Wikipedia

Resultats de la cerca

divendres, de març 20, 2020

La Barcelona funcional i les àrees metropolitanes

El concepte d'àrea metropolitana és propi de dues realitats: per primer cop en la Història dela Humanitat més de la meitat de la població mundial viu en ciutats de més d'un milió d'habitants i, finalment, les ciutats se sap on comencen i com però no on acaben. Barcelona, acaba al Besòs i a la Riera Blanca? Que li ho preguntin a un habitant de l'Hospitalet de Llobregat o Sant Adrià...

Per quan una coherència de la realitat amb el mapa, amb les imatges via satèl.lit? Amb la realitat "funcional"... la que sentim i practiquem en el dia a dia?

L'àrea de Barcelona viu al límit del col·lapse en tots els sentits. Esquarterada entre diferents unitats orogràfiques -que s'intenta mantenir com a "parcs naturals". Amb ens reguladors de residus, transports i serveis essencials que han de ser consesuats per múltiples ajuntaments i subjectos a la pressió de lobbis immobiliaris, turístics o oligopòlics. Conceptes pròpis de les grans àrees urbanes a què es podria homologar la "Gran Barcelona", com serien ara la radialitat, la policentralitat o el creixement sostenible són maltractats hipòcritament per una classe política que mira a curt terme. Si és que mira a alguna banda més que no pas al propi interès de guanyar les pròpies eleccions "locals". Ii la ciutat perd pistonada a simple vista d'una forma evident. Som ja la quarta ciutat turística del món. D'un turisme banal, de "botelló"... I de congressos, en els quals els "congesssistes" viuen pendents de l'oferta nocturna, canalla, de prostitució massiva a la carta. Per tot els gustos sexuals...

https://pbs.twimg.com/media/EDMwVCDUwAAXfiG.jpg
© Barcelona des de l'aire, @VisitBCN_CAT
Quan parlem de mapa o imatge via satèl.lit referida Barcelona, exactament de la Barcelona "real" o "funcional", no podem parlar del municipi de Barcelona.

En la fotografia del costat es veu perfectament com des del centre urbà "real" de la Plaça de les Glòries, si s'amplia el focus al nord, l'àrea urbana continua ressegueix la costa sense discontinuïtat fins a Mataró.Igualment passaria direcció Llobregat, Besòs o Garraf...

A Catalunya, cada cop més, durant les campanyes electorals per a les municipals es viu una esquizofrènia comunicacional fora de tota lògica.

Cada dia entren i surten de Barcelona milers de persones, es calcula 1 milió de persones!,  que es troben que a l'hora de votar han de fer-ho pensant en petites realitats (la del seu municipi "perifèric") que no pas en la "gran realitat", que és la que viuen, i pateixen..., dia rere dia. Jo mateix, nascut a Badalona, criat a Santa Coloma i Montgat, havent estudiat a Bellaterra, Bolonya, Barcelona i viscut als barris de Sant Antoni, el Callao de Mataró,la Torreblanca de Sant Joan Despí i ara a Arenys de Munt -és a dir quasi sempre dins o al voltant de Barcelona- sento com un absurd veure'm abocat a votar a les municipals de Sant Joan Despí o Arenys de Munt com si el que passés a Barcelona no m'afectés. Un 82 % de la població de Sant Joan Despí va a treballar cada dia fora! I d'aquest 82 %, un 60 % ho fa "dins" de Barcelona. Al Maresme el cas és d'una mateixa magnitud, particularment arran de la crisi del 2008 en què Mataró es va acabar de desindustrialitzar arran de la fallida de Caixa Laietana.

En alguns casos l'esquizofrènia va directament per carrers. Els habitants dels carrers Mozart o Wagner de Santa Coloma de Gramenet i Badalona, paguen diferent IBI en funció de la vorera en què viuen. Passa el mateix a la Riera Blanca, en funció de si vius a la vorera de Barcelona o la de l'Hospitalet. I municipis com Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat o Sant Just Desvern, no tenen gairebé sector industrial de forma que funcionalment són barris de Barcelona però no tenen ni veu ni vot en el que els afecta diàriament que és el que es decideix a la banda mar de Plaça Sant Jaume.

Igual passa amb els veïns de Collblanc a l'Hospitalet i en tantes i tantes zones on la gent "administrativament" viu en un municipi però funcionalment "fa vida" en un de diferent. Pregunto, on va la gent de Sant Adrià de compres? La gent del barri de Santa Eulàlia encara diu que "va a l'Hospitalet" quan va a la Rambla Just Oliveres i en canvi "baixa al centre" quan va a la Plaça Catalunya. Per tota la Gran Barcelona he trobat exemples similars... Els de la Barcelona Municipi estricte ho entendran perfectament: la gent gran d'Horta o Sarrià diu que "baixa" a Barcelona quan va a Plaça de Catalunya. I quan algú de Sant Cugat del Vallès, a l'altra banda del Tibidabo, diu que "va al centre", en realitat està dient que agafa el metro del Vallès per anar a Barcelona. "Ciutat" que ni poden divisar a causa de la Serra de Collserola, l'autèncic "Central Park" de l'Area Metropolitana de Barcelona.

Sí, perquè ens conviden a votar a les eleccions municipals pensant en petites realitats com si estiguessin inconnexes. Però els programes electorals i les emissions de televisió circumscriuen tota la informació a les eleccions municipals de Barcelona.  La meitat dels habitants de dia de Barcelona, que n'utilitzen el transport públic, fan servir el serveis de neteja, aigua, llum i l'abandonen per anar a dormir a un municipi de la primera, segona, o tercera!... corona metropolitana, van a votar sense coneixement de causa ni interès en municipis on pràcticament es limiten a dormir i poca cosa més...


