Wikipedia

Resultats de la cerca

dissabte, de gener 20, 2007

El clima i la història

El final de la última Glaciació, porta associat el procés de civilització, urabnització i aparició de les primeres societats agrícoles i jeràrquiques socialment. La "revolució agrícola" que va acabar amb el neolític es va produir com a conseqüència de la desertificació del "Creixent Fèrtil" (Mesopotamia, vall del Jordà i el Nil) que va impulsar a les comunitats primitives a unir-se en les primeres civilitzacions històriques per a plantar cara a l'escassedat en l'economia de recol·lecció fins aleshores vigent i organitzar els primers sistemes de reg i domesticació d'animals, El "Diluvi Universal" sembla ser que no és un invent de la Bíblia.

Els paleoclimatòlegs han trobat -estudiant els anells d'arbres mil·lenaris com les sequoies de Califòrnia- rastres d'una època de grans pluges cap al 2000 AC.

-Es parla de l' "òptim climàtic medieval" en referència al període que va afavorir, per exemple, que els víkings poguessin colonitzar “Groenlàndia" (que vol dir “Terra verda”) -una illa avui en dia (encara i sembla que per poc...) més aviat blanca i fins i tot van poder navegar a bord de les seves fràgils "drakkar" a través d'un mar de Terranova (on es va enfonsar el Titanic) lliure dels temibles icebergs i "descobrir" Amèrica 500 anys abans que no pas Colom. La vinya es conreava a Anglaterra i la figuera a Alemanya... Al Pirineu i els Alps l'olivera i la vinya es conreaven amb èxit on avui en dia tot just creixen pastures per al bestiar La sortida de la foscor de l'Alta Edat Mitjana no és indestriable d'unes condicions climàtiques òptimes.


Europa, després del Renaixement, va entrar en allò que la comunitat científica anomena la "Petita Edat de Gel" i que va fer retrocedir les franges climàtiques i de cultius cap al sud, a nivells semblants als de l'època prehistòrica. És així com els escandinaus van haver d'abandonar Groenlàndia davant la impossibilitat de poder cultivar cereals i la pressió dels pobladors esquimals. El vigorós regne medieval d'Escòcia va entrar en decadència i es "va unir" a Anglaterra. Els quadres de l'Escola Flamenca (Van Eyck, Rubens) ens mostren uns paisatges gelats i les seves mortíferes conseqüències durant el segle XVII. Les cròniques angleses documenten com al 1601 els jardins de Cambridge tenien restes de gel de l'hivern anterior en ple juliol!. Durant tot el segle següent les collites van ser dolentíssimes o destruïdes per freds inusuals a la primavera i es parla fins i tot de l' "any sense estiu" en què durant 1716, a l'altre costat de l'Atlàntic, la neu va cobrir la vall del Hudson en la usualment xafogosa i gairebé tropical Nova York al juny i les collites de moresc de Nova Anglaterra es van congelar l'agost. L'agricultura a la fi del segle XVIII havia retrocedit a Europa i es va produir "la gran fam" que, entre d'altres motius, va provocar les anomenades “revoltes del pa” que van ser freqüents durant les dècades anteriors a la Revolució Francesa.
La Crisi de Finals de l'Antic Règim, segons l'historiador francès Emmanuel Le Roy, va tenir motius sòcio-econòmics tant o més que polítics i sembla indestriable del seguit de males collites ocasionades per un notori refredament del clima en aquell període. En arxius documentals francesos del segle XVII ja es parla de crisis agrícoles de subsistència que, particularment, a la Vall del Roina i el Llenguadoc van provocar l'abandonament de terres i migracions cap a llocs com Catalunya i les costes d'Itàlia. Aquí mateix, per exemple, està documentada la fundació del veïnat d'Ocata al Masnou per pobladors de la vila rossellonesa de Leucata ...

El Baró de Maldà en el seu dietari "Calaix de Sastre" ha deixat una memorable descripció dels crus hiverns i nevades a Barcelona durant el període més cru de la Petita Edat de Gel. Blocs de gel surant enfront de Montjuïc al març de 1796 i la crònica de terribles secades enmig d'onades de fred fora de lloc que avui en dia ens semblarien inimaginables. Durant la Guerra de Successió, el 12 d'octubre del 1713, en ple setge de Barcelona, el Dietari de la Ciutat de Barcelona documenta com “en est dia no y hagué cosa particular, y per haver plogut molt a la nit no vingué molt provisió y després d'un gran exut i les grans glasadas de l'hivern ab aquesta pluja se remedia un poc la sequedat”.

1 comentari:

Txell ha dit...

L’article el qual comentaré, parla sobre el clima durant la història i com ha anat canviant, els seus canvis inusuals a través de la nostra història. Comença parlant de com quan va acabar l’últim període de glaciació va portar la urbanització i l’aparició de les primeres societats agrícoles i jeràrquiques socialment. Per exemple un fet que m’ha sorprès bastant ha estat llegir com es van trobar registres de cròniques angleses dient que s’havien documentat rastres de gel als jardins de Cambridge a ple Juliol de l’any 1601 o com va existir “l’any sense estiu” a l’any 1716, a l'altre costat de l'Atlàntic, on la neu quasi va cobrir la vall del Hudson en la com a norma hi havia un juny xafogós i gairebé tropical Nova York i les collites de moresc de Nova Anglaterra es van congelar l'agost. L'agricultura durant els finals del segle XVIII va endarrerir a Europa tant econòmica com agricul i va fer que es produís "la gran fam" que, entre altres fets que van provocar les anomenades “revoltes del pa” que van ser encara més freqüents durant les dècades anteriors a la Revolució Francesa.

 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure...