sé Som els catalans de nou en la història, com al 1640, 1714, els
anys 30... peons d'una gran jugada històrica? El 1714 quan Europa ja havia resolt els seus problemes, els catalans érem un cas apart, un 'trouble'. No śe, costa no
malpensar. Res no és casual i reduir tot el tema del procès
sobiranista a la bandera i la cartera em sembla massa simplista.
Estem a l'Europa Occidental en un moment clau de la història i no
ocupem un racó qualsevol del mapa. Per bé i per malament. Jo crec
que la hipòtesi que els catalans, Catalunya, és un peó de grans
interessos econòmics d'abast molt més que europeus i que tot passi
en el moment més agut d'aquesta 'crisi econòmica' és del tot
versemblant més enllà de pactes fiscals i pulsions identitàries.
Sense menystenir que tot comença amb tot el desastre de l'Estatut
del 2006.
Estem en un moment de recomposició d'equilibris estratègics de
caire econòmic i polític a escala global. I en una mena de 'guerra'
que es ve jugant durant tota aquesta crisi entre faccions que juguen
a l'ombra i que no es presenten a les eleccions. A aquestes alçades
de la pel.lícula crec que ja tots som grandets com per saber que les
coses mai no passen perquè sí. Però això no és una teoria
conspiranoica. M'explico. El neoliberalisme està jugant
a recompondre el mapa. És una partida de gran abast i sense
miraments per les 'vides de les persones'. En
cursiva perquè el més important és que per ells sembla ser una
anècdota com afecta a les persones normals i corrents la seva
particular batalla pel poder. Pel camí, està
clar, ens estem deixant unes quantes coses que donàvem per segures
referents a drets i conquestes socials. No em crec que la condició
sine qua non per garantir l'estat de benestar, la salut, les
pensions, l'educació pública de qualitat o les prestacions socials
sigui que un cop independent Catalunya disposi del 100 % dels seus
impostos i ens convertim en l'arcàdia feliç de la Mediterrània on
tots els nens neixen amb un pa sota el braç
i papà-Estat ens tractarà com a protegits suecs
de l'epoca daurada de la socialdemocràcia del
segle XX. Sento aquests dies
més comparacions amb Holanda que no pas amb
Suècia...
Com que estic a l'atur, porto un fart de llegir
sobre aquests 'temes' des de finals d'agost. I els últims 5
anys a la força ens hem convertit tots en economistes d'estar per
casa. I penso que els arbres no deixen veure el bosc a
la gent. Fins i tot gent informada està, segons el meu humil punt de
vista, deixant-se portar al terreny dels sentiments i, sobretot, al
merder on alguns voldrien portar-nos: el de la
identitat. Mentre estiguem marejats per la guerra identitària
oblidarem el que està en joc de debò: el model de país. Si depenent o no d'Espanya i, per mi tant important o més: si més just i igualitari o directament liberal que, a hores d'ara vol dir: salvi's qui pugui. Està en joc una Catalunya lliure com la
salvaguarda del benestar social, de la societat igualitària i
meritocràtica. Avui han aprovat un nou decret de no convocatòria
d'oposicions en l'empresa pública per tot el 2013, excepte la
policia i l'exèrcit. Curiós si més no, oi?
No serà que el
capitalisme neoliberal
(UE, FMI, Banc Mundial) ha decidit que si Espanya no fa 'els deures',
deixaran fer a Catalunya?. Allò que metafòricament diuen 'fer el nostre camí'? I Espanya calladeta i quieta. Molt quieta,
castigada. De cara a la paret per no fer els deures.
Els
anys de la bombolla, del 'pelotazo', a Espanya li rejava la font dels
fons comunitaris i s'anaven fent
'aves', aeroports sense avions, autovies de quatre carrils sense peatge
ni circulació a simple vista. I des d'Europa miraven a una altra banda.
Potser es pensaven que per una vegada els espanyols, que algun polític
incaut
alemany va arribar a batejar com 'els alemanys del sud', havien après de
què anava això del capitalisme i el lliure mercat i la competitivat i
s'havien posat les piles. Però Espanya es va
dedicar a construir cases adossades i blocs de pisos fins que Madrid ja va
de Toledo a Guadalajara i de Gibraltar a Port Bou quasi no hi ha un
km. sense edificar o sense hivernacles
ni camps de golfs o terres
mítiques i portsaventures. ¿Algú s'ha parat a pensar quina és la
última gran inversió industrial a Espanya en la darrera dècada?
Ràpidament, cap ni una. Gràcies hem de donar que encara la Seat
corre per aquí que, mira per on, avui ha presentat el nou model del
cotxe en un fira de l'automòbil de París que, justament, es
fabricarà a Martorell però anirà destinat al consumidor alemany.
Al nou Seat León el veurem circular per l'A-2 a l'alçada de
Martorell amb matrícula alemanya el proper estiu. Aquí no el
vendran. Tanta confiança en la remuntada del
consum intern esfereix!
