Amèrica abans i després de Colom
 |
| © website "Navajo People" |
La natura tanca Amèrica
L'aïllament que es produeix de les
Amèriques en acabar la darrera glaciació i pujar el nivell del mar
a nivell planetari, dona lloc de nou, com en cada període interglaciar, a l'estret de Bèring. Fent servir una expressió
d'aquests dies: la
natura «tanca»
Amèrica. Fa uns 10 mil anys, quan a Mesopotàmia
començava el Neolític, ja s'havia tancat tota comunicació entre el
Vell Món i el que després coneixem com a Nou Món, és a dir les
Amèriques. El Paleolític va perllongar-se durant uns quants milers
més d'anys en aquest continent entre el Pacífic i l'Atlàntic.
Aquest aïllament va comportar inevitablement que les poblacions que
s'havien repartit per tot el continent fins a Terra del Foc,
experimentèssin el que s'anomena un aïllament genètic immunitari.
10 mil anys, com a mínim,
d'aïllament van fer que moltes malalties comunes a Eurafràsia
fossin desconegudes a les Amèriques. I viceversa. El contacte va ser
brutal i ara es pot afirmar, sense por a equivocar-se, que el
trobament entre europeus i «americans» va ser letal per als segons.
Alguna malaltia desconeguda a Europa, però, va arribar amb els vaixells que tornaven amb la plata i l'or d'Amèrica a Sevilla, un
espoli en tota regla, com veurem en un proper article.
Els moviments de població porten
amb ells els virus, i no només...
Les poblacions indígenes d’Amèrica
van experimentar altes taxes de mortalitat en el seu primer contacte
amb els «conquistadores» espanyols. Sempre es culpa de les
malalties infeccioses els soldats, encara que es mantè ocult, per
interessos polítics i ideològics, que els repobladors van portar si
més no, més epidèmies en diferents onades. I a cada nova arribada
de colonitzadors, primer castellans, aviat portuguesos, i no massa
més tard francesos, anglesos i holandesos i, finalment, els esclaus
africans, les reinfeccions es retroalimentaven creant un cercle
viciós d'immunització i a la vegada reinfecció de la nova societat
que s'anava forjant a les colònies.
Què i com ens ho explica la
ciència?
Hi ha moltes evidències d'aquesta elevadíssima mortandat. De fet quan els conquistadors arriben a l'Altiplà de Mèxic o el Cusco, els centres respectius de l'Imperi Asteca i l'Inca, les poblacions ja estaven sent delmades. És a dir: abans que els conquistadores i la colonització havien arribat els virus...
Hi ha moltes evidències d'aquesta elevadíssima mortandat. De fet quan els conquistadors arriben a l'Altiplà de Mèxic o el Cusco, els centres respectius de l'Imperi Asteca i l'Inca, les poblacions ja estaven sent delmades. És a dir: abans que els conquistadores i la colonització havien arribat els virus...
Els investigadors de l’Institut Max PlanckI van estudiar les restes de 30 esquelets que hi havia enterrats en un cementiri de la ciutat de Teposcòcula-Yucundaa, a Oaxaca, sud de Mèxic. Els arqueòlegs apunten que hi ha clares evidències que vinculen aquest lloc amb l''epidèmia de bombons' (mal, malalt, en llengua náhuatl) que va assolar Centramèrica entre 1545 i 1550.
 |
| ©"También somos americanos" |
La malaltia va provocar entre 12 i
15 milions de morts, i la població azteca s'estima que era d’uns
25 milions. Algunes de les pandèmies que van arribar en la
primera onada al Carib i Mèxic, entre 1492 i 1525, van ser la
verola, el sarampió, les paperes i la grip comuna.
Els arqueòlegs extreuen l'ADN dels
dents de les dentadures dels cranis enterrats en fosses comunes a les
restes de poblats asteques i n'identifiquen els rastres evidents
d'una epidèmia letal, molt curta i intensa. Els cronistes
expliquen com morien els «índios»:
”Las fiebres
eran contagiosas, ardientes y continuas, en su mayoría letales. La
lengua quedaba seca y negra. Enorme sed de
estos indios que no afectaba a los castellanos”,
va descriure el franciscà Fray Juan de Torquemada
el 1576, quan la malaltia estava experimentant
una segona explosió. Els afectats pel cocoliztli
o el dolç cocoliztli (gran mal) experimentaren també deliris,
diarrees
i convulsions. Els colons
castellans
tenien el seu propi nom per a la malaltia: es deia “pujamiento
de sangre”
(pel sangrat
abundant) i, com podem imaginar, era molt més greu, mortífera i de mort cruel que una
salmonel·la
corrent.
Això explica una cosa important, i es que
els primers a interessar-se per què morien tants «indis» van ser
els missioners. Volien convertir-los al Cristianime però se'ls morien a centenars. De fet, hi ha dades que indiquen tal fanatisme fins al punt que els missioners batejaven massivament poblats sencers i els impartien l'extrema unció abans de morir i d'enterrar-los en fosses comunes... De fet, no va trigar molt a què un escrigués un
document que ha passat a la història denunciant la situació. En el
seu llibre Brevísima Descrición de la Desctrucción de las Indias, el frare dominic Bartolomé de las Casas denuncia davant
la Corona el que estava passant a Amèrica.
 |
| ©"La Gaveta de Aguerre, d'Eduardo Pedro García |
Què
passar i com ho sabem?
Kirsten Bos, investigador de l’Institut Max Planck, va destacar en un comunicat que la troballa és un “avenç essencial” perquè té sobre la taula un nou mètode per a l’estudi de les malalties del passat. “Traspassa el contacte europeu, documents d’epidèmies inexistents abans del 1492 a les Amèriques van devastar les poblacions del nou món. En la majoria dels casos, ha estat difícil determinar les seves causes. En alguns casos, per exemple, els símptomes causats per infeccions de diferents bacteris o virus poden ser molt paral·lels o presentar senyals mèdics presentats per malalties comunes que podien haver mutat a Euràsia i que, per tant, havien anat immunitzant la població en cada onada».
Mentrestant? A Europa què passava? Doncs
resulta que el 1509, el jove soldat alemany, Ulrich von Hutten,
va contraure una malaltia desconeguda mentre estava a Itàlia. L’home
agonitzava amb els símptomes que causaven una malaltia fins aleshores
desconeguda. El soldat, també escriptor,
explicava que la gent moria d'una cosa mai vista abans...: "(En
tot el cos) hi ha furuncles, semblants en mida i aspecte d'un aglà.
Emet una olor tan pestil·lent, que en pocs dies creix i m'infecta
tot el cos. El color de les pústules és verd obscur, és veritat
que sento més un dolor tal que és com una cremor similar a d'estar
tot el dia assegut sobre el foc".
A la dècada de
1490, la població europea ja s'havia ja recuperat de la desfeta
demogràfica causada per la Pesta Negra,
també coneguda com la mort negra, del 1348. Una de cada tres
persones havien mort, als Comtats catalans la meitat de població, a
conseqüència de la malaltia en tot el continent. A Barcelona va
morir el 70 % de la població a causa de la densitat humana i ser el
port més important de la Mediterrània Occidental, ja que l'epidèmia
va arribar amb les rates que portaven els vaixells que comerciaven o
venien de fer les guerres relacionades amb l'expansió de la Corona Catalano-Aragonesa per la Mediterrània.
En un proper article parlarem dels efectes de les pandèmies posteriors a l'actual COVID-19 i les anteriors, perquè és inherent a la nostra naturalesa biològica conviure-hi, afrontar-les i, sobretot, assumir-les com un fet inevitable.
Comentaris
Sembla que no hem après de la història. Ara, amb el COVID-19 hauríem d’haver pres mesures abans, tenint en compte les malalties del passat, i el que poden arribar a fer. És veritat que tenim avenços científics i mèdics però al final no es dóna a l'abast de tanta gent malalta, i ho hauríem d’haver previst.
