Wikipedia

Resultats de la cerca

dimarts, de gener 17, 2006

Reflexió d'un jove desemparat

Europa, poc més de 700 milions d'habitants. Vist així un es pot quedar més o menys igual, però la tendència demogràfica d'Europa és molt diferent de la resta de països desenvolupats del món. Curiosament, alguns de la resta de països desenvolupats són "gairebé" tan extensos com Europa, i diem Europa des d'Azerbaidjan-Txetxènia-Moscou, passant pel Caucas-Turquia fins a les Açores. Si ens fixem, comparem Europa amb països com EEUU o Austràlia... I no hi ha per menys, és un continent petit.

Què passa aquí? Doncs que estem estancats. Almenys fins fa 8 anys la població europea no creixia. La fecunditat, des de mitjans dels 70 està en caiguda lliure i l'esperança de vida tot el contrari. Això el que comporta és un augment de la taxa de mortalitat. Però què irònic i surrealista... A l'Àfrica la taxa de mortalitat és elevada per causes de fam, pobresa, crisis de subsistència, malalties... I aquí tot el contrari, cada any vivim més, la proporció de gent gran és més alta i, és clar, a l'haver més gent gran també hi haurà més defuncions, però si la població està estancada aquest índex té tendència a créixer...

Però de cop i volta apareix la immigració extracomunitària. Com ens afectarà? Tantes crides que es feien per que tinguéssim fills i ara la piscina s'omple des de fora. Massa sobtat tot plegat? No hem tingut temps per acostumar-nos? Amb la situació laboral avui en dia és bo l'augment de la població? Encara més competitivitat? Però més població més producció? Però més producció per què? Per a que els rics siguin encara més rics i els pobres més pobres?

Això sembla el que passa amb les masses d'aire. Una massa d'aire càlida i suau, que seria el benestar i equivaldria al primer món (una massa d'aire càlida té "menys aire" i és més lleugera que una de fred-> poca població) i la massa d'aire fred al 3r. món. Al final, quan estan en contacte la tendència és que l'aire fred vagi cap al calent. Doncs això és el que està passant i passarà. Cal, doncs, un petit esforç des de les dues bandes per que aquest xoc "de masses d'aire" no acabi provocant un temible huracà. Però la tempesta potser és inevitable.

1 comentari:

Albert Pe punt Bea ha dit...

Bé. És el preu a pagar per ser rics, encara que alguns no deixem de ser una altra cosa que "pobres en casa bona".

No conviden les tendències a ser optimista. El més preocupant seria, segons el meu punt de vista, el no voler veure més enllà de nosaltres mateixos. Un dels fenòmens més ben descrits de l'època actual és el del perill de "brasilització".
Què vol dir brasilització? senzill: cada cop hi ha gent que -en les societats opulentes, i decadents!- viu millor, diposa de més i millors recursos i mitjans al preu que cada cop hi hagi més desigualtat i pobresa "encuberta".
Si els pobres no milloren en origen, vindran aquí per més que es construeixin murs de la vergonya estil Melilla o Río Grande... El que no els diuen que aquí, amb les polítiques neoliberals, vénen a afegir-se als pobres d'aquí. Com a l'antiga Roma: la decadència no es va produïr per manca de productivitat ni competitivitat ni de desenvolupament demogràfic, sinó per les inèrcies creades per la desigualtat: com més esclaus passaven a ser lliberts, aquests engreixaven les llistes de ciutadans de dret (però pobres) que havien de viure de les prebendes (el que per ells seria l'estat del "benestar social") i ja sabem com va acabar tot: el feudalisme, ja gent va començar a escapar de les ciutats i els rics van tancar-se en castells.


No sé si m'explico...

 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure...