La fam

He fet una petita reflexió per una petita pràctica de classe i he pensat que la podria posar aquí també.

De tots els problemes que hi ha al món el més greu de tots és la fam, més que la pobresa, perquè l’alimentació és la base de la vida, sense ella, no podem fer res; al cap i a la fi és obvi, tots ho sabem. Però potser perquè és una obvietat no hi pensem mai. És com tot, valorem les coses quan no les tenim o les trobem a faltar. I justament la fam (pobresa) és la causa d’altres problemes a nivell mundial (terrorisme, incultura, fanatisme, epidèmies, etc).

Tots sabem que la fam té solució. No falten aliments, sense anar més lluny, consumim uns vintena de vegetals quan en realitat les espècies aptes pel consum humà en són 270.000. Per tant, la culpa és dels rics i sobretot als qui interessa que hi hagi fam. Encara recordo quan EEUU va començar amb les missions a Mart... quan un dia van comentar: amb tots els diners que es gasten en una missió d’aquestes, es podria erradicar la fam arreu del món. I finalment la primera missió a Mart va ser un fracàs, així que ni missió a Mart ni res, al final allò va ser un malbaratament dels diners insultant. I total, què coi han de fer a Mart si el seu propi planeta està tan malalt? Si és que en el fons la Terra és un ésser viu que té una malaltia causada per un virus anomenat homo sapiens sapiens, i el dia que es curi, ja sabem quin serà el nostre destí, o es cura o la matarem.

Però bé, no siguem tan catastrofistes. Això sí, el que ens hauria de fer reflexionar també és que en el fons són gent feliç, amb poc ja es conformen, per tant, al primer món, moltes de les coses que tenim són realment necessàries per la felicitat? Jo crec que amb la meitat del que tenim ja faríem.

L’únic problema que veig a tot plegat és el tema dels recursos. Imaginem que un dia els països més rics del món, multinacionals, dictadors de països pobres, etc etc etc fan un pensament i diuen que això no pot continuar així i que cal erradicar la pobresa. D’acord, genial, però i els recursos?? El 3r món mai podrà viure com nosaltres perquè no seria sostenible per la Terra, per tant, caldria trobar el punt intermig. Aleshores ve la gran pregunta... Estaríem disposats a rebaixar el nostre gran benestar per acabar amb aquesta permanent desigualtat i salvar la Terra del desastre? Per mi que, si això passa, com sempre, ja serà massa tard.

La ciència també ha de tenir un paper molt important. Per exemple els transgènics. La idea de transgènic és una meravella: canvia la seqüència de gens d’un vegetal, per exemple, i fer que els fruits o siguin més grossos, o que en produeixi més, o que pugui arrelar en terrenys més secs, humits... Ara, després cal veure si es patenten aquests productes. Veus? Ja tornem al principi, si és que la culpa és nostra.

Ah, i un tema que cal deixar a part és el de la moral. Tot el que sigui solucions als problemes, és igual si és una cosa antinatural, no ètica, anticristiana, o el que sigui... Bé, és la meva opinió, tampoc sóc tan radical...