Wikipedia

Resultats de la cerca

dilluns, de novembre 10, 2014

Dia + 1: ANÀLISI DEL RESULTAT: els federalistes treuen la poteta i els del NO han de veure ara sí o sí que poden guanyar un referèndum legal. I Catalunya es converteix en subjecte polític.

Dit això, per la història quedarà que els negacionistes han quedat retratats.

La xifra supera els 2,14 milions de vots que, amb una participació del 70% del cens, va obtenir el 25 de novembre del 2012 la suma de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i SI, i s’acosta als 2,5 milions de votants totals a les europees del maig. Ni molt menys es pot interpretar que els independentistes són els 1'8 milions de vots emesos ahir. Hi va haver molta gent que senzillament no va anar a votar, en conec a més d'un que no va poder fer-ho, perquè una cosa és el que diu el cens i un altre el DNI. Jo mateix en unes eleccions 'normals' votaria a Sant Joan Despí i ahir vaig haver-ho de fer a Badalona que és on està l'adreça del meu DNI. Quanta gent ahir podria haver votat i no es va poder desplaçar? Bastanta. Bastanta com per assegurar que uns 2 milions de catalans han consolidat un inequívoc vot independentista. Cosa que fa 2 anys, 4..., era impensable. I tothom sap que el dia que un fa clic i es torna independentista ja no hi ha marxa enrere. Senzillament ja no tornes enrere.

El canvi que s'ha produït en aquests 2 anys és important, el 2012 CiU no es declarava independentista encara. Votar ERC, CUP o SI era un acte quasi revolucionari... mal vist en determinats sectors. Ara mateix el vot ocult seria el del PP, com sempre, i també, atenció, el federalista. I ahir va començar a ensenyar la poteta. L’assistència massiva a les urnes no només s’explica per la mobilització independentista -innegable i que s’ha fet sentir de manera homogènia en les últimes setmanes a tot el territori- sinó també perquè, aquest cop, comencen a treure el cap els partidaris d’un encaix federal o confederal amb l’Estat i els del no.

Entre els 885.000 catalans que, entre el 2009 i el 2011, van votar a les consultes locals que van arrencar a Arenys de Munt només el 5% van optar pel no. Ahir en barris com Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, el sí-no, l’opció de Josep A. Duran i Lleida i Joan Herrera i pensada per integrar partidaris de la tercera via, s’enfilava fins al 20%, i el no fins al 14%. Globalment, el sí-sí va obtenir el 80%, el sí-no el 10%, i el no, el 4,6%.

A Santa Coloma de Gramenet, amb un cens de 78 mil persones en unes eleccions ordinàries, el SÍ-SÍ va assolir els 5500 mil vots en unes condicioons pèssimes, ja que els centres electorals eren situats a la quinta forca, cap d'ells al casc urbà, tots en instituts públics enfilats a les muntanyetes que envolten la ciutat. Per tant, en una ciutat on ERC no té ni un regidor, s'ha produït un canvi històric. Se sentia parlar castellà a les urnes durant les 3 hores que vaig passar fent voltes pels 5 col.legis electorals situats en els límits de Badalona (part alta) i Santa Coloma. Per tant aquí algun click ha començat a penetrar fefaentment en territori 'hostil' per dir-ho clarament.

Cal afinar una mica més, ja que ahir, com va passar en el referèndum d'Escòcia, van poder votar els majors de 16 anys. I encara cal una darrera observació. Hi havia sectors independentistes descontents amb el format final del 9N, que consideraven covard i claudicant. Un cert nombre d'independentistes -entre ells, el grup SI- s'haurà abstingut.

ELS VOTS AL SI-NO, el NO, BLANC I ALTRES VAN REPRESENTAR EN AQUESTA ZONA NI MÉS NI MENYS QUE EL 40 % o QUASI DELS VOTS EMESOS.
És evident que una part d’aquest vot no independentista és també una esmena dels seus electorats a l’hostilitat de les direccions del PSC (i del PSOE) i el PP al dret a decidir. El factor Podem també hi té a veure.

Percentualment, la mobilització -és difícil calcular percentatges exactes de votants perquè els votants es registraven i no hi havia un cens, atès que podien votar tots els catalans de més de setze anys i els immigrants en situació legal- va ser molt més alta a les zones amb més vot sobiranista (a Balaguer, per exemple, va votar més gent que a les municipals) que no pas a les unionistes. En les primeres, el sí-sí es va imposar de manera rotundíssima. En comparació amb el referèndum de l’Estatut, l’últim celebrat, en el qual van votar 2,57 milions de persones, la participació havia sigut notablement inferior al Barcelonès o al Baix Llobregat, i encara més a l’Aran.

Finalment, ahir un dels grans estats europeus va veure com més de 2 milions de persones DESOBEÏEN. Senzillament han desconnectat d'aquest estat. Això és d'una enorme transcendència a nivell europeu. Els votants van acudir a votar malgrat la desautorització del Tribunal Constitucional i fins i tot malgrat l'amenaça de la fiscalia general de l'Estat. Això és molt gros, és una desconnexió en tota regla, un èxit aclaparador del procés.

Last but non least, ahir els catalans es van fer una foto per presentar-se al món com a subjecte nacional, polític, el que sigui, diferenciat. Mai més un català de viatge pel món haurà de presentar-se sota la marca Barcelona, que està molt bé eh!, sinó que senzillament podrà fer com un gal.lès, escocès, flamenc o quebequès, presentar-se com a tal sense que ningú li pregunti què diu el teu passaport o la cantarella unionista "¿qué pone en tu DNI?". Diria que al mainstream, a l'imaginari internacional, Catalunya ha quedat definitivament prensentada durant aquest procès i ahir vam sortir a l'escenari en la funció col.lectiva més gran d''occident des de la caiguda del mur de Berlín ahir fa 25 anys justament.

dissabte, de novembre 08, 2014

APUNT DEL -1, RAONS PER ANAR A VOTAR NO.


