Wikipedia

Resultats de la cerca

dissabte, de gener 01, 2011

2011, lo segon mal any?

Segons la tradició Lo mal any primer" és com es va conèixer des del seu mateix moment, a finals de l'Edat Mitjana, l'any 1333. Aquest es va produir a causa de la mala collita de blat, que comportà una gran fam i la conseqüent crisi de subsistència. A aquest 'primer mal any' li succeïren una sèrie de crisis -guerres externes i civils, grans sequeres i inundacions, terratrèmols, crisi dinàstica, etc.- que, amb l'entrada al segle XIV, conclouen amb la fi de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat econòmica adquirides en els segles anteriors. Aquesta sèrie de mals anys iniciats el 1333 acabarien, rematats de mala manera, amb el considerable cataclisme que va suposar el 1348 la Pesta Negra, la pandèmia més gran documentada per la Història des d'aleshores i encara no igualada per cap altra crisi demogràfica posterior.

2011, un any que es presenta amb núvols grisos a l'hortizó FOTO: Albert Pérez (c) 2010

Una crisi econòmica, de subsistència, doncs va acabar amb una de demogràfica. Europa, en general, no recuperaria el 'ritme' de creixement anterior al primer quart del segle XIV fins ben entrat el segle XV. Catalunya, però, ja aleshores, va perdre realment el tren de la història. Ja que ni el Renaixement del segle XV ni tan sols l'anomenada "època dels descobriments" van poder ser aprofitats per reprendre económicament el 'ritme'. La gran crisi catalana del segle XIV no seria superada, tècnicament en termes històrics, fins el segle XVIII!.

Aquesta 'crisi' actual, iniciada el 2007, va començar sent econòmica, comercial, bursàtil i fonamentalment per causes financeres. No n'hi ha al darrere una crisi de producció ni agrària. Ni tant sols industrials. I la crisi de les anomenades Punt.com del 2001-03 ja estava més que superada. La nova economia ja era vella el 2007... Però aquesta crisi s'ha complicat amb factors geoestratègics -el resorgiment de potències com la Xina o el Brasil estan canviant la geostratègia mundial...- i, a Catalunya, Espanya i Europa ha derivat en una de clarament política i social a part de l'esclat de la bombolla immobiliària.

Aquest 2010 se'n va deixant clara una certa incompetència de Catalunya dins d'Espanya, la clara decadència del sistema polític espanyol actual -que serà anomenat per la història previsiblement com la Segona Restauració (Borbònica, la primera va ser la del 1748-1931) i, finalment, una clara incapacitat europea per tenir un paper important i unitari en l'esfera de la Globalització. A tot això li afegim les formidables retallades en l'Estat del Benestar Europeu, sorgit després de la cran crisi dels anys 30 i la Segona Guerra Mundial...(hm!) a què volen sotmetre'ns aquests ents estranys i sense cara i ulls (oficials) que responen al nom eteri i inconcret de 'mercats'...

Per tant, no sé si dir que, efectivament, aquest any 2011 neix comdemnat i prejutjat com a Segon Mal Any ja que, si bé la crisi econòmica data del 2007, fins el 2009 jo encara creia que podia passar per una 'crisi qualsevol', però a partir del juny d'aquest any, durant el qual el nostre país va riscar el default financer ha quedat clar que estem en un moment i un lloc on les bones notícies no haurien de ser propícies durant un llarg temps... és trist però és així. Una simple repassada objectiva a l'horitzó immediat no fa pensar que el 2011 hagi de ser més bo any que el 2010. Que, per tant, hauria estat possiblement Lo Primer Mal Any (II) actual.

Res m'agradaria més que, d'aquí un any, a part de córrer per aquí, retornar a aquest text i desmentir-ho. De moment no hi ha motius per pensar que estigui equivocant-me, per això escullo una fotografia amb ànim positiu, la metàfora del que voldria que fos el 2011: que puguem mirar enrere després de la pujada per un camí plàcid rodejats de vegetació serena i en un dia radiant... I aprofito per convidar-vos a anar seguint aquest 'Fabulacions' recentment refundat. Molt bon any 2011 a tothom!

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Interesante el paralalelismo aunque pienso que las circunstacias han cambiado muchísimo. Lo que está claro es que estás provocarán que todo evolucione (para mejor o peor) de una forma vertiginosa.

Albert Pe punt Bea ha dit...

Ya sabes Jose que hacer paralelismos con los años 30 está de moda... O decir que todo 'esto' será un antes y un después del mundo tal y como lo entendemos. Pero qué ganas de llevarnos por el pedregal del darwnismo social. Vamos a ver cosas muy feas estos próximos tiempos. Más recortes vaya! Y lo peor que si alguna vez regresan los 'buenos años' ya nos pillará casi en los 50 y eso no me hace ni pizca de gracia.

David Roig ha dit...

El paral·lelisme amb la Restauració és del tot encertat: un bipartidisme d'opereta, una oligarquia cada cop més encastellada, unes perifèries nacionals progressivament despenjades del sistema espanyol i uns classes populars que, junt a les classes mitjanes (inexistents el 1900) ho pagaran tot.
L'única solució per a no sortir malparats del tot d'aquesta espirall de decadència és separar-se d'Espanya i arribar on no es va arribar e 1931, i de la mà, perquè no, del mateix partit, ERC.
David Roig

Albert Pe punt Bea ha dit...

Hola David! Completament d'acord amb la solució que proposes. No he volgut insistir més en Catalunya perquè se n'ha parlat tant abans, durant i després del tema de l'Estatut, els dos tripartits, el tribunal constitucional, el 10-J o les recents eleccions que ja està tot més que dit. Ja saps que penso fonamentalment com tu en aquest aspecte. Però els darrers mesos a mi m'han arribat campanes que la Merkel i el Directori Europeu a Catalunya no l'esperen de moment només que calladeta i, com sempre, remant contracorrents la barca a la deriva que es diu economia espanyola... És trist que la història es torni a repetir. Perillosament trist em sembla..

 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure...