Wikipedia

Resultats de la cerca

dijous, de setembre 03, 2015

Informar i formar o viceversa

Informar és formar. Sense una bona informació no hi pot haver formació. Si de cas una deformació de la realitat. I perdó per l'abús del terme... La realitat diuen que ja no és visual, és com les pantalles Led... líquida. Sigui com sigui, l'era digital comporta canvis en tots els camps. La informació i la comunicació són indestriables l'una de l'altra. No es pot entendre ja l'educació sense la informació ni es pot fer informació sense tenir una amplitud de mires en constant creixement. És a dir: el bon informador ha de formar-se -educar-se- constantment i l'alumne ha d'estar més informat que mai. Tots som alumnes eterns, constants i, si cal, incansables. Més que mai els mateixos professors, sempre al centre d'atenció, al punt de mira, han d'estar formant-se per poder formar. L'educació no pot seguir formant únicament bons treballadors i millors funcionaris. La nova societat de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) ens està traslladant cap a un nou “paradigma de l’ensenyament” que afavoreix l'estudi “global” i la relació de conceptes, estratègies, procediments i patrons que, per separat, s'hi estudien en d'altres matèries sigui de l'ensenyament secundari com, en general, de tot el cicle de l'educació obligatòria i, ara, resulta tècnica i pedagògicament factible estudiar en forma de xarxes i relacions sistemàtiques

També es podria dir que les TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement) són les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) al centre i a l’aula. Les tecnologies no només faciliten la vida a l’aula sinó que suposen una millora en els diferents processos d’ensenyament–aprenentatge, d’avaluació i d’organització, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofiten els recursos d’Internet per a l’aprenentatge i la generació compartida de coneixement, la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital, la innovació metodològica,… Els alumnes són nadius digitals. Els que hem fet de professors sabem que nosaltres som migrants digitals. Ells ja naveguen sols, ja utilitzen les TIC però sovint es perden en el caos de la xarxa, busquen al google i es queden amb els primers enllaços que troben. Per tant aquí entra el paper dels informadors i els SEO. Ja que cal educar pensant en la integració en la societat de la informació, i, per tant, els continguts han d'estar en estreta relació amb l'adequació a l'aprenentatge. Quantes vegades no troba un professor de llengües articles amb faltes d'ortografia o greus errors de concordança gramatical o pobresa sintàctica. S'han parat a pensar a les facultats de Periodisme que la consulta de les webs del mitjans tradicionals -per entendre'ns la premsa de paper- és cada cop més freqüent a l'aula? Jo crec que generalment no. Fora d'alguns intents lloables, la majoria de mitjans han oblidat que sovint el professor es limita a la de simple transmisor, a fer de nexe entre les fonts d'in-formaciós i els alumnes. El professor sovint es limita a a dirigir-los per saber quina informació han de buscar, on buscar-la i com gestionar-la per crear coneixement i ser respectuosos amb els drets d’autor i així aplicar les TIC a l’aula (TAC). 

 Què és i com estudiem la Geografia? La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos , "terra", i grafia , "descriure...