Wikipedia

Resultats de la cerca

dijous, d’octubre 16, 2014

APUNT DEL DIA -24: EL DIA 9-N HI HAURÀ FOTO. I ATENTS A LES MUNICIPALS DEL MAIG!


L'estat espanyol no ha volgut fins la data negociar res. La gent que espera un gest i encara hi confia suposo que tindrà nobles i honestos motius, però això no dóna dret a frenar l'ànsia de votar, d'exercir el dret a decidir, que elecció rere elecció i enquesta rere enquesta demostra una part important, enorme -al voltant del 80 %- de la població. I haver de sentir la covarda afirmació del PP o C's de què el 'soufé' independentista s'ha acabat és ofensiva i demostra el cinisme d'ambdues formacions. Si això no ha fet més que començar! I ara de debò tot va directament encaminat a la independència sense el tràmit del referèndum... innocents!

En aquests moments plantejar si era millor la 'votació no refrendària' o 'la votació participativa' per al 9-N no resulta una discussió lògica ja que tots sabem que ni l'una ni l'altre tenen el valor d'un veritable referèndum d'autodeterminació. Perquè ni l'actual marc legislatiu ens ho permet ni el Parlament actualment elegit està legitimat per saltar el mur de la legislació espanyola.

Per poder fer el salt, el salt del mur, un acte de desobediència o de sobirania, caldria haver passat primer per les urnes per elegir un Parlament escollit amb un mandat majoritàriament explícit, com acostuma a passar en tots els processos d'autodeterminació pacífics.

La clau de volta és que tard o d'hora el poble votarà de nou. Si els partits que volen la independència s'hi presenten, junts o cadascú per la seva banda, amb un programa explícit que digui que es presenten per proclamar-la si guanyen, no caldrà ni anar a votar en referèndum. Senzillament el Parlament estarà legitimat per fer la Declaració d'Independència i punt.

Aleshores ja no parlaríem de procès d'autodeterminació o l'eufemisme dret a decidir -ja que aquesta va ser l'opció guanyadora el novembre del 2012 no ho oblidem... i Espanya no l'ha volgut assumir estalviant-nos i estalviant-se la prolongació d'aquest tema que -reconeguem-ho: ja cansa una mica sí.

Vull recordar que un canvi de règim o d'estatus polític por arribar de moltes maneres. Per exemple: Espanya va convertir-se en una República gràcies a unes eleccions municipals on les candidatures republicanes van arrasar a les ciutats i la gran majoria de capitals de província. Però segurament la gent no sap que a les eleccions del 1r d'abril del 31 realment van guanyar els monàrquics gràcies al vot rural. Quina legitimitat tenia la Monarquia després de la Dictadura de Primo de Rivera, però, per continuar quan a Madrid, València, Barcelona, etc la població massivament havia votat per la República i era vox populi que el vot rural estava manipulat pels cacics?

El 5 de Maig hi ha eleccions municipals. D'una banda a Espanya amb el fenómen de 'Podemos' (però no només) i a Catalunya amb el moviment sobiranista, es planteja que molt han de canviar les coses per què el mes de maig el mapa electoral hagi canviat dràsticament i efectivament ens trobem davant una inevitable onada popular en dues direccions que, per primer cop en decennis, serà divergent a banda i banda de l'Ebre. Perquè la desconnexió mental de Catalunya respecte a Espanya és ja irreversible.

Per tant dir que això s'ha acabat i que el dia de 9-N no passarà res és aconformar-se amb la petitesa de la immediatesa i la comoditat de no molestar-se a veure els fets en conjunt.

Pere Cardús a VilaWeb comença el seu article avui dient una cosa essencial en què hi hem de parar esment, la copio tal qual:
"Els catalans som tan agosarats que volem fer una cosa que no ha fet mai ningú: començar un procés d'independència amb un referèndum davant d'un estat no democràtic. No ho ha fet mai ningú. Es pot començar un procés d'independència amb un referèndum quan l'estat d'origen accepta de col·laborar-hi —el cas d'Escòcia i Regne Unit. Amb col·laboració, l'ordre és referèndum primer i proclamació d'independència després. Si l'estat d'origen no hi col·labora i vol impedir l'exercici del dret d'autodeterminació, l'ordre és diferent: declaració d'independència, obertura de negociacions o mediació internacional i, finalment, referèndum".
Bon dia!

APUNT DEL DIA -27: Aquí la única veritat és que Espanya ha prohibit una votació.

Qualsevol altra hipòtesi ens aboca a seguir el joc dels que sabem que han perdut la batalla per incomparecència. Bé, si ens atenim als fets les imatges de la Plaça de Catalunya ahir al costat de les de la V no tenen color. I ara resultarà que del que passi aquests dies la culpa la tindran els partits proconsulta, els catalans que sempre ens barallem entre nosaltres o la manca de decisió davant d'una decisió dràstica, impositiva, impròpia de demòcrates i d'un país homologable internacionalment. 

L'anomalia es diu Govern d'Espanya, actitud intransigent de la mesocràcia messetària i intol.lerància davant la diversitat d'aquests dos actors. La resta és fer volar coloms i donar-los una alegria gratuïta. No hi haurà consulta el 9-N pels vents que bufen d'allà no pas per alguna cosa que ha passat aquí.
Jo crec que la foto del 9-N ha de ser la de gent fent cua per votar davant de col.legis electorals. Tan fàcil com això. I no els posem tant fàcil de fer la bestiesa de convocar la consulta saltant-nos la prohibició i donar-los la foto que busquen: els mossos d'esquadra, la policia catalana, havent d'obeir en funció de les seves competències les ordres rebudes del Govern Espanyol.

No, la foto ha de ser gent pacífica, a una hora determinada -proposo abans del vermut amb la baguet sota el braç, o el tortell- fent cua davant dels col.legis electorals, tancats i barrats. I que la Generalitat de Catalunya, igual que ha fet el pas de continuar emetent l'anunci de promoció del 9-N que passa a anegre i informa de la prohibició, cursi uns enormes bans, visibles per tot el món, que apareguin a cada col.legi electoral la nit anterior.

APUNT DEL DIA -28, sobre la Fiesta Nacional (Española por supuesto).

De la mateixa manera que expotències imperials com França celebren la presa de la Bastilla, 14 de Juillet; la proclamació de la República -2 de Juny a Itàlia- o, senzillament no en tenen de festa 'nacional' (cas del Regne Unit) en això Espanya, is different, també. I ens han fotut amb vasel.lina constitucional el que commemora el desfici de la colonització d'Amèrica, l'anomenat 'día de la raza' i una festa cristiana -visca la igualtat i lliberta de cultes- com a dia festiu.
M'atreveixo a fer un pronòstic. Els esdeveniments van tan ràpid que, estic segur, l'any vinent, alguna cosa haurà canviat tant rotundament i estarem immersos en un procès constituent (a nivell català com espanyol) per tal que dilluns 12 d'octubre del 2015 sigui, com pertoca a un país laïc, de tradició democràtica i antiimperialista, un senzill dia laborable. N'estic segur, fixeu-vos...

Feliç diumenge normal i corrents.

APUNT DEL DIA -30:

La única novetat és que tot continua igual.
Bé, en un clar exercici de marca Espanya i després de la defunció de Montesquieu fa uns dies, ahir vam saber que el jutge Santiago Vidal serà expedientat, suspès de feina i sou, per haver-se dedicat a elaborar una constitució catalana amb un grup d'amics en les estones lliures.
No són més cafres perquè les banyes del toro que encarna les essències pàtries espanyoles tenen un límit físic imposat per les lleis de l'evolució de Mendel.
Bon cap de setmana a tothom.

dijous, d’octubre 09, 2014

APUNT DEL DIA -31: cronòmetre enrere per l'Espanya de l'statu quo i el Règim de la Restauració Borbònica..

.
Hauríem d'estar debatint els pros i contres del SÍ-SÍ, EL NO O EL SÍ-NO. I estem discutint si interessa o no una consulta il.legal, al.legal o paralegal. Fer el joc a això és donar legitimitat a un Tribunal que té els dies comptats.

Tothom sap que l'única forma que té Espanya de sortir d'aquest laberint és reformar profundament l'estructura institucional i territorial. A les bones o a la contra. I és qüestió d'un parell d'anys màxim, ja que de les successives eleccions previstes pel 2015 sortirà un mapa polític nou en què, si no es produeix la vergonya d'un pacte d'estat dels dos partits dinàstics, PP i PSOE, no quedarà res com estava, no hi haurà tutia, s'haurà de refer tot.

Tant costa acceptar aquestes 2 realitats:
-Catalunya acabarà votant, d'una forma o altra en qüestió de mesos. El cuánto peor mejor que semblen procurar els dos partits conjurats per evitar l'exercici de la democràcia se'ls girarà com un bumerang.
-Per què no es posen ja mans a l'obra per procedir a les 2 reformes estatals indefugibles, ara que encara tenen la legitimitat parlamentària de la majoria de 2/3 entre els dos grans partits per fer una reforma intel.ligent i una voladura controlada (per ells) d'aquest sistema?

És la mentalitat espanyola taurina i autoritària: o conmigo o contra mi, Santiado y cierra España.

Vaig veure ahir El Debate de la 1 i em va semblar demencial com encara giren en la seva nòria particular d'avantposar una Constitució que fa aigües per tot arreu davant de la realitat desbordant que com una presa que es va omplint i està a punt de vessar ha eclosionat en forma de tota mena de fenòmens que denoten la fi del Règim de la II Restaauració Borbònica: des del moviment 15-M a la manca de suport popular a la monarquia o el canvi històric de l'autonomisme cap a l'independentisme de les classes mitges catalanes fins l'aparició de tendències populistes com no s'hi veien des dels anys 20, sigui per la dreta com l'esquerra.

El veritable rellotge de l'Espanya actual és que no saben o no volen veure que el cronòmetre ja corre endarrere. El que passa és que encara no sabem quina és la data clau. A Catalunya, res no serà igual després del 9-N. Passi el que passi. I a tot l'estat, tant costa acceptar la realitat, tota?

APUNT del dia -32, la FRIVOLITAT de la política actual.


No sé si votarem el 9 de novembre ni en quines condicions. Sí sé que tots sabem que a partir d'allà tot continuarà igual i a velocitat de creuer -o a vela que va dir Mas...- perquè el famós problema català no s'haurà resolt sinó més aviat complicat. L'any que ve hi ha eleccions municipals, generals i, previsiblement, catalanes avançades i encabat el panorama -els mapes de colorins estil Trivial Pursuit de les cambres, consells municipals, províncies, juntes regionals, etc., haurà fet un canvi espectacular.

2015 serà un any clau, històric, per començar a veure el final d'aquest túnel de la crisi i de la inestabilitat. O no. O per saber de quin mal hem de morir.
El nou ZP del PSOE continua fent bajanades, dient frases buides que l'endemà ha de contradir, somrient amb la mandíbula profidén i participant o trucant (!) a programes de Telecinco.

El president del Govern és un gran lector del Marca i un fidel practicant del rotllo gallec de deixar que les coses funcionin soles, com el seu predecessor aquell que va controlar el país 40 anys de res (...) i que deia 'hagan como yo, no se metan en política".

La gran regeneracionista Rosa Díez cada dia participa en alguna entrevista on deixa anar una catalanofòbia i un ressentiment fins i tot per aquells que pensen com ella i ofereix com a gran programa per a 7'5 milions d'electors potencials que vol tenir, els catalans, que tot continuï igual. Gran regeneració sí senyor!
Rivera i els paradoxals Ciudadanos quan desembarquen a Espanya són els millors catalanets del món, però quan volen estendre el seu partit per la resta de 'regiones' es troben que són tractats justament com a sospitosos per ser catalans. Curiós no? Que el partit de Catalunya més defensor d'Espanya no tingui connexions amb cap altre partit ni grupuscle dins el país on malden per mantenir-nos i on són convidats a totes les tertúlies en nom de 'tots' (!) els catalans, la minoria silenciosa ja sabem...

Ens podríem trobar que, el que no va aconseguir el perill de la prima de risc, la intervenció de la UE, ho aconsegueixi l'actual panorama institucional i polític. I un bon dia vinguin els homes de negre per posar ordre a la frivolitat i vaqüitat que semblen decorar la política celtibèrica. Feta a partir de les tertúlies de la tele i la ràdio i que impulsen els polítics a dir floretes cada dia no importa si tenen sentit. N'he sentides de grosses quasi a diari.

El nou ZP s'endú la palma, els polítics del PP ja acostumen a ser uns fatxendes sense remei, millor no comento les declaracions tavernàries de la Díez de l'UPD i, també, sí, també, n'he sentit alguna al contertuli favorit de La Sexta, el "líder" de Podemos, que un dia diu una cosa i l'endemà apareix un dels "no líders" -són assamblearis però al tal "líder" el veig tractat amb una mena de culte a la personalitat que alucina vecina amb els estalinistes de vella escola...- dient tot el contrari. Podem a Catalunya no sé encara què és, autodeterminista, sí, no o tot el contrari?

Jo, si fos un càrrec de la UE estaria seriosament preocupat de la deriva que agafen els polítics dels partits espanyols davant els 3 reptes i afers cabdals que els haurien de portar de cap: la corrupció, la crisi i el problema de Catalunya.
Jo demà mateix enviava els homes de negre a posar ordre. Clar que l'actual política brusel.lenca té un nivell que pa' què -que diríem en una tertúia d'aquestes tan maques que decoren el plasma nostre de cada dia tothora.

PS: Diran, i la política catalana, Albert, no és frívola? Per descomptat: és normal que un partit convidi a un altre que no és al Govern a integrar-se'n? El numeret de la CUP d'ahir em va semblar insuperable. I el marejar la perdiu amb el que tothom sabem -que no votarem en condicions el 9-N i que anirem a eleccions anticipades- d'ERC i CiU em comença a semblar rocambolesc.

Per no dir que trobo insultant que els dirigents d'UDC i ICV-EUiA donin llibertat de vot als seus electors a la segona pregunta del Referèndum (que aquí em metaforitzat amb el rar nom de "consulta".... No és molt fort que donin llibertat sobre una cosa que es té per se ja com a ciutadà? Tracten de ximples els seus electors o què?

dimarts, d’octubre 07, 2014

APUNT DEL DIA -33 pel 9-N. L'EBOLA ENTRA A EUROPA PER MADRID


La mínima possibilitat, remota, improbabilíssima en veient els protocols, precaucions i les vestimentes del personal que s'hi dedica, d'una infermera d'un país occidental de ser contagiada de l'ebola ha estat consumada a Madrid. Per increïble que sembli així és. No dono crèdit que en un sistema sanitari d'Europa això hagi pogut succeir. Ni tampoc a l'al.lucinant conferència de premsa de la inefable ministra del ram, la Mato, encausada virtual per la trama Gürtel. Per aquests casos la justícia espanyola es pot prendre unes cañas, tapes i risses i fins i tot una tarda de toros a Las Ventas i aquí no passa res i aviat farà un any. Per un referèndum van tornar corrrents a la capital des de les cacerías respectives per firmar el que ja havia deixat preparat un altre clàssic, el súper-progre-per-ser-de-dretes-ex-alcalde-de la Villa y Corte i exministre Gallardón.

La Mato, ara, dimitirà? No crec, demà al matí Rajoy rebrà puntualment el dossier de premsa sobre el Marca i comentarà la jugada esportiva del dia amb el seu equip entre els que no falten catalans de socarrel com un tal Moragas que el té informat del que passa a Catalunya a la seva manera -aquella que transcorre de Diagonal amunt i Sant Cugat avall, entre el Real Club de Tenis, el de Polo, el Círculo Ecuestre. La Catalunya real i silenciosa...

Un cop més, i ja van..., els titulars dels telediarios ens deixen una meravellosa estampa castissa que fa fregar-se els ulls als corresponsals, ja darrerament,estupefactes, de la premsa internacional. Serà que les tapes i vinos de Madrid no els fan oblidar que una cosa és la feina i un altra els plaers mundans. No, deuen ser capquadrats dirà la premsa de la capital y 'nos han cogido manía'...

No són més bèsties (adjectiu que els escau de meravella en aquest cas) perquè no entrenen...

dilluns, d’octubre 06, 2014

APUNT DEL DIA -34, el diari ELPAIS llença un edició digital en català.


Quan el diari El País inicia una edició en català vol dir que, si més no, alguna cosa comencen a comprendre des de Madrid, fonamentalment des dels sectors demòcrates, almenys, de la capital de l'Estat. En el fons penso, com molta gent, que el clam democràtic de la majoria de la població catalana es basa en un reclam per la dignitat i el respecte. Des de l'Espanya 'oficial' s'ha faltat massa al respecte i la dignitat dels catalans. Només cal llegir les opinions publicades recurrentment a la majoria de mitjans audiovisuals, escrits i digitals de Madrid. Habitualment parlen dels catalans -tots, independentistes o no, catalanoparlants o no- com una anomalia que calia diluir -i si cal empetitir- no fos cas que aquests rebels catalans crein escola i apareguin "rebeldes" a València, Mallorca -que ja n'hi ha i no pocs- sinó també a Galícia, Astúries, Aragó... una nacionalidad histórica ya basta, pero 17, que diria la inefable Rosa Díez, !ya es demasiao! O allò que se'ls escapa de tant en tant: "con esos regionalismos se nos va al garete el negocio" quan els parla l'inconscient als de la casta de les 100 famílies del barri de Salamanca.
En el nostre cas l'objecte essencial per diluir és sempre la llengua catalana. Sense menystenir la manipulació demencial i desinformació amb què tracten l'escandolosa solidaritat fiscal que fa intolerable el drenatge fiscal a què estem sotmesos i, també, el despreci com des de la caverna d'extrema dreta es tracta tot allò que els arriba dels catalans, incloses les ofertes de pacte i d'entesa. Així doncs, en aquesta llarga partida, l'edició digital de elpais.cat és una bona notícia. Perquè no deixa de ser simptomàtic que, almenys, comencen a plantejar-seque han de fer alguna cosa més que 'caure'ns bé' (a la zapateriana manera) i que, per tant, calen gestos si volen que una certa idea alternativa d'Espanya tingui cabuda. No sé si arriben a temps d'una tercera via que aturi la desconnexió mental de la societat catalana -ja que El País fa anys que no para de perdre lectors a Catalunya i actualment la seva presència als quioscs és poc més que testimonial.
Celebro per tant que el 'diario global en español' obri edició en català al costat de la que ja té en portugués i la internacional en anglès. És més que un detall, és posar el català a l'altre costat de l'altra gran llengua ibèricoromànica. Ja que feliçment el català és parlat i entès -si més no entès- per la mateixa quantitat de persones que viuen i parlen en portugués a Portugal, uns 10 milions si fa no fa. Poca broma doncs quan es parla del català com una llengua 'minoritària' com si el parléssim 4 gats com el bretó, el gaèlic o el cors.

diumenge, d’octubre 05, 2014

APUNT DEL DIA -35 FINS EL 9-N. Tenim un tresor que es diu MNAC.

 En aquest lloc-espai-temps afortunat-malaguanyat (cadascú esculli el seu bàndol) que ens ha tocat viure passen coses sensacionals, increïbles, que són un luxe. Com per exemple que en plenes retallades i en un país que vol tirar per on sap o vol o voldria i no importa si el deixaran fer..., hi ha gent (som la majoria vull pensar...) que tira del burro en el seu dia a dia fent la feina que li ha tocat en sort o dissort o li han encomanat i, per exemple, resulta que al MNAC acaben de posar al dia una nova visió de l'art des d'un punt de vista heterodox, innovador, rescatant del magatzem coses que feia anys que no s'exposaven.
Molts de nosaltres hem anat al Louvre, al British Museum, al Metropolitan i tants i tants museus de les principals ciutats del món, quants de vosaltres fa anys (o no ho heu fet mai i us renyaré...) que no visiteu el MNAC?
Per tot això avui voldria convidar-vos a visitar el MNAC que aquests dies ha inaugurat una nova mirada a la que és la nostra millor col.lecció d'art (la millor del món en art medieval) i, segurament, entre les deu millors del món en art retrospectiu. Qualsevol primer diumenge de mes (avui) l'entrada és gratis i, si més no, no pot ser que tinguem aquí aquesta meravella de museu i no li fem cas: http://www.museunacional.cat/ca

divendres, d’octubre 03, 2014

APUNT DEL DIA -36 PEL 9-N

Els que no tol.leren ni tan sols l'existència de l'autonomia vigent diuen que el Parlament i la política catalanes només giren entorn del 'tema'. Doncs bé, ahir es va aprovar una llei pionera a Espanya i a bona part d'Europa, amb les degudes excepcions recurrents de Dinamarca i Holanda (estats que orbiten sideralment per petits i innnecessaris segons les teories de Margalló y la tropa cavernària). Des d'avui a Catalunya l'homofòbia és un delicte. És a dir, si et diuen 'maricón' a Fraga o Vinaròs espavila't com puguis. Si t'ho diuen a Lleida o Tortosa, pots xiular i anar-te'n a la comissaria a interposar una denúncia. Des que es publiqui aquesta llei al DOGC Catalunya serà una mica més justa, igualitària i, per un 10 % de la població pel capbaix, més lliure.

dijous, d’octubre 02, 2014

APUNT DEL DIA -37 PEL 9-N.

Diumenge van caure precipitacions de l'ordre de 100 a 150 mm. en menys de 24 hores a bona part de Catalunya. Des d'aleshores la flamant línia de gran velocitat Barcelona-París resta interrompuda al trànsit a l'alçada (soterrània) del riu Ter. riu conegut per les seves terribles inundacions contrastades fefaentment per les dades climàtiques. Siguin les del Servei Meteorològic de Catalunya creat el 1921 per Eduard Fontseré  com les de la posteriorment creada AEMET (Agencia Estatal de Meteorología) quen han donat peu  a les sèries meteorològiques de Girona i la seva rodalia que demostren que la torrencialitat i la intensitat de la pluja allà són, insisteixo, contrastades científicament i, per tant, haurien d'entrar coherentment en qualsevol estudi previ, licitació i d'execució d'obra pública. 

El cas és que a la primera de canvi, una pluja forta PERÒ NO EXCEPCIONAL, se'ls ha inundat la línia. I què ha passat? Ha dimitit algú? No pas. L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) del ministeri espanyol de Foment ha demanat la intervenció de l'Exèrcit per buidar l'aigua acumulada al llarg d'un quilòmetre de les vies del tren d'alta velocitat a Girona, que ha arribat a arribar als set metres d'altura. Pregunto, algú s'imagina el túnel de l'Eurostar entre Londres i París inundat per una pluja forta a Normandia o una maregassa a la Mànega fora de sèrie? No, oi? Algú s'imagina que per solucionar un problema d'aquesta índole a França o la Gran Bretanya haguessin de recòrrer a l'Exèrcit? No, oi?

Acabo, i que cadascú extregui les seves conclusions: el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas, ha afirmat que la causa d'aquesta inundació de les vies seria que el temporal de pluja de diumenge i dilluns hauria enderrocat un mur de contenció. Ribas ha lamentat que aquesta paret -que separava un rierol de les vies- ha estat construïda AMB TOTXOS i sense estar subjectada "per cap part", així que ha avançat que l'Ajuntament de Girona ha sol·licitat a Adif les certificacions de l'obra de l'AVE a la ciutat.

