Entrades

Els catalans i la Mediterrània (I)

Imatge
Vull que la primera incursió que faig en aquest magnífic espai, el bloc Des de la Mediterrània , al qual he estat convidat a participar serveixi per evocar la Mediterrània, aquest mar que és al centre de la nostra percepció del món i que dóna nom a aquest bloc. Un mar que de vegades ens porta la llum, el gust per la bona vida i el plaer dels sentits i, més sovint del que voldríem, un mar de maldecaps. Mentre escric aquestes línies tinc un conegut, Nawal, patint per la seva família que viu a l'altra banda de la nostra mar, a la trimil.lennària Tartús , costa de Síria, per un conflicte que va camí d'enquistar-se. I no és l'únic conflicte en aquest pont de la mar blava . No estan curades les ferides de les guerres dels Balcans ni encara menys dels de Palestina, el Líban, Algèria, Líbia i mentre escric aquestes línies a Egipte un país dividit vota una constitució que podria fer tornar a l'Edat Mitjana els costums del país. De la terra de Nawal, restaurador catòl...

#25N l'Holanda del Sud? la Bèlgica!

Imatge
Bèlgica és el país del que es fan acudits a França, si fa no fa és el seu Lepe. Com els irlandesos són víctimes de l'humor àcid anglès. I els belgues són aquell poble amb un galimaties territorial, institucional, demogràfic i cultural que fa que, per exemple, es puguin passar sense govern quasi un any. De fet n'ostenten el rècord . El Manneken Pis vestit de català l'11 de Setembre, foto (c) Durant la campanya electoral un dels arguments més pregonats era que una Catalunya independent, pel tarannà comercial i la situació geoestratègica -infrasctructures, pol loǵistic de la Mediterrània i entre Orient i Europa- seria més o menys com l'Holanda de la Mediterrània. I que si el nostre PIB seria semblant al de Dinamarca o superior al d'altres països mitjans com Portugal, Grècia o Irlanda. Ens vam arribar a sentir que si igualaríem en renda per càpita a la mateixa Suècia o que si quedàvem fora de l'Euro no passava res, els estats més rics del continent són Noruega...

Informar és formar o viceversa

Informar és formar. Sense una bona informació no hi pot haver formació. Si de cas una deformació de la realitat. I perdó per l'abús del terme... La realitat diuen que ja no és visual, és com les pantalles Led... líquida. Sigui com sigui, l'era digital comporta canvis en tots els camps. La informació i la comunicació són indestriables l'una de l'altra. No es pot entendre ja l'educació sense la informació ni es pot fer informació sense tenir una amplitud de mires en constant creixement. És a dir: el bon informador ha de formar-se -educar-se- constantment i l'alumne ha d'estar més informat que mai. Tots som alumnes eterns, constants i, si cal, incansables. Més que mai els mateixos professors, sempre al centre d'atenció, al punt de mira, han d'estar formant-se per poder formar. L'educació no pot seguir formant únicament bons treballadors i millors funcionaris. La nova societat de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) ens està trasll...
Imatge
http://farm3.staticflickr.com/2602/3795050061_30ddec0e47.jpg La tempesta del 25 d'agost del 1995 va abocar a l'observatori de La Vanguardia, al carrer Pelai, 125 mm. en poc més d'una hora Del 1981 al 2007: -El 1981 ja van caure 101 mm el dia 21, l'altre 1 mm del mes va caure, com no, el dia 31 . -El 1982, 36 mm el 26 d'agost i 64 el 27. -El 1983 101 mm durant tot el mes, però una gota freda entre el 24 i el 29 va donar fins a 70 mm repartits en 5 tempestes. -El 1986, 25 mm el 25 d'agost. -En 1987 22 el 23 d'agost. -En 1988 agost va ser sec, tot just 10 mm en tot el mes. -En 1989 45 mm el dia 30 . En 1990 26 mm el dia 30 . -En 1991 i 1992 les tempestes es van concentrar el la primera quinzena, sengles petites ones de calor entre el 20 i el 31 . - -En 1993 26 mm el dia 28, abans ja havien caido 36 el dia 24 . -1994 és, amb 2003, l'estiu ?més sec i calorós·?, però en el 94 vam tenir l'únic agost dels últims 26 anys sense tempesta a B...

Els Catalans, peons d'una partida que ens supera?

Som els catalans de nou en la història, com al 1640, 1714 , els anys 30. ..  peons d'una gran jugada històrica? El 1714 quan Europa ja havia resolt els seus problemes, els catalans érem un cas apart, un 'trouble' . No sé, costa no malpensar. Res no és casual i reduir tot el tema del procés sobiranista a la bandera i la cartera em sembla massa simplista. Estem a l'Europa Occidental en un moment clau de la història i no ocupem un racó qualsevol del mapa. Per bé i per malament. Jo crec que la hipòtesi que els catalans, Catalunya, és un peó de grans interessos econòmics d'abast molt més que europeus i que tot passi en el moment més agut d'aquesta 'crisi econòmica' és del tot versemblant més enllà de pactes fiscals i pulsions identitàries. Sense menystenir que tot comença amb tot el desastre de l'Estatut del 2006. Estem en un moment de recomposició d'equilibris estratègics de caire econòmic i polític a escala global. I en una mena de 'guerra...

Placa d'homenatge a l'Exili del 39

Imatge
Aquest febrer, com cada any, ha fet l'aniversari de l'exili de centenars de milers de persones a travès dels colls del Pirineu Oriental en condicions meteorològiques adverses, i reto aquí homenatge -en dies de retrocès social i laboral al nostre país- a tota aquesta gent que va lluitar perquè nosaltres, els seus descendents, tinguéssim una societat més justa, lliure i culta. N'estic segur que no els estem sent fidels i que molts d'ells -sinó la majoria- deuen estar rebregant-se de decepció allà on siguin. A què espera aquesta societat adormida i aborragada a dignificar-los tot recollint la flama que van aixecar i defendre fins el final, en molts casos, fins la pròpia mort.

Del Puigmal al Canigó, tot el Pirineu Oriental, en primer pla: Pla de l'Estany (de Banyoles)

Imatge