Wikipedia

Resultats de la cerca

dijous, d’abril 19, 2007

La "gran" Barcelona (?)

Per quan una coherència de la realitat amb el mapa, amb les imatges via satèl.lit? Amb la realitat "funcional"... la que sentim i practiquem en el dia a dia?
L'àrea de Barcelona viu al límit del col.lapse. esquarterada entre diferents unitats orogràfiques -que s'intenta mantenir com a "parcs naturals". Conceptes pròpis de les grans àrees urbanes a què es podria homologar la "Gran Barcelona", com serien ara la radialitat, la policentralitat o el creixement sostenible són maltractats hipòcritament per una classe política que mira a curt terme (si és que mira a alguna banda més que no pas al propi interès) i la ciutat perd pistonada a simple vista d'una forma evident.



Quan parlo de mapa o imatge via satèl.lit parlo de Barcelona, exactament de la Barcelona "real" o "funcional". Sí, perquè ens conviden a votar a les eleccions municipals pensant en petites realitats com si estiguessin inconnexes.

A Catalunya, cada cop més, durant les campanyes electorals per a les municipals es viu una esquizofrènia comunicacional fora de tota lògica. Cada dia entren i surten de Barcelona milerts de persones que es troben que a l'hora de votar han de fer-ho pensant en petites realitat (la del seu municipi "perifèric") que no pas en la "gran realitat", que és la que viuen, i pateixen..., dia rere dia.
La regió metropolitana de Barcelona és una regió i unitat funcional real de Catalunya Abasta una extensió geogràfica de 3.236 km2 i compta amb 164 municipis amb una població total de 4.856.579 habitants el 2007 i una densitat de 1.496 hab/km2. És la novena àrea metropolitana d'Europa. Si bé Barcelona amb poc menys d'1'5 milions d'habitants és l'onzena ciutat europea en nombre d'habitants per ella mateixa, en ordre d'importància estratègica queda relegada força més avall per raons d'índole no menor:
-No és capital d'estat.
-No és una plaça financera d'importància global.
-No compta encara amb una xarxa d'infrastructures que la converteixin en "centre real" de l'Euroregió que hauria d'encapçalar, Mediterrània-Pirineus.

Barcelona encara, però, ocupa una posició capdavantera entre les zones industrials sent un dels eixos de major desenvolupament econòmic i empresarial en la Mediterrània Occidental. Dels prop de 2 milions de llocs de treball existents a la regió, gairebé un terç provenen del sector industrial. Ni la globalització ni la terciarització han aconseguit encara disminuir l'important paper del sector industrial. La regió metropolitana de Barcelona suposa el 10% de tot el territori de Catalunya i en concentra el 68% de la seva població, sent la segona aglomeració amb una major densitat d’Europa, tant sols superada per París amb 3.202 habitants perkm2.

A escala internacional la Gran Barcelona ocupa el lloc 50è, fins i tot per davant d'àrees metropolitanes de caràcter "global" com Whashington, Boston, Atlanta o San Francisco.

Per acabar hi ha dades que per elles mateixes deixen clara l'anomalia de la inexistència d'una veritable autoritat política que gestioni aquesta realitat. L'Àrea de Barcelona concentra el 58% del sòl industrial català i aporta aproximadament el 70% del PIB de Catalunya -una economia equivalent a la de Dinamarca, en el context europeu- i el 12% del PIB espanyol. És, doncs, el motor econòmic d'una regió europea més àmplia -Catalunya- i alhora ofereix un alt nivell de diversificació industrial. Cada dia s'hi produeixen 3,1 milions de desplaçaments, amb un percentatge d'utilització del transport públic d'un 59%


Llista de les àrees metropolitanes d'Europa:
http://en.wikipedia.org/wiki/Largest_European_metropolitan_areas

Enllaços sobre el Canvi Climàtic

Què és el canvi climàtic?


La norma del clima és i ha estat sempre la variabilitat. El clima depèn d'unes delicades constants com són el camp gravitacional de la terra, les corrents marines o la influència del menor o major escalfament del sol. Tot això té uns cicles mil.lenaris. La Humanitat surt de l'Edat de Pedra al final de l'última glaciació i comença la seva intervenció no sempre positiva sobre la natura. A escala de l'evolució "natural" del clima actualment estem en un període interglaciar que durant els últims mil.lennis ha tingut les seves oscil.lacions. Al final de l'Imperi Romà el clima es torna a refredar i comença l'Edat Mitjana. Sabies que durant el Renaixement es cultivava l'olivera a l'alt Pirineu i la figuera a l'Alemanya.. ?. O que durant el segle XVIII el Baró de Maldà ens explica al Calaix de Sastre que les aigües del port de Barcelona es glaçaven a l'hivern!. I que Groenlàndia en noruec vol dir “illa verda” perquè a l'any mil quan la van ocupar els víkings era més aviat verda, de les pastures existents, que no blanca pel gel com encara la coneixem nosaltres? Té causes humanes l'efecte hivernacle?, et preocupa el forat de la Capa d'Ozó? “L'extremalització” del clima en l'actualitat et sorprèn? Aquí t'expliquem les claus de l'escalfament global i alguns consells per tal d'ajudar a mitigar-lo.

Què és l'escalfament global?
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/que_es.jsp?ComponentID=112593&SourcePageID=112595#1
Les observacions meteorològiques actuals demostren un augment incontestable de la temperatura per causes no naturals a causa de l'increment dels gasos contaminants. Els grans recicladors naturals -els oceans i els boscos- es veuen impotents per a absorbir aquest excés de gasos en la seva totalitat. Cada any es cremen materials fòssils (petroli, gas, carbó) que van trigar un milió d'anys a formar-se. L'increment de la temperatura mitjana del planeta, 0,5 graus en el darrer segle, fa sospitar que hi ha una causa humana més enllà de la variabilitat natural del clima.

Institut d'Estudis Catalans: Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya
www.iecat.net/canviclimatic
“L'Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya" de la Generalitat el pots descarregar en aquest web. Hi ha un resum executiu i també els capítols concrets que tracten les prediccions climàtiques, els efectes sobre diferents aspectes ambientals, socials i econòmics, el paper de Catalunya i Espanya en el context institucional internacional... Tot això molt centrat en el territori català.

Oficina Espanyola del Canvi Climàtic

www.mma.es/oecc
Aquesta web del Ministeri de Medi Ambient conté l'actualitat dels documents oficials i el seu context internacional així com explicacions generals sobre el canvi climàtic.

Agència de la Unió Europea per al Medi Ambient i el Canvi Climàtic http://europa.eu.int/comm/environment/climat/home_en.htm
Aquesta és la web oficial de la UE on t'informen de les actuacions que es porten a terme, com ara el comerç d'emissions de CO2 europeu i els progressos dels compromisos derivats de Kyoto, i també sobre la legislació referida al canvi climàtic

Programa Ambiental de l'ONU: Biodiversitat i Canvi Climàtic
www.unep-wcmc.org/climate
El Centre de Monitorització i Conservació del PNUMA proporciona informació per a la política i acció per tal de conservar el món natural. La web dóna una especial atenció als impactes del canvi climàtic sobre la biodiversitat.

Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/web_nova/inici.jsp?ComponentID=112592&SourcePageID=23907#1
El Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (UNFCCC )va entrar en vigor el 1994. 189 estats ja l'han ratificat i constitueix un dels acords internacionals que gaudeix d'un suport més universal. En el web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat pots consultar tota la informació sobre aquest programa d'actuació..

El Protocol de Kioto
www.unfccc.int
Aquesta web de Nacions Unides conté informació introductòria i, en detall, els texts oficials de UNFCCC i el Protocol de Kyoto i un cercador de la biblioteca de UNFCCC. Cada estat té unes quotes d'emissió de gasos contaminants i, malauradament, el nostre país les incompleix sistemàticament. Només l'any 2006 es van acumular a l'atmosfera fins a 7.900 milions de tones de carboni producte de l'emissió de CO2 dels gasos de cotxes, avions, fàbriques o centrals energètiques

Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic

www.ipcc.ch
El Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) ha estat establert per les Nacions Unides per avaluar la informació científica, tècnica i soci-econòmica rellevant sobre l'evolució del clima, l'impacte potencial dels riscs i perills que comporta l'escalfament global i les opcions d'adaptació i mitigació. En el web també pots trobar la informació en castellà.

enllaç intern:
informació en castellà
http://www.ipcc.ch/languageportal/spanishportal.htm

Podem fer res nosaltres per contribuir a mitigar l'escalfament global?
Canvi Climàtic
http://www.canviclimatic.net/
T'interessa i et preocupa el canvi climàtic? Tens un bon ordinador? Un grup d'investigadors de tot el món s'han unit per tal de fer models de simulació sobre el clima del futur a través de la teleconnexio en xarxa dels ordinadors personals de gent de tot el món. Aquests treballen “simulant” i, per tant, concretant possibles hipòtesis sobre el canvi climàtic. Aquest és el web del grup català del grup internacional de previsió, i pressió social, “Climate Prediction”.

Salva el Clima
www.salvaelclima.com
En aquesta web de l'ONG. Amics de la Terra podràs trobar informació sobre el canvi climàtic. Proporciona consells molt interessants per tal d'estalviar energia i un test on podràs demostrar els teus coneixements.

EroCO2, iniciativa per a la cura del clima
www.ceroco2.org
ZeroCO2 és una iniciativa per promoure l'acció immediata front al canvi climàtic des de tots els sectors de la societat: empreses, administracions, organitzacions no lucratives i persones individualment. Hi trobaràs informació sobre canvi climàtic, una calculadora d'emissions de CO2, idees per reduir emissions i fins i tot podràs comprar paquets de compensació d'emissions per Internet!

Ecologistes en Acció: alguns “gestos” que podem fer
http://www.ecologistes.net/index.php?option=com_content&task=view&id=219
El nostre país ja ha superat durant el 2006 en més del 45 % les emissions permeses pel Protocol de Kioto i, més enllà de les prescripcions governamentals per a les empreses i altres estaments, necessita del gest dels ciutadans. Hi ha un sèrie de mesures que Ecologistes en Acció et proposen per tal que entre tots contribuïm a, com a mínim, no engreixar més l'emissió de CO2.

Actúa con Energía

www.actuaconenergia.org
Actúa con energía és un programa d'educació ambiental contra el canvi climàtic que vincula aspectes energètics i ambientals. T'ofereix un seguit d'informacions molt interessants sobre aspectes energètics.

Climate Action Network (CAN)
www.climnet.org
El CAN (Xarxa d'Acció Climàtica) és una xarxa internacional que compta amb unes 365 ONGs que treballen per promoure l'acció governamental, del sector privat i individual, per limitar el canvi climàtic provocat per les persones a un nivells ecològicament sostenibles. Inclou una part en castellà sobre el que pots fer a nivell personal i una calculadora d''emissions de CO2.

CENEAM (Centro de Educación Ambiental y Cambio Climático)
www.mma.es/educ/ceneam
Aquí pots accedir als programes d'educació i interpretació ambiental; el programa de formació o els seminaris permanents, exposicions, publicacions, materials didàctics i divulgatius i altres recursos sobre l'escalfament global del CENEAM, centre del Ministeri de Medi Ambient.


Podem controlar el canvi climàtic, ja és aquí, és irreversible?
http://www.revistasculturales.com/a/592/1/podem-controlar-el-canvi-clim-tic.html
Les dades dels últims anys de les diferents xarxes d'observació meteorològica diuen que, sense causes “naturals” aparents -tot i que hi ha diferents postures- 3 dels 10 anys més càlids dels últims cent anys s'han produït després del 1990. El 1997, el 2006 i el 2003 són, per aquest ordre, els tres anys més càlids de la història a Catalunya, Europa i bona part del món. Massa casual no?

Meteocat, Servei de Meteorologia de Catalunya

http://www.meteocat.com/marcs/marc_clima.html
Les dades del Meteocat demostren que alguns dels efectes del canvi climàtic ja es manifesten, com la irregularitat de les precipitacions i l'extremalització de les temperatures.

Infomet, el servidor d'informació climatològica i meteorològica

http://www.infomet.fcr.es
Recordes la nevada de Barcelona, al novembre! del 1999? les glaçades de desembre del 2001? el llarg i calorosíssim estiu del 2003? les pluges anòmales de l'estiu del 2002? Entra aquí i consulta les dades per comarca i poblacions de Catalunya. Si es té una certa idea del clima “normal” de la nostra població o comarca, els informes d'Infomet, de la Fundació Catalana per la Recerca i la Universitat de Barcelona, et serviran per contrastar que alguna cosa no “rutlla”. Infomet és la web més consultada de meteorologia i pionera de Catalunya i Espanya.

Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
http://www.gencat.cat/cads/canviclimatic.htm
Accés (PDF) al Resum Executiu de la realització d'un estudi sobre els efectes del canvi climàtic al nostre país, amb la col·laboració del Servei Meteorològic de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.

Xarxa telemàtica sobre els efectes del canvi climàtic a Catalunya (Universitat de Barcelona)
http://www.ub.es/gc/Catala/xarxacanviclim.htm
A partir de les dades del darrer període de referència internacional en matèria d'observacions meteorològiques (1961-90) aquest grup de recerca de la Universitat de Barcelona fa una avaluació estacional del clima a Catalunya. I, en el context de la seva evolució a llarg termini i estudiant els efectes-causes del episodis de clima extrem (sequeres, inundacions, calorades, anomalies de tot tipus), aquí pots saber més sobre algunes de les conclusions no gaire optimistes a què han arribat.

4 º en 4 dies...

Ha passat ja la primera quinzena d'abril. La temperatura mitjana d’aquest mes a Badalona per una sèrie de 39 anys és de 13′7 º al Museu, arran de mar. D’ uns 14 º aquí dalt Montigalà-Puigfred. Al gener -fa 3 mesos- tenim una mica menys de 10 º al centre i uns 8′7 º aquí dalt. Els catabàtics que a mi “em refreden” sobretot les màximes els dies anticlònics, a la part baixa de la ciutat els donen les màximes de l’any més suaus en comparació a la resta de mesos de l’any en què és al contrari, aquí tinc sempre 1 o 2 º més que aprop del mar. Un dia encalmat de gener jo puc tenir una màxima d’11 º i el Museu de 15 º, de les més altes de Catalunya sovint. Molts dies d’abril Badalona té -si fa sol- una de les màximes més baixes de Catalunya -fora d’alta Muntanya esclar- i la meva màxima tendeix a assemblar-se a les del prelitoral. A Badalona la gent que no ha perdut de vista la natura, normalment gent gran, ho sap això…

Els primers dies d'abril han estat caracteritzats pel temps fresc, gris i plujós.



A Montigalà avui he tingut 21 º i a Badalona el Museu 19 º. I això no és res: d’ara en endavant i fins que no s’iguali la temperatura del mar amb la de la terra, o que al continent aquesta comenci a descendir, per tant: a “empatar” ambdues - això és a finals de juliol o començament d’agost, depèn dels anys…- aquí alguns dies especialment assolellats si la marinada ve del sudoest podré tenir diferències de fins a 5 º amb la part de “Baix a Mar” que es com diem a Badalona la part de la Rambla i el Carrer del Mar que tot6hom més o menys coneix… Montigalà fins que no van posar l’Ikea ningú sabia què era!

