In/Formació, bloc de l'Albert Pérez Bea

Fa una setmana que he tornat de Grècia, tinc per a un bon article, moltes impressions, idees, sentiments i observacions que fer. Però necessito "cubar-ho" tot una mica, durant la placidesa del que queda d'agost..., abans de posar-m'hi. Aquesta és la foto del passat 18 de juliol a l'Acròpolis, després de dos anys gairebé... D'aquesta estada em queda la curiosa assistència, tot un luxe-honor-plaer-experiència, que només es pot viure un cop cada dos anys, a l'encesa de la flama olímpica amb motiu de la celebració dels Primers Jocs Olímpics de la Joventut, el proper setembre a Singapur. Darrere al Teatre d'Herodes Atticus el 2 d'agost del 2008: I aquesta era la imatge del 28 de juny del 1998:

Aquest desembre s'acaba la primera dècada del segle XXI. Podem, doncs, fer un primer balança de com s'han comportat els hiverns durant els darrers 10 anys. Aquest novembre es parla de nou de canvi climàtic, tot perquè resulta que tenim un novembre una mica més càlid del normal i més sec. No res que no hagi passat abans. Però en el supòsit que això volgués dir que anem a tenir un hivern anòmalament càlid, us convido a relativitzar molt l'estat d'ànim i com sempre gràcies a les dades, que mai no enganyen. Vull recordar que si comptem desembre, gener i febrer com a mesos hivernals, en la darrera dècada -per fer 10 anys comptaré l'hivern 99-00- dels 12 mesos de l'any justament els únics en què ha baixat significativament la mitjana són novembre, desembre i febrer. D'aquests 30 mesos d'hivern des del desembre del 99: 14 han tingut mitjanes inferiors d'almenys 0'5 º a les respectives i 10 de superiors a les respectives mitjanes d'almenys 0'5 º....

La sensació que tinc de tornada de les vacances és que, en tornar, m'he equivocat de país... o d'època. O, les dues coses? Sembla que més que tornar de vacances estic de 'retorn al passat', m'explico. Per començar feia anys que no sentia parlar de la Falange i quan me n'assabento que encara fa de les seves i de què encara no els han aplicat la Llei de Partits com tocaria només llegint els seus estatuts o repassant la seva 'democràtica' història és perquè han convocat una manifestació. Qui els ha vist! Els que fa 30 anys prohibien manifestar-se, ara van darrere una pancarta i -molt em temo..- amb els bastons amagats dessota. Diria que la Falange almenys hauria d'estar al nivell d''altres partits il.legalitzats de terres basques, per posar un exemple, no? Doncs no. No només això sinó que quan hi sento a parlar del partit fundat per Primo de Rivera és perquè vénen a manifestar-se contra una consulta democràtica no vinculant i que, en un país nor...

Des de l'1 de gener han passat 3 mesos llargs i aquest hivern ha continuat la "cascada" de notícies que indiquen que estem dins d'una caixa negra . Sabem que un moment donat va començar "la crisi", ens diuen que hi sortirem, sembla que estan prenent decisions -com ara a la Cimera del G-20 a Londres - però, certament, desconeixem l'abast de canvis en el sistema sócio-econòmic que, de ben segur, canviaran bona part de les convencions en què ens hem mogut des de la II Guerra Mundial -almenys... La crisi i el seu origen Per a molts economistes la famosa crisi financera d'aquests últims mesos és la més greu que el sistema capitalista ha sofert des del 'crac del 1929'. Ignacio Ramonet, director de 'Le Monde Diplomatique' , la compara al que en l'esfera política va significar la caiguda del mur de Berlín, tot i que en aquest cas el model que s'enfonsa és el de Wall Street. La sotragada va començar a manifestar-se fa poc més d'u...

Massa coses comencen a semblar quotidianes, normals, normals i corrents Això si: en un context de superficialitat generalitzada (Baudrillard parla d'un procés de banalització mundial), acabem per acostumar-nos a tot... I aquest 2008 que ha acabat ens ha acostumat a la "crisi". Tot, de cop és culpa de la crisi. Durant "els anys bons" no poques coses eren il.lògiques, supèrflues, innecessàries. I ens havíem, aleshores, malacostumat. Aquest 2008 ha significat una clara inflexió. Benvinguda sigui. Almenys per mi. Susan Sontag explicava que al trobar-se en un carrer de Los Àngeles amb Wim Wenders li va preguntar què feia un home tan cult com ell en un país on pràcticament no existia la cultura. I Wenders va respondre: "Imagina vostè major felicitat que viure en un món sense cultura!". Es referia, en efecte, a un alliberament orgànic, física i mental, del pes de la cultura, de la cultura de pes. Alliberament del subjecte de la cultura profunda, autoritzada p...

Finalment la tardor se'ns ha plantat aquí amb tota la seva bogeria. Primer la pluja, després un fred fora del normal -amb neu fins i tot al Tibidabo- i ara els temporals de mar. Avui he fet aquest vídeo -de molt mala qualitat- a la platja de Badalona, amb el clàsic "Pont del Petroli". Parlen molt del canvi climàtic, però la certesa és sempre inconcreta. Dimecres passat a la una del migdia, d'un 29 d'octubre no oblidem-ho!, al centre de la ciutat hi havia 6 º . Temperatura que, en tot cas, seria pròpia d'una matinada del ple hivern. La tempesta d'aquest migdia a Badalona ha estat ràpida i fugaç, però d'una violència notable. De fet aquests dies Barcelona té un temps plenament "britànic", plou, surt el sol, bufa vent del nord, ara del sud, ara plou un altre cop durant hores, torna a a aclarir-se, un dia fa fred i un altre torna a fer temperatures de prop de 20 º. La natura està desestabilitzada aquests dies de Tots Sants. Una mica com els ...

Cases "victorianes" a Chelsea, Londres. Tornem a abans de la Revolució Industrial? De què han servit els darrers 100 anys de conquestes socials i drets civils? El 1991, quan l' URSS va desaparèixer, la gran majoria dels sociòlegs i comentaristes polítics va pensar que el Capitalisme havia triomfat definitivament sobre el Comunisme . El sistema econòmic-polític representat pels Estats Units, Europa Occidental, les antigues colònies britàniques, Japó i els països de la Conca del Pacífic havia produït clarament una vida millor per als seus ciutadans que el comunisme soviètic i les diverses dictadures asiàtiques, africanes i llatinoamericanes que havien imitat moltes de les característiques organitzatives i ideològiques del món soviètic. Els anys de plom, els anys 70, van veure una successió de revolucions i contrarrevolucions (Xile, Cuba, Nicaragua, El Salvador, Vietnam, Afganistan, El Congo, Etiòpia...) en què, clarament, la partida la va guanyar el Capitalisme en el seu...