Wikipedia

Resultats de la cerca

dimecres, de maig 03, 2006

Torna a fer més fred a l'hivern?

Vivim immersos en l'allau d'informacions que parlen de l'escalfament planetari. Sent indiscutible que les activitats de l'home estan influenciant el medi ambient del planeta, i no pas per bé, la millor manera d'entendre què passa a nivell global es començar per mirar què passa a nivell local. ÉS allò del "being glocal" (Glocal: aglutinació semànticomorfològica dels termes "global" i "local".

Així doncs, avui voldria veure què passa amb els hiverns d'ençà que, des de mitjans de la dècada dels 90, es comença a entreveure que l'escalfament global deixa de ser una mera hipòtesi i es confirma any rere any amb les dades.

La meva pregunta és: ¿¿s'està notant a nivell local en els hiverns el tan pregonat escalfament global
La resposta, pel que fa a Badalona i, per tant -crec-, extensible a la rodalia metropolitana de Barcelona és rotundament NO.




Badalona es caracteritza pels hiverns suaus, en conjunt assolellats i amb un cel blau induït pels vents de mestral, "catabàtics", que baixen des de la Serra de Marina i pel Congost del Besòs

A Badalona tenim dades preses al Museu des de l'any 1968. La dècada dels 70 va ser indiscutiblement més fresca i seca que tot el que ha vingut després. Hi ha, però, algunes fluctuacions remarcables. Els anys que van del 92 al 98 són clarament els més "caldejats" de la sèrie i, contra la inèrcia d'escalfament, entre els anys 1980 i 87 es produeix un període que, diríem, és l'òptim climàtic de Badalona. Per més que es parli dels "freds hiverns dels 80", el cert és que les mitjanes deixen com a anys més próxims a les mitjanes del període 1968-06 justament els primers 80. La mitjana anual entre 1968-06 a Badalona és de 16'4 º. I, d'una banda, tots els anys 70 sense excepció estan per dessota d'aquest valor i tots els 90, d'altra banda, també sense excepció estan per damunt d'aquest valor. Per tant resulta obvi que alguns anys hauran de tenir mitjanes aproximades a les "que tocaria". Aquests són justament els anys entre 1981 i 1987.

Anem a veure què ha passat els hiverns.
Les mitjanes de Badalona per als cinc mesos del "període fred" de l'any, novembre a març, serien:
Nov: 13'3; Des: 10'8; Gen: 9,9; Feb: 10'5; Mar: 12'1.

Els mesos respectivament més freds i més calororos del període entre 1968 i 2006 són correlativament:
Novembre del 1976 amb 11 i novembre de 1994 amb 15'9.
Desembre del 2005 amb 7'8 i desembre 1989 amb 13'4.
Gener del 1985 amb 6 i gener del 1996 amb 12'5.
Febrer del 2005 amb 7'5 i febrer del 1990 amb 14'3.
Març del 1971 amb 9'2 i març del 2001 amb 15'8.

D'aquestes dades en resulta evident que el gener del 1985 resulti imbatible (i queda en el record) i molt sorprenent que els mesos de desembre i febrer més freds des que es prenen dades al Museu el 1968 siguin de l'any passat, el 2005, any que ens ha tornat a posar contra les cordes als amants de les estadístiques amb la seva successió d'entrades fredes com feia anys que no es veia.

Justament perquè els últims anys les entrades serioses, com les "d'abans", i les nevades i gelades tornen a prodigar-se, no d'una manera freqüent però sense faltar a la seva cita anual, la pregunta es respon fent un ràpida comparació entre els hiverns de la dècada dels 90 i els que portem de principis de segle XXI. Com que estem encara a mitjans de 2006 i, per tant, resulta impossible comparar la dècada dels 90 amb una dècada sencera del segle actual, he decidit fer la comparació per "octennis". Escollint els vuit hiverns que van del 1998-99 fins el 2005-05 i comparant-los amb els vuit hiverns anteriors, els de 1990-91 a 1997-98.

A mitjans de la dècada dels 90, cap l'hivern del 1994-95, es produeix un canvi de cicle que ens porta un seguit de tres hiverns anòmalament suaus i plujosos: 1995-96, 1996-97 i 1997-98. Aquest cicle es trunca l'hivern del 1998-99 amb tres entrades fredes notables que, aleshores era impossible intuir-ho, marquen una pauta que -a excepció de l'hivern 2000-2001- s'ha repetit força constantment fins l'hivern que acaba de passar. Aquesta pauta és la freqüència de situacions anticiclòniques centrades o situades lleugerament al nostre nordoest (fluctuant entre el Cantàbric i les illes Britàniques) de manera que les situacions del segon quadrant, de mestral a llevant s'han prodigat tots els hiverns.

Des de l'entrada freda de gener-febrer del 99, amb 7 glaçades a Badalona -cosa que no succeïa en una entrada freda des de 1987, hem tingut situacions de fred de diferent excepcionalitat o, si és vol, que han tornat a posar les coses al seu lloc. Hi destacaria les següents:


La gelada del dia de Nadal de 2001, amb -3 º i només 5 º de màxima a Montigalà va posar el colofó a un desembre històric



-L'entrada freda amb l'excepcional nevada de finals del novembre del 1999.
-El fred gener anticlònic amb alguna gelada d'irradiació acostant-se a la costa pel Besòs i la feble entrada freda i nevada del dia 25 de gener del 2000.
-La històrica nevada, posteriors gelades fora de lloc de l'interior i gèlid mes en conseqüència de desembre del 2001.
-El gener-febrer de 2003 amb freqüents entrades fredes i temperatures constantment inferiors a les normals durant 6 setmanes i un formidable remat final de pluges a febrer.
-Què dir de l'hivern del 2003-04?: semblava que acabaria sent suau i la tempesta de neu del 28 de febrer i les gelades a principis de març van situar el conjunt de l'hivern com a "normal".
-I dels recents dos hiverns? Res: passaran a la història, de nou i per segon i tercer hiverns consecutius, dos períodes contantment freds (sense cap onada de fred "històrica" però..) que han permès concloure que, tot i l'escalfament climàtic, els hiverns tornen a "refredar-se. Destacaria el període 20 de desembre de 2004 a 10 de març del 2005, amb 17 gelades, dues calabruixades i dues nevades notables el 29 de febrer i 1 de març. I, també: el període 20 de novembre de 2005 a 9 de febrer del 2006, amb un desembre formidablement fred amb una "onada de fred camuflada d'anticiló tèrmic" i un temporal de pluges rematat amb unes nevades excepcionals, i per segona vegada en aquesta dècada, a tot Catalunya per damunt dels 100 msm.


Si comparem amb el període anterior, l'octenni 1990-98, i busquem res semblant, resulta impossible, a excepció de l'hivern 1990-91 i l'hivern 1992-93 trobar res que mínimament s'asembli als hiverns de principis del segle XXI, els "mítics primers 80" o els hiverns sense excessos però constantment freds o frescos, tot i que força secs, dels 70.

La conclusió, de comparar els mesos de novembre a març dels períodes 1990-97 i 1998-06 és demoledora.
En conjunt l'hivern a Badalona és des del 1998 i fins al 2006 0'9 º més fred que durant els anys 90 (havent inclós el 98-99 en el període actual.

El mes que més demostra que, potser, estem davant un nou cicle pel que fa als hiverns és el febrer. El mes de febrer entre 1990-1998 tenia una mitjana d'11'1º i entre 1999-06 la mitjana és de 10'1º, 1 grau per dessota. A més a més: en el període anterior les precipitacions mitjanes eren de 20 mm escassos i ara, gràcies al formidable tr´iptic de febrers freds i plujosos del 03, 04 i 05, tenim uan mitjana de 48 mm. Les gelades s'han duplicat i la mitjana de dies de neu ha pujat tres dècimes: de 0'2 a 0'5.