La Regió Metropolitana de Barcelona és una unitat geogràfica funcional real de Catalunya. Abasta una extensió geogràfica de 2.464,4 km² i compta amb 164 municipis amb una població total de 4,5 milions d'habitants  i una densitat de 1.496 hab/km2. És la novena àrea metropolitana d'Europa. Si bé Barcelona amb poc menys d'1'5 milions d'habitants és l'onzena ciutat europea en nombre d'habitants per ella mateixa, en ordre d'importància estratègica queda relegada força més avall per raons d'índole no menor:

-No és capital d'estat.
-No és una plaça financera d'importància global.
-No compta encara amb una xarxa d'infrastructures que la converteixin en "centre real" de l'Euroregió que hauria d'encapçalar, Mediterrània-Pirineus.

Barcelona encara, però, ocupa una posició capdavantera entre les zones industrials sent un dels eixos de major desenvolupament econòmic i empresarial de la Mediterrània Occidental. Dels prop de 2'5 milions de llocs de treball existents a la Regió Metropolitana, gairebé un terç provenen del sector industrial. Ni la globalització ni la terciarització han aconseguit encara disminuir l'important paper del sector industrial.

La regió metropolitana de Barcelona suposa el 10% de tot el territori de Catalunya i en concentra el 68% de la seva població, sent la segona aglomeració amb una major densitat d’Europa, tant sols superada per París amb 3.202 habitants per km2.

A escala internacional la Gran Barcelona ocupa el lloc 50è, fins i tot per davant d'àrees metropolitanes de caràcter "global" com Whashington, Boston, Atlanta o San Francisco.

Al cap i a la fi, hi ha dades que per elles mateixes deixen clara l'anomalia de la inexistència d'una veritable autoritat política que gestioni aquesta realitat. L'Àrea de Barcelona concentra el 58% del sòl industrial català i aporta aproximadament el 70% del PIB de Catalunya -una economia equivalent a la de Dinamarca, en el context europeu- i el 12% del PIB espanyol. És, doncs, el motor econòmic d'una regió europea més àmplia. A grans trets: Catalunya i àrees adjacents d'Aragó, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i el sud de França de Narbona en avall, desbordant clarament els límits de la Catalunya Nord i, alhora, ofereix un alt nivell de diversificació industrial. Cada dia s'hi produeixen 3,6 milions de desplaçaments, amb un percentatge d'utilització del transport públic d'un 59%. El 75 % de desplaçaments diaris tenen lloc entre Barcelona i municipis "independents"...

Finalment, a Catalunya, des de fa dècades s'han establert diferents Plans Territorials amb la intenció d'establir una delimitació de zones i establir els usos del sól. Cal dir que dins de Catalunya fora de l'Àrea de Barcelona, hi ha altres àrees urbanes consolidades a Girona, Lleida, Reus-Tarragona i Vic-Manresa.

A causa de la supressió de l'ens administratiu del Consorci de l'Area Metropolitana de Barcelona el 1987, Barcelona i la seva "realitat metropolitana" estan, doncs, sense rumb eficaç fa quasi un lustre.

Llista de les àrees metropolitanes d'Europa:

21 comentaris:

Ariadna Caldú ha dit...

Barcelona ha anat creixent al llarg de la seva història. De fet, avui dia ja no només es parla de la ciutat de Barcelona, sinó que de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la qual engloba els municipis del seu voltant. Ha anat augmentant fins al punt d’esdevenir la segona àrea metropolitana més gran d’Europa, després de la de París. Però, fins a on pot arribar aquesta gran àrea metropolitana i a quins problemes s’ha d’afrontar?

D’una banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona abasta una extensió geogràfica de 2.464,4 km² i compta amb 164 municipis amb una població total de 4,5 milions d'habitants i una densitat de 1.496 hab/km2 . Podem veure com aquests grans números han potenciat la ciutat de Barcelona convertint-la en el focus de diferents congressos com ara el Mobile Word Congres. D’aquesta manera, la ciutat ha aconseguit enriquir-se. D’altra banda, molta gent dels municipis del voltant de la ciutat de Barcelona, que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, “baixen” o “pugen” cada dia a Barcelona per tal de treballar. Es calcula que un total d’un milió de persones entra i surt cada dia de la ciutat.

En conseqüència, la ciutat ha hagut de fer front a diversos problemes. En primer lloc, ha esdevingut una ciutat nocturna on molta gent ve a fer “botelló” o bé venen a buscar prostitució a la carta. Llavors, l’Ajuntament de la ciutat s’ha d’ocupar de resoldre aquests problemes. Tanmateix, tota la gent que “fa vida” a la ciutat de Barcelona, com ara els treballadors i les treballadores, no tenen l’oportunitat de decidir en mans de qui deixen la gran ciutat en la que treballen i, en la que en molts casos, passen més temps que al seu propi municipi.

Finalment, tot i que cada dia el sector terciari o inclús el sector quaternari són més presents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la gran àrea metropolitana encara requereix del sector industrial, ja que l’Àrea de Barcelona concentra el 58% del sòl industrial català.

Marina ha dit...

