però, va arribar amb els vaixells que tornaven amb la plata i l'or d'Amèrica a Sevilla, un espoli en tota regla, com veurem en un proper article.


Els moviments de població porten amb ells els virus, i no només... 

Les poblacions indígenes d’Amèrica van experimentar altes taxes de mortalitat en el seu primer contacte amb els «conquistadores» espanyols. Sempre es culpa de les malalties infeccioses els soldats, encara que es mantè ocult, per interessos polítics i ideològics, que els repobladors van portar si més no, més epidèmies en diferents onades. I a cada nova arribada de colonitzadors, primer castellans, aviat portuguesos, i no massa més tard francesos, anglesos i holandesos i, finalment, els esclaus africans, les reinfeccions es retroalimentaven creant un cercle viciós d'immunització i a la vegada reinfecció de la nova societat que s'anava forjant a les colònies.


Què i com ens ho explica la ciència?

Hi ha moltes evidències d'aquesta elevadíssima mortandat. De fet quan els conquistadors arriben a l'Altiplà de Mèxic o el Cusco, els centres respectius de l'Imperi Asteca i l'Inca, les poblacions ja estaven sent delmades. És a dir: abans que els conquistadores i la colonització havien arribat els virus...

Els investigadors de l’Institut Max PlanckI van estudiar les restes de 30 esquelets que hi havia enterrats en un cementiri de la ciutat de Teposcòcula-Yucundaa, a Oaxaca, sud de Mèxic. Els arqueòlegs apunten que hi ha clares evidències que vinculen aquest lloc amb l''epidèmia de bombons' (mal, malalt, en llengua náhuatl) que va assolar Centramèrica entre 1545 i 1550. 

Resultado de imagen de muerte de indios + epidemia + 1492
©"También somos americanos"
La malaltia va provocar entre 12 i 15 milions de morts, i la població azteca  s'estima que era d’uns 25 milions. Algunes de les pandèmies que van arribar en la primera onada al Carib i Mèxic, entre 1492 i 1525, van ser la verola, el sarampió, les paperes i la grip comuna. 

Els arqueòlegs extreuen l'ADN dels dents de les dentadures dels cranis enterrats en fosses comunes a les restes de poblats asteques i n'identifiquen els rastres evidents d'una epidèmia letal, molt curta i intensa. Els cronistes expliquen com morien els «índios»:

Las fiebres eran contagiosas, ardientes y continuas, en su mayoría letales. La lengua quedaba seca y negra. Enorme sed de estos indios que no afectaba a los castellanos”, va descriure el franciscà Fray Juan de Torquemada el 1576, quan la malaltia estava experimentant una segona explosió. Els afectats pel cocoliztli o el dolç cocoliztli (gran mal) experimentaren també deliris, diarrees i convulsions. Els colons castellans tenien el seu propi nom per a la malaltia: es deia “pujamiento de sangre (pel sangrat abundant) i, com podem imaginar, era molt més greu, mortífera i de mort cruel que una salmonel·la corrent.

Això explica una cosa important, i es que els primers a interessar-se per què morien tants «indis» van ser els missioners. Volien convertir-los al Cristianime però se'ls morien a centenars. De fet, hi ha dades que indiquen tal fanatisme fins al punt que els missioners batejaven massivament poblats sencers i els impartien l'extrema unció abans de morir i d'enterrar-los en fosses comunes... De fet, no va trigar molt a què un escrigués un document que ha passat a la història denunciant la situació. En el seu llibre Brevísima Descrición de la Desctrucción de las Indias, el frare dominic Bartolomé de las Casas denuncia davant la Corona el que estava passant a Amèrica.
©"La Gaveta de Aguerre, d'Eduardo Pedro García


Què passar i com ho sabem?

Kirsten Bos, investigador de l’Institut Max Planck, va destacar en un comunicat que la troballa és un “avenç essencial” perquè té sobre la taula un nou mètode per a l’estudi de les malalties del passat. “Traspassa el contacte europeu, documents d’epidèmies inexistents abans del 1492 a les Amèriques van devastar les poblacions del nou món. En la majoria dels casos, ha estat difícil determinar les seves causes. En alguns casos, per exemple, els símptomes causats per infeccions de diferents bacteris o virus poden ser molt paral·lels o presentar senyals mèdics presentats per malalties comunes que podien haver mutat a Euràsia i que, per tant, havien anat immunitzant la població en cada onada».



Van haver malalties americanes, virus, què vinguessin a Europa?

Mentrestant? A Europa què passava? Doncs resulta que el 1509, el jove soldat alemany, Ulrich von Hutten, va contraure una malaltia desconeguda mentre estava a Itàlia. L’home agonitzava amb els símptomes que causaven una malaltia fins aleshores desconeguda. El soldat, també escriptor, explicava que la gent moria d'una cosa mai vista abans...: "(En tot el cos) hi ha furuncles, semblants en mida i aspecte d'un aglà. Emet una olor tan pestil·lent, que en pocs dies creix i m'infecta tot el cos. El color de les pústules és verd obscur, és veritat que sento més un dolor tal que és com una cremor similar a d'estar tot el dia assegut sobre el foc".
  A la dècada de 1490, la població europea ja s'havia ja recuperat de la desfeta demogràfica causada per la Pesta Negra, també coneguda com la mort negra, del 1348. Una de cada tres persones havien mort, als Comtats catalans la meitat de població, a conseqüència de la malaltia en tot el continent. A Barcelona va morir el 70 % de la població a causa de la densitat humana i ser el port més important de la Mediterrània Occidental, ja que l'epidèmia va arribar amb les rates que portaven els vaixells que comerciaven o venien de fer les guerres relacionades amb l'expansió de la Corona Catalano-Aragonesa per la Mediterrània.

En un proper article parlarem dels efectes de les pandèmies posteriors a l'actual COVID-19 i les anteriors, perquè és inherent a la nostra naturalesa biològica conviure-hi, afrontar-les i, sobretot, assumir-les com un fet inevitable.



       

Comentaris

Polmp_2005 ha dit…
Com canviaría història si els indígens d’América fossin inmuns a les malaltíes d’Eurafràsia?
Martí Climent ha dit…
Hi ha algun motiu en concret per a que les malalties provinents del nostre continent afectessin més als americals que no al revés? Que passés això va condicionar d'alguna manera la relació entre els dos continents?
Catalina Reina ha dit…
L'article és molt interessant,ja que et fa veure les conseqüències que pot provocar un virus als éssers humans fins el punt de convertir-lo en una pandèmia. Se'm posa la pell de gallina al pensar el mal que provocava la peste. Estaríem preparats si tornés la pesta negra?
Julia de Freitas ha dit…
Considero que la situació en la que estem ara amb el coronavirus és molt comparable amb les malalties de l'època de la colonització d'Amèrica. Evidentment no tant fort, perquè avui dia tenim molts més recursos per millorar les circumstàncies i és tracta de només un virus, en canvi allà eren molts més, però sí que hi han similituds.
Lucia Alonso ha dit…
Considero que l' article es molt interesant ja que ens fa veure que ens fa veure les conseqüencies que provoca un virus en les pesones. Per exemple actualment està el coronavirus però anteriorment també van haber més virus com el ViH, l' Èbola però com no afectaven a tothom doncs ningu els hi donava importancia en canvi el coronavirus i el virus de America afectava a homes, dones ja siguessin negres o blancs llavors les persones cooperen pel be dels altres pero nomes quan el problema també ens arriba a nosaltres mateixes
Unknown ha dit…
És sorprenent que d’una població de 25 milions, entre 12 i 15 milions d’habitants van morir, per epidèmies víriques que van portar els europeus.
Sembla que no hem après de la història. Ara, amb el COVID-19 hauríem d’haver pres mesures abans, tenint en compte les malalties del passat, i el que poden arribar a fer. És veritat que tenim avenços científics i mèdics però al final no es dóna a l'abast de tanta gent malalta, i ho hauríem d’haver previst.
Gemma Calvo ha dit…
A l'article s'entèn que les malalties europees van afectar molt al continent americà, provocant la mort del 60% de la població azteca. Es coneix la xifra de morts europees per les malalties americanes? De quin percentatge de la població estaríem parlant?
helena ha dit…
A l'article hi ha hagut una frase que m'ha cridat l'atenció, quan deia que els virus van arribar abans que els conquistadors. Això podria voler dir que no van ser realment portats pels europeus, les úniques proves que tenim son els documents que afirmen que aquesta malaltia no afectava els espanyols. Però podria ser que realment vingués d'un animal, com es creu que ha passat amb el coronavirus, i que els europeus en fossin inmunes més o menys com ho són els nens al coronavirus?
Maren Retana ha dit…
És un article molt interessant, en el que t'explica tot breu, però detalladament. Jo crec que la dada que ens diu sobre la quantitat de morts no és exagerada, perquè si pensem amb els recursos d'aquella época i de les moltes més malalties que ja hi circulàven, és una dada que s'adapta.
Ara pensem en la epidèmia actual, el COVID-19. Amb totes les epidemies ja passades, amb tot el que hem pogut aprendre, estem fent un escàndol que amb malalties que encara segueixen, ara com: l'Ebola, la Sida o el Càncer no hem fet, i tenen una taxa de mortalitat molt més alta que el COVID-19 i que els infectats han sigut quasi tots persones de 60 anys cap a dalt, amb problemes cardiovasculars, patologies cròniques, amb diabetes o obesitat.
En conclusió, estem fent el problema molt més gros del que és i es veu reflectit en l'article llegit.
Héctor Rojas Viedma ha dit…
A l'article es parla sobre que també van haver-hi malalties que van venir des de Amèrica fins a Europa, posant el cas de l'alemany Ulrich von Hutten, però em sorprèn que les malalties vingudes del nou món no fossin tan greus a Europa com les malalties Europees van ser a Amèrica, ja que a l'article es parla d'entre 12 i 15 milions de morts a una població de 25 milions mentre que les malalties americanes no van provocar tanta quantitat de malalts o de morts. Com és que va passar això?
Unai Pérez ha dit…
Crec que és molt curiós com aquest article ens demostra que la espècie humana no està gaire preparada per afrontar pandèmies globals. I endemés podem observar que no aprenem dels errors . Espero que en un futur pròxim estem preparats per perills així.
Lucía Trellu ha dit…
Si es fa el paral.lelisme de la pandèmia que va matar a tanta gent a amèrica amb el coronavirus actual, veiem com, si ara no haguéssim tingut tots els avenços de la ciència, ara mateix hi hauria molt més gent morta per coronavirus de la que hi ha ara.
Gemma Claramunt ha dit…
L'article és molt interessant, perquè a mi, personalment m'ha fet veure que no tot és bo sobre el "desbobriment" d'Amèrica. És a dir, potser a la llarga ens ha surtit bé la cosa, però van passar coses que van ser molt catastròfiques. Trobo fort el fet de que només es diuen les events bons, perquè jo tot això no ho havia sentit mai, cosa que penso que és molt forta. Penso que si etudies alguna cosa, com a mínim t'han d'explicar els "pros" i les "contres"
Unknown ha dit…
L'article exposa com es transmet una malaltia degut al moviment i desplaçament de gent a nous territoris desconeguts on entren en contacte amb noves civilitzacions com la verola de Europa a Amèrica, o a causa de les xarxes comercials com la peste negre d'Asia fins a Europa a traves de la ruta de la seda.
També hi va haver enfermetats provinents d'altres continents a Europa, no?

