In/Formació, bloc de l'Albert Pérez Bea

Des de l'1 de gener han passat 3 mesos llargs i aquest hivern ha continuat la "cascada" de notícies que indiquen que estem dins d'una caixa negra . Sabem que un moment donat va començar "la crisi", ens diuen que hi sortirem, sembla que estan prenent decisions -com ara a la Cimera del G-20 a Londres - però, certament, desconeixem l'abast de canvis en el sistema sócio-econòmic que, de ben segur, canviaran bona part de les convencions en què ens hem mogut des de la II Guerra Mundial -almenys... La crisi i el seu origen Per a molts economistes la famosa crisi financera d'aquests últims mesos és la més greu que el sistema capitalista ha sofert des del 'crac del 1929'. Ignacio Ramonet, director de 'Le Monde Diplomatique' , la compara al que en l'esfera política va significar la caiguda del mur de Berlín, tot i que en aquest cas el model que s'enfonsa és el de Wall Street. La sotragada va començar a manifestar-se fa poc més d'u...

Massa coses comencen a semblar quotidianes, normals, normals i corrents Això si: en un context de superficialitat generalitzada (Baudrillard parla d'un procés de banalització mundial), acabem per acostumar-nos a tot... I aquest 2008 que ha acabat ens ha acostumat a la "crisi". Tot, de cop és culpa de la crisi. Durant "els anys bons" no poques coses eren il.lògiques, supèrflues, innecessàries. I ens havíem, aleshores, malacostumat. Aquest 2008 ha significat una clara inflexió. Benvinguda sigui. Almenys per mi. Susan Sontag explicava que al trobar-se en un carrer de Los Àngeles amb Wim Wenders li va preguntar què feia un home tan cult com ell en un país on pràcticament no existia la cultura. I Wenders va respondre: "Imagina vostè major felicitat que viure en un món sense cultura!". Es referia, en efecte, a un alliberament orgànic, física i mental, del pes de la cultura, de la cultura de pes. Alliberament del subjecte de la cultura profunda, autoritzada p...

Finalment la tardor se'ns ha plantat aquí amb tota la seva bogeria. Primer la pluja, després un fred fora del normal -amb neu fins i tot al Tibidabo- i ara els temporals de mar. Avui he fet aquest vídeo -de molt mala qualitat- a la platja de Badalona, amb el clàsic "Pont del Petroli". Parlen molt del canvi climàtic, però la certesa és sempre inconcreta. Dimecres passat a la una del migdia, d'un 29 d'octubre no oblidem-ho!, al centre de la ciutat hi havia 6 º . Temperatura que, en tot cas, seria pròpia d'una matinada del ple hivern. La tempesta d'aquest migdia a Badalona ha estat ràpida i fugaç, però d'una violència notable. De fet aquests dies Barcelona té un temps plenament "britànic", plou, surt el sol, bufa vent del nord, ara del sud, ara plou un altre cop durant hores, torna a a aclarir-se, un dia fa fred i un altre torna a fer temperatures de prop de 20 º. La natura està desestabilitzada aquests dies de Tots Sants. Una mica com els ...

Cases "victorianes" a Chelsea, Londres. Tornem a abans de la Revolució Industrial? De què han servit els darrers 100 anys de conquestes socials i drets civils? El 1991, quan l' URSS va desaparèixer, la gran majoria dels sociòlegs i comentaristes polítics va pensar que el Capitalisme havia triomfat definitivament sobre el Comunisme . El sistema econòmic-polític representat pels Estats Units, Europa Occidental, les antigues colònies britàniques, Japó i els països de la Conca del Pacífic havia produït clarament una vida millor per als seus ciutadans que el comunisme soviètic i les diverses dictadures asiàtiques, africanes i llatinoamericanes que havien imitat moltes de les característiques organitzatives i ideològiques del món soviètic. Els anys de plom, els anys 70, van veure una successió de revolucions i contrarrevolucions (Xile, Cuba, Nicaragua, El Salvador, Vietnam, Afganistan, El Congo, Etiòpia...) en què, clarament, la partida la va guanyar el Capitalisme en el seu...

No parlo de fotografia ni tècniques d'enfocament de la càmera. Bé sí, parlo de com ens enfoquem, ens exposem... a la xarxa. Em té molt encuriosit, ja fa anys per cert, com gent que "abans" (o en la vida "real" en l'actualitat) qualsevol estudiós de la personalitat humana catalogaria de discretes, pocs donades a la xerrameca i l'estridència, justament és a la xarxa -on en principi l'anonimat estaria més "garantit"- abandonen aquestes característiques i es donen a l'exposició personal, l'exhibició (no malpensem encara si us plau...) al món en general, i -no sé si voluntàriament o no- posen en públic aspectes de la seva personalitat o intimitat que, abans o en la vida real -repeteixo- no ho farien. Els psicoanalistes amb prou feines han començat a teoritzar sobre aquest aspecte de la personalitat humana que sembla que internet està modificant. Per mi el problema sempre ha estat el mateix: la llibertat pública, la democràcia vaja i, al ...

Feia molt de temps que planejava tornar a Grècia . Hi havia estat el 1998 però, aleshores, la sensació que em va deixar va ser de mal regust de boca i estada "fracassada". A finals de juny del 1998 a Atenes m'havia enxampat una onada de calor amb màximes de més de 42 º (eren notícia a la premsa local) i mínimes de 30 º i vaig dormir molt malament en un alberg on les garanties de seguretat i higiene eren mínimes. A més a més la ciutat estava potes enlaire per les obres anteriors a les Olimpíades que la ciutat acolliria l'estiu del 2004. El cas és que veníem molt cansats d'un viatge de moltes hores en tren i barco des de Budapest. Des del matí del dia 29 de juliol que ens havíem llevat a la capital d'Hongria portàvem més de 48 hores fent kilòmetres i hores en tren i barco. La ruta va ser un pèl complicada... La intenció inicial era aprofitar les possibilitats del bitllet Interrail per fer un salt enorme entre Budapest i Atenes, els dos punts bàsics del vi...

Fa una setmana que he tornat de Grècia, tinc per a un bon article, moltes impressions, idees, sentiments i observacions que fer. Però necessito "cubar-ho" tot una mica, durant la placidesa del que queda d'agost..., abans de posar-m'hi. De moment aquesta és la foto que vaig voler repetir: Darrere al Teatre d'Herodes Atticus el 2 d'agost del 2008: I aquesta era la imatge del 28 de juny del 1998: Els anys passen que fa vertigen veure's aprop dels 40, exactament avui em queden 6 mesos per assolir aquesta "marca"... Però l'important és estar-hi, gaudir, intentar millorar cada dia i aprofitar totes les coses bones que t'atorga aquesta vida, una d'elles asseure's a meditar al turó de l'Acròpoli.