En cercles de la
dreta extrema del PP, nuclis funcionarials molt poderosos de la
cúpula de l'estructura de l'Estat, els que pensen que l'Estat els
pertany, els mateixos que des de la tribuna del Bernabeu o el tendido
0 de Las Ventas van conjurar-se per 'pentinar l'Estatut del 2006'
-"qué-se-han-pensado-estos-catalanes"- s'ha pressionat
perquè Espanya xantatgés a la Merkel clarament: "si ens
enfonsem nosaltres, s'enfonsa l'euro" li han vingut a dir. I ja
existeix com bé ha escrit Enric Juliana a La Vanguardia "El
partido de la Peseta", gent a qui no li importaria salvaguardar
els seus interessos oligopòl.lics (ACS, Ferrovial, Dragados,
Movistar, Iberia, Endesa-antes alemana-que-catalana...) tornant a la
pesseta i girant Espanya la seva mirada cap a Iberoamèrica, en aquesta
mena de Commonwealth hispanobrasilera (que no lusa) en què tant somien
alguns des del seu sofà de Somosaguas. I una Espanya deslligada de
l'obediència deguda a la UE. I
en aquesta partida d'escacs (o de mus) entraria aquest bocinet-peó que
és Catalunya... un peó a qui la UE (Alemanya) sembla que ha decidit deixar anar fent. Si Espanya torna a la
pesseta perquè guanyen la batalla aquestes elits messsetàries, les
elits catalanes ho tindrien de baixada per decidir sense manies apostar per la
independència (ah no! l'esat propi a la UE...) i per fer, ara sí, de Catalunya una Holanda del Sud,
un pais abocat a ser el Rotterdam (megaultraport) de la Mediterrània
i un petit paradís del liberalisme luterà al sud d'Europa. Als
catalans ja se'ls han enviat senyals des de totes bandes. I les que vindran. Cristina Kirchner es carrega
els interessos de Repsol i Rajoy ni s'immuta, Repsol és La Caixa,
catalana. Curiós oi? No és casual que avui mateix al port
de Barcelona han inaugurat la terminal de
contenidors més grans de la Mediterrània i que hagi estat una
multinacional xinesa la factòtum de la inversió. I
no és curiós que l'Estat no hagi enllestit les connexions
ferroviàries i per autovia amb aquesta terminal que es va començar
a construir el 2002? Casual? Incaut qui ho pensi. I
França, tant s'esperava d'Hollande no? la retallada més gran de la
història de la República, deute en perill a l'espera que caigui Espanya i
por atàvica a una Europa més alemanya que mai. França també calladeta
doncs.
A Madrid sembla que Rajoy no fa res, que està amagat. I
dimiteix la neocon Aguirre, dona molt connectada amb les elits
financeres internacionals (Bilderberg) i estan, mentre es veu qui
guanya la partida als cenacles de Madrid, evitant tot el que poden
fer els "deures". I cada divendres fan que aproven alguna
retallada, però a Europa fa temps que no se'ls creuen, volen que
demanin el rescat i es deixin intervenir-los
com a Grècia. Però el
casticisme catòlic castellà sap, de moment, com marejar l'obtusa
Alemanya luterana. I busquen aliances amb els sempre llestos
italians. L'únic poble capaç de començar les guerres mundials del
bàndol dels perdedors i acabar amb el dels guanyadors. I a
Roma xiulen quan arriba Rajoy amb l'havà tot
quixotesc demanant-los de fer front comú a la
Merkel. Al gallec algú l'hauria d'explicar que els italians de nedar
i guardar la roba en saben dos mil anys abans que les meigues.
Per
tot per això CDC (UDC és el partit del Vaticà i procurarà que no
ens fiquem amb la moreneta i no fem lleis massa zapaterianes...)
dominada per un grup liberal (digue'm-ho clar:
neocon)
molt connectat amb els cercles neoliberals americans (sabem
qui és Mas Colell, l'economista Sala i Martín l'aneu
seguint?) va tan forta, perquè compta amb el suport tàcit de
Brussel.les i Berlín. I això també ho saben a Madrid. I no veuen
com, a part del BOE i algun
article del codi penal, poden fer per 'frenar'
Mas. Una persona que ha decidit fer de tot això
una aposta vital. Per on poden collar algú que ha dit que la única
cosa que pretèn ara és portar-nos a l'”estat propi” i després
retirar-se per anar-se'n a pescar surells en la seva barqueta
Vilassar de Mar? Estan agafats fora de tota previsió.
En pocs mesos Catalunya, com en molts d'altres cops a
la història serà epicentre d'una batalla de molt més gran abast on
les armes 'visibles' són el
drets nacionals i la defensa de la identitat, la cultura i la llengua
catalana però al Gran Capital l'importa un rave tot això.
Jo
crec que si en 6 mesos la balança a Madrid es decanta de part dels
que estan d'acord en fer els 'deures', acceptar el rescat, etc. en un
tres i no res CDC es quedarà amb un pam de nassos i rebrà
fortíssimes pressions per terra, mar i aire per
pactar amb "Madrid" i deixar-ho tot en
un pacte que ens vendrien com un gran triomf. Una
confederació, una nova Espanya federal, estupendament renovada. Un nou 'apaño' d'aquests a
què Espanya històricament està tan avesada. I els catalans a
treballar i pagar, com sempre. Ningú no recordarà si hi hagut un
15-M, els 'indignados' o 1'5 milions per fer Catalunya un nou estat
d'Europa...
La batalla ens faran creure que es juga en la
butxaca dels ciutadans, la llengua, la identitat i els
sentiments.
Però no us deixeu entabanar que ja sou grandets:
Catalunya serà independent i ho ha de ser rapidet si Espanya no fa
els deures. Som moneda de canvi. Nogensmenys i
deunidó. Estem en un procès de recomposició dels equilibris
geoestratègics i econòmics a la Mediterránia i Europa del
Sud.
Els cordills dels titelles vénen manegats des de Nova
York, Brussel.les i Berlin. Res més. És l'economia, no la llengua
amics! - Una llengua que com m'estimo
molt tampoc no veig garantit
que aguantés milllor en una Catalunya independent que hauria de
crear segons les lleis internacionals un estatus
per a la "minoria majoritària" espanyola. Qui
sàpiga de sociolingüística sap de què parlo: en una Catalunya
independent el castellà estaria protegit per la legislació
internacional i ens trobaríem la paradoxa de veure com s'ha de crear
una xarxa d'escoles en castellà. Com ha passat a Letònia o Estònia
amb la llengua russa.
L'estiu de l'any que ve ja sabrem de
quin mal morirem (metafòricament). De trets jo ja ho dic, pocs,
però algun sonat sempre apareix en aquests 'processos'. I
en una borratxera d'aturats en algun barri colpit per la crisi no us
estranyi que algú vagi a cremar la casa o clavar una punyalada a un
conegut activista català o persona reconeguda pel seu catalanisme.
Això ho dono per descomptat jo. Però no passarà d'aquí. I ja serà
molt en qualsevol cas.
Per tot això em sembla lamentable que
tot aquest procés acabi exclusivitzat per CDC i que des
de les esquerres se li acabi regalant a Mas i CiU
una majoria absoluta que no ens portarà només que al de sempre: el pactisme. Els darrers dos anys, culpin a
qui culpin, han estat un desastre. I per això caldria, donant, per
descomptada la miopia de l'actual PSC (algú en tenia dubtes?) fer
veure a ERC, ICV-EUiA i els catalanistes del PSC
que cal una esquerra forta a l'oposició. Que
aportin punts de vista socials al 'procés' i, sobretot, no deixin
fer als 'liberals' un país a la seva mida.
Que no facin el passerell si
us plau!. Primer de tot
perquè Espanya ha fracassat una vegada més. I ja van. Perquè estem davant la fi
de la Tercera Restauració Borbònica (aneu a mirar com van acabar
les dues primeres el 1848 i el 1921-31...) i no pot dubtar-se que una III
República Espanyola serà jacobina, estatalista i poc donada al
respecte de les minories. ¿Algú s'imagina el candidat a la
Presidència d'una III República Espanyola per part del PP? ¿ i per
part del PSOE? No hi ha un Niceto
Alcalá Zamora o Prim ni un Pi i Margall en aquest moment de la història. No, hi
ha un Ansar o un Bono... Buf.
El procés que s'ha endegat requereix mirar les coses en la seva
globalitat i sobretot no menystenir l'aspecte internacional de la
qüestió. No estem en un Finisterre, no som uns bosnis perduts entre
muntanyes o uns escocesos allà dalt del Mar del Nord apaciblement instal.lats en un Regne
Unit fet al fairplay. Res del que passi les properes setmanes i mesos
a casa nostra pot semblar-nos que té a veure amb si hi hagut una
forta crisi, retallades, uns 'indignados' o 1'5 milions de persones
al carrer demanant la independència sense més. Catalunya serà el
que els seus ciutadans decideixen a les urnes si no toquem el que no
sona a la UE, el FMI, el Banc Mundial i fins i tot al Papa de Roma.
Res no és casual.
"A man who does not think for himself does not think at all." Oscar Wilde va dir que "un home que no pensa per ell mateix no pensa en absolut". In/formació, apunts, reportatges, cròniques i d'altres comentaris des del 2005
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
A qui pertanyen les obres d'art?
Us heu preguntat mai a qui pertanyen les obres d'art? És una pregunta que em faig sovint quan estic en un museu, gal.leria, exposici...


-
El concepte d'àrea metropolitana és propi de dues realitats: per primer cop en la Història dela Humanitat més de la meitat de la pobl...
-
L'art i la desigualtat... L’art s’ha posat durant els darrers 4 mil anys al servei de les doctrines religioses i ha estat influen...
-
(aquest article està dedicat als meus alumnes de l' Institut Jaume Balmes als que ja m'enyoro des del primer dia sense classes...