També el mes de gener és més fred, 0'9 º dècimes de diferència negativa. I més plujós: 39 mm de mitjana entre 1990-98, per 52 entre 1999-2006. La mitjana de gelades i dies de neu roman invariable.
El predomini de situacions anticlòniques o del segon quadrant al desembre s'ha manifestat en una descens de les precipitacions de quasi 10 mm de mitjana (40 ara contra 49 en l'octenni anterior) i de les temperatures: 10'5 º de mitjana entre 1999-05, contra 11'3 º entre 1990-97. "Responsables" particularment els desembres de 2001 i 2005, amb l'ajuda del del 2003 i el del 2004. I és que, a part del temporal de pluges del 2 de desembre del 1998 que ens va deixar 140 mm -quan en tot el mes es van recollir 144 mm- fa que ens haguem de remuntar a finals del 80 per trobar desembres plujosos i més tardorencs que hivernals pel que fa a temperatures.

EN CONLUSIÓ: Els hiverns han entrat en un cicle fred, una mica més humit especialment al febrer i les gelades i nevades són més freqUents en conjunt a principis del segle XXI que a la dècada dels 90.

dimarts, de maig 02, 2006

La fam

He fet una petita reflexió per una petita pràctica de classe i he pensat que la podria posar aquí també.

De tots els problemes que hi ha al món el més greu de tots és la fam, més que la pobresa, perquè l’alimentació és la base de la vida, sense ella, no podem fer res; al cap i a la fi és obvi, tots ho sabem. Però potser perquè és una obvietat no hi pensem mai. És com tot, valorem les coses quan no les tenim o les trobem a faltar. I justament la fam (pobresa) és la causa d’altres problemes a nivell mundial (terrorisme, incultura, fanatisme, epidèmies, etc).

Tots sabem que la fam té solució. No falten aliments, sense anar més lluny, consumim uns vintena de vegetals quan en realitat les espècies aptes pel consum humà en són 270.000. Per tant, la culpa és dels rics i sobretot als qui interessa que hi hagi fam. Encara recordo quan EEUU va començar amb les missions a Mart... quan un dia van comentar: amb tots els diners que es gasten en una missió d’aquestes, es podria erradicar la fam arreu del món. I finalment la primera missió a Mart va ser un fracàs, així que ni missió a Mart ni res, al final allò va ser un malbaratament dels diners insultant. I total, què coi han de fer a Mart si el seu propi planeta està tan malalt? Si és que en el fons la Terra és un ésser viu que té una malaltia causada per un virus anomenat homo sapiens sapiens, i el dia que es curi, ja sabem quin serà el nostre destí, o es cura o la matarem.

Però bé, no siguem tan catastrofistes. Això sí, el que ens hauria de fer reflexionar també és que en el fons són gent feliç, amb poc ja es conformen, per tant, al primer món, moltes de les coses que tenim són realment necessàries per la felicitat? Jo crec que amb la meitat del que tenim ja faríem.

L’únic problema que veig a tot plegat és el tema dels recursos. Imaginem que un dia els països més rics del món, multinacionals, dictadors de països pobres, etc etc etc fan un pensament i diuen que això no pot continuar així i que cal erradicar la pobresa. D’acord, genial, però i els recursos?? El 3r món mai podrà viure com nosaltres perquè no seria sostenible per la Terra, per tant, caldria trobar el punt intermig. Aleshores ve la gran pregunta... Estaríem disposats a rebaixar el nostre gran benestar per acabar amb aquesta permanent desigualtat i salvar la Terra del desastre? Per mi que, si això passa, com sempre, ja serà massa tard.

La ciència també ha de tenir un paper molt important. Per exemple els transgènics. La idea de transgènic és una meravella: canvia la seqüència de gens d’un vegetal, per exemple, i fer que els fruits o siguin més grossos, o que en produeixi més, o que pugui arrelar en terrenys més secs, humits... Ara, després cal veure si es patenten aquests productes. Veus? Ja tornem al principi, si és que la culpa és nostra.

Ah, i un tema que cal deixar a part és el de la moral. Tot el que sigui solucions als problemes, és igual si és una cosa antinatural, no ètica, anticristiana, o el que sigui... Bé, és la meva opinió, tampoc sóc tan radical...

A qui pertanyen les obres d'art?

Us heu preguntat mai a qui pertanyen les obres d'art? És una pregunta que em faig sovint quan estic en un museu, gal.leria, exposici...