Em pregunto si jo aniria a votar si desitgés que Catalunya NO esdevingués una república independent.

I tinc clar que sí. Per importants motius.

Per la fallida sistèmica d'Espanya aniria a votar com acte de protesta, revulsiu democràtic i dignitat. Perquè tots els canvis importants a Espanya no s'han fet sense Catalunya i, generalment, han començat des d'aquí o amb una molt important contribució del que passava aquí.

Votaria No per respecte a mi mateix i la meva idea d'una Catalunya espanyola. Perquè si no et respectes a tu difícilment ets digne del respecte d'aquells amb qui dius voler continuar compartint el destí. Quan el teu pare a casa actua autoritàriament i tu no vols marxar de casa seva, perquè no pots permetre-t'ho, perquè no arribes a fi de mes, per les raons que siguin... tens dues opcions: rendir-te i sotmetre't a la indignitat de la tirania. O fer un cop d'efecte i fer-li veure que a la teva habitació pots, per exemple, canviar la disposició dels mobles, almenys això no?

Per tant, votaria per reclamar respecte per l'autonomia que ja m'està bé i per fer saber als que es volen independitzar que es pot fer un cop de puny a la taula sense capgirar les estovalles i trencar la vaixella i la porcel.lana del casament dels pares.

Votaria No perquè crec que el conflicte entre la resta de l'estat i Catalunya només es resoldrà en ple segle XXI amb la paraula i les urnes. I que no s'ha de tenir por de permetre que aquesta majoria silenciosa a la qual crec pertànyer estigui tot el dia condicionada per l'allau independentista i el mur legal espanyol.

Votaria No perquè a Espanya ja s'albira un canvi important de peces en què els catalans federalistes, autonomistes o directament centralistes voldríem estar en condicions d'igualtat després de l'"órdago" a què ens han portat aquests maleïts nacionalistes i independentistes obcecats amb l'utopia. Perquè sóc català, m'estimo la meva terra i temo que si tot això fracassa Catalunya surti malmesa i d'això se'n ressenti durant dècades.

I sobretot aniria a votar SI-NO o NO demà per castigar i sacsejar un govern i una 'casta' espanyola, però també catalana, no són capaces d’enfrontar-se als problemes, que no estan construint un projecte d’Espanya engrescador i positiu, i jo em sento espanyol i vull continuar sent-ho però n'estic fart de l'Espanya rància tant com de la qüestió catalana.

Votaria NO en una consulta que figura que no és una consulta, a un procés participatiu no vinculant, però amb conseqüències polítiques, perquè vull participar de la història en primera persona i aquesta no vull que depengui només dels independentistes.

Hi ha moltes raons per anar a votar. I per a moltes d’aquestes raons és més important quants votem que què votem.

Per tant si jo cregués que tot això és una farsa, que ja n'estic fart d'aquest tema, que ja cansa, que em cansen tant els independentistes i les estelades com la rojigualda i l'Espanya cañí i retrògrada, aniria a votar per dir-los com s'han de fer les coses i que no es pot tenir por a la llibertat. Ni que sigui per decidir no ser lliure. Perquè s'està a bé a casa dels pares però no d'aquesta manera!

Dit això, no pateixi ningú, jo ja vaig fer 'click' fa temps i vaig optar per la independència, i passi el que passi, demà votaré SÍ-SÍ en un col.legi del remot límit entre Santa Coloma de Gramenet i Badalona i tindré molta pena si veig que allà som quatre gats... tot i que m'oloro que serem bastants més de 4 gats en un barri amb un 95 % de gent castellanoparlant. M'oloro que serem molts.

VISCA LA LLIBERTAT I SOBRETOT VISCA AQUESTA MAGNÍFICA GENT QUE PORTA 4 ANYS SOMIANT EN ELLA.

APUNT DEL DIA -9, amagar-se darrere la intransigència de l'Estat...


El 9-N serà una jornada especialment incòmoda per als demòcrates contraris a la independència. És veritat. Però qui menystingui la crida i rebutgi expressar una posició que sap blindada de bon començament, no ho farà pas per escrúpol democràtic, sinó perquè se sent més confortable parapetat darrere l’ossamenta de l’Estat. Quan l’Estat et fa la feina bruta, te’n pots rentar les mans. Quan l’Estat ja s’encarrega d’imposar la teva opció, pots supeditar els teus arguments als seus i protegir la manicura.

Qui no vagi a votar considero que s'amaga darrere les excuses de mal pagador d'una dreta reaccionària i apolítica.

Dit això, voldria felicitar a l'Associació Súmate porqué yo, además, también votaré en memoria de mis abuelos que llegaron de Almería y el Maestrazgo turolense, castellanohablantes, que si vivieran continuaran luchando por un mundo más justo, libre y fraternal, por causas generales del mundo, por las luchas perdidas y justas de los demás,pero también por aquéllas que afectan al lugar donde se despierta uno, donde se gana el sustento y donde crecen tus hijos, nietos o bisnietos. Y la independencia de Catalunya para ellos sería progreso y bienestar, no tengo la menor duda. Y EN CUALQUIER CASO, votarían, POR DECENCIA, DIGNIDAD Y SENTIDO DE LA JUSTICIA

A qui pertanyen les obres d'art?

Us heu preguntat mai a qui pertanyen les obres d'art? És una pregunta que em faig sovint quan estic en un museu, gal.leria, exposici...