Nerea Ferrer ha dit…
L'article em fa reflexionar sobre la manera en la qual s'hagués viscut la pandèmia que va afectar 25 milions d'azteques, si en aquell moment haguessin tingut tots els recursos tecnològics i científics amb els quals nosaltres comptem. El que he llegit a aquest article és fàcilment comparable a la situació que estem vivint actualment amb el coronavirus, i això em fa preguntar-me, hem après de les pandèmies ja viscudes per la humanitat?
Rhianwen Jones ha dit…
Trobo que aquest article és interessant i presenta les idees d'una manera clara.
Per culpa d'aquestes malalties moren entre el 48% i el 60% de la població azteca, si ho compares amb el percentatge de mortalitat de Barcelona per culpa de la pesta negra, és similar, llavors es podria dir que aquestes malalties a Amèrica eren l'equivalència a la pesta negra a Europa?
A més a més que hagués passat si els europeus no fossin inmuns a aquestes malalties, com afectaria la població europea?
Anònim ha dit…
Després d'aquest article es pot concloure que molts de les enfermetats actuals venien de l'antiguitat? Si es el cas, com es que la humanitat encara no és immune a aquestes enfermetats després de tantes evolucions?
Anònim ha dit…
Després d'aquest article es pot concloure que molts de les enfermetats actuals venien de l'antiguitat? Si es el cas, com es que la humanitat encara no és immune a aquestes enfermetats després de tantes evolucions?
Isona Panisello ha dit…
Crec que aquella època,té aspectes semblants i no semblants amb l'actualitat,amb lo del coronavirus.
Per una part el coronavirus,és molt contagios i té una gran nombre de morts,però no és comparable amb el nombre de morts d'aquella època,i a més en aquell moment no tenien quasi recursoso per poder acabar amb les malalties que se'ls hi presentaven.
Per això, crec que hem de,tot i que estiguem vivint una pandèmia,comparar-nos amb els nostres abanpasats i ser concients de la sort que tenim al poder,"fer-nos càrrec" del problema amb els grans abansos tecnològics i mèdics que tenim,ja que en aquella època hagues acabat amb probablement la meitat de la població.
Marc Plans ha dit…
M'ha cridat l'atenció com una cosa insignificant com l'aparició de l'estret de Bèring ha desencadenat tantes morts pel fet de l'aïllament genètic immunitari .
Però perquè les malalties europees van acabar amb les vides del americans i no al revés?
Pel que buscat, moltes malalties venen dels animals, i els europeus ja havien domesticat i havien estat amb contacte amb animals . Al principi alguns europeus també morien però gradualment, i es va arribar un punt on la població es va tornar immune. Cosa que no va passar amb els americans, ja que aquests no havien estat amb contacte amb els animals que posseïa Europa i no eren immunes. També per qüestions de baixa densitat i poca diversitat genètica els americans van ser molt més susceptibles a les malalties dels europeus que no pas al revés.
Irene Fuertes Ruano ha dit…
L'article m'ha semblat molt interessant. M'ha fet adonar-me'n de la situació en la que es vivia abans i, comparada amb la que estem ara, haig de dir que tenim molta sort del avenços que hi han hagut al llarg de la història. Es podria dir que en la situació en la que portem aquestes dues setmanes també m'ha fet arribar a aquesta conclusió.
anònim ha dit…
Tot indica que les epidèmies sempre són enfermetats de transmissió ràpida.

La falta de mesures per evitar la propagació segurament també va afectar molt a tothom. Si als castellans els hagués interessat de veritat els natius americans per esclavitzar-los, haurien pres mesures dràstiques per evitar la propagació. No crec que fòs per ignorància perquè tard o d'hora, s'haurien adonat que aquella enfermetat es contagiava amb molta facilitat encara que, també podria ser que les seves accions es veiéssin influenciades per les ideologies d'aquella época.

És possible que les malalties com la verola, el sarampió, les paperes o la grip comuna s'haguessin trasmés per les expediccions asiàtiques??
Ali Hossein ha dit…
El text parla sobre com era Amèrica abans de l'arribada i les conseqüències que va generar. M'ha semblat molt interessant i vaig a comentar les conclusions a les que m'ha portat.
En primer lloc, m'agradaria dir que encara que hem guanyat molt arribant a Amèrica, també hem perdut molt pel que fa a cultures, que personalment, m'hauria agradat molt conèixer.
En segon lloc, es pot observar que més del 50% de la població azteca va morir mentre que a Europa no va ser tan letal i això pot ser per dues raons: perquè no tenien tanta formació i preparació per a aquests casos i/o perquè les malalties arribades a Amèrica eren més letals que les que van arribar a Europa.
Tot això em porta a imaginar com hauria canviat la història o què passaria si, en contes d'haver arribat Amèrica en aquells temps, arribèssim ara.
Per últim, m'agradaria dir que aquest tema del qual parlem té una petita relació amb la pandèmia que estem vivint actualment i per això em desperta més l'interès.
Unknown ha dit…
Ma semblat un article interessant ja que he apres que al llarg de la historia hi han hagut diverses epidèmies algunes molt greu: com la peste o el cocolitz que jo d'aquesta malaltia no n'havia sentit a parlar mai, ja que com que no va afectar a Europa no s'ha considerat prou important per explicar-ho. Tot i aixi crec que la societat sempre ha patit epidèmies i pandèmies i les ha superat fent diversos esforços.
Júlia Lizana ha dit…
M'ha semblat un article molt interessant i precís.En aquest article m'he donat compte de vàries epidèmies les quals no ens han explicat ja que no ens tocaven. Les dades escrites en ell no em semblen gens desmesurades, ja que els recursos en aquella època eren gairebé nuls. Crec que ni de lluny podem comparar l'epidèmia del COVID-19 amb les malalties d'Amèrica ja que ara, disposem de molts més estris per combatre-la.
Guiu ha dit…
És molt interessant ja que parla des del començament de la història dels indígenes de les Amériques fins que van arribar els espanyols. També m'ha aclarit molt les malalties i les epidèmies que van portar d'Europa a les Amériques i viceversa.
Espero que l'article del COVID-19 m'agradi tant com aquest.
Albert Aguilera ha dit…
Després de llegir aquest article veig clarament la gran similitut amb el que està passant actualmet. Però jo crec una cosa que ho diferencia, es que actualment el Coronavirus ha aperagut de manera desconeguda, pero els Àmeircans es van posar tant malalts perquè van decidir anar a conquerir a llocs molt diferens a on vivien. De certa manera trobo que es com el carma, ja que ells van destruir una terra lliure on estaven tots feliços, doncs la nauturalesa els hi va passar aquest virus.
M'ha semblat molt interessant l'article. Una cosa que penso que és contradictòria és que si volien convertr a tota la població americana al cristianisme i es preocupaven tant per les seves malalties com és que deprés van arrasar amb els natius americans, no? Una altra cosa que m'agradaria afegir és que amb aquest article es demostra que les epidèmies ens han acompanyat al llarg de la història. Que la natura no sempre ens va a favor i de vegades "no ens situem dalt de tot de la cadena alimentària".
Oriol Blancafort ha dit…
He trobat l'article interessant perquè parla d'un tema en relació amb el descobriment d'Amèrica per mi no era massa conegut. M'ha sorprès saber que Amèrica era una població molt aïllada que a l'entrar en contacte amb els Europeus es va infectar de malalties desconegudes per ells i per les quals no hi havia immunitat. Trobo que conèixer aquesta part de la colonització és una mostra més de les barbaritats que es poden arribar a fer. La raó per la qual es van produir les infeccións va ser, en part, pel fet d'estar aïllats, en contrapartida la pandèmia actual per Coronavirus és al contrari, la globalització i els desplaçaments de la gent han portat la infecció d'una banda a l'altra.
Per últim m'agradaria saber que va passar amb els colonitzadors. Es van infectar de malalties existents al continent Americà?
Unknown ha dit…
Trobo molt interessant aquest article perquè podem imaginar què va passar en el passat a causa d’un virus desconegut,com el que estem coneixent ara,el COVID-19.
També deixa clar que el contacte entre europeus i americans va provocar la mort de bona part de la població per portar noves malalties,però el que em fa pensar és que també esmenta que les malalties van arribar abans que els colonitzadors, com podrien haver arribat aquestes malalties a un lloc desconegut i aïllat s d’altres ètnies a part dels nadius?
Arcadi Costa Sans ha dit…
Penso que aquest article és molt interessant i se'n poden extreure varies conclusions.
Aquesta situació de crisi que estem vivint actualment degut al virus COVID-19 ens sembla que és una situació excepcional, però al llarg de la història s'han donat molts casos de pandèmies per virus que han causat gran mortalitat.
Per tant, veiem que la història es repeteix tot i que les circumstàncies són diferents. Avui en dia, amb els avenços tecnològics i científics que tenim, ens pensem que no hi ha res que ens pugui derrotar i per això aquest virus ens ha agafat tan desprevinguts, perquè ens creiem que ho podem superar tot i la natura a vegades és superior al que poden preveure els humans. Ens en sortirem però haurem de ser més respectuosos amb el medi i millorar els nostres hàbits.
BIEL ha dit…
Crec que l'article és molt interessant, ja que ens explica com ens pot arribar a afectar tant una pandèmia com la que es va viure a Amèrica i desgraciadament la que estem vivint ara, però sort que ara tenim molts més recursos. La meva pregunta és: com ens ensortiriem o si ho podríem fer d'un virus molt més mortal.
Erec Pereira ha dit…
L'article em fa pensar de si ara amb tota la tecnología esta pasant tot aixó no em m'imaginó en aquells temps lo malament que ho tenien que pasar.
També em fa pensar lo be que estarían si no haguessim anat i la rabia que ens tindrien en aquells temps ja que va morir més del 50% de la seva població. L'article m'ha semblant molt interesant.
Mayte ha dit…
Em sembla molt interessant l'article ja que ens explica la pandèmia que va have-hi a Amèrica, i realment no em sorprèn pas la quantitat de morts que va haver-hi. S'assembla molt a la situació que estem vivint actualment. En aquells temps no hi tenien recursos de cap tipus, però, aqui ara en tenim més. Tot i qie tenim molts recursos tecnològics, els sanitaris no en tenen tants i estem en una situació greu. I encara no hem arribat al pic! Però amb els recursos que tenim podrem cobatre-la.
Narcís Valls ha dit…
He trobat molt interessant aquest article ja que m'ha fet reflexionar sobre les diferents epidèmies/pandèmies que hi ha hagut al llarg de la història i de com els humans som incapaços d'aprendre del nostre passat, perquè actualment, tot i tenir bastants més recursos, el COVID-19 ens està afectant molt. Em pregunto què passaria si ara es morís el 60% de la població, com va passar a Amèrica amb la població azteca.
Clivel Dotel ha dit…
Aques bloc sobre America es molt interesan dona molta informacio que seguramen ningu les hagi escoltat per exemple no se per que diu (Terra del Foc).
Lo de la malaltia que diu en el text que va ser una pandemia aixo no ho sabia per la forma que yo hu vaig escoltar. Tambe hi ha molta diferencia en lo que diu els cientific i la llegenda sobre el descubriment de America.
Anna Hernández Francesch ha dit…
He trobat l'article molt interessant perquè ara amb el que està passant amb el Corona virus és molt normal que la gent ho compari amb les malalties i virus que hi havien fa molts anys, és veritat que en part s'assemblen, ja que el Corona virus s'expandeix molt ràpid i infecta a moltes persones com passava amb altres virus d'abans, però ara, gràcies als recursos mèdics que tenim és molt més fàcil de sobreviure. Em pregunto quanta gent hauria mort si el corona virus hagués aparegut fa segles.
Marc Puigh ha dit…
Després d'haver llegit el text, he entès millor el que va significar la conquesta per a les poblacion indigenes. Els virus i malalties d'un continent van saltar a l'altre extrem del mon i van provocar moltes morts. Els habitants d'Amèrica no estaven immunitzats. Nosaltres encara no ho estem tampoc amb el nou virus que ha aturat les nostres vides.
La conquesta d'Amèrica va comportar molts aspectrs negatius per les poblacions indígenes, encara avui no es parla prou d'aquest tema i es recorda el 12 d'octubre com una gran data.
Pia Vargas ha dit…
Trobo l'article interessant i ajuda a entendre una mica millor com va ser el "descobriment d'Amèrica". No crec que a l'arribar a Amèrica, els "conquistadors" pensessin en la possible existència de virus desconeguts i les epidèmies i/o pandèmies que aquests poguessin causar, ni que tinguessin preparació o coneixements suficients per aturar-les. Llavors em pregunto, si arribéssim ara a Amèrica, passaria el que va passar llavors? O passaria igual que amb l'actual COVID-19?
Eloi Hernandez ha dit…
Aquest article m'ha agradat molt per la seva amplia informació sobre Amèrica abans i després de Colom i a la vegada m'ha sorprès perquè no sabia que podia arribar a fer tant, tant fred que es formi un "pont de gel" que uneixi Sibèria i Alaska això amb sembla molt impressionant i interessant.
Un altra cosa que mà sorprès molt és que van passar 30 mil anys entre que el primer humà va de Sibèria a Alaska i arriba a Terra del foc. I una cosa que ja coneixia que és molt trist que hagi passat i és que a Europa tant com a Amèrica apareguin malalties en aquell moment desconegudes i mortals per a molt a gent i que va provocar entre 12 milions i 25 milions de morts a causa d'estar en contacte.
Chlöe Suari Calavia, 3rB ha dit…
Opino que l’article és molt interessant. M’impacta molt el fet de que a causa de la Peste Negra van morir milions de persones. Se'm fa estrany pensar que estem en una situació semblant (pel covid-19), però evidentment no tan greu. Per sort, ara al segle XXI, la medicina està molt més avançada i més preparada.
També he observat, que moltes enfermetats d’avui en dia, venen de fa milers d’anys. I la meva pregunta és: perquè no som inmunes a aquestes malalties si tenim una tecnología tan avançada?
I per últim volia comentar que el fet de que hi haguessin moltes morts és a causa de la ràpida propagació de contagi. Cosa que evidentment va afectar moltíssim.
Malinka Fernández ha dit…
Aquest text m'ha semblat molt interessant, ja que pensar que diferents poblacions que no sabien ni que existien entre elles es poguessin perjudicar tant em sembla fascinant. La part del text en la que m'he fixat més ha sigut la "Brevísima relación de destrucción de las Indias". El document és escrit per Bartolomé de las Casas en 1552 per denunciar les atrocitats que els espanyols fien als natius americans. Amb aquest document es va aconseguir concienciar una micaa als espanyols i als altres països que volien colonitzar sobre l'importància del respecte envers els americans. Aquest text també va ajudar a la creació de las "Leyes Nuevas", unes lleis destinades a protegir els indígenes d'Amèrica del Sud, prohibint que els colonitzadors els convertissin en esclaus.
Daniela Marín ha dit…
Personalment el que més m'ha agradat del text es la part que parla sobre com era Amèrica abans de l'arribada i les conseqüències que va generar. M'ha semblat molt interessant. En primer lloc, m'agradaria dir que encara que hem guanyat molt arribant a Amèrica, també hem perdut molt pel que fa a cultures, que personalment, m'hauria agradat molt conèixer. Tot això em porta a imaginar com hauria canviat la història o què passaria si, en contes d'haver arribat Amèrica en aquells temps, arribèssim ara.
Bruna Molina ha dit…
M'ha semblat un article molt interessant, ja que mai havia vist la colonització d'Amèrica des del punt de vista de la salut. M'ha impactat molt totes les epidèmies que ha hagut durant a la història de la humanitat. Mai m'havia parat a pensar en com era anar a llocs nous abans i ara veig que era molt perillós en aquest aspecte. Ara és molt més fàcil viatjar, per els mètodes de transport òbviament, però també per les vacunes i els medicaments. M'ha agradat molt llegir aquest article ja que m'ha fet reflexionar, també m'ha agradat molt saber una mica més sobre la història d'Amèrica.
Joel Berdala 3rESOB ha dit…
Aquest article és bastant interessant.
Per culpa d'aquestes malalties moren entre el 48% i el 60% de la població azteca, si ho compares amb el % de mortalitat de BCN per culpa de la pesta negra, és bastant igual.
Llavors es podria dir que aquestes malalties a Amèrica eren igual a la pesta negra a Europa?
Anònim ha dit…
La part que més m'ha sorprès es la que es titula "Els moviments de població porten amb ells els virus, i no només...", ja que no sabia que els Espanyols o colonitzadors portessin tantes malalties fins al punt d'augmentar la seva taxa de mortalitat. També m'ha impactat aquesta part perquè diu que es manté ocult que els soldats portin malalties infeccioses per raons polítiques i ideològiques, ja que jo crec qe és més important la vida d'una persona que això.
Biel Calvet ha dit…
Podríem dir que en la colonització de les Amèriques es va produir el fenomen que coneixem per "globalització": es posen en contacte més d'una civilització i això comporta un intercanvi de malalties. Mentres les poblacions han viscut aïllades, els perills de transmissions de malalties eren ínfims però, és quan es desenvolupen els mitjans de transport, quan es produeix un moviment massiu de població i per tant, de malalties.
Matthew Parra ha dit…
La veritat es que m'ha sorprès com a sigut l'impacte a la arribada a Amèrica, es molt interessant com va afectar això a aquella època i també amb el seu xoc de cultures, el que m'ha semblat curiós es com hi posa al text de que els castellans els batejaven per cristianitzar-los i enviar-los amb deu, la veritat per mi es curiós com pot arribar el fanatisme per una religió.
Anònim ha dit…
En la meva opinió, les malalties i epidèmies van de la mà desde el moment en que els humans van començar a poblar la terra.
Les diferents poblacions són com bombolles i en el moment en que es posen en contacte unes amb les altres, és quan les malalties es comencen a propagar.
M'ha cridat molt l’atenció la quantitat de milions de persones que poden morir en una pandèmia. També penso que la ciència és imprescindible per poder erradicar-les, encara que pel que sembla sempre aniran sorgint de noves.
Berta Gabarró ha dit…
Normalment al pensar en el descobriment d'Amèrica pensava en les colonitzacions i ens altres coses. M'ha semblat interessant de que parla aquest apartat, sobre el virus, ja que en relació amb el descobriment d'Amèrica no era massa conegut.

