Wikipedia

Resultats de la cerca

dissabte, de novembre 06, 2010

Els darrers constructors de catedrals


Les enquestes, repetidament, no enganyen: som el país d'Europa amb menys assistència o pràctica religiosa. Més que a la laica França: l'assistència a (qualsevol) acte religiós ratlla la testimonialitat a Catalunya. Per acabar-ho d'adobar, sense anar més lluny -i això ho confirma la demografia, una ciència aplicada quasi exacta- vivim en la zona amb menys natalitat d'una forma recurrent des de finals del segle XIX... les fàbriques i oficines s'han anat fent a cop de migracions. Ja anem per la tercera en un segle. I, en canvi, tenim el 'detall' d'inaugurar el que se'n podria dir la darrera, la Última Catedral. Les majúscules ja les mereix l'estranya o rara ('freak' en terminologia contemporània) obra de la Sagrada Família del -un cop més el tòpic, amb la vénia donat el tema...- 'genial Gaudí'.

Quan durant la secundària freqüentava la biblioteca de Santa Coloma o la de Badalona per fer algun treball de l'enyorat antic BUP-i realçat a causa del desastre de l'actual ESO..., hi havia un llibre de recurs per a treballs d'història, geografia, art que es deia El Naixement d'una Catedral.

En ell s'explica com durant generacions als segles XII, XIII i XIV els artesans de les ciutats europees van anar construïnt les catedrals que trobem per tot Occident, a l'estil de Nôtre Dame de París, Chartres, York, Anvers, Colónia o Lleó. Si diem catedral, pensem de seguida en el model de les catedrals gòtiques.

La Sagrada Família, pròpiament, no és una catedral gòtica però n'ha seguit el model, diríem que en la idea, el projecte i la metodologia seguides. I, en la seva plasmació, concreció i peripècies estem davant d'una deconstrucció. El temple s'hauria d'adscriure al modernisme però El repte d'acabar la Sagrada Família el 2026 ens interpel.la davant la lògica de la societat i l'època. I em faig una pregunta d'un extrem utilitarisme, ara que ha estat consagrada i diuen que cabran 10 mil fidels en una missa ordinària i -suposo- ben aviat comptarem amb els horaris de missa segons el calendari habitual del cicle catòlic, s'omplirà de fidels o de curiosos? o de les dues coses? o de fidels envoltats de curiosos, turistes?

Convivència o coexistència?

No sé, jo sóc completament un descregut però a la vegada un admirador de les grans catedrals i espero poder entrar aviat a veure la nau ja coberta que avui ha dedicat el Papa de Roma, però em pregunto si em faran pagar o no. I igualment la 'postal' que queda el dia de la inauguració de la Sagrada Família és la d'una societat complexa on tot és possible i si no, com a prova una foto de tantes que s'han vist aquests dies de 'guerra de banderes'...

Portem 100 anys construïnt la darrera gran catedral a l'únic lloc -juntament amb Bòsnia, atents a la dada...- on s'han cremat esglésies i capellans d'Europa en època moderna i, alhora, tenim l'índex més baix de participació en la pràctica religiosa de tot Occident (sí, sí, de tot Occident!).

La resposta de moment és inapel.lable: l'Arquebisbat de Barcelona no es veu amb cor d'omplir l'agenda de misses a la Sagrada Família i, si ho fes, repetiria esquemes desfasats: 'grans esdeveniments?. Estem on estàvem només que ara anem de llarg...: La Basílica de la Sagrada Familia se reservará para las grandes ocasiones

1 comentari:

David Roig ha dit...

Respecte de l'assistència a missa, caldria que algun estudiant de periodisme desvagat comptés l'aforament ofert per tots els temples en actiu a Catalunya i que se'n recomptés els usuaris reals. Caldria desllindar les misses convencionals de cerimònies socials com ara casaments, funerals, etc.
No recordo que s'hagi efectuat mai aquest recompte.
...
La SaFa, temple que jo definiria com a neogòtic, quedarà com un enorme reclam turístic donat el desfassament entre el seu aforament i l'asssitència previsible de fidels.

 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure...