Wikipedia

Resultats de la cerca

dilluns, d’octubre 22, 2007

Europa aquest estiu del 2007

Aquest estiu del 2007, hem fet una volta per Europa central. Hem aprofitat que el bitllet "interrail" ja no té límis d'edat i hem decidit que, després de patir el caos en què ha caigut Barcelona pel descontrol i ineficàcia en la gestió de les infrastructures, ens venia de gust -més que mai- gaudir de l'ordre, la urbanitat i la civilitat europees. El destí final era Praga, les parades intermèdies previstes: Estrasburg, Frankfurt i Dresden. De tornada de Praga hem parat a Budapest, Venècia i Milà. Per tornar hem agafat el magnífic ferri que comunica Gènova amb Barcelona des de fa uns anys. Tot plegat ha estat una travessia memorable i que no oblidarem mai. En companyia de l'inseraparable Gabriel Salvà hem presenciat la paradoxa que representa que allò que en diem la "vella Europa" funciona i porta velocitat de creuer i tenir un cer desencís en tornar a una Barcelona de postal on tot és aparador, estètica buida i manca de serietat i ambició.


L'espectacular skyline de Frankfurt del Main no deixa indiferent ningú, els seus habitants l'anomenen "Mainhattan". No cal dir perquè...


FRANKFURT

Ens va impressionar. Ara que s'ha parlat tant de la cultura catalana per allò del Fira, recordo que ens va deixar estupefactes com una ciutat que no és capital d'estat, que no té "cultura o llengua pròpies", que ni tan sols encapçala un dels estats federats (Länder) més influents o històrics d'Alemanya, transmet el poder i l'energia que transmet. Enlloc més d'Europa, ni tan sols París o Londres, he vist tal dinamisme, tal empenta i, sobretot, un cosmopolitisme tan desacomplexat i poc d'aparador. Sense ostentacions, ni falsos tòpics un admira que una ciutat d'una magnitud tan petita (mig milió d'habitants a escala europea i alemanya no és res) estigui tan segura del que és, el rol que ocupa (capital econòmica, de l'EURO per entendre'ns d'Europa i Alemanya) i a sobre, sense modèstia ni acomplexaments respecte al que realment són. Un té clar que és una ciutat alemanya més, com tantes, però que també és una ciutat europea i global. Aquesta reflexió, venint de la Barcelona tan de posta i superficial que venim, d'aquesta Catalunya deprimida i desorientada anímicament i aquesta Espanya tan cutre mentalment en què hi som, ens va fer pensar moltes coses...


D'aquest viatge per la ruta Estrasburg-Frankfurt-Dresden-Praga-Bratislava-Budapest-Zagreb-Venècia-Milà-Gènova en trec ràpidament aquestes impressions:

-Al tren de Budapest a Venècia, a Zagreb va pujar moltíssima gent que venia encantada de Dalmàcia on sembla que ara comencen a treballar-se el turisme massiu. Millor per nosaltres trobo. A Catalunya hem de tenir ja d'un cop clar que l'aposta pel turisme no ens porta enlloc i, en qualsevol cas, no ens aporta res de bo. El deteriorament de la costa en alguns sectors és incontrovertible.

-França té l'encant de sempre però es veu un pèl decadent i amb els símptomes d'haver passat una gran crisi. Estrasburg, capital europea, té un projecte clar que poca cosa té a veure amb el centralisme i el jacobinisme francès: la seva europeïtat i identitat alsaciana (dialecte germànic) la prefiguren com una ciutat-metàfora d'una Europa que en res pot seguir el model estatalista francès si de debò vol ser una "gran pàtria dels pobles i nacions"·.

-Alemanya té una pistonada formidable i no hi ha qui la pari: que no em vinguin amb què els cotxes els han de fabricar a la Xina: el complexe industrial-financer-comercial del Rhin-Main és espectacular i el dinamisme és acollonador i estic segur que els empresaris alemanys no pensen en tancar la fàbrica i muntar hotelets per a turistes low cost...

-L'Alemanya Oriental s'ha recuperat increïblement (ja hi havia estat al 2000 jo), queda feina per fer però la imatge ja equival a la nostra que fa molt més que vam sortir del franquisme que no pas ells del comunisme (pense'm-hi doncs).

-Xèquia res: país d'opereta i camps amb alguna fabrica: mera colònia especulativa alemanya.

-Eslovàquia: si això és un model d'independència, millor ens ho repensem (sort que sembla que ara volen mirar a Escòcia!).

-Croacia serà la nova platja dels alemanys, que els mallorquins i alacantins comencin a pensar-se altres alternatives millors doncs...

-Itàlia: hm, quin país de grans venedors de fum: viuen de renda i sempre saben jugar a dos bàndols. Sembla un país aturat en el temps però sempre a punt de treure's de la màniga alguna genialitat.

-De retorn a Barcelona en el ferri te n'adones que si ens espabilem amb l'ampliació del port i la seva imbrincació amb les xarxes ferroviàries i de carreteres encara hi som a temps, vist Gènova i vist Barcelona, de convertir-lo en el "Port europeu del Mediterrani", no en tinc dubtes, però que corrin ja a muntar la línia de mercaderies en ample europeu, però JA!, i cap a Port bou, sense esperar a què els francesos acabin el TGV a Perpnyà....

Praga m'ha decepcionat molt. Per què? perquè trobes el que esperes trobar, res no et sorprèn i resulta un moment que sembla que estiguis dins la Guia de Viatges més barata que se us acudi: tot és previsible, res no et fascina perquè és tal i com t'ho esperaves. Poques vegades m'ha passat res similar en cap altre país d'Europa. Si no arriba a ser per una exposició d'Andy Warhol i un deliciós restaurant a un canal paral.lel a l'Elba hagués estat un fracàs estrepitós.

Ah!, si mai heu d'anar a Itàlia i voleu fer-ho en cotxe, i estar-s'hi uns dies voltant, us recomeno "fervientemente" que agafeu el ferry de Gènova: còmode, espaiós, no molt car i amb una travessia agradable, I, si t'agrada la méteo: amb temporal de tramuntana inclòs que, segons m'ha dit un del barco: "sempre uguale, qui sempre uguale!!!" I jo: "va, això és una brisa d'estiu, no has vist mai el Golfo del Leone en un temporal d'hivern?" i ell: "non ancora, lavoro solo l'estate a la nave Io...".... lol

Eslovènia la vaig veure de dia en tren en l'anterior viatge a Budapest ara fa ja 9 anys. És una Suïssa en potència. I la gent d'Eslovènia que he conegut en viatges i treballant en hotels em demostren, vist el vist a Praga o Polònia (dos cops hi he anat) que entre els pobles eslaus els més eficaços, competents i enèrgics (suposo que tenir hores de sol hi ajuda i no creure's massa al Papa de Roma encara més...) són Eslovènia i Croàcia. Segons ens va explicar el recepcionista de Milà, la costa de Rímini ja està en plena crisi estructural i, vista la perifèria de Zagreb, amb els polígons industrials farcits de marques punteres i factories alemanyes i italianes crec sincerament que aqeusts dos països desbancaran ràpidament Itàlia del Nord si els italians no es deixen de mirar el melic i de pamplines.

Em sap molt de greu dir-ho, però fa anys i anys que vaig a Itàlia i pressento que és ara mateix entre els països occidentals el que ho té més magre: li manca mercat, viu de quatre idees genials gestades al segle XX (cultura, disseny i moda) i a sobre cada cop s'està guanyant menys credibilitat. Cada cop sento més pestes dels italians i si vas a Milà te n'adones que són el que són perquè viuen de renda, però que Espanya (L'estat espanyol o el que em fem d'ell) li està ja passant la mà per la cara a Itaiia en sectors que, per ells, són estratègics, qüestió "nazionale". I el curiós és que ells se n'adonen i, "l'espanyolet" mitjà, vinga a mirar a Amèrica Llatina i no mirar enllà del Pirineu per complexe.

Penso que els catalans, anant per feina i passant del que vulgui fer Espanya amb nosaltres, ens mengem amb patates Marsella, Milà i Gènova d'una tacada. Ho dic ben convençut. I parlo d'economia, no de llengua ni de sardanes.

Notava a faltar el rebuf i els núvols baixos. A Europa Central hem tingut el que per ells segurament han estat els millors dies de l'estiu. A la Planura del Danubi i els voltants de Budapest es veia perfectament els estralls de la calorada del juliol i la sequera: roures assecant-se i el mateix fenómen en molts llocs dels plataners perdent fulles a les ciutats. A Génova: rebuf similar al de Barcelona: nuvolades, plugims i una xafogor incommensurable. Espectacular la mestralada avui al barco en ple Golf de Lleó: la costa brava vista des del barco a només uns 5-10 km mostra encara que en alguns sectors està molt ben conservada (Begur-Calella i Sant Feliu-Tossa).

I acabo: tot el que dic és perquè sempre que viatjo -a part de passar-m'ho bé i gaudir i desconnectar- em miro Barcelona i els nostres problemes en tornar i recordo les meves primeres sortides i admiració a l'Itàlia de principis dels 90, just abans de la crisi que va portar Berlusconi al poder.... Bé: observo que els catalans tenim davant un exemple clar del que no s'ha de fer: creure's fantàstics (el pecat mortal dels italians, particularment els del Nord) i mentrestant deixar que els veïns vagin fent feina. Avui al barco parlava amb un valencià que semblava de classe mitjana -gens pepero- i força obert, en catlà per supost!, i veiem les obres del port i els nous edificis del sky line de Barcelona des del mar i ell em parlava de l'Amèrica Cup i el Fòrmula 1 i jo del Fòrum i de l'apagada de llum i tots dos teníem clar que València i Barcelona s'han de posar a treballar ja en l'eix mediterrani abans que el sud de França arrenqui ara que sembla que Sarkozy porta "massa" idees a un país paralitzat. La clau és veure el Nord d'Itàlia com està paralitzat mirant-se el melic (milà fa pena!) i mirar quin lloc ocupem a Europa i que encara estem a temps.

&nbsp;Què és i com estudiem la Geografia?<br />

 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure...