APUNT DEL DIA -34, el diari ELPAIS llença un edició digital en català.

Quan el diari El País inicia una edició en català vol dir que, si més no, alguna cosa comencen a comprendre des de Madrid, fonamentalment des dels sectors demòcrates, almenys, de la capital de l'Estat. En el fons penso, com molta gent, que el clam democràtic de la majoria de la població catalana es basa en un reclam per la dignitat i el respecte. Des de l'Espanya 'oficial' s'ha faltat massa al respecte i la dignitat dels catalans. Només cal llegir les opinions publicades recurrentment a la majoria de mitjans audiovisuals, escrits i digitals de Madrid. Habitualment parlen dels catalans -tots, independentistes o no, catalanoparlants o no- com una anomalia que calia diluir -i si cal empetitir- no fos cas que aquests rebels catalans crein escola i apareguin "rebeldes" a València, Mallorca -que ja n'hi ha i no pocs- sinó també a Galícia, Astúries, Aragó... una nacionalidad histórica ya basta, pero 17, que diria la inefable Rosa Díez, !ya es demasiao! O allò que se'ls escapa de tant en tant: "con esos regionalismos se nos va al garete el negocio" quan els parla l'inconscient als de la casta de les 100 famílies del barri de Salamanca.

En el nostre cas l'objecte essencial per diluir és sempre la llengua catalana. Sense menystenir la manipulació demencial i desinformació amb què tracten l'escandolosa solidaritat fiscal que fa intolerable el drenatge fiscal a què estem sotmesos i, també, el despreci com des de la caverna d'extrema dreta es tracta tot allò que els arriba dels catalans, incloses les ofertes de pacte i d'entesa. Així doncs, en aquesta llarga partida, l'edició digital de elpais.cat és una bona notícia. Perquè no deixa de ser simptomàtic que, almenys, comencen a plantejar-seque han de fer alguna cosa més que 'caure'ns bé' (a la zapateriana manera) i que, per tant, calen gestos si volen que una certa idea alternativa d'Espanya tingui cabuda. No sé si arriben a temps d'una tercera via que aturi la desconnexió mental de la societat catalana -ja que El País fa anys que no para de perdre lectors a Catalunya i actualment la seva presència als quioscs és poc més que testimonial.
Celebro per tant que el 'diario global en español' obri edició en català al costat de la que ja té en portugués i la internacional en anglès. És més que un detall, és posar el català a l'altre costat de l'altra gran llengua ibèricoromànica. Ja que feliçment el català és parlat i entès -si més no entès- per la mateixa quantitat de persones que viuen i parlen en portugués a Portugal, uns 10 milions si fa no fa. Poca broma doncs quan es parla del català com una llengua 'minoritària' com si el parléssim 4 gats com el bretó, el gaèlic o el cors.