És evident que la ciutat de Barcelona ha crescut al llarg de la seva història, fins el punt que la Barcelona “real” “funcional” no és el municipi en si, sinó l’agrupament de 164 municipis que equivalen a uns 2464,4 km2 i que es coneix com a l’àrea metropolitana de Barcelona. Quines són les conseqüències d’aquesta àrea metropolitana de Barcelona?
En primer lloc, Barcelona en si, tal i com coneixem el municipi, estaria delimitat per el mar, Collserola i els dos rius. A la realitat, és molt difícil distingir on comença i on acaba la ciutat ja que la Barcelona “funcional” també forma part el que l’envolta. Es pot veure fàcilment si mirem des de el centre urbà de les Glòries com l’àrea metropolitana continua fins a Mataró i això passaria en totes direccions.
En segon lloc, Barcelona municipi, és on la majoria de habitants de l’àrea metropolitana tenen el lloc de treball. En un dia hi ha un flux de persones per entrar i sortir de la ciutat que arriba a un milió de persones. Una xifra molt elevada. Aquest treballadors passen molt de temps a Barcelona i el que passi aquí, els hi afecta d’una manera més directa o més indirecta. El fet és que és veuen obligats a votar a unes eleccions municipals al lloc on resideixen, on en molts casos només van a dormir. És just?
Amb tot això l’àrea metropolitana de Barcelona és una de les més importants a Europa i en l’àmbit de l’economia, fa que sigui el motor econòmic d’una regió europea més àmplia, ja que concentra el 58% del sòl industrial català i aporta el 70% del PIB de Catalunya. És cert també, que també s’estan establint Plans Territorials per delimitar zones i establir usos del sòl, i és que no és només a Barcelona que hi ha una àrea urbana consolidada a la resta de Catlunya.

Pol Fernández ha dit...

Barcelona, capital de Catalunya, ha crescut i s'ha desenvolupat de forma molt notòria, fet que la ha fet ser una potència tant a nivell estatal, a nivell europeu, i a nivell mundial, però realment la ciutat a establert un funcionament i un sistema eficient que l'ajudi en la seva cursa per seguir creixent i convertir-se en una ciutat important a nivell internacional?
En primer lloc, cal mencionar que Barcelona, és apart de la capital de Catalunya, i de la província de Barcelona, centre neuràlgic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, formada per 164 municipis i que ocupa un espai d'uns 2464,2 km2.
Això provoca que l'àrea industrial, i les grans economies, fàbriques i empreses estiguin ubicades en l'entorn de la ciutat, concentrant així en la zona metropolitana la majoria de llocs de treball, provocant per tant que una gran quantitat de persones ingressin cada dia a la ciutat per a complir amb la seva jornada laboral, tot i que el lloc de residència d'aquestes persones es trobi en gran majoria fora de Barcelona, es a dir, en municipis situats a les afores, i en l'entorn urbà, però que no formen part de la estructura territorial de la ciutat alhora de tenir en compte per exemple la constitució i la organització política d'aquesta alhora de dur a terme les eleccions municipals per exemple, fet que provoca que una gran quantitat de persones que participen i aporten el seu granet de sorra en seguir impulsant l'economia de la ciutat es veuen obligades a votar en petits o mitjans municipis on realment només tenen residència i en fan ús d'ella per dormir.

En segon lloc, cal recalcar també que Barcelona es troba delimitada per totes les seves bandes, Besòs, Mar Mediterrani, Collserola i Llobregat, fet que impedeix a la ciutat seguir creixent, handicap que provoca el fet que no pugui optar a ser una ciutat molt més important en el pla internacional tot hi sent la quarta ciutat amb més turisme del món. Fet que tampoc és massa significatiu però, ja que debut a la incapacitat dels polítics que s'han encarregat de fer créixer a la ciutat des del principi de la ''democràcia espanyola'', només a provocat que la nostra ciutat, i en conseqüència, en tot el seu voltant, s'hagi convertit pionera en el turisme de poca qualitat, despreciable i ridícul, que es basa en milers d'estrangers que venen a emborratxar-se, fer ''botelló'', fer mal bé el nostre mobiliari urbà, i molestar i perjudicar als veïns residents a la ciutat. Però no només el turisme de poca qualitat, també el turisme de treball, anomenat a vegades d'alt ''standing'', sovint congressistes, venen a la nostra ciutat a anar-se'n a bordells i a casinos, fet que seguirà fomentant el turisme de poca qualitat, i que no canviarà fins que realment algú es presenti a les eleccions municipals amb ganes i forces de convertir a Barcelona en la veritable ciutat que es mereix ser.

Martí Nietro ha dit...

Barcelona, la gran Barcelona, la ciutat on jo visc i on vaig néixer. Es evident que Barcelona s’ha convertit en una ciutat important globalment, només fa falta passar per davant de la Sagrada Família per veure l’interès turístic que té la ciutat. Les olimpíades del 92 van donar-li molta força per convertir la ciutat en una Barcelona que viu del seu interès per als estrangers. Un interès que ha donat vida a edificar infraestructures específiques com poden ser fires o grans hotels i més coses. La ciutat s’ha convertit en una potència industrial tant d’Espanya com del Mediterrani Occidental i una capital Europea.
Gràcies a tot això Barcelona ha sortit molt beneficiada econòmicament i tot això també ha portat a una expansió urbanística important que cada vegada més s’ha anat menjant tots els municipis propers a la ciutat. Una àrea metropolitana que cada vegada és més extensa, però no només per culpa del creixement de Barcelona sinó també per el creixement d’aquests municipis que encara ajuden més a enganxar totalment tota l’àrea metropolitana.
Parlant d’aquesta àrea metropolitana, Barcelona ha arribat en un punt el qual no pot expandir-se més. El fet es que se’n’ ha parlat molt de tot això, molta gent d’aquests municipis fa vida a Barcelona i en el fons tots aquests municipis tenen relació amb les polítiques de la ciutat. Tot el que és la xarxa de transports, carreteres, circulació d’aigua, telefonies, clavegueram, tota aquesta xarxa de infraestructures esta gestionada per l’ajuntament de Barcelona. Aquí entrem amb el debat que hi ha hagut els última anys, cada municipi té diferents polítiques i diferents votants i per aquesta raó és obvi que tots els municipis han volgut preservar les seves administracions però aquesta àrea metropolitana i la seva administració cada vegada ha estat afectant més a les administracions dels municipis que en formen part i això ha de canviar.
Si fos per mi annexionaria tots els municipis que constitueixen l’àrea metropolitana a l’administració de l’Ajuntament de Barcelona. Jo això ho dic com a ciutadà de Barcelona encara que entenc que els ciutadans de cada municipi vulguin preservar la seva identitat com a municipi administrat amb un ajuntament. Només penso que hem arribat a un punt en que és la millor solució. Crec que aquesta annexió pot beneficiar a la nostra ciutat i a tots aquests municipis que han estat patint les conseqüències de l’administració de l’ajuntament envers l’àrea metropolitana. D’aquesta manera tota aquesta gent que fa vida a Barcelona podrà votar per les polítiques de la ciutat.

Miquel Guijarro ha dit...

La Regió Metropolitana de Barcelona, nucli econòmic de l'eix Mediterrani-Pirineus europeu, no rep els guardons que mereix ni pels seus habitants funcionals, ni pels seus administradors ni per la mateixa Europa.

El creixement de Barcelona, que actualment arriba als seus límits per la seva situació geogràfica (dos rius i una serralada que actualment són parcs naturals) s'hi ha produït amb els habitants i l'annexió dels pobles pròxims a la gran metròpoli.
Aquesta situació hi ha produït que quasi tota l'activitat econòmica acabes centrada a la capital i que la gent d'aquests pobles que formen ara part de la gran ciutat, gràcies a xarxes de metro i tren, facin vida laboral, temps d'esbarjo, etc.
Aquesta centralització no suposaria cap problema si aquestes persones tinguessin veu dintre de les decisions que es prenen a la ciutat, la qual cosa s'aconseguiria si poguessin votar, però com que no són empadronats a Barcelona, ja que no resideixen allà, perden aquest vot i seguiran sent afectats, potser amb polítiques amb les quals no estan són conformes però no poden canviar de cap manera.

Un altre problema que pateix aquesta Regió Metropolitana és que malgrat que és l'àrea metropolitana més gran de Catalunya i sobretot la més important de l'eix Mediterrani-Pirineus amb l'aportació d'un 70% del PIB de Catalunya, que és una economia equivalent a la de Dinamarca, amb la concentració del 58% del sòl industrial català i sobretot amb l'aportació del 12% del PIB espanyol, no ha sigut etiquetada ni com a plaça financera d'importància global (quan ocupa en l'escala internacional com àrea un lloc per sobre de Boston o San Francisco) ni compta amb una xarxa d'infraestructures que la facin el centre de l'Euroregió esmentada abans.

Potser per aconseguir aquests grans "trofeus" necessitem resoldre els petits problemes d'estructura social que encara tenim dintre de la nostra gran ciutat.

Àngels Carrillo ha dit...


La ciutat de Barcelona, un cas únic de ciutat reticular, ha anat creixent com a ciutat potencial mundialment i això ha causat que grans empreses decideixen ubicar-se en aquesta ciutat. Barcelona compta amb 164 municipis i ocupa aproximadament 2464,4 km2, formant així l’àrea metropolitana de Barcelona.

Un dels problemes que la ciutat ha de fer front,a més de l'intensificació d'un turisme bannal, és l’establiment d’un funcionament i sistema per poder distingir els límits de la ciutat, tenint en compte que la Barcelona funcional no només s’encapçala entre els marges naturals del mar, Collserola i els rius Besós i Llobregat, com es pot observar a la imatge, mostrant que podria continuar fins Mataró i de l’altre banda fins el Garraf . Conseqüentment els grans fluxos de persones que entren i surten de Barcelona causen un conflicte com la incapacitat de poder participar en les eleccions del lloc on passen més temps, dins de Barcelona, comparat amb el del seu propi lloc de residencia.

Encara així Barcelona ha aconseguit posicionar-se com a novena àrea metropolitana, amb un dels eixos de major desenvolupament econòmic i empresarial de la Mediterrània Occidental. Tanmateix l'Àrea de Barcelona concentra el 58% del sòl industrial català on ni els sectors terciaris ni la globalització han pogut fer-se amb el paper més rellevant de la ciutat.

Unknown ha dit...

Com el Vallès, no hi ha res! Però la magnificant Barcelona desbordant i notoria, ha anat creixent i desenvolupant-se de manera massiva fins el seus propis límits (Collserola, el riu Besòs i el riu Llobregat) al llarg de l'historia, aquesta ha arribat a perdre de manera significant la seva propia funcionalitat real com ha municipi fins el punt de poder arribar a confondre la seva area regional propia amb tota l'àrea metropolitana que acaba oferint des d'una visió externa. Això li aporta a la gran Barcelona, capital de Catalunya i de la provincia de Barcelona, grans desavantatges o li supondrá un factor positiu en relació a la resonancia que té aquesta ciutat?
El primer fet a recalcar són les dimensions que acapara aquesta gran Área Metropolitana de Barcelona establerta per 164 municipis. Ocupa res més que uns 2464,2 quilòmetres quadrats, és a dir casi unes 250 mil hectáreas de superficie, on el seu epicentre comunicatiu i neuràlgic es troba a la ciutat de Barcelona.
A arrel de la ciutat es diferencien amb gran exactitud les vies que s’acaben desenvolupant costa amunt fins Mataro, costa avall fins les regions com el Garraf i centre amunt més enllà de Sant Cugat.

D’altre banda Barcelona contempla una gran posició i representació al voltant d’Europa i fins i tot del món. Representa una gran potencia industrial de la zona Mediterrània-Occidental i del seu propi país. Per tant, la ciutat de Barcelona emprèn una posició economica bastant considerable. Aquest fet dóna peu a que la propia ciutat emprengui diariament ciutadans d’arran l'Àrea Metropolitana per impulsar el funcionament de la ciutat. Es diu que el nombre aproximat de ciutadans catalans que entren en el cor de Catalunya diariament son al voltant de un milió d’individus. Aquests individus contemplen els serveis de la ciutat diariament per els seus propis motius siguin laborals, educatius com de qualsevol altre tipus. Fan us del transport públic, suministres propis de la ciutat com la restauraci, el comerç i els serveis més basics.
Però, per exemple jo com a Perpetuenc (ciutadà de Santa Perpètua de Mogoda), estudiant del Institut Jaume Balmes i de l’Institut del Teatre, sóc d’aquest milió de persones que en el moment que la legalitat m’ho permeteixi no tindre ni veu ni vot on passo la gran totalitat dels dies. Per tant, Barcelona és bona si la bossa sona!


Marta Sales ha dit...

Amb el pas del temps , és evident, que la ciutat de Barcelona ha anat creixent i ha anat guanyant en interès turístic, industrial i de serveis, però està clar, que aquest creixement no és acord amb els benefics que pot rebre de molts dels ciutadants que en fan ús. Diàriament, la ciutat s'ompla de població no resident a Barcelona, provinent dels municipis més propers, com Esplugues, Hospitalet...que fan ús de la ciutat, però en canvi no poden donar el seu vot quan es tracta de decidir com volen que la gestionin els polítics.
La ciutat de Barcelona, actualment està subjecte a les administracions d'altres municipis i al consens entre polítics, això fa que no pugui decidir per ella mateixa sobre tots els afers de la ciutat. El seu creixement territorial podria allargar-se al llarg de tota la costa però els rius Llobregats i Besòs , així com el Mar Mediterrani i la muntanya de Collserola, impedeixen el creixement de la ciutat, la qual cosa comporta que no compleixi els requisits de capital ja que no té un nombre determinat d'habitants, no està estratègicament ben comunicada i no hi té un centre financer important.
L'àrea metropolitana de Barcelona estaria més ben gestionada si fons un únic cos administratiu el que s'encarregués de tirarla endavant.

Gabriel Feliu i Gil ha dit...

El concepte d’àrea metropolitana es refereix a aquella regió urbana formada per una ciutat principal i diverses d’exteriors que l’envolten. Barcelona n’és l’exemple de Catalunya, es tracta de la quarta ciutat turística del món, i està formada per una àrea metropolitana on conviuen diferents entitats administratives, condicionant a la vegada el seu desenvolupament.

D’entrada, la regió metropolitana de Barcelona és una unitat geogràfica funcional de Catalunya amb una extensió geogràfica de 2.464,4 km², una població total de 4,5 milions d'habitants aproximadament i una densitat de 1.496 hab/km2. D’aquesta manera, Barcelona és considerada la novena àrea metropolitana d’Europa; és un dels eixos de major desenvolupament econòmic i empresarial de la Mediterrània occidental, del qual gairebé un terç prové del sector industrial; concentra el 58% del sòl industrial i aporta a prop del 70% del PIB de Catalunya; així com també esdevé la segona aglomeració amb una major densitat d’Europa, després de París. Tanmateix, la ciutat queda relegada en ordre d’importància estratègica, pel fet de no ser capital d’estat, ser una plaça financera global, ni comptar encara amb una xarxa real d'infraestructures.

Així doncs, aproximadament un milió de persones entra cada dia a la ciutat de Barcelona per treballar i fer-hi vida, aquestes viuen a les ciutats o pobles exteriors que formen part de la seva àrea metropolitana, i per tant, funcionalment també hi pertanyen. Per exemple, els municipis com Sant Adrià del Besòs o Sant Just Desvern no posseeixen gairebé res en el sector industrial, de manera que es podrien considerar barris de Barcelona, encara que els seus habitants no hi tinguin vot. És a dir, decisions preses per l’ajuntament de Barcelona arran de les eleccions municipals, també afecten diàriament a un gran nombre de persones que no hi tenen paraula, els quals es troben reduïts a votar en un municipi on no hi treballen ni hi fan vida.

En conclusió, tot i que l'àrea metropolitana de Barcelona és una regió molt important d’Europa, que abasta una gran part de la població catalana i del seu desenvolupament econòmic, encara té mancances i queda relegada en ordre d’importància. A més a més, la població habitant fora de la ciutat principal queda privada de veu i de vot a l’ajuntament barceloní, on moltes de les seves decisions afectaran la seva vida diària.

Mikaela Palumbo ha dit...

La ciutat de Barcelona a anat creixent al llarg dels anys. Va començar anomentant-se Barcino, on el fòrum de la ciutat romana és l’actual centre de la ciutat, i poc a poc ha anat evolucionant fins al punt que ja no es parla només de la ciutat de Barcelona, sinó que parlem de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, englobant així els municipis del seu voltant. El dubte el trobem al preguntar-nos fins a on pot arribar aquesta gran àrea metropolita i els problemes que comporta.

En primer lloc, quan parlem de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, estem parlant de 2.464,4 km², 164 municipis, un total de 4,5 milions d’habitants i una densitat de 1.496 hab/km2. Suposa el 10% de tot el territori de Catalunya i en concentra el 68% de la seva població, sent la segona aglomeració amb una major densitat d’Europa, després de París. Això provoca que l'àrea industrial i les grans economies, fàbriques i empreses es situïn a les afores de la ciutat i els llocs de treball quedin concentrats en l’àrea metropolitana. Aquest fet provoca que una quantitat notable de gent provinent dels municipis del voltant de la ciutat de Barcelona, que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es desplacin cada dia a la ciutat per treballar. Es calcula un total d’un milió de persones que entren i surten cada dia de la ciutat. Tota aquesta gent que “fa vida” a Barcelona, totes les decisions que pren l’Ajuntament de Barcelona els hi afecta ja sigui directa o indirectament, i és injust que estiguin obligats a votar les eleccions municipals al lloc on resideixen i no puguin interferir a les de Barcelona, on molts casos només van al seu municipi a dormir.

En segon lloc, Barcelona es troba delimitada pel Mar Mediterrani, Collserola i els rius Llobregat i el Besòs, i ha arribat a un punt on la ciutat no pot expandir-se més. Realment, distingir el punt on comença i on acaba Barcelona és difícil, ja que com he dit abans, la Barcelona “funcional” va més enllà de la ciutat que coneixem, convertint-se així en l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Ho podem observar si ens situem a les Glòries i seguim tot el camí per la costa, veiem que l’àrea metropolitana continua fins arribar a Mataró.

Per concluïr, l’Àrea Metropolitana de Barcelona és de les més importants al continent europeu i, en l’àmbit de l’economia, el fet de concentrar el 58% de sòl industrial català i aportar aproximadament el 70% del PIB de Catalunya i el 12% del PIB espanyol, fa que sigui el motor econòmic d’una regió europea més àmplia. No obstant, s'han establert diferents Plans Territorials per delimitar zones i establir els usos del sól; i cal dir que l’àrea de Barcelona no és la única àrea urbana consolidada de Catalunya.

Dani Tubert ha dit...

La ciutat de Barcelona ha anat creixent durant la seva historia fins al punt, tal i com coneixem el municipi, de no poder expandir-se més perquè queda limitada per el mar, el riu Besòs, el riu Llobregat i Collserola. Avui en dia, ja no només és parla de la ciutat com a tal sinó de l’Àrea Metropolitana de Barcelona la qual abasta una extensió geogràfica de 2.464,4 km quadrats i compta amb 164 municipis amb una població total de 4,5 milions d’habitants i una densitat de 1.496 hab/km quadrats. Barcelona amb poc menys d’1,5 milions d’habitants és l’onzena ciutat europea en nombre d’habitants i és la novena àrea metropolitana d’Europa. Aquests números han potenciat la ciutat fins al punt de que sigui el focus de diferents congressos importants com el Mobile World Congress. Realment, es difícil saber el límits de la Barcelona “funcional” ja que és molt extensa, és pot veure fàcilment si mirem des de el centre urbà de les Glòries com l’Àrea Metropolitana continua fins a Mataró i també cap a les altres direccions. També és cert que el 75% de desplaçaments diaris (a Catalunya) tenen lloc entre Barcelona i municipis “independents”, això vol dir que una gran parts d’habitants van a treballar a Barcelona. Per això, no és just que els habitants d’altres municipis que van a treballar a Barcelona i, possiblement passin més temps a Barcelona que al municipi on resideixen no puguin votar a les eleccions de la ciutat de Barcelona quan, realment també els afecta a ells. Barcelona ocupa una posició capdavantera entre les zones industrials sent un dels eixos de major desenvolupament econòmic i empresarial de la Mediterrània Occidental. Gaire bé un terç dels 2,5 milions de llocs de treball a l’Àrea Metropolitana provenen del sector industrial. Ni la globalització ni la terciarització han aconseguit encara disminuir l’important paper del sector industrial.

Joana Sánchez ha dit...

La realitat en la delimitació i competències territorials és, històricament, un fet canviat i no exempt de certa polèmica. L’Àrea Metropolitana és un exemple de territori amb un desenvolupament econòmic i empresarial molt important, sobretot en la indústria, que no compta amb una autoritat política que englobi els seus 164 municipis. Les característiques d’aquesta àrea metropolitana ens haurien d’ajudar a entendre l’opinió d’algunes persones respecte a la necessitat d’un ens coordinador entre tots els municipis.

La Regió Metropolitana de Barcelona té una gran extensió, suposa el 10% de tot el territori català i concentra el 68% de la seva població, que sumat a la gran activitat industrial, ens demostra la importància econòmica de la regió. Només aquest territori aporta el 70% del PIB a Catalunya, és a dir, és un pilar fonamental del nostre sistema econòmic.

A part de descoordinació econòmica, hi ha persones que creuen que la divisió territorial al voltant del nucli convencional de la regió, és a dir, la ciutat de Barcelona, és discriminatòria per la gent que viu a les afores però treballa dins de Barcelona. Opinen que és injust no poder votar a les eleccions de la ciutat on passen la major part del seu temps.

Per últim, cal remarcar que a Catalunya s’han creat Plans Territorials per a definir millor la política territorial, alhora que l’entitat administrativa AMB també té un paper important en la coordinació territorial. Tot i això, alguns experts opinen que cal fer més xarxa administrativa, potser amb una autoritat que gestioni tota la regió metropolitana de Barcelona i eviti descoordinació i injustícia.

Lucia Bonicatto ha dit...

Avui dia l’àrea metropolitana de Barcelona és víctima del creixement urbà. Sabem on comença la ciutat però no podem determinar on acaba i tot i que a nivell administratiu s’estableixin uns límits que estan lluny de reflectir la nostra realitat. Evidentment això comporta nombrosos conflictes, aleshores, quins problemes ha d’afrontar la “Gran Barcelona” avui dia a nivell econòmic i administratiu?

D’una banda, la ciutat de Barcelona es troba en una situació de col•lapse. Essent la segona àrea metropolitana més gran després de Paris, Barcelona s’ha convertit en un dels centres turístics més importants, és la quarta ciutat més turística, un turisme banal de gresca i poc més. El seu reconeixement també l’ha convertit en un focus per a nombroses conferències com el Fixing The Future o el Mobile Word Congres, el que enriqueix la ciutat, però el que també impulsa comerços com el del “botelló” nocturn o la prostitució a la carta. Això l’ha convertit en un dels eixos amb més desenvolupament econòmic del Mediterrani Occidental, produint un 70% del PIB de Catalunya i un 12% del d’Espanya. El sector industrial hi juga un rol important, ja que 1 de cada 3 llocs de treball hi pertany.

D’altra banda, quan parlem de la funcionalitat de Barcelona no podem parlar exclusivament del municipi. Cada dia entren i surten més d’1 milió de persones a Barcelona per treballar. Aquesta persona fa la seva vida a la ciutat, però a l’hora de les eleccions, es veuen obligades a votar en un municipi en el que només dormen, el que passa amb persones de Mataró o Sant Joan Despí, per exemple. Aquestes persones no tenen veu en les decisions que es prenen sobre el dia a dia a Barcelona, però hi fan la mateixa vida que aquells que hi viuen. Passa el mateix amb les persones de l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, que es poden desplaçar al centre de Barcelona en metro, però que no poden participar activament en les decisions que se’n prenen. Podem considerar just que aquestes persones, tot i fer tota la seva vida a la ciutat de Barcelona, no tinguin una veu a l’hora de prendre’n decisions?

Sara Gismero ha dit...

L'Àrea Metropolitana de Barcelona és una zona geogràfica que va més enllà de l'àrea administrativa, molt més extensa que la Barcelone "funcional". Es tracta d'una de les àrees més poblades d'Europa (3 239 337 habitants), té urbanitzat el 48% dels 636 km² que conformen el seu territori. Ocupa una posició estratègica al sud d'Europa en el centre del corredor mediterrani que comunica Espanya amb la resta de continent. Aquesta localització privilegiada li ha permès convertir-se en l'epicentre del territori català. El seu territori comprèn l'agrupació dels 36 municipis que hi ha al voltant d'aquesta ciutat.

L'evolució urbanística de la Ciutat Comtal ha estat constant des de la seva fundació en època romana fins a l'actualitat, tot i que des del segle XIX s'ha accentuat gràcies a el pla de l'Eixample i l'agregació de municipis limítrofs. Cal remarcar que fins al segle XIX la ciutat estava encotillada per les seves muralles d'origen medieval ja que tenia la consideració de plaça militar, de manera que el seu creixement estava limitat. El creixement de l'espai urbà de Barcelona s'ha vist afavorit entre els segles XIX i XXI per diversos esdeveniments celebrats a la ciutat, com l'Exposició Universal de 1888, els Jocs Olímpics de 1992 o el Fòrum Universal de les Cultures de 2004.

Per acabar: la Barcelona "funcional" al 2019 tenia uns 1.636.762 d'habitants, a diferencia de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que té 3 239 337 habitants aproximadament. Això ens ha de fer pensar sobre la quantitat de gent que entra i surt de Barcelona ciutat cada dia, vivint als diferents municipis que conformen l'AMB.

Sara Larios ha dit...

L’àrea metropolitana de Barcelona és molt més que la ciutat de Barcelona. Del Vendrell a Blanes si parlem de costa i entra fins a municipis com Igualada, Manresa i Vic. I no una regió establerta perquè sí, és una zona connectada amb mobilitat constant. Quins avantatges i desavantatges comporta això?

L’àrea municipal de Barcelona, en un període global de creixement urbà, no pot ampliar-se més ja que es troba encasellada entre diversos municipis, Collserola, Montjuic i el Mediterràni. Però té una activitat econòmica molt elevada en la que participen aproximadament 1,000,000 d’habitants d’altres municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona. Fins i tot els habitants de municipis veïns es consideren de Barcelona i s’hi desplacen per acomplir tasques ordinàries del dia a dia com podria ser anar a treballar, comprar, estudiar…

Tot aquest moviment comporta que hi hagi molta gent vivint a municipis pròxims a Barcelona però que pràcticament facin vida a la gran ciutat. És per això que una de les problemàtiques de l’aglomerament de municipis continuats en l’àrea municipal de Barcelona és les decisions que s’han de prendre a certs ajuntaments i la falta d’una autoritat que gestioni l’àrea sencera. Aquest problema també afecta directament als veïns que es troben que no fan vida al seu municipi perquè es desplacen a Barcelona però a l’hora de votar han de prendre una decisió sobre aspectes municipals que no pateixen i en canvi, no tenen vot en el que passa a Barcelona que sovint els afecta més directament.

Tot i això, l’àrea metropolitana de Barcelona té un paper econòmic molt important a nivell provincial, nacional i fins i tot europeu, ja que produeix el 70% del PIB de Catalunya i constitueix el 58% del sòl industrial català, i necessita un consell que pugui gestionar tota l’àrea.

Raquel Serrano ha dit...

Barcelona és considerada com a Àrea Metropolitana i actualment està experimentant un creixement urbà molt important i difícil de realitzar, ja que la ciutat està limitada pel mar i diversos rius. A més a més, tampoc estan clars els límits oficials del territori; sabem quin n'és el centre però no sabem quin és el final. Això provoca l'existència de conflictes que Barcelona ha d'afrontar.

Per començar, l'Àrea de Barcelona no és el mateix que la ciutat estrictament; funcionalment, hi ha aproximadament 1.000.000 de persones que contribueixen en l'economia de la ciutat desplaçant-se cada dia a l'Àrea Metropolitana de Barcelona sense viure allà que representen el 75 % de desplaçaments diaris que tenen lloc entre Barcelona i d'altres municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona. Però igualment, una part d'aquestes persones es considera de Barcelona, ja que hi passen la major part del temps.
Per aquest motiu Barcelona és molt més àmplia que la seva ciutat, perquè hi ha una immensa majoria de persones que viuen en municipis propers però que fan vida a Barcelona.
Un dels conflictes als quals ha de fer front la nostra ciutat és a la quantitat de municipis en l'Àrea Municipal establint una autoritat que sàpiga gestionar totes les qüestions de tota Barcelona i que vegi que les persones que fan vida a Barcelona volen i necessiten decidir votant sobre ella, no sobre afers que voten actualment dels seus respectius municipis i que no els afectarà, ja que no hi fan vida allà.
Una altra mesura que s'hi ha pres administrativament i territorialment és una sèrie de Plans Territorials amb l'objectiu de delimitar zones i especificar els usos del sòl.
Un altre conflicte (orogràfic) és el col·lapse ja esmentat per la falta d'espai que permetria a Barcelona créixer més i tenir més facilitat a l'hora d'abastar a més habitants.

A banda d'això, Barcelona és una potència europea amb una economia reconeguda tant en l'àmbit local com en l'àmbit europeu. Produint el 70% del PIB del territori català i essent el motor econòmic d'una regió més extensa que ella mateixa, Barcelona necessita que tinguem cura de les seves necessitats i es gestionin millor.

Unknown ha dit...

Barcelona sempre ha sigut un lloc túristic ,des del meu punt de vista. En els últims anys el sector secundari i terciari han crescut mes que mai, degut a la poblacío i a l'economia del país.

D'altra banda, els treballadors que hi viuen fora però que treballen a la ciutat, han de tenir més consiencia de la ciuat on treballen ja que també els hi afecta.

Aina verdaguer ha dit...


Barcelona, la segona ciutat amb més població i pes econòmic de la península es troba asfixiada i la seva àrea metropolitana no té més capacitat de creixement, ja que, està condicionada per diferents factors orogràfics. Aquest article fa plantejar-nos fins a quin punt aquesta capital de Catalunya acaba i on comença la seva àrea metropolitana.

Durant els anys Barcelona ha canviat força, actualment, és l'onzena ciutat amb més nombre d'habitants per si mateixa, en té 1,5 milions. La seva àrea metropolitana és la novena més gran d'Europa i està formada per 164 municipis on hi viuen 4,5 milions de persones. Generalment, la gent d'aquests municipis van a treballar a Barcelona, posem per exemple sant Joan d'espí, on el 60% de gent que treballa ho fa al municipi de Barcelona.

Com el cas anterior també hi ha més casos, hi ha molta gent que passa més temps a el que nosaltres entenem com a Barcelona ciutat i que després va a dormir al Besòs, a l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma... no creieu que haurien de tenir dret a votar i decidir què passa a Barcelona? Al cap i a la fi, aquesta gent fa més vida a Barcelona que als seus municipis.

Finalment, fer referència al fet que l'àrea metropolitana de Barcelona aporta un 70% del PIB de Catalunya i 12% del d'Espanya. Però, tot i estar econòmicament bé, aquesta àrea metropolitana té algunes mancances degudes a que no és capital d'estat, no és una plaça financera d'importància i encara no compta amb una xarxa d'infraestructures que la converteixin en "centre real" de l'Euroregió.

En conclusió, Barcelona és una ciutat gran i amb molta població a la qual encara li queden moltes coses a millorar i encara pot créixer econòmicament.

Clivel Dotel ha dit...



Quan estas parlant sobrer que l'àrea de barcelona viu al límit del col·lapse aixo no ho sabia que hiha molta gent. Ja se que es un lloc on es fa un turisme molt abundant. Pero aixo no u avia pensat mai.

Els habitants dels carrers Mozart o Wagner de Santa Coloma de Gramenet i Badalona, paguen diferent IBI en funció de la vorera en què viuen. Aixo yo no u sabia per estar a un carrer pages diferent del altre carre. Quina diferencia hi ha?

Nico sancho ha dit...

Barcelona és una clara capital històrica de catalunya. al haver estat una regió que durant l'etapa medieval va tenir tanta potència política, s'hi va establir una capital amb capacitats tant polítiques, administratives com productores. A partir d'això, despres de la unió amb la corona d'arago i la homogeneització del territori català dins de la península, Barcelona va seguir amb la potència que ja havia adquirit. Per això, una ciutat històricament capital de regne, ha seguit amb aquesta mentalitat en el seu creixement. Despres de la revolució industrial, amb la globalització i la exportació de la industria a països subdesenvolupats, la barcelona productora, tal i com les grans capitals van fer, ha seguit amb la industria turística i la dels serveis. d'aqui surt la gentrificació de "barcelona centre".
Havent establert que la barcelona ha estat històricament una ciutat amb mentalitat de capital, ha seguit els exemples de les grans capitals històriques europees com parís, londres... Això implica un centralisme basat en el centre històric. par tant, si el centre històric de barcelona es veu entre el mar i collesrola, el besós i el llobregat, tot i l'evident creixement de barcelona passat aquestes "frontereres" naturals no és reconegut sino com als antics "ravals" de la extramuralla medieval. Obviament, aquest pensament és perjudicial per els habitents de la "Gran Barcelona" que són passats per alt en les decisións que els incumbeixen. Aquesta estructura retrògrada, no és més que perjudicial per l'administració d'una ciutat capital.
Tot i això, incloure l'extrarradi com a part de Barcelona, tambe implicaria un centralisme paternalista poc beneficiós per una ciutat tant gran com barcelona. són diferents les necessitats de la "barcelona Central" que els de el baix llobregat, besos mar o santa coloma. per evitat de nou un centralisme basat en el centre històric pero sense categoritzar l'area metropolitana com a "barriada" caldria una adminisatració descentralitzada i una centralitzada, on cada area té una administració pròpia pero tambe té la administració de la gran barcelona ja que les dues influencien la vida dels habitants.

Unknown ha dit...

Segons el meu parer, serà molt difícil establir uns límits territorials a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, degut al seu creixement i constant transformació.

Per això, Barcelona, es una ciutat important en molts àmbits, com l'econòmic, turístic, cultural, etc, i n’està sempre en constant evolució. Això ho podem veure en la dificultat de trobar un habitatge i als preu inaccesibles per a la població, al centre de Barcelona, i també en les dificultats d’accés des dels barris més allunyats.

La governabilitat d’un territori tan expandit i la gestió dels serveis públics, hauria d’estar sincronitzada i tenir en compte tots els municipis del voltant de Barcelona que estàn involucrats.

A qui pertanyen les obres d'art?

Us heu preguntat mai a qui pertanyen les obres d'art? És una pregunta que em faig sovint quan estic en un museu, gal.leria, exposici...