També he pogut veure que les pandèmies ens han acompanyat al llarg de la història i quasi sempre n'hi hi ha hagut alguna present, el que canvia és que ara tenim més recursos.

I que si actualment ja ha aturat les nostres vides, no m'imagino a aquelles èpoques i la de morts que va provocar.
Shaila lopez 3B ha dit…
És curiós i molt fort com al llarg del temps hi han existit diferents malalties que han matat a milions i milions de persones.

Ressalto una cosa de l'article que és la "Pesta Negra", ja que va ser una pandèmia que va succeir en el segle XIV on van morir a Barcelona el 70 % de la població i que va causa la mort de més de 140 milions de persones.

Actualment també estem vivint una pandèmia que malauradament s'han portat la vida de 2,6 milions de persones .
Anònim ha dit…
En la meva opinió, les malalties i epidèmies van de la mà desde el moment en que els humans van començar a poblar la terra.
Les diferents poblacions són com bombolles i en el moment que es posen en contacte unes amb les altres, és quan les malalties es comencen a propagar
M'ha cridat molt l’atenció la quantitat de milions de persones que poden morir en una pandemia, hi han casos que ha desaparegut tres cuartes parts d’una població. També penso que la ciència és imprescindible per poder erradicar-les, encara que pel que sembla sempre aniran sorgint de noves.
Thais Muñoz ha dit…
Un article molt interessant en general, però el que més m'ha sorprès i interessat ha sigut l'últim article. Van haver-hi malalties americanes, virus, què vinguessin a Europa?
En aquest article destaca una comparació amb l'actual pandèmia mundial del COVID-19. Tot i que en ningun moment ens hem parat a pensar com va ser viure una pandèmia en aquells temps.
A la dècada de 1490, la població europea ja s'havia recuperat de la desfeta demogràfica causada per la Pesta Negra del 1348. Una de cada tres persones havien mort. A Barcelona va morir el 70 % de la població a causa de la densitat humana i ser el port més important de la Mediterrània Occidental. L'epidèmia va arribar amb les rates que portaven els vaixells que comerciaven o venien de fer la guerra.
Xia Cols ha dit…
L'article em sembla interessant pel paral·lelisme amb l'actualitat, amb la pandèmia de la COVID-19. La pandèmia de la que parla l'article va ser provocada per l'impacte de dues poblacions que fins al 1492 no tenien cap contacte fins aleshores: els indígenes americans i els espanyols. Va ser el viatge dels "conquistadors" el que va provocar que els indis es contagiessin de malalties que ells mai havien conegut i malalties dels indígenes també se'n van traslladar a Europa, als vaixells dels "conquistadors".
M'he adonat que en la pandèmia que estem visquin els viatges i el contacte social s'han convertit en factors perillosos per a tothom.
Gustavo 3EB ha dit…
Sembla increïble com hem avançat i com canvien els temps, fa 500 anys només podiem anar en vaixell i es trigava més d'un mes, ara i som en un tres i no res. Amb la globalització també hem avançat fisiològica i immunitàriament, si jo ara viatjo a Nuevo Méjico no em contagiaré ni contagiaré a ningú altre.
Sira Espasa Gomis ha dit…
Des del meu punt de vista dels fets, el gran impacte de l'arribada a les Amèriques va ser un gran esdeveniment per la història dels nostres avantpassats.

En aquest instant, hi comença a haver els grans problemes de les pandèmies. Moren entre 15 i 25 milions d'habitants. El gran nombre de persones que moren és sorprenent.

Aquestes dades m'han fet qüestionar-me que, sabent que ara mateix estem al mig d'una pandèmia mundial, i sabent que tenim molts més recursos gràcies a l'avanç de la tecnologia i ciència, tot i així no estem portant bé la situació i hi està havent molts problemes. Si nosaltres, tenint tants ajuts i recursos molta gent ja està morint, no em puc arribar a imaginar com ho devien passar en aquells moments ni quanta gent devia morir o passar-ho malament.

Les malalties es van començar a propagar en el moment en el que les diferents tribus es posen en contacte unes amb altres. Pensar en que diferents poblacions, que no sabien ni de la seva mútua existència es perjudiquessin tant però involuntàriament, és un fet que xoca molt.

Llegir aquest article m'ha ajudat a entendre millor la història d'Amèrica. M'ha semblat molt interessant.
Unknown ha dit…
Des del meu punt de vista, considero que una de les coses més impactants és el fet de la gran influència que ha tingut, té i pot tenir en un futur proper el canvi climàtic en les nostres vides. El canvi climàtic va tenir un impacte significatiu en les persones que vivien a la selva amazònica abans de l'arribada dels europeus i la pèrdua de molts grups indígenes, debut a que els grans canvis de temperatura i de precipitacions també van provocar la desaparició de comunitats molt abans de 1492. Per altre banda, es va produir l'aïllament de les Amèriques en acabar la darrera glaciació i la pujada del nivell del mar a nivell planetari, donant lloc a l’estret de Bering i així creant la separació d’un “nou continent”. Aquestes dades representant la importancia del clima en les relacions humanes i és per això que si el canvi climàtic, que en el passat ha sigut per causes naturals, ha provocat tants desastres, haurien de procurar no provocar un altre pitjor i permanent o amb conseqüències en cadena.
Tot i així em sembla increïble el fet de que potser si no hagués afectat tant el canvi climàtic, altres persones haguessin arribat a amèrica abans, o potser a l'arribar s'haguessin trobat més civilitzacions.
Asier Castillo ha dit…
És molt interessant veure el paper que van tenir les malalties i les epidèmies a la conquesta d'Amèrica, ja que tot i que és molt comú sentir a parlar sobre la gran devastació que va haver-hi, no s'acostuma a donar veu a un fet que, pel que he llegit a l'article, va ser clau per a la nefasta i lamentable conquesta, o millor dit, saquejada que van dur a terme els europeus.
Unknown ha dit…
A mi sempre em deien que el descobriment de Colon de les Amèriques va ser molt dolenta des del punt dels indígenes, que va morir molta gent i mai entenia perquè ja que m'imaginava una guerra igual que totes les que va haver, pensava que era evident que hi haguessin morts com sempre hi hagut, però al veure la pel·lícula a classe vaig veure que la intenció dels conquistadors no era matar i fer mal només va ser una mica en el final que hi va haver una mica de tensió entre els conquistadors i els indígenes i van haver morts però poc més i ara he entès d'on van sortir tantes morts i tant odi a aquesta conquesta.
Anònim ha dit…
M'ha semblat molt interesan el seu fanatisme per la religió, on no volien ni llençar-los a la fosa comuna un fet res considerat cap als morts indígenes, si no eren batejats i cristianitzats. Hem pregunto, si no haguesin mort per enfermetats, cuants haurien matat el colonitzadors per tal d'aconseguir els seus objectius.
Ignasi Mallol ha dit…
Aquest article m'ha sobtat molt. D'una banda jo ja coneixia algunes dades que es mencionen, però d'altra banda, sempre que parlava sobre les conquestes m'imaginava grans massacres i genocidis, no pensava que la majoria de morts fossin per causa de les malalties. Això demostra lo poderosa que es la natura.
També m'ha cridat la atenció la capacitat dels arqueòlegs i investigadors de obtenir aquesta informació en base al ADN de cadàvers.

Aquest article m'ha portat a qüestionar les similituds entre la situació que s'explica i la pandèmia que estem vivint ara. I sense dubte es aterrador, tot i que la nostra situació no s'ha portat prou bé, nosaltres tenim l'ajuda de la tecnologia i la medicina moderna, costa imaginar l'infern que devien passar els natius americans amb aquestes malalties.
Taira Martinovic ha dit…
Desde temps inesplicables, l'home ha sigut un perill per la seva mateixa espècie.
El fets que hem pogut llegir a l'article són fets reals als quals la gent de la època, s'havía enfrentat sense remei ni solució.
Aquests dos tipus d'individus que habíen crescut en mons desconeguts l'un per l'altre, seguien compartint semblances, i és que tots dos teníen: dos braços, dues cames, dos ulls, un nas..etc i lo interesant és fixarse en com encara tenint tantes semblances físiques, només pel fet d'haver-se criat i crescut envoltat d'un entorn específic, posteriorment causaría la mort de molts dels de la seva espècie.

Doncs bé que va passar. La gent no sabía que el descobriment que més tard sería un dels fets més importants de la historia del seu planeta, comoprtaría consequències com sería la mort inesperada a ells o a molts dels seus coneguts.
La humanitat s'enfrontava a situacions desconegudes per a tothom.

Però tenint en compte tots els anys que van passar avans de que els europeus arribèssin a aquestes terres desconegudes, em resulta impossible no destacar, el llarg temps que va transcorre avans de que s'en adonèssin de que encara els hi quedàva molta terra per explorar.

La lectura ha sigut un xoc de realitat, i és que: encara avui en dia, segueixen habent esdeveniments que succeèixen i per molt que haguém avançat tant en tots els àmbits (científic, mèdic, social..etc), segueixen passant coses que s'ens envàn de control o simplement no sóm capàços d'evitar-les; Com sería per expemle, l'actual pandèmia amb la que ens estem confrontant.
Unknown ha dit…
Al llegir aquest article he reflexionat sobre tot el que està passant ara mateix, la pandemia mundial i tota la gent q ha mort i esta morint. Per sort ara tenim grans avanços tecnològics per poder intentar que aquesta situació sigui fàcil per tothom però fa 500 anys como ho devien de pasar, van morir entre 15 i 25 milions d'habitants per culpa del impacte entre dues poblacions que fins el 1492 mai havien tingut contacte. M'ha semblat molt interessant l'arricle, he entès millor la història de América I tot el que va succeir fa 500 anys.
Anaïs Gómez ha dit…
Personalment, sento que he vist moltes dades de la gent Europea que va morir per les epidèmies (més en concret de la pesta negra) i em sap greu no poder-me fer una idea del natius de les amèriques que van morir.
Els hi vam fer patir i fer passar molt mal físic amb les malalties, però no sé fins a quin punt comparable amb el mal psicològic que van experimentar al haver de canviar les seves creences i religions a la força.

D'una altra banda, el fet de que dues parts de les poblacions del món s'haguessin mantingut separades durant tant de temps com ho van fer els americans i la zona d'Eurafràsia em fa pensar en la de fets o idees que segurament desconeixem per el moment.

Entrades populars d'aquest blog

Mediterrània: impossible equilibri en el caos entre medi ambient, turistes banals i immigrants desesperats...

Les fronteres, una convenció humana