De nou 'Marca España', el mateix estat que es permet donar-li lliçons de construcció d'infrastructures a Barack Obama o fer-se càrrec de la reforma del Canal de Panamà amb conseqüències de tots conegudes: endarreriment, encariment i deteriorament de l'obra.

APUNT DEL DIA, QUEDEN 38 DIES PEL 9-N,

Avui parlo del projecte de pressupostos de l'Estat pel 2015:
El govern espanyol ha retallat de forma dràstica la inversió a Catalunya. Enguany l’executiu de Rajoy destinarà a Catalunya només un 9,5% del total de la inversió estatal, un 1,5% menys que l’any passat, quan va arribar a l’11%. En tots dos casos, la inversió era molt inferior del que hauria de ser, posant-ho en relació amb el PIB català. És MÉS, EL GOVERN QUE DIU QUE CATALUNYA SE SALTA LA LLEI CONVOCANT UN REFERÈNDUM IL.LEGAL, SE SALTA A LA TORERA UNA LLEI ORGÀNICA QUE DIU QUE HA D'INVERTIR EL 17 % EN INFRASTRUCTURES DURANT 8 ANYS. Aquesta Llei Orgànica Espanyola es diu Estatut (retallat) de Catalunya del 2006... Catalunya rebrà d'aquesta manera en els pròxims pressupostos el percentatge més baix d'inversió estatal en els darrers 17 anys. És una discriminació en tota regla, que no té cap mena de sentit.
Som dominats i controlats per un estat que ens va en contra, amb accions que acaben repercutint en l'atur i la precarietat. Els números canten. Espanya ens ignora i va a la seva, i allà ningú no ho critica. On és l'esquerra (oficial) espanyola quan s'omple la boca dient que tots som iguals i que 'un ciudadano no es más ni menos por vivir en una u otra comundiad..."?.
Senyor Iceta, té alguna cosa a dir d'això? Esperem la tercera via encara o hem entrat en via morta ja?

APUNT DEL DIA, QUEDEN 39 DIES: Espanya viu aliena a Montesquieu quasi 3 segles després.

Lamentable.
I és que Rajoy s'ha erigit avui com a governant i jutge, confonent dos poders (executiu i judicial) que no és recomanable que visquin amb tanta connivència
En el seu discurs després de la reunió extraordinària del Consell de Ministres d'aquest matí, Rajoy ha repetit fins a deu vegades que la consulta convocada pel president Mas és il · legal sense esperar que el Tribunal Constitucional es pronunciï. Pot ser una disposició política il.legal abans que un tribunal l'hagi jutjat? En quin paper deixa la condemna ferma de Rajoy als membres del Tribunal Constitucional? Tenen realment marge de maniobra i llibertat d'acció dels dotze magistrats de l'alt tribunal o la sentència ja està dictada per endavant?
La premsa internacional s'ha fet càrrec de seguida d'aquesta arbitrarietat. 'Marca Spain'...

QUEDEN 40 DIES PEL 9-N, APUNT DEL DIA:


Qui honestament no reconegui que anit Mas es va menjar amb patates a la 'perspicaz y sagaz' periodista súper progre Ana Pastor, és que necessita una lliçó de periodisme: la primera, diferenciar entre opinió i informació. La segona seria que en la pregunta no hi hagi intenció ni apriorisme. I de l'Otero, dirria que tot perfecte si no fos perquè estic cansat de la cantinel.la de la gent que per fer-se la simpàtica a la resta d'Espanya des de Catalunya estant diuen "soy muy barcelonés", com si això fos garantia de fer-te perdonar el pecat original de viure en una ciutat que es projecta al món, té 'marca' i no necessita passar per la 'capital' per actuar com una ciutat 'alfa'.

A qui pertanyen les obres d'art?

Us heu preguntat mai a qui pertanyen les obres d'art? És una pregunta que em faig sovint quan estic en un museu, gal.leria, exposici...