Ara pensem en la epidèmia actual, el COVID-19. Amb totes les epidemies ja passades, amb tot el que hem pogut aprendre, estem fent un escàndol que amb malalties que encara segueixen, ara com: l'Ebola, la Sida o el Càncer no hem fet, i tenen una taxa de mortalitat molt més alta que el COVID-19 i que els infectats han sigut quasi tots persones de 60 anys cap a dalt, amb problemes cardiovasculars, patologies cròniques, amb diabetes o obesitat.
En conclusió, estem fent el problema molt més gros del que és i es veu reflectit en l'article llegit.
També hi va haver enfermetats provinents d'altres continents a Europa, no?
Per culpa d'aquestes malalties moren entre el 48% i el 60% de la població azteca, si ho compares amb el percentatge de mortalitat de Barcelona per culpa de la pesta negra, és similar, llavors es podria dir que aquestes malalties a Amèrica eren l'equivalència a la pesta negra a Europa?
A més a més que hagués passat si els europeus no fossin inmuns a aquestes malalties, com afectaria la població europea?
Per una part el coronavirus,és molt contagios i té una gran nombre de morts,però no és comparable amb el nombre de morts d'aquella època,i a més en aquell moment no tenien quasi recursoso per poder acabar amb les malalties que se'ls hi presentaven.
Per això, crec que hem de,tot i que estiguem vivint una pandèmia,comparar-nos amb els nostres abanpasats i ser concients de la sort que tenim al poder,"fer-nos càrrec" del problema amb els grans abansos tecnològics i mèdics que tenim,ja que en aquella època hagues acabat amb probablement la meitat de la població.
Però perquè les malalties europees van acabar amb les vides del americans i no al revés?
Pel que buscat, moltes malalties venen dels animals, i els europeus ja havien domesticat i havien estat amb contacte amb animals . Al principi alguns europeus també morien però gradualment, i es va arribar un punt on la població es va tornar immune. Cosa que no va passar amb els americans, ja que aquests no havien estat amb contacte amb els animals que posseïa Europa i no eren immunes. També per qüestions de baixa densitat i poca diversitat genètica els americans van ser molt més susceptibles a les malalties dels europeus que no pas al revés.
La falta de mesures per evitar la propagació segurament també va afectar molt a tothom. Si als castellans els hagués interessat de veritat els natius americans per esclavitzar-los, haurien pres mesures dràstiques per evitar la propagació. No crec que fòs per ignorància perquè tard o d'hora, s'haurien adonat que aquella enfermetat es contagiava amb molta facilitat encara que, també podria ser que les seves accions es veiéssin influenciades per les ideologies d'aquella época.
És possible que les malalties com la verola, el sarampió, les paperes o la grip comuna s'haguessin trasmés per les expediccions asiàtiques??
En primer lloc, m'agradaria dir que encara que hem guanyat molt arribant a Amèrica, també hem perdut molt pel que fa a cultures, que personalment, m'hauria agradat molt conèixer.
En segon lloc, es pot observar que més del 50% de la població azteca va morir mentre que a Europa no va ser tan letal i això pot ser per dues raons: perquè no tenien tanta formació i preparació per a aquests casos i/o perquè les malalties arribades a Amèrica eren més letals que les que van arribar a Europa.
Tot això em porta a imaginar com hauria canviat la història o què passaria si, en contes d'haver arribat Amèrica en aquells temps, arribèssim ara.
Per últim, m'agradaria dir que aquest tema del qual parlem té una petita relació amb la pandèmia que estem vivint actualment i per això em desperta més l'interès.
Espero que l'article del COVID-19 m'agradi tant com aquest.
Per últim m'agradaria saber que va passar amb els colonitzadors. Es van infectar de malalties existents al continent Americà?
També deixa clar que el contacte entre europeus i americans va provocar la mort de bona part de la població per portar noves malalties,però el que em fa pensar és que també esmenta que les malalties van arribar abans que els colonitzadors, com podrien haver arribat aquestes malalties a un lloc desconegut i aïllat s d’altres ètnies a part dels nadius?
Aquesta situació de crisi que estem vivint actualment degut al virus COVID-19 ens sembla que és una situació excepcional, però al llarg de la història s'han donat molts casos de pandèmies per virus que han causat gran mortalitat.
Per tant, veiem que la història es repeteix tot i que les circumstàncies són diferents. Avui en dia, amb els avenços tecnològics i científics que tenim, ens pensem que no hi ha res que ens pugui derrotar i per això aquest virus ens ha agafat tan desprevinguts, perquè ens creiem que ho podem superar tot i la natura a vegades és superior al que poden preveure els humans. Ens en sortirem però haurem de ser més respectuosos amb el medi i millorar els nostres hàbits.
També em fa pensar lo be que estarían si no haguessim anat i la rabia que ens tindrien en aquells temps ja que va morir més del 50% de la seva població. L'article m'ha semblant molt interesant.
Lo de la malaltia que diu en el text que va ser una pandemia aixo no ho sabia per la forma que yo hu vaig escoltar. Tambe hi ha molta diferencia en lo que diu els cientific i la llegenda sobre el descubriment de America.
La conquesta d'Amèrica va comportar molts aspectrs negatius per les poblacions indígenes, encara avui no es parla prou d'aquest tema i es recorda el 12 d'octubre com una gran data.
Un altra cosa que mà sorprès molt és que van passar 30 mil anys entre que el primer humà va de Sibèria a Alaska i arriba a Terra del foc. I una cosa que ja coneixia que és molt trist que hagi passat i és que a Europa tant com a Amèrica apareguin malalties en aquell moment desconegudes i mortals per a molt a gent i que va provocar entre 12 milions i 25 milions de morts a causa d'estar en contacte.
També he observat, que moltes enfermetats d’avui en dia, venen de fa milers d’anys. I la meva pregunta és: perquè no som inmunes a aquestes malalties si tenim una tecnología tan avançada?
I per últim volia comentar que el fet de que hi haguessin moltes morts és a causa de la ràpida propagació de contagi. Cosa que evidentment va afectar moltíssim.
Per culpa d'aquestes malalties moren entre el 48% i el 60% de la població azteca, si ho compares amb el % de mortalitat de BCN per culpa de la pesta negra, és bastant igual.
Llavors es podria dir que aquestes malalties a Amèrica eren igual a la pesta negra a Europa?
Les diferents poblacions són com bombolles i en el moment en que es posen en contacte unes amb les altres, és quan les malalties es comencen a propagar.
M'ha cridat molt l’atenció la quantitat de milions de persones que poden morir en una pandèmia. També penso que la ciència és imprescindible per poder erradicar-les, encara que pel que sembla sempre aniran sorgint de noves.
També he pogut veure que les pandèmies ens han acompanyat al llarg de la història i quasi sempre n'hi hi ha hagut alguna present, el que canvia és que ara tenim més recursos.
I que si actualment ja ha aturat les nostres vides, no m'imagino a aquelles èpoques i la de morts que va provocar.
Ressalto una cosa de l'article que és la "Pesta Negra", ja que va ser una pandèmia que va succeir en el segle XIV on van morir a Barcelona el 70 % de la població i que va causa la mort de més de 140 milions de persones.
Actualment també estem vivint una pandèmia que malauradament s'han portat la vida de 2,6 milions de persones .
Les diferents poblacions són com bombolles i en el moment que es posen en contacte unes amb les altres, és quan les malalties es comencen a propagar
M'ha cridat molt l’atenció la quantitat de milions de persones que poden morir en una pandemia, hi han casos que ha desaparegut tres cuartes parts d’una població. També penso que la ciència és imprescindible per poder erradicar-les, encara que pel que sembla sempre aniran sorgint de noves.
En aquest article destaca una comparació amb l'actual pandèmia mundial del COVID-19. Tot i que en ningun moment ens hem parat a pensar com va ser viure una pandèmia en aquells temps.
A la dècada de 1490, la població europea ja s'havia recuperat de la desfeta demogràfica causada per la Pesta Negra del 1348. Una de cada tres persones havien mort. A Barcelona va morir el 70 % de la població a causa de la densitat humana i ser el port més important de la Mediterrània Occidental. L'epidèmia va arribar amb les rates que portaven els vaixells que comerciaven o venien de fer la guerra.
M'he adonat que en la pandèmia que estem visquin els viatges i el contacte social s'han convertit en factors perillosos per a tothom.
En aquest instant, hi comença a haver els grans problemes de les pandèmies. Moren entre 15 i 25 milions d'habitants. El gran nombre de persones que moren és sorprenent.
Aquestes dades m'han fet qüestionar-me que, sabent que ara mateix estem al mig d'una pandèmia mundial, i sabent que tenim molts més recursos gràcies a l'avanç de la tecnologia i ciència, tot i així no estem portant bé la situació i hi està havent molts problemes. Si nosaltres, tenint tants ajuts i recursos molta gent ja està morint, no em puc arribar a imaginar com ho devien passar en aquells moments ni quanta gent devia morir o passar-ho malament.
Les malalties es van començar a propagar en el moment en el que les diferents tribus es posen en contacte unes amb altres. Pensar en que diferents poblacions, que no sabien ni de la seva mútua existència es perjudiquessin tant però involuntàriament, és un fet que xoca molt.
Llegir aquest article m'ha ajudat a entendre millor la història d'Amèrica. M'ha semblat molt interessant.
Tot i així em sembla increïble el fet de que potser si no hagués afectat tant el canvi climàtic, altres persones haguessin arribat a amèrica abans, o potser a l'arribar s'haguessin trobat més civilitzacions.
També m'ha cridat la atenció la capacitat dels arqueòlegs i investigadors de obtenir aquesta informació en base al ADN de cadàvers.
Aquest article m'ha portat a qüestionar les similituds entre la situació que s'explica i la pandèmia que estem vivint ara. I sense dubte es aterrador, tot i que la nostra situació no s'ha portat prou bé, nosaltres tenim l'ajuda de la tecnologia i la medicina moderna, costa imaginar l'infern que devien passar els natius americans amb aquestes malalties.
El fets que hem pogut llegir a l'article són fets reals als quals la gent de la època, s'havía enfrentat sense remei ni solució.
Aquests dos tipus d'individus que habíen crescut en mons desconeguts l'un per l'altre, seguien compartint semblances, i és que tots dos teníen: dos braços, dues cames, dos ulls, un nas..etc i lo interesant és fixarse en com encara tenint tantes semblances físiques, només pel fet d'haver-se criat i crescut envoltat d'un entorn específic, posteriorment causaría la mort de molts dels de la seva espècie.
Doncs bé que va passar. La gent no sabía que el descobriment que més tard sería un dels fets més importants de la historia del seu planeta, comoprtaría consequències com sería la mort inesperada a ells o a molts dels seus coneguts.
La humanitat s'enfrontava a situacions desconegudes per a tothom.
Però tenint en compte tots els anys que van passar avans de que els europeus arribèssin a aquestes terres desconegudes, em resulta impossible no destacar, el llarg temps que va transcorre avans de que s'en adonèssin de que encara els hi quedàva molta terra per explorar.
La lectura ha sigut un xoc de realitat, i és que: encara avui en dia, segueixen habent esdeveniments que succeèixen i per molt que haguém avançat tant en tots els àmbits (científic, mèdic, social..etc), segueixen passant coses que s'ens envàn de control o simplement no sóm capàços d'evitar-les; Com sería per expemle, l'actual pandèmia amb la que ens estem confrontant.
Els hi vam fer patir i fer passar molt mal físic amb les malalties, però no sé fins a quin punt comparable amb el mal psicològic que van experimentar al haver de canviar les seves creences i religions a la força.
D'una altra banda, el fet de que dues parts de les poblacions del món s'haguessin mantingut separades durant tant de temps com ho van fer els americans i la zona d'Eurafràsia em fa pensar en la de fets o idees que segurament desconeixem per el moment.