Però no ens apartem del maig i la diferència de temperatures amb l’abril: 4 º he dit. Del moment de temperatura mitjana estadísticament més “freda”, a mitjans de gener, a l’abril -és a dir: en 3 mesos- la temperatura es mou amb prou feines uns 4 º. I d’ara al 15 de maig, en un mes 4 º.
Es noten els factors clau que són: la insolació ja decididament elevada i alta del maig, el predomini del temps menys “rúfol” i, sobretot, que les nits que a l’abril encara són “fresques” (9 º de mitjana) al maig ja són clarament temperades, 12 º a 13 º de mitjana de les mínimes entorn del 15 de maig. És a dir: ja no refresca de nit i només una forta entrada d’aire fred acompanyada d’inestabilitat ens pot donar al maig dies de “fresca” (la mínima absoluta fins ara són els 4 º del 10 de maig del 1991).

El mes de maig aquí dalt tinc una temperatura mitjana de 18 º, a l’observatori del Museu uns 17 º. Podeu observar que mentre que a 2 km del mar la temperatura entre mitjans d’abril i mitjans de maig puja 4 º, arran de mar la diferència és de “només” 3 º. Però en qualsevol cas en cap altre període de l’any es dona en un lapse tan breu de temps, 4 setmanes, un canvi de “cicle termomètric” tan notable. Es passa d’un estadi “termomètric” en què del gener a l’abril es produeix una pujada molt lleu, molt mitigada, de les temperatures a un salt que ens situa la majoria dels anys en dos períodes clarament diferenciats: una part de la primavera en què, tot i que pugui fer bonança, encara se sent la “frescor” (de finals de febrer a mitjans d’abril hi ha només 2 º de diferència…) a un salt perceptible de l’abril al maig: rarament a mitjans de maig no es pot dir els dies que pica el sol que “ja ha arribat el bon temps” (i quan diem això volem dir “l’estiu”). I rarament per la Festa Major de Badalona a migdia no vas en màniga curta (11 de Maig, Sant Anastasi). De dia a l’abril, ni per Sant Jordi, recordo haver anat “vestit d’estiu”…

La baixada de temperatures a la tardor, és molt més regular: 5 º de mes en mes: 22′5 º al setembre, 17′5 º a l’octubre i 12′5 º al novembre (arrodoneixo per veure-hi clara la diferència entre les dues estacions…). Si bé els 5 º de mes a mes són majors que la diferència de l’abril al maig -4 º recordem- s’observa una clara regularitat en la transició de la calor al fred.

Una clau la tenim en una aspecte evident del clima de Barcelona i en general la costa catalana al llarg de l’any: més que una anomalia entre la primavera i l’estiu, hauríem de parlar d’una anomalia del pic de l’hivern. Mentre que entre el juny i el juliol, i l’agost i el setembre la corva de temperatures no deixa dubtes que hi ha un pic de calor notable quan “toca” (allò que en diem “Canícula”), resulta que entre els 10 º del desembre i els 9 º del gener, i els 10 º del febrer i els 12 º del març, la respectiva diferència és clarament insignificant. Aquí tenim la clau de què en un moment o d’altre la corva termòmetrica “normal” anual ha de demostrar una mena de disfunció…

Sembla curiós, però veurem clarament que al nostre clima l’hivern no està garantit quan toca i això afecta tot el període que va del novembre a l’abril. Amb un estiu fresc o no, no trobarem en cap cas en 40 anys que un setembre hagi estat més càlid que un agost o que un maig hagi estat més càlid que el juny següent. En canvi aquest any mostra clarament això que explico aquí: la primera quinzena de l’abril ha tingut la mateixa mitjana que la primera quinzena del gener. Un abril que s’està comportant normal empata amb una part del gener que, tot i suau, en cap cas va ser res de l’altre dijous… No sé si m’explico? I us deixo aquí aquest totxet per què hi digueu la vostra.

A qui pertanyen les obres d'art?

Us heu preguntat mai a qui pertanyen les obres d'art? És una pregunta que em faig sovint quan estic en un museu, gal